Pregàries setmana 8 (del 28 al 31 d'octubre)

dilluns 28 

Exercici de relaxació

Comencem la setmana. Comencem-la tranquils...

dimarts 29

En la relació amb Déu passa com amb la figura de Jesús en l’Evangeli de Sant Joan, mai para quiet i no hi ha manera de retenir-lo o apresar-lo, sempre defuig de les faixes i els calaixos on el volem posar. N’hi ha que aquest fet els incomoda, i acaben reduint el Misteri a una de les seves mediacions, ja sigui un ritus religiós, una determinada pràctica moral, una ideologia... fins al punt que allò que és relatiu s’acaba tornant un absolut com deia R. Tagore: “Quan el savi apunta la Lluna, el neci mira el dit”.

La cançó de l’ex-beatle George Harrison és força honesta respecte Déu, a qui anomena “el meu dolç Senyor”. Canta des de la nostàlgia d’una relació o una trobada amb Déu que té per perduda, la qual activa el seu desig religiós: Vull tornar-te a veure, vull tornar a estar amb Tu... com qui fa una trucada perduda al mòbil de l’Altre dient-li “estic aquí”.

dimecres 30

Uns ho tenen tot; altres, res. I seria molt positiu que  descobrissim les causes de per què el món és així. Causes? Les conegudes, que no hem de convertir en tòpic: egoisme, injustícia, no pensar en els altres, falta de responsabilitat; insensibilitat envers als qui no tenen res. És a dir, el muntatge escandalós de la societat, però que ES POT REPETIR EN L’ÀMBIT DE LES NOSTRES VIDES: 

Poeu posar eexemples de la vida de l’escola, del que veieu a la televisió, d’algun company que sembla no “veure res del que passa al seu entorn”, que té comportaments egoistes, prepotents, individualistes. Sense culpabilitzar, però sense ocultar...

dijous 31

Demà celebrarem una gran festa: TOTS ELS SANTS. Reflexionem tot recordant aquesta paraula: SANT.

Vaig pel carrer, em trobo en una ciutat. Les ciutats tenen molts habitants i per tot arreu hi ha gent: uns van al despatx, amb la seva cartera, altres van a treballar al restaurant amb el seu uniforme; aquell és bomber, l’altre policia. Acostumo a distingir-los per com van vestits i gairebé mai no m’equivoco. Però em pregunto: com puc distingir els sants? Els sants no van vestits de sant, ni porten cap senyal extern. Van pel carrer com qualsevol, treballen com tots, viuen com els altres. Però porten Déu a dins, mai no van sols. Fan el que fa tothom però ho fan amb amor, no per diners, ni perquè els altres els vegin. Són normals, com tothom, però quan parlen sempre diuen la veritat i escolten amb el cor. Són solidaris, amables, alegres, bons. Tenen la mirada neta i sempre pensen bé dels altres. I estan disposats a ajudar qui sigui. S’assemblen a Déu. Jo creia que es passaven la vida amb les mans juntes, el cap inclinat i tot el dia resant. Si fossin així els hauria reconegut, sens dubte, però no, riuen sincerament i són oberts. De sant, en pot ser qualsevol sempre que s’assembli a Déu.

Tu també ho pots ser. I jo, i aquell altre. N’hi ha més dels que ens pensem. Ho diu la Bíblia. Sant Joan ens ho explica en un llibre que es diu l’Apocalipsi.

Pregàries setmana 7 (del 21 al 25 d'octubre)

dilluns 21

 Avui tots els ordinadors venen amb algunes carpetes estàndard. S’assumeix que tots acabarem guardant-hi alguns continguts, perquè és el que hi ha. I la veritat és que és cert. Així és. És bonic intentar pensar en el que això reflecteix. Des de “el nostre propi disc dur” resem avui, procurant descobrir o reconèixer aquells petits tresors que anem guardant en diferents carpetes vitals, i que, tant de bo, ens obrin els ulls cap a Tu…

• Mantenir la flama… de l’ESPERANÇA contra tanta apatia i fatal de sentit de vida.
• Mantenir la flama… de la CONFIANÇA davant de tanta suspicàcia.
• Mantenir la flama… de la PASSIÓ per les persones, que els faci sentir: “la teva vida és sagrada”.
• Mantenir la flama… de CREURE i no donar a res, ni a ningú, per perdut.
• Mantenir la flama… de VEURE les coses bones que ens envolta i que crea vida.
• Mantenir la flama… de la PERSEVERANÇA per ser fidels al nostre compromís.
• Mantenir la flama… de la POSSIBILITAT per ser capaços de descobrir camins inexistents cap als altres.
• Mantenir la flama… del LLIURAMENT i la GRATUÏTAT enfront  l’interès mercantil.
• Mantenir la flama… per no oblidar la missió a què estem ANOMENATS:  DONAR LA MÀ cada dia a tants i tantes que trobem en el nostre camí.

Agus Couto Pics 

dimarts 22

Senyor, estem aquí

a la teva presencia, al teu voltant,

com els teus deixebles,

per escoltar els teus ensenyaments i consells,

per a una xerrada íntima amb tu,

com els apòstols,

quan amb tota confiança et deien:

“Senyor, ensenya’ns a pregar...

Senyor, explica’ns la paràbola”

Amb la confiança

que ens inspiren les teves paraules:

“Vosaltres sou els meus amics...

Ja no us dic servents,

a vosaltres us he dit amics”

tenim tantes coses a dir-te,

necessitem escoltar tantes coses de Tu:

“Parla, Senyor, que el teu servent escolta...

perquè parles

com mai un home ha parlat...

Senyor, a qui aniríem?

Tu tens paraules de vida eterna”

P. Arrupe, sj

dimecres 23

AMISTAT - GRÀCIES PELS AMICS

Senyor,

et donem gràcies pels amics.

Els amics ens ajuden,

els amics estan al nostre costat.

Els amics riuen amb nosaltres quan som feliços

i ens consolen quan estem tristos.

Senyor,

volem ser bons amics dels nostres amics.

Ells s’ho mereixen, perquè ens estimem molt.

Gràcies, senyor, pels nostres amics.

Pep Salvà

dijous 24

Els Manel ens presenten el cas d’una persona cridada a canviar la seva perspectiva de les coses; a deixar les seguretats i paisatges controlats per assumir i reconduir la vida d’una altra manera, sense l’empara de judicis fàcils o excuses tòpiques i alienes. El temps de quaresma és temps de conversió, d’afinar els sentits, de canvi i oportunitats. No en va, aquest nou temps s’obre amb la celebració del dimecres de cendra, quan es posa cendra al cap dels participants mentre es recorda aquell primer anunci de la vida pública de Jesús: “S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova” (Mc 1,15). La cendra, que surt de cremar els palmons del diumenge de rams de l’any anterior, ens recorda que som pols i a la pols tornarem. Això ens podria dur a la més gran desesperació o, al contrari, al més gran alliberament perquè ens fa responsables de la nostra existència. De fet, què és la vida sinó una oportunitat?. La crida a la conversió està allà, esperant-nos. Sabrem aprofitar-la? Com diuen els autors... “a veure què en fem!”.

Eloi Aran

divendres 25

Us en recordeu de l’encanteri “Ridículus” d'en Harry Potter? Es tractava de pensar en la nostra més gran por i presentar-la de manera tan ridícula que mou a la hilaritat. També passa el mateix en el relat del “El cavaller de l’armadura rovellada”, de Robert Fisk, on el drac terrible acaba sent una granota.

Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus. Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses, a viure oberts a la confiança malgrat tot, perquè només obrint-nos cap als altres podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança. Per als cristians només hi ha una temeritat possible, la de viure des de l’amor, perquè:

“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer.” (1Joan 4, 10)

Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu, l’Esperit de Jesús, incrustat en les nostres vides. És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors tot i que som conscients de la nostra fragilitat i “punyeteria”, que som “el que som”, que portem aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).

Pregàries setmana 6 (del 14 al 18 d'octubre)

dilluns 14

Qui conegui l’univers de Tolkien i el món de El Senyor dels Anells, sap que l’exèrcit a les portes de Mordor no ho té fàcil. Sap que en ell s’ajunten humans, elfs, nans…grups constantment dividits, que tradicionalment han desconfiat els uns dels altres. Però només si el prejudici es deixa de costat i no hi ha una causa major podran superar les diferències.

