Pregària setmana 25 (Del 14 al 18 de març)

14 de març, dilluns

La Quaresma és escoltar la paraula poderosa,
perquè el teu cor fereixi i sacsegi,
i un cop renovellat, l'Esperit habiti en ell.

La Quaresma és suplicar pel foc i per l'aigua,
per apagar la set i contra el fred viu,
que el foc es converteixi en flama airosa
i l'aigua sia un inesgotable riu.

La Quaresma és sortir a buscar el germà
i posar-te a servir-lo tot seguit,
descobrir, amb amor, els seus neguits,

potser són els neguits de Jesucrist.

15 de març, dimarts

Els esdeveniments que escapen al meu control em descol•loquen. Per exemple, arran del trencament d’una amistat, l’altra persona es va negar a qualsevol aproximació, i la meva reacció va ser exigir impacientment la reconciliació quan a vegades el que cal és acceptar la pèrdua per molt dolorosa que sigui. No ho podem tenir tot “sota control”.

En l’amistat amb Déu, com en qualsevol amistat, el central és la confiança mútua. Com vaig dir fa poc a un company, “En Déu hi confio, és en les altres persones que costa confiar!”. Però tanmateix també amb Ell hi intervé també la confiança, confiar que malgrat el límits i el pecat propi i dels altres, estic convidat a cooperar amb el Déu que vol “fer noves totes les coses” (Ap 21,5). Estic aprenent no nomes a oferir-li la meva pròpia creativitat i responsabilitat, sinó a oferir-li lliurement, sense voler controlar-lo. No és fàcil!

Com fer-ho?  Hi ha una expressió que diu “Deixar a Déu ser Déu”. Podem oferir-nos lliurement a nosaltres mateixos però sense importar-nos els resultats. Per exemple, en un treball de servei, no puc saber si la persona a la qual estic servint traurà de mi algun profit. Però puc confiar que Déu d’alguna manera misteriosa, situarà la meva acció en un patró més ampli i significatiu. A poc a poc estic descobrint que la meva història i la de Jesús s’entrellacen, com fils d’aquells que fan servir els joves per fer-se polseres de colors. Els fils de l’alegria i el patiment són com fils cridaners que contribueixen a construir el relat de la nostra relació amb Déu.

16 de març, dimecres

Et demano perdó

Tot el que devia haver pensat i no he pensat; 

tot el que havia d'haver dit i no he dit;

tot el que havia d'haver fet i no he fet;

tot el que no devia haver pensat 

i no  obstant  això he pensat; 

tot el que no havia d'haver dit i                                                                                    no obstant això he dit;

tot el que no havia d'haver fet 

 i no obstant això he fet;

per pensaments, paraules i obres,                                                                

et demano perdó.

17 de març, dijous

Ensenya'ns a patir amb Jesús

Senyor, encara que ens rebel·lem,
Encara que maleïm la nostra sort,
el dolor és aquí enganxat a la nostra carn.
Que difícil creure que, els qui hem estat creats
per viure i ser feliços,
ens vegem torturats sense remei,
per la malaltia que es clava en els nostres ossos,
per germans de carn i sang
que torturen, maltracten i maten els seus germans,
carn de la seva carn i os dels seus ossos.
Senyor, dóna'ns fortalesa per afrontar el dolor
que no podem desterrar de les nostres vides;
generositat sense límit per a ser bàlsam
en les ferides dels més colpits pel sofriment.
Per molt que el dolor colli,
que no dubtem que tu hi ets,
encara que et facis impalpable i invisible,
i que el nostre patiment és fecund,
quan patim pels altres, com Jesús.

18 de març, divendres

ALEGREM-NOS

Amb Jesús que entra a Jerusalem.
Amb Jesús que anuncia la Bona Nova de Déu.
Amb Jesús que renta els peus als seus deixebles.
Amb Jesús que ens dóna el seu Cos i la seva Sang.
Amb Jesús que viu l'angoixa de Getsemaní.
Amb Jesús que mor a la creu amb un amor infinit.
Amb Jesús que compartirem l'esperança vora el sepulcre.

Amb Jesús ...

CELEBRAREM L'ALEGRIA INESGOTABLE DE

L'esperança en la RESURRECCIÓ!

Gaudiu de les vacances i de la vida amb passió, un somriure i sense perdre l'esperança!