divendres, 20 de març del 2026

SETAMANA 27 (DEL 23 AL 27 DE MARÇ)

Dilluns

El proper diumenge és Diumenge de Rams. Aquest dia marca l’inici de la Setmana Santa i té un significat molt especial dins la fe cristiana.

Recorda l’entrada de Jesús a Jerusalén, quan la gent el rep amb alegria i estenent rams i mantells pel camí, com si fos un rei. Aquest gest expressa entusiasme i esperança: el poble veu en Jesús algú que pot canviar les coses.

Però també té un missatge profund: Jesús no entra com un rei poderós, sinó amb humilitat i senzillesa. Això ens ensenya que el seu regne no es basa en la força, sinó en l’amor i el servei.

El més important és el contrast que es viu: la mateixa gent que l’aclama al principi de la setmana, després el rebutjarà. Això ens fa pensar en la nostra pròpia vida: a vegades també passem de seguir Jesús amb entusiasme a oblidar-lo o allunyar-nos.

Per això, el Diumenge de Rams ens convida a començar la Setmana Santa amb una pregunta sincera: volem seguir Jesús només en els moments fàcils o també en els difícils? És una invitació a viure la fe amb coherència i fidelitat.




Dimarts

En la pel·lícula La passió de Crist, la escena de l’Últim sopar mostra un moment clau de la vida de Jesús ple de significat. Tot comença amb el lavatori dels peus: Jesús, tot i ser el Mestre, s’abaixa per servir els seus deixebles. Amb aquest gest ens ensenya que estimar de veritat vol dir servir els altres amb humilitat, sense sentir-nos superiors.

Després, en compartir el pa i el vi, Jesús dona un pas encara més profund: s’ofereix a si mateix. El pa es converteix en signe del seu cos i el vi en la seva sang, expressant un amor total, fins al punt de donar la vida. No és només un gest simbