Pregària setmana 30 (Del 25 al 29 d'abril)

25 d'abril, dilluns

La pregària de l’alfabet (un conte “hassídic”)

Un pobre pagès que tornava de mercat ben avançada la nit, va descobrir de sobte que no duia llibre d'oracions. Es trobava al bell mig del bosc i se li havia sortit una roda de carro. Estava molt afligit només de pensar que aquell dia no podria recitar les seves oracions.
Aleshores se li va acudir de pregar de la manera següent: “He estat molt estúpid, Senyor, en sortir de casa aquest matí sense el meu llibre d'oracions; perquè, com que tinc tan poca memòria, ara no sóc capaç de recitar sense el llibre una sola pregària. Per tant, faré una cosa: recitaré cinc vegades l'alfabet molt a poc a poc, i tu, que coneixes totes les oracions, aniràs ajuntant les lletres per formar les pregàries que jo sóc incapaç de recordar.”
I el Senyor digué als seus àngels: “De totes les oracions que he escoltat avui, sens dubte, aquesta és la millor, perquè ha brollat d'un cor senzill i sincer.”

26 d'abril, dimarts

PREGÀRIA PER VIURE JUNTS

Pare,tu ens vares dir que estiguéssim units,però nosaltres no ho vàrem entendrei encara no ho hem entès.Moltes vegades volem fer la nostra.Som egoistes i els altres ens fan nosa.Som creguts i orgullosos i els altres ens hi sobren.Som individualistes i ens agrada anar sols.Avui et demanemque ens ajudis a viure units,a saber contar amb l’altre,a no fer les coses sols,a compartir-ho tot.

27 d'abril, dimecres
El Virolai

28 d'abril, dijous

PERDÓ SENYOR
Per les vegades que no sóc generós
i no comparteixo amb els altres.
Per les vegades que ofenc als altres,
amb paraules o mentides.
Per les vegades que no escolto
als meus pares i crec saber-ho tot.
Per les vegades que em barallo
amb els meus germans i amics.
Per les vegades que no compleixo
amb els meus treballs, tasques i estudio.
Per les vegades que m'oblido de tu.
Perquè no escolto la teva veu
molt dins meu
que sempre m'avisa quan estic
per fer quelcom que no esta bé.
Perdona'm Senyor
i dóna'm una nova oportunitat.
Vull viure com tu ens ensenyes.
Que així sigui, Senyor!

29 d'abril, divendres

UN MÓN MÉS JUST ÉS POSSIBLE
El camí és llarg i difícil, però amb Tu tot és possible.
Estem convençuts que malgrat les dificultats podem fer realitat que canviïn situacions d’injustícia i pobresa, fent possible que les persones puguin recuperar la seva dignitat, especialment les dones, i viure de manera més humana. Un món més just és possible i et demanem que caminis al nostre costat per aconseguir-lo.

Pregària setmana 29 (Del 18 al 22 d'abril)

18 d’abril, dilluns

COMPARTIR

Ensenya'm, Senyor, a compartir.
L'escola és, sobretot, un lloc on treballem en equip
i de mi s'espera que hagi après a compartir
i que sigui un bon amic i testimoni per als altres,
però de vegades me n'oblido d'això
i actuo pel meu compte i 'passo' dels companys
i perdo la noció de l'equip...
És per això, Senyor, que et demano força i comprensió,
perquè sigui capaç d'adonar-me
que necessito dels altres per poder ser, realment, jo.

19 d’abril, dimarts

20 d’abril, dimecres

PARÀBOLA DE L’AMOR

Era un matrimoni pobre que s’estimaven molt. Ella filava davant la porta de la seva barraca i tothom qui passava quedava seduït per la formosor dels seus cabells: abundosos, negres, llargs, brillants.

Ell anava cada dia al mercat a vendre algunes verdures. Mentre esperava els compradors, s’asseia a l’ombra d’un arbre tot subjectant entre les dents una pipa buida, no arribaven els diner per poder comprar tabac.

S’apropava el dia de l’aniversari de les seves noces i ella no para de preguntar-se què podria regalar al seu marit. I, a més, amb quins diners? De sobte, una idea va creuar-li el pensament. Va sentir una esgarrifança només de pensar-hi. Però en decidir-se, tot el seu cos es va estremir de goig: vendria els seus cabells per comprar-li tabac.

Ja s’imaginava el seu home assegut davant de la parada de verdures fent llargues glopades de fum, amb tot l’aspecte i la solemnitat d’un autèntic comerciant.

Només va obtenir pels seus cabells unes poques monedes, però va elegir curosament un paquet de tabac del més fi. El goig que sentia la compensava amb escreix el sacrifici dels seus cabells.

A la tarda va retornar el seu marit. Venia tot cantant pel camí, portava a la mà un petit embolcall: era una bonica pinta que acabava de comprar per la seva dona, després d’haver-se venut la pipa.

Com es devien mirar i quina abraçada es devien fer! No hi ha felicitat més fonda que la que sentim quan fem renúncies que mostren a l’altre que l’estimem.

21 d’abril, dijous

22 d’abril, divendres

Una Rosa

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreeixir.
Oh, la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

(Maria Antònia Salvà, 1869-1958)

Pregària setmana 28 (Del 11 al 15 d'abril)

11 d'abril, dilluns

Aquesta cançó parla de que tots depenem d'algú qui sigui el nostre punt de suport perquè tots tenim les nostres creences que ens donen base a la persona que ens fa ser nosaltres mateixos. Parla de que si algun dia aquesta creença ens falla ens sentirem traïts i prendrem la defensiva i no serem capaços de perdonar, molt menys oblidar. Tots necessitem creure en alguna cosa com un cor necessita el seu batec, però si això canvia tot es desmunta, la teva realitat i es difícil saber el que es i el que no. Perquè si estimem alguna cosa desesperadament, i ens falla, es complicat demanar perdo pel que creus que estarà be, donant a peu una confusió ja sigui l'amor la religió o qualsevol altre creença que et manté al dia a dia.

12 d'abril, dimarts

TU ETS EL MEU AMICSenyor,
Tu ets el meu amic,
Tu em coneixes pel meu nom,
i m'estimes.
Tu has acompanyat els meus passos,
dels del ventre de la meva mare fins avui,
de manera oculta de vegades,
de vegades de manera manifesta.
Senyor,
amb tu comparteixo els meus desigs,
perquè ets el meu amic,
el meu pare,
el meu Déu,
la font inesgotable de totes les meves albes,
Tu ets el meu amic.

13 d'abril, dimecres

GRÀCIES PER ESTIMAR-ME!
“T'ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades.” Jo 13,21-33.36-38
Nosaltres no som pas traïdors! Nosaltres no neguem pas el Crist! Nosaltres som prudents, reservats. Ni a favor ni en contra. Davant Déu, les més de les vegades, preferim la neutralitat que no molesta ni ofèn ningú.
Senyor... Quan les meves mans tremolen i dubten... Tu obres les teves i m’apaivagues. Quan el meu cor s’instal·la en la culpabilitat i/o la vergonya de Tu, Tu m’esguardes amb tendresa i em retornes la Llum... Gràcies per ser-hi! Per estimar-me!

14 d'abril, dijous

VULL SER VALENT
“Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.” Lc 19,28-40
Està bé considerar-se creient..., bo i que la fe que hom pugui tenir no sigui gaire... forta. Si, admirar el personatge “Jesús-de-Natzaret” és políticament correcte. Altra cosa, ben distinta, és reconèixer-lo (de paraula i amb la vida) com el Fill de Déu. Amb tot, però... no manca qui alci la veu per aclamar el Crist com a Senyor i Salvador. Tu, si vols, t’hi pots afegir!
Vull ser valent, decidit, agosarat per dir ben fort com t’estimo!
No vull amagar-me més, ans al contrari, vull dir ben alt les meravelles que has fet en la meva vida. Que tothom sàpiga que m’has alliberat! Vull que la meva vida sigui testimoni de la teva bondat vers mi. No deixis, Senyor, de donar-me l’empenta que em cal per fer-ho!

15 d'abril, divendres

ÉS LA TEVA LLUM
“El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.” Jo 8,12-20
Seguir al Crist, adherir-nos a la seva persona i missatge, és com passar de la foscor a la llum. És deixar enrere la por, el neguit, l’angoixa, el pecat, l’ansietat...; és deixar enrere el pes feixuc i aclaparador del sentir-se culpable per tal de sentir-se acollit i abraçat per un amor immens, lluminós, alliberador.
És la teva llum, oh Crist, la que atia, dins meu, el foc de l’Esperança. És la teva llum la que em pot guiar enmig de la confusió del meu viure. És la teva llum, Senyor, la que em fa confiar, fins hi tot, si les coses van mal dades.

Pregària setmana 27 (Del 4 al 8 d'abril)

4 d’abril, dilluns

Les benaurances del cor

Tot just unes trenta persones havien pujat a la muntanya a escoltar les paraules del Mestre (i això, malauradament, es venia repetint amb massa freqüència). Així que Jesús va decidir canviar d'escenari i va accedir a parlar en un plató de TV...

Davant d'un centenar de càmeres i una desena de periodistes, escollits rigorosament entre els programes de més audiència de la crònica rosa, el Senyor va començar a ensenyar amb aquestes paraules:

Feliços els pobres, de butxaca i d'esperit, els que arribar a final de mes els hi costa suor, llàgrimes i massa hores extres i, malgrat això, són capaços de passejar alegrement el seu cor per les catifes vermelles de la vida: les que van de la llar a la feina o de l'hospital a la parròquia o del bar de la cantonada a la residència d'avis... perquè ells, sense saber-ho, estan trepitjant el mateix regne del cel.

5 d’abril, dimarts

Feliços els tristos, els que han de suportar un dia sí i un altre també els núvols de la vida, i no per això es tanquen en les llàgrimes, sinó que es dediquen a assecar les dels seus germans, perquè Déu convertirà les seves llàgrimes en rius de goig i alegria.

Feliços els humils, els que són capaços de fer bé la seva feina, saludar des del terç sense cridar massa l'atenció i retirar-se discretament, perquè un dia Déu els traurà o, millor dit, els ficarà a coll per la porta gran del Regne dels cels.

6 d’abril, dimecres

Feliços els qui tenen fam, set i temps per fer la voluntat d'un Déu que té sempre un forat en la seva agenda (i si no trastoca els seus plans) per a tu, perquè Déu anirà sempre que vulguis a l'únic plat on l'Amor s’escriu amb majúscules: en el teu cor.

Feliços els misericordiosos, els que es dediquen a divulgar la major exclusiva de tots els temps, que no és altra que Déu s'ha enamorat perdudament del pitjor d’aquesta societat, d'aquells que, o canvien molt les coses o mai trepitjaran (fan pudor i saben pitjor) un programa de televisió (tret un documental "d'aquests" per fer callar les nostres acomodades consciències), perquè Déu continuarà donant la seva vida per cada un d'ells.

7 d’abril, dijous

Feliços els que tenen un cor net, sense problemes d'espai, capaços d'albergar als seus germans sense comprovar el DNI, la nòmina o els metres quadrats del seu habitatge, perquè ells estan tenint l'enorme sort d'acollir al mateix Déu, que se segueix fent present entre els seus fills més necessitats.

Feliços els que utilitzen l'arma més poderosa que l'home ha estat capaç d'inventar: la paraula, i la usen per enderrocar murs i construir ponts i no per destruir el germà estrenyent els gatells de la burla, el menyspreu, de la xafarderia o de la amenaça, perquè ells seran anomenats fills predilectes de Déu.

8 d’abril, divendres

Feliços els perseguits, això sí, sense flaixos ni paparazzis, per fer la voluntat d'un Déu que segueix sent enxampat in fraganti amb els pobres, els captaires, els malalts, els últims, perquè d'ells és, sense hipoteques o lloguers a curt o llarg termini, el Regne del meu Pare.

Feliços sereu vosaltres quan us insultaran i us perseguiran per mantenir un romanç amb mi. Alegreu-vos perquè Déu us omplirà d'amor del bo per tota l'eternitat.

Pregària setmana 26 (Del 29 de març al 1 d'abril)

29 de març, dimarts

TEMPS DE PASQUA, TEMPS D’ESPERANÇA

Jesús, a vegades l’esperança és l’únic que tenim, ajuda’ns a reconèixer-la dins nostre.

Si nosaltres o algú del nostre entorn està malalt, fes que prenguem la medicació, que llegim paraules boniques, que escoltem música que ens agradi, que continuem relacionant-nos amb la gent i no ens tanquem en nosaltres mateixos... Potser així l’esperança brotarà en el nostre interior i ens ajudarà a viure dia a dia.

Si tenim algun problema que se’ns converteix en un túnel fosc i interminable, fes que ens adonem que tots els túnels tenen una entrada i una sortida i que l’esperança pot ser el motor que ens faci avançar.

Jesús, procuraré no perdre mai l’esperança i miraré el futur sempre amb il·lusió. Gràcies.

La "mona" de Pasqua.

 Un costum pasqual de la nostra terra. Tan arrelat que allarga en un dia la festa de PASQUA. Les famílies es troben per  "menjar la mona". El mot "mona" ve del llatí "munus" (obsequi, regal).

Ja ens hem menjat la MONA DE PASQUA QUE ELS PADRINS ENS HAN REGALAT, recordant  la resurrecció de Crist i la nostra resurrecció a la vida nova de fills de Déu que vàrem rebre en ser batejats. Però encara ens queden trossets de les figuretes i dels ous, que hem guardat per anar menjant a poc a poc.

Així serà com recordar cada vegada una mica de la Pasqua, de la trobada familiar, dels padrins,...

Ajuda’ns JESÚS, A SABER COMPARTIR,  CONSERVAR, REVIURE,…TAMBÉ L’ALEGRIA DE LA TEVA RESURRECCIÓ I A SABER TROBAR PER A TOT ARREU EL BON GUST DEL TEU AMOR!!!!

30 de març, dimecres

Calar foc

"He vingut a calar foc":

a encendre les consciències adormides, a airejar els caps saturats,

a aixecar els ànims dels caiguts, a donar força als desanimats.

Per això he vingut i per això us envio:

a alenar, a estimular, a animar als trepitjats,

a reconfortar els esforçats, a enfortir el ble que fumeja,

a calar foc, diu el Senyor.

"He vingut a calar foc":

el meu foc, foc que crema sense consumir-se,

foc que il·lumina tota persona, foc que crema els cors,

foc que és llum en la foscor, foc que brilla en la tenebra.

Per això he vingut, i per això us envio: a cremar, a incendiar,

a ser llum, a brillar, a il·luminar, a calar foc, diu el Senyor.

31 de març, dijous

Pregària de Pasqua

La nit de la creu s'ha il.luminat per sempre, Jesús, germà, amic, Senyor.

La nostra feble història de dones i homes sovint desconcertats,
s'ha omplert de llum.

Ens has estimat, Jesús, fins a morir en una mort indigna;

però aquest amor teu, ple, total, definitiu,
ha obert les portes de la vida per sempre.

A tot arreu, Jesús, en tantes persones i en tants fets,

hi podem descobrir la força lluminosa de la teva vida.

I per això ara, en celebrar la teva resurrecció,
refermem la nostra fe en tu:

tu ets el Fill de Déu, tu ets l'enviat del Pare per salvar-nos,

tu ens omples del teu mateix Esperit, a nosaltres,
i a tots els homes i dones del món sencer.

És Pasqua, Jesús, germà, amic, Senyor.

És Pasqua, i la teva vida és vida per a tota la humanitat.

1 d'abril, divendres

Pregària per demanar l'Esperit
Com un ventada impetuosa, Pare, el teu Esperit, l'Esperit Sant,

va transformar aquells seguidors de Jesús
que no sabien què fer després de la seva mort

i no havien entès la força de la seva resurrecció.

El teu Esperit, Pare, els va omplir per dintre, els va fer homes nous,

testimonis d'una vida transformada, comunitat de Jesús, Església viva.

Pare, envia'ns l'Esperit Sant,
perquè siguem fills teus i continuï per mitjà nostre
la novetat de Jesús, l'esperança de Jesús;
perquè siguem creadors, a tot arreu, de la teva mateixa vida.

Pregària setmana 25 (Del 14 al 18 de març)

14 de març, dilluns

La Quaresma és escoltar la paraula poderosa,
perquè el teu cor fereixi i sacsegi,
i un cop renovellat, l'Esperit habiti en ell.

La Quaresma és suplicar pel foc i per l'aigua,
per apagar la set i contra el fred viu,
que el foc es converteixi en flama airosa
i l'aigua sia un inesgotable riu.

La Quaresma és sortir a buscar el germà
i posar-te a servir-lo tot seguit,
descobrir, amb amor, els seus neguits,

potser són els neguits de Jesucrist.

15 de març, dimarts

Els esdeveniments que escapen al meu control em descol•loquen. Per exemple, arran del trencament d’una amistat, l’altra persona es va negar a qualsevol aproximació, i la meva reacció va ser exigir impacientment la reconciliació quan a vegades el que cal és acceptar la pèrdua per molt dolorosa que sigui. No ho podem tenir tot “sota control”.

En l’amistat amb Déu, com en qualsevol amistat, el central és la confiança mútua. Com vaig dir fa poc a un company, “En Déu hi confio, és en les altres persones que costa confiar!”. Però tanmateix també amb Ell hi intervé també la confiança, confiar que malgrat el límits i el pecat propi i dels altres, estic convidat a cooperar amb el Déu que vol “fer noves totes les coses” (Ap 21,5). Estic aprenent no nomes a oferir-li la meva pròpia creativitat i responsabilitat, sinó a oferir-li lliurement, sense voler controlar-lo. No és fàcil!

Com fer-ho?  Hi ha una expressió que diu “Deixar a Déu ser Déu”. Podem oferir-nos lliurement a nosaltres mateixos però sense importar-nos els resultats. Per exemple, en un treball de servei, no puc saber si la persona a la qual estic servint traurà de mi algun profit. Però puc confiar que Déu d’alguna manera misteriosa, situarà la meva acció en un patró més ampli i significatiu. A poc a poc estic descobrint que la meva història i la de Jesús s’entrellacen, com fils d’aquells que fan servir els joves per fer-se polseres de colors. Els fils de l’alegria i el patiment són com fils cridaners que contribueixen a construir el relat de la nostra relació amb Déu.

16 de març, dimecres

Et demano perdó

Tot el que devia haver pensat i no he pensat; 

tot el que havia d'haver dit i no he dit;

tot el que havia d'haver fet i no he fet;

tot el que no devia haver pensat 

i no  obstant  això he pensat; 

tot el que no havia d'haver dit i                                                                                    no obstant això he dit;

tot el que no havia d'haver fet 

 i no obstant això he fet;

per pensaments, paraules i obres,                                                                

et demano perdó.