No podem oblidar els llaços que ens uneixen com a éssers humans, com a germans. Hem de tenir present que el món ens necessita, que hem de viure des de la perspectiva que TOTS som iguals, germans, persones, importants. En un món on tants i tants volen dividir i alienar, tant de bo sapiguem aprendre a integrar i estimar, lluitant cada dia per a que aquesta sigui la perspectiva que comença a moure el món i la nostra vida.

Peter Jackson, El Retorno del Rey (2003)

dimarts 15

Avui és  Santa Teresa de Jesús,  monja carmelita i personatge important per ser la fundadora dels carmelites descalços i haver estat declarada doctora de l'església.
Que la seva vida exemplar de pregària i convivència amb les altres germanes sigui un exemple a les nostres aules.

Dóna’m un vas de set, que em moro d’aigua!!!

La cançó ens deixa en el misteri, no desvetlla què és això que li inflama el cor amb mil somrriures, això del qual no podria suportar que no fos veritat perquè li dóna la vida. Què és això que és tant fort i que tant marca als qui ho han tastat?

La cançó podria parlar d’una droga o d’una altra cosa. Posat en color cristià, podriem suposar que aquest secret és el descobriment d’un amor gegant, d’un amor a mida d’un Déu? Creus que és lícit fer aquesta suposició? Creus que la frase se Sta. Teresa “Nada te turbe, nada te espante, sólo Dios basta” pot ser fruit d’una persona que ha begut un amor molt gran? Creus que fer “experiència de Déu” deu ser alguna cosa així? Què és allò que en la teva vida t’omple de mil somrriures i que no podries suportar que fos mentida? Què és allò que sense el qual no podries suportar els pas dels dies?

dimecres 16

La cançó de Bob Marley és un cant a un optimisme ben fonamentat: el sol segueix sortint cada matí, els ocells segueixen cantant i la vida m’és donada un dia més. El repetitiu “no et preocupis” de la cançó no és una invitació a la deixadesa, sinó a prendre consciència que, al capdavall, no som Déus, no som absoluts, i allò que pensem o sentim o fem, els nostres criteris, són relatius. Quan es redescobreix la vida com un feliç joc en el qual hem estat posats, on “tot es gràcia... malgrat tot”, els nostres maldecaps no són la darrera paraula.

Eloi Aran

dijous 17

CORATGE

Doneu-nos, Senyor, el coratge d’enfrontar-nos cada dia a les dificultats que suposa tota relació humana. 

Doneu-nos el coratge de conèixer-nos millor, i valorar-nos més. 

Doneu-nos el coratge de creure que és molt més el que ens uneix que el que ens separa. 

Doneu-nos el coratge de creure que val la pena tot allò que ens fa estimar-nos cada dia més. 

Preguem el Senyor.

divendres 18



Diumenge celebrem la Jornada mundial de les missions.

Domund és universalitat, obertura, creixement. Significa pensar en els qui estan lluny de nosaltres i sentir com a propis els seus anhels, les seves esperances i sofriments.

A nosaltres enspertoca, sobretot, una pregària constant i compromesa, i ser testimonis de l’Evangeli en el nostre ambient.

Recordeu. Avui últim dia per pagar les crispetes!!!

Pregàries setmana 5 (del 7 al 11 d'octubre)

dilluns 7

Rafa Nadal posseeix més coses que els seus èxits esportius. Rafa no es rendeix, encara que sembli que no hi ha res a fer, ell corre per cada pilota, i així ha remuntat tot allò que ningú pensava que fóra possible.

Sap lluitar per vèncer les dificultats. Amb la seva actitud ens ensenya que no s’ha de perdre l’esperança malgrat tot sembli perdut. Quan tornà a jugar després d’una lesió, explicà que va haver d’aprendre a jugar amb dolor, i aquest és un aprenentatge molt valuós per a la vida. Quan fa rodes de premsa es nota la seva timidesa, i sempre insisteix  en alabar els seus contrincants i reconèixer els seus propis errors. Mai ha tingut cap enfrontament verbal  amb ningú, ni periodista, ni col·lega, i aquest fet, en els temps que corren on l’insult és de franc i la desqualificació és la manera d’afirmar-se davant l’altre, és tot un exemple públic de conducta.

