Pregàries setmana 7 (del 21 al 25 d'octubre)

dilluns 21

 Avui tots els ordinadors venen amb algunes carpetes estàndard. S’assumeix que tots acabarem guardant-hi alguns continguts, perquè és el que hi ha. I la veritat és que és cert. Així és. És bonic intentar pensar en el que això reflecteix. Des de “el nostre propi disc dur” resem avui, procurant descobrir o reconèixer aquells petits tresors que anem guardant en diferents carpetes vitals, i que, tant de bo, ens obrin els ulls cap a Tu…

• Mantenir la flama… de l’ESPERANÇA contra tanta apatia i fatal de sentit de vida.
• Mantenir la flama… de la CONFIANÇA davant de tanta suspicàcia.
• Mantenir la flama… de la PASSIÓ per les persones, que els faci sentir: “la teva vida és sagrada”.
• Mantenir la flama… de CREURE i no donar a res, ni a ningú, per perdut.
• Mantenir la flama… de VEURE les coses bones que ens envolta i que crea vida.
• Mantenir la flama… de la PERSEVERANÇA per ser fidels al nostre compromís.
• Mantenir la flama… de la POSSIBILITAT per ser capaços de descobrir camins inexistents cap als altres.
• Mantenir la flama… del LLIURAMENT i la GRATUÏTAT enfront  l’interès mercantil.
• Mantenir la flama… per no oblidar la missió a què estem ANOMENATS:  DONAR LA MÀ cada dia a tants i tantes que trobem en el nostre camí.

Agus Couto Pics 

dimarts 22

Senyor, estem aquí

a la teva presencia, al teu voltant,

com els teus deixebles,

per escoltar els teus ensenyaments i consells,

per a una xerrada íntima amb tu,

com els apòstols,

quan amb tota confiança et deien:

“Senyor, ensenya’ns a pregar...

Senyor, explica’ns la paràbola”

Amb la confiança

que ens inspiren les teves paraules:

“Vosaltres sou els meus amics...

Ja no us dic servents,

a vosaltres us he dit amics”

tenim tantes coses a dir-te,

necessitem escoltar tantes coses de Tu:

“Parla, Senyor, que el teu servent escolta...

perquè parles

com mai un home ha parlat...

Senyor, a qui aniríem?

Tu tens paraules de vida eterna”

P. Arrupe, sj

dimecres 23

AMISTAT - GRÀCIES PELS AMICS

Senyor,

et donem gràcies pels amics.

Els amics ens ajuden,

els amics estan al nostre costat.

Els amics riuen amb nosaltres quan som feliços

i ens consolen quan estem tristos.

Senyor,

volem ser bons amics dels nostres amics.

Ells s’ho mereixen, perquè ens estimem molt.

Gràcies, senyor, pels nostres amics.

Pep Salvà

dijous 24

Els Manel ens presenten el cas d’una persona cridada a canviar la seva perspectiva de les coses; a deixar les seguretats i paisatges controlats per assumir i reconduir la vida d’una altra manera, sense l’empara de judicis fàcils o excuses tòpiques i alienes. El temps de quaresma és temps de conversió, d’afinar els sentits, de canvi i oportunitats. No en va, aquest nou temps s’obre amb la celebració del dimecres de cendra, quan es posa cendra al cap dels participants mentre es recorda aquell primer anunci de la vida pública de Jesús: “S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova” (Mc 1,15). La cendra, que surt de cremar els palmons del diumenge de rams de l’any anterior, ens recorda que som pols i a la pols tornarem. Això ens podria dur a la més gran desesperació o, al contrari, al més gran alliberament perquè ens fa responsables de la nostra existència. De fet, què és la vida sinó una oportunitat?. La crida a la conversió està allà, esperant-nos. Sabrem aprofitar-la? Com diuen els autors... “a veure què en fem!”.

Eloi Aran

divendres 25

Us en recordeu de l’encanteri “Ridículus” d'en Harry Potter? Es tractava de pensar en la nostra més gran por i presentar-la de manera tan ridícula que mou a la hilaritat. També passa el mateix en el relat del “El cavaller de l’armadura rovellada”, de Robert Fisk, on el drac terrible acaba sent una granota.

Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus. Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses, a viure oberts a la confiança malgrat tot, perquè només obrint-nos cap als altres podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança. Per als cristians només hi ha una temeritat possible, la de viure des de l’amor, perquè:

“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer.” (1Joan 4, 10)

Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu, l’Esperit de Jesús, incrustat en les nostres vides. És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors tot i que som conscients de la nostra fragilitat i “punyeteria”, que som “el que som”, que portem aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).