Pregària setmana 27 (Del 4 al 8 d'abril)

4 d’abril, dilluns

Les benaurances del cor

Tot just unes trenta persones havien pujat a la muntanya a escoltar les paraules del Mestre (i això, malauradament, es venia repetint amb massa freqüència). Així que Jesús va decidir canviar d'escenari i va accedir a parlar en un plató de TV...

Davant d'un centenar de càmeres i una desena de periodistes, escollits rigorosament entre els programes de més audiència de la crònica rosa, el Senyor va començar a ensenyar amb aquestes paraules:

Feliços els pobres, de butxaca i d'esperit, els que arribar a final de mes els hi costa suor, llàgrimes i massa hores extres i, malgrat això, són capaços de passejar alegrement el seu cor per les catifes vermelles de la vida: les que van de la llar a la feina o de l'hospital a la parròquia o del bar de la cantonada a la residència d'avis... perquè ells, sense saber-ho, estan trepitjant el mateix regne del cel.

5 d’abril, dimarts

Feliços els tristos, els que han de suportar un dia sí i un altre també els núvols de la vida, i no per això es tanquen en les llàgrimes, sinó que es dediquen a assecar les dels seus germans, perquè Déu convertirà les seves llàgrimes en rius de goig i alegria.

Feliços els humils, els que són capaços de fer bé la seva feina, saludar des del terç sense cridar massa l'atenció i retirar-se discretament, perquè un dia Déu els traurà o, millor dit, els ficarà a coll per la porta gran del Regne dels cels.

6 d’abril, dimecres

Feliços els qui tenen fam, set i temps per fer la voluntat d'un Déu que té sempre un forat en la seva agenda (i si no trastoca els seus plans) per a tu, perquè Déu anirà sempre que vulguis a l'únic plat on l'Amor s’escriu amb majúscules: en el teu cor.

Feliços els misericordiosos, els que es dediquen a divulgar la major exclusiva de tots els temps, que no és altra que Déu s'ha enamorat perdudament del pitjor d’aquesta societat, d'aquells que, o canvien molt les coses o mai trepitjaran (fan pudor i saben pitjor) un programa de televisió (tret un documental "d'aquests" per fer callar les nostres acomodades consciències), perquè Déu continuarà donant la seva vida per cada un d'ells.

7 d’abril, dijous

Feliços els que tenen un cor net, sense problemes d'espai, capaços d'albergar als seus germans sense comprovar el DNI, la nòmina o els metres quadrats del seu habitatge, perquè ells estan tenint l'enorme sort d'acollir al mateix Déu, que se segueix fent present entre els seus fills més necessitats.

Feliços els que utilitzen l'arma més poderosa que l'home ha estat capaç d'inventar: la paraula, i la usen per enderrocar murs i construir ponts i no per destruir el germà estrenyent els gatells de la burla, el menyspreu, de la xafarderia o de la amenaça, perquè ells seran anomenats fills predilectes de Déu.

8 d’abril, divendres

Feliços els perseguits, això sí, sense flaixos ni paparazzis, per fer la voluntat d'un Déu que segueix sent enxampat in fraganti amb els pobres, els captaires, els malalts, els últims, perquè d'ells és, sense hipoteques o lloguers a curt o llarg termini, el Regne del meu Pare.

Feliços sereu vosaltres quan us insultaran i us perseguiran per mantenir un romanç amb mi. Alegreu-vos perquè Déu us omplirà d'amor del bo per tota l'eternitat.