Quan les portades de la premsa esportiva estan saturades d’egos, dóna gust trobar-se algun Nadal de quan en quan. Ens ha donat i ens donarà molt bons moments de tennis i més d’una lliçó de vida. Tant de bo quan triem  qui seguir, ens deixem guanyar per valors que ens facin millors persones.

Javi Montes, sj

dimarts 8

Visioneu aquest vídeo d'experimentació social fet per UNICEF. 

Quines conclusions  se'n poden extreure?

dimecres 9

De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant. ( Marc 1,35 ). 

Tal com feia Jesús dediquem aquests instants matinals a pregar per nosaltres i pels que ens envolten.

minut de silenci...

dijous 10

IL·LUSIÓ

Doneu-nos, Senyor, la il·lusió compartida i renovada cada dia entre tots nosaltres. 

Doneu-nos la il·lusió feta vida en cada criatura amb les que compartirem un tros més del camí de la nostra vida. 

Doneu-nos la il·lusió per fer la nostra feina ben feta cada dia.

Ajudeu-nos a fer créixer aquesta il·lusió durant el curs que tot just comencem. 

Preguem el Senyor.

divendres 11

Quina imatge tens de Déu? Segons la imatge que en tinguem ens relacionarem amb Ell d’una forma o d’una altra. A vegades ens imaginem un Déu distint del cristià. Un Déu que castiga, que jutja, que exigeix…el nostre Déu és Pare, és amor, un Déu que es preocupa per nosaltres i ens convida a tenir-lo present en la nostra vida. Un Déu que demana que el seguim en el dia a dia.

DOMUND 2019 (PER L'HORA DE TUTORIA)

El Domund és el dia que, d'una manera especial, l'església universal resa pels missioners i col·labora amb les missions. Es celebra a tot el món el penúltim diumenge d'octubre, el mes de les missions.

Nosaltres per recaptar diners veurem una pel·lícula el 24 d'octubre a la tarda. Amb la compra de les crispetes (1,50€) estareu col·laborant amb aquestes missions. Teniu temps fins el divendres 18 d'octubre per participar. 

A part aquest mes d'octubre, és el mes extraordinari de les missions, i és per això que s'ha fet aquest vídeo amb aquest cançó rap per conscienciar-nos. Com diu el Papa Francesc, ens hem d'implicar!!

• ¿Qué frase de la letra de la canción te llega más? ¿Por qué? 
• ¿Qué te sugiera esa idea de la “cadena de bondades”? ¿Qué tiene que ver eso con el bautismo? ¿Y con la misión? 
• ¿De qué modos puedes participar en esa “cadena de bondades” misionera? 

Pregàries setmana 4 (del 30 de setembre al 4 d'octubre)

dilluns 30

Aquest és un dels grans temes del irlandesos U2, els quals s’han caracteritzat entre d’altres coses per no defugir el tema religiós de forma explícita en algunes de les seves cançons. En aquesta cançó es planteja el tema de la recerca espiritual. Aquesta es realitza en diferents àmbits, des de la ciutat a les relacions se parella passant per la creença en Jesucrist. Si hi ha alguna cosa que el protagonista sap del cert és que el Regne vindrà, que aquest portarà a la comunió i que Crist porta al seu damunt la creu de les seves vergonyes, o el que tradicionalment s’anomena pecat.

Un tret característic de la recerca espiritual és que aquesta no s’acaba mai. Passa com amb la utopia o l’endinsament en el Misteri, quan més avances cap a ella més distància hi trobes i més perdut estàs. Per això no li escau a l’home amb el seu propi esforç aconseguir allò que no pot abastar, només és un regal que s’ofereix per la fe, tot i que l’home té la necessitat imperant de cercar-lo.

dimarts 1

Avui volem recordar santa Teresa de l’Infant Jesús, Carmelita, amb aquelles paraules seves que parlaven de l’oració:

“Que n’és, doncs, de gran, el poder de la pregària! Per a mi,   la pregària és un impuls del cor, és una senzilla mirada  dirigida al cel, és un crit d’agraïment i d’amor, tant enmig de  la prova com enmig de la joia. En fi, és una cosa gran, sobrenatural, que m’eixampla l’ànima i m’uneix a Jesús”.

Ens sentim amics de Santa Teresina. Com  ella, escoltem la SEVA veu en la pregària.

dimecres 2

Qui es vol quedar ancorat en un instant? Qui no aspira a anar omplint la pròpia vida de relats, trobades, passions, gestos, lliçons, idees i sentiments? Aquest és el món nostre de joventuts eternes. No va malament recordar de quan en quan que la vida no és una cosa estàtica ni està feta de moments congelats.

Que cada dia és únic, i en cadascun d’ells anem construint una història irrepetible i anem recorrent un camí per al qual no hi  ha marxa enrere. Que viure ( i creure) és créixer, sempre, fins el darrer dia. Que la vida no es va consumint, ben al contrari: es va construint. I el temps que passa no és temps que vas descomptant, sinó un relat que vas creant.

dijous 3

GOLIAT

Encara que era més petit, David es va enfrontar a Goliat sense por Perquè sabia que Déu estava amb ell. Senyor, de vegades tenim por. Però no n’hem de tenir, perquè Tu estàs amb nosaltres. Només hem de demanar-te ajuda, i tu seràs allà on et necessitem perquè ens estimes. I així, per gros que sigui no hi haurà cap problema que ens faci tremolar.

divendres 4
Crist no té mans

Ser enviat en missió comporta, en certa manera, esdevenir "un altre Crist" per al món d'avui. Per això aquesta pregària és una invitació a que la nostra vida pugui ser transparència d'Aquell de qui es vol donar testimoni.

Crist no té mans; només té les nostres mans per allargar-les a aquell qui ho necessita.

Crist no té peus; només té els nostres peus per caminar amb aquell qui camina sol.

Crist no té llavis; només té els nostres llavis per consolar a aquell qui està trist.

Crist no té ajuda; només té la nostra ajuda per ser portadors del seu missatge.

Nosaltres som el darrer missatge de Déu escrit en fets i paraules.

Nosaltres som la única Bíblia que la gent pot llegir encara.

(Anònim s.XIV)

Pregàries setmana 3 (del 23 al 27 de setembre)

dilluns 23

ORACIÓ PELS MIGRANTS OFEGATS EN EL MEDITERRANI

Tu que t'estàs ofegant
en el mar del nostre egoisme,
tu que cercaves la llar
on refer la teva vida
i has caigut al fons de la nostra impietat.

Màfies, diners, venta d'éssers humans,
estafes, robatoris, abusos i crims sexuals.

Europa de falses imatges,
vella, cansada i caduca
i amb la boca ben tancada.

Sento vergonya
i em tapo la cara.

Ajuda el nostre cor, Senyor
a protestar, lluitar i desfer
aquesta crua realitat,
Que el nostre mediterrani sigui... d'arribada

Jesús Renau

dimarts 24

DESCONNECTA un moment !
No et pensis que només existeixen els jocs,
les notícies i les distraccions que surten en
aquesta fantàstica tauleta...

TALLA un moment,
I CONNECTA’T amb la vida real !

Potser Jesús et podria dir:
OBRE bé els ulls i les orelles !

QUÈ VEUS I ESCOLTES en la vida real de les persones?

dimecres 25

La persona que vols ser: 

Et diran que no pots. Et miraran amb una barreja d’incomprensió o burla. Se’n riuran del que creus, del que somnies, del que persegueixes. Et titllaran de somiatruites, d’idealista i ingenu. Et diran que t’han rentat el cervell. Et bombardejaran amb missatges políticament correctes. Et diran agosarat. Però, saps una cosa? En el fons no serà res més que enveja o por. Por a allò que no comprenen. Enveja per veure’t lluitar. I saps? Ara, en el vídeo que veuràs, substitueix el menjar pels llibres o les idees. O per la fe i la cerca de respostes més enllà dels qui tot ho tenen sempre tan clar tant per al si com per al no. Canvia-ho per un altre ús del temps lliure. Per tantes coses… i no et rendeixis mai!

dijous 26

Aprenem moltes coses cada dia, i si som capaços de fer una ullada, de rellegir el que ha esdevingut i d’agafar-ne les regnes, és possible que puguem avançar amb seguretat i el cor fort cap a un horitzó evangèlic. I és que la vida, amb les seves històries, encerts i fracassos, amb les memòries i els anhels, amb tot aquell que es creua en el nostre camí, és una bona mestra, si som capaços de prestar atenció a tot allò que ens passa cada dia.

