Aquesta cançó parla de que tots depenem d'algú qui sigui el nostre punt de suport perquè tots tenim les nostres creences que ens donen base a la persona que ens fa ser nosaltres mateixos. Parla de que si algun dia aquesta creença ens falla ens sentirem traïts i prendrem la defensiva i no serem capaços de perdonar, molt menys oblidar. Tots necessitem creure en alguna cosa com un cor necessita el seu batec, però si això canvia tot es desmunta, la teva realitat i es difícil saber el que es i el que no. Perquè si estimem alguna cosa desesperadament, i ens falla, es complicat demanar perdo pel que creus que estarà be, donant a peu una confusió ja sigui l'amor la religió o qualsevol altre creença que et manté al dia a dia.
12 d'abril, dimarts
TU ETS EL MEU AMICSenyor,
Tu ets el meu amic,
Tu em coneixes pel meu nom,
i m'estimes.
Tu has acompanyat els meus passos,
dels del ventre de la meva mare fins avui,
de manera oculta de vegades,
de vegades de manera manifesta.
Senyor,
amb tu comparteixo els meus desigs,
perquè ets el meu amic,
el meu pare,
el meu Déu,
la font inesgotable de totes les meves albes,
Tu ets el meu amic.
13 d'abril, dimecresTu ets el meu amic,
Tu em coneixes pel meu nom,
i m'estimes.
Tu has acompanyat els meus passos,
dels del ventre de la meva mare fins avui,
de manera oculta de vegades,
de vegades de manera manifesta.
Senyor,
amb tu comparteixo els meus desigs,
perquè ets el meu amic,
el meu pare,
el meu Déu,
la font inesgotable de totes les meves albes,
Tu ets el meu amic.
GRÀCIES PER ESTIMAR-ME!
“T'ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades.” Jo 13,21-33.36-38
Nosaltres no som pas traïdors! Nosaltres no neguem pas el Crist! Nosaltres som prudents, reservats. Ni a favor ni en contra. Davant Déu, les més de les vegades, preferim la neutralitat que no molesta ni ofèn ningú.
Senyor... Quan les meves mans tremolen i dubten... Tu obres les teves i m’apaivagues. Quan el meu cor s’instal·la en la culpabilitat i/o la vergonya de Tu, Tu m’esguardes amb tendresa i em retornes la Llum... Gràcies per ser-hi! Per estimar-me!
VULL SER VALENT
“Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.” Lc 19,28-40
Està bé considerar-se creient..., bo i que la fe que hom pugui tenir no sigui gaire... forta. Si, admirar el personatge “Jesús-de-Natzaret” és políticament correcte. Altra cosa, ben distinta, és reconèixer-lo (de paraula i amb la vida) com el Fill de Déu. Amb tot, però... no manca qui alci la veu per aclamar el Crist com a Senyor i Salvador. Tu, si vols, t’hi pots afegir!
Vull ser valent, decidit, agosarat per dir ben fort com t’estimo!
No vull amagar-me més, ans al contrari, vull dir ben alt les meravelles que has fet en la meva vida. Que tothom sàpiga que m’has alliberat! Vull que la meva vida sigui testimoni de la teva bondat vers mi. No deixis, Senyor, de donar-me l’empenta que em cal per fer-ho!
15 d'abril, divendres
ÉS LA TEVA LLUM
“El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.” Jo 8,12-20
Seguir al Crist, adherir-nos a la seva persona i missatge, és com passar de la foscor a la llum. És deixar enrere la por, el neguit, l’angoixa, el pecat, l’ansietat...; és deixar enrere el pes feixuc i aclaparador del sentir-se culpable per tal de sentir-se acollit i abraçat per un amor immens, lluminós, alliberador.
És la teva llum, oh Crist, la que atia, dins meu, el foc de l’Esperança. És la teva llum la que em pot guiar enmig de la confusió del meu viure. És la teva llum, Senyor, la que em fa confiar, fins hi tot, si les coses van mal dades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada