Pregàries setmana 3 (del 23 al 27 de setembre)

dilluns 23

ORACIÓ PELS MIGRANTS OFEGATS EN EL MEDITERRANI

Tu que t'estàs ofegant
en el mar del nostre egoisme,
tu que cercaves la llar
on refer la teva vida
i has caigut al fons de la nostra impietat.

Màfies, diners, venta d'éssers humans,
estafes, robatoris, abusos i crims sexuals.

Europa de falses imatges,
vella, cansada i caduca
i amb la boca ben tancada.

Sento vergonya
i em tapo la cara.

Ajuda el nostre cor, Senyor
a protestar, lluitar i desfer
aquesta crua realitat,
Que el nostre mediterrani sigui... d'arribada

Jesús Renau

dimarts 24

DESCONNECTA un moment !
No et pensis que només existeixen els jocs,
les notícies i les distraccions que surten en
aquesta fantàstica tauleta...

TALLA un moment,
I CONNECTA’T amb la vida real !

Potser Jesús et podria dir:
OBRE bé els ulls i les orelles !

QUÈ VEUS I ESCOLTES en la vida real de les persones?

dimecres 25

La persona que vols ser: 

Et diran que no pots. Et miraran amb una barreja d’incomprensió o burla. Se’n riuran del que creus, del que somnies, del que persegueixes. Et titllaran de somiatruites, d’idealista i ingenu. Et diran que t’han rentat el cervell. Et bombardejaran amb missatges políticament correctes. Et diran agosarat. Però, saps una cosa? En el fons no serà res més que enveja o por. Por a allò que no comprenen. Enveja per veure’t lluitar. I saps? Ara, en el vídeo que veuràs, substitueix el menjar pels llibres o les idees. O per la fe i la cerca de respostes més enllà dels qui tot ho tenen sempre tan clar tant per al si com per al no. Canvia-ho per un altre ús del temps lliure. Per tantes coses… i no et rendeixis mai!

dijous 26

Aprenem moltes coses cada dia, i si som capaços de fer una ullada, de rellegir el que ha esdevingut i d’agafar-ne les regnes, és possible que puguem avançar amb seguretat i el cor fort cap a un horitzó evangèlic. I és que la vida, amb les seves històries, encerts i fracassos, amb les memòries i els anhels, amb tot aquell que es creua en el nostre camí, és una bona mestra, si som capaços de prestar atenció a tot allò que ens passa cada dia.

Així és com treballa Déu. Fixant-se en els últims, acompanyant en el dolor, sense imposar la seva autoritat. Com un germà que no n’entén de normes quan pateix el germà, que sap entendre’ns abans que articulem una sola paraula i ens eixuga les llàgrimes una vegada i una altra.

divendres 27


Hi ha dies que tot sembla resplendir. D’altres, en canvi, ens cau tot el món a sobre. Hi a dies que la fe camina sense cap dubte. En canvi n’hi ha d’altres on s’aprimen les certeses i es multipliquen les preguntes. Hi ha matins que em menjo el món, i d’altres que el món se’m menja sencer. Hi ha èpoques que, en fi, estic encantat amb mi mateix. En canvi, en altres ocasions no em suporto. És la vida, suposo. La successió de moments, d’humors, d’amors, de pors i certeses. L’alternança d’esperança i desesperació. La lluita per mantenir les conviccions, sobre tot quan semblen ser menys fermes. La recerca de Déu que, a vegades parla clar i d’altres calla molt. El desig de trobar-se amb els altres per sentir el seu embolcall i d’altres moments la vida també ens fa sentir la gèlida angoixa de la soledat.