Així és com treballa Déu. Fixant-se en els últims, acompanyant en el dolor, sense imposar la seva autoritat. Com un germà que no n’entén de normes quan pateix el germà, que sap entendre’ns abans que articulem una sola paraula i ens eixuga les llàgrimes una vegada i una altra.

divendres 27


Hi ha dies que tot sembla resplendir. D’altres, en canvi, ens cau tot el món a sobre. Hi a dies que la fe camina sense cap dubte. En canvi n’hi ha d’altres on s’aprimen les certeses i es multipliquen les preguntes. Hi ha matins que em menjo el món, i d’altres que el món se’m menja sencer. Hi ha èpoques que, en fi, estic encantat amb mi mateix. En canvi, en altres ocasions no em suporto. És la vida, suposo. La successió de moments, d’humors, d’amors, de pors i certeses. L’alternança d’esperança i desesperació. La lluita per mantenir les conviccions, sobre tot quan semblen ser menys fermes. La recerca de Déu que, a vegades parla clar i d’altres calla molt. El desig de trobar-se amb els altres per sentir el seu embolcall i d’altres moments la vida també ens fa sentir la gèlida angoixa de la soledat.

Pregàries setmana 2 (del 16 al 20 de setembre)

dilluns 16

És només un fragment. D’una de les cançons probablement més difícils (i magistral) de Queen. I ara, gaudeix d’una multitud d’estudiants cantant. Passant-ho bé. Però, no t’enganyis. Intueix també darrere l’esforç, l’aprenentatge. El temps que segur que s’han dedicat a aprendre a cantar junts. Hi ha els diferents talents posats en joc. El piano, les guitarres. Aquest director de cor probablement sap liderar. Això és una comunitat. I una comunitat, fent junts coses que mereixin la pena, pot canviar el món.

dimarts 17

Millor en equip

“Mejores son dos que uno: porque tienen mejor paga de su trabajo. Porque si cayere, el uno levantará a su compañero: pero ¡ay del solo! Que cuando cayere no habrá segundo que lo levante. Y si alguno prevaleciere contra uno, dos resistirán; y cordón de tres dobleces no se rompe pronto”
Proverbios, 4,9-12

COMENTARI
Aquest text bíblic ens vol fer veure que si treballem en equip ens serà molt més fàcil aconseguir el nostre objectiu, ja que, si no ens en sortim amb alguna cosa, el nostre entorn ens podrà ajudar i, entre tots, assolirem les nostres metes. Tot i que de vegades és més còmode anar per lliure i no tenir en compte els altres, normalment necessitem la seva col•laboració per tirar endavant i continuar el nostre “camí”.

dimecres 18

• Quines coses se't fan costa amunt i són per a tu una muntanya?
• T'ha passat mai que deixes una cosa per fer i, al cap del temps, el que era una petita tasca passa a ser un problema i finalment ha acabat esdevenint una molèstia?
• Quins són els teus tres reptes més importants per aquest curs? i quins diries que són els teus tres reptes més importants per als propers 10 anys?
• Quin paisatge t'espera després de la muntanya del curs?
• Fas el camí en solitari perquè a vegades "la gent et molesta" o cerques companys de camí encara que sigui un destorb?
• Creus que la teva parella fa camí amb tu, la trobaràs pel camí o bé t'espera al final del camí?
• Sovint es parla dels reptes personals però... creus que la gent espera de tu que prenguis reptes col·lectius o socials? Quins?

dijous 19

Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.

Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.


divendres 20

I ara corre i trenca l'aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida et regala avui.

Fragment de la cançó Foc i Brases / Inspira