Pregàries setmana 6 (del 14 al 18 d'octubre)

dilluns 14

Qui conegui l’univers de Tolkien i el món de El Senyor dels Anells, sap que l’exèrcit a les portes de Mordor no ho té fàcil. Sap que en ell s’ajunten humans, elfs, nans…grups constantment dividits, que tradicionalment han desconfiat els uns dels altres. Però només si el prejudici es deixa de costat i no hi ha una causa major podran superar les diferències.

No podem oblidar els llaços que ens uneixen com a éssers humans, com a germans. Hem de tenir present que el món ens necessita, que hem de viure des de la perspectiva que TOTS som iguals, germans, persones, importants. En un món on tants i tants volen dividir i alienar, tant de bo sapiguem aprendre a integrar i estimar, lluitant cada dia per a que aquesta sigui la perspectiva que comença a moure el món i la nostra vida.

Peter Jackson, El Retorno del Rey (2003)

dimarts 15

Avui és  Santa Teresa de Jesús,  monja carmelita i personatge important per ser la fundadora dels carmelites descalços i haver estat declarada doctora de l'església.
Que la seva vida exemplar de pregària i convivència amb les altres germanes sigui un exemple a les nostres aules.

Dóna’m un vas de set, que em moro d’aigua!!!

La cançó ens deixa en el misteri, no desvetlla què és això que li inflama el cor amb mil somrriures, això del qual no podria suportar que no fos veritat perquè li dóna la vida. Què és això que és tant fort i que tant marca als qui ho han tastat?

La cançó podria parlar d’una droga o d’una altra cosa. Posat en color cristià, podriem suposar que aquest secret és el descobriment d’un amor gegant, d’un amor a mida d’un Déu? Creus que és lícit fer aquesta suposició? Creus que la frase se Sta. Teresa “Nada te turbe, nada te espante, sólo Dios basta” pot ser fruit d’una persona que ha begut un amor molt gran? Creus que fer “experiència de Déu” deu ser alguna cosa així? Què és allò que en la teva vida t’omple de mil somrriures i que no podries suportar que fos mentida? Què és allò que sense el qual no podries suportar els pas dels dies?

dimecres 16

La cançó de Bob Marley és un cant a un optimisme ben fonamentat: el sol segueix sortint cada matí, els ocells segueixen cantant i la vida m’és donada un dia més. El repetitiu “no et preocupis” de la cançó no és una invitació a la deixadesa, sinó a prendre consciència que, al capdavall, no som Déus, no som absoluts, i allò que pensem o sentim o fem, els nostres criteris, són relatius. Quan es redescobreix la vida com un feliç joc en el qual hem estat posats, on “tot es gràcia... malgrat tot”, els nostres maldecaps no són la darrera paraula.

Eloi Aran

dijous 17

CORATGE

Doneu-nos, Senyor, el coratge d’enfrontar-nos cada dia a les dificultats que suposa tota relació humana. 

Doneu-nos el coratge de conèixer-nos millor, i valorar-nos més. 

Doneu-nos el coratge de creure que és molt més el que ens uneix que el que ens separa. 

Doneu-nos el coratge de creure que val la pena tot allò que ens fa estimar-nos cada dia més. 

Preguem el Senyor.

divendres 18



Diumenge celebrem la Jornada mundial de les missions.

Domund és universalitat, obertura, creixement. Significa pensar en els qui estan lluny de nosaltres i sentir com a propis els seus anhels, les seves esperances i sofriments.

A nosaltres enspertoca, sobretot, una pregària constant i compromesa, i ser testimonis de l’Evangeli en el nostre ambient.

Recordeu. Avui últim dia per pagar les crispetes!!!