17 de març, dijous

Ensenya'ns a patir amb Jesús

Senyor, encara que ens rebel·lem,
Encara que maleïm la nostra sort,
el dolor és aquí enganxat a la nostra carn.
Que difícil creure que, els qui hem estat creats
per viure i ser feliços,
ens vegem torturats sense remei,
per la malaltia que es clava en els nostres ossos,
per germans de carn i sang
que torturen, maltracten i maten els seus germans,
carn de la seva carn i os dels seus ossos.
Senyor, dóna'ns fortalesa per afrontar el dolor
que no podem desterrar de les nostres vides;
generositat sense límit per a ser bàlsam
en les ferides dels més colpits pel sofriment.
Per molt que el dolor colli,
que no dubtem que tu hi ets,
encara que et facis impalpable i invisible,
i que el nostre patiment és fecund,
quan patim pels altres, com Jesús.

18 de març, divendres

ALEGREM-NOS

Amb Jesús que entra a Jerusalem.
Amb Jesús que anuncia la Bona Nova de Déu.
Amb Jesús que renta els peus als seus deixebles.
Amb Jesús que ens dóna el seu Cos i la seva Sang.
Amb Jesús que viu l'angoixa de Getsemaní.
Amb Jesús que mor a la creu amb un amor infinit.
Amb Jesús que compartirem l'esperança vora el sepulcre.

Amb Jesús ...

CELEBRAREM L'ALEGRIA INESGOTABLE DE

L'esperança en la RESURRECCIÓ!

Gaudiu de les vacances i de la vida amb passió, un somriure i sense perdre l'esperança!

Pregària setmana 24 (Del 7 al 11 de març)

7 de març, dilluns

Fem camí cap a la Pasqua.

Tranquil·litza el teu esperit, respira profundament i deixa anar l’aire lentament i conscient. Repeteix les paraules d’aquesta pregària que més et ressonin, afegeix tot allò que t’inspirin.

Jesús, ajuda’m a no barallar-me.

Ajuda’m a no voler tenir sempre la raó. A escoltar les raons dels altres i a saber acceptar que molt sovint m’equivoco i que sempre puc rectificar. Només em cal una mica d’humilitat.

Jesús ajuda’m a .....

T’ho demano i te’n dono gràcies.

8 de març, dimarts

Déu s’ha oblidat de les ofenses

i ha estès un vel sobre el pecat,

com el pastor que sempre espera

l’anyell perdut del seu ramat.

9 de març, dimecres

Reflexionem un moment sobre el que fem ,qui pot dir que mai no ha fet una cosa de la que no s'ha arrepentit desprès però no ha tingut el valor de demanar perdo? Demanar perdono es una cosa de la que ens haguem de avergonyir, a tots ens agrada que si algú ens fa una cosa que no ens agrada ens demani perdo i oi
que es veritat que quan ho fa ens sentim millor? A cas ens riem d'ell perquè ens hagi demanat perdo? Doncs el mateix amb nosaltres, ningú es riurà si l'hi demanen perdo, fins i tot ens ho pot agrair que ho hagem fet.

La quaresma es un moment de reflexió i de recapacitar del que hem fet malament per tant si tens alguna cosa a dir a alguna persona amb la que t'has barallat no dubtis en fer-ho tant per a tu com per a ell, tots dos en sortireu beneficiats, ja que el mal estar amb un altre no es agradable per a ningun dels implicats.

10 de març, dijous

Pren-te temps per fer alegres els altres, és la joia de l’home.

Pren-te temps per escoltar, aprendràs dels altres

Pren-te temps per comprendre, és la font de la fraternitat.

Pren-te temps per descansar, és una ajuda pel cos i l’ànima.

Pren-te temps per créixer, arribaràs a ser persona.

Pren-te temps per ajudar els altres, és la font de la convivència.

Pren-te temps per donar gràcies a Déu, s’ho mereix.

11 de març, divendres

PARÀBOLA DEL GRA DE MOSTASSA (Mt. 13, 31-32)

Els proposà encara una altra paràbola:

-Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.

Estimat Jesús, tinc ganes de ser gran, però de vegades em costa molt i això ja no m'agrada tant.

Gràcies perquè encara que els altres perdin la paciència Tu no.