18 d’abril, dilluns
COMPARTIR
Ensenya'm, Senyor, a compartir.
L'escola és, sobretot, un lloc on treballem en equip
i de mi s'espera que hagi après a compartir
i que sigui un bon amic i testimoni per als altres,
però de vegades me n'oblido d'això
i actuo pel meu compte i 'passo' dels companys
i perdo la noció de l'equip...
És per això, Senyor, que et demano força i comprensió,
perquè sigui capaç d'adonar-me
que necessito dels altres per poder ser, realment, jo.
L'escola és, sobretot, un lloc on treballem en equip
i de mi s'espera que hagi après a compartir
i que sigui un bon amic i testimoni per als altres,
però de vegades me n'oblido d'això
i actuo pel meu compte i 'passo' dels companys
i perdo la noció de l'equip...
És per això, Senyor, que et demano força i comprensió,
perquè sigui capaç d'adonar-me
que necessito dels altres per poder ser, realment, jo.
19 d’abril, dimarts
20 d’abril, dimecres
PARÀBOLA DE L’AMOR
Era un matrimoni pobre que s’estimaven molt. Ella filava davant la porta de la seva barraca i tothom qui passava quedava seduït per la formosor dels seus cabells: abundosos, negres, llargs, brillants.
Ell anava cada dia al mercat a vendre algunes verdures. Mentre esperava els compradors, s’asseia a l’ombra d’un arbre tot subjectant entre les dents una pipa buida, no arribaven els diner per poder comprar tabac.
S’apropava el dia de l’aniversari de les seves noces i ella no para de preguntar-se què podria regalar al seu marit. I, a més, amb quins diners? De sobte, una idea va creuar-li el pensament. Va sentir una esgarrifança només de pensar-hi. Però en decidir-se, tot el seu cos es va estremir de goig: vendria els seus cabells per comprar-li tabac.
Ja s’imaginava el seu home assegut davant de la parada de verdures fent llargues glopades de fum, amb tot l’aspecte i la solemnitat d’un autèntic comerciant.
Només va obtenir pels seus cabells unes poques monedes, però va elegir curosament un paquet de tabac del més fi. El goig que sentia la compensava amb escreix el sacrifici dels seus cabells.
A la tarda va retornar el seu marit. Venia tot cantant pel camí, portava a la mà un petit embolcall: era una bonica pinta que acabava de comprar per la seva dona, després d’haver-se venut la pipa.
Com es devien mirar i quina abraçada es devien fer! No hi ha felicitat més fonda que la que sentim quan fem renúncies que mostren a l’altre que l’estimem.
21 d’abril, dijous
22 d’abril, divendres
Una Rosa
Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreeixir.
Oh, la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
(Maria Antònia Salvà, 1869-1958)
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreeixir.
Oh, la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
(Maria Antònia Salvà, 1869-1958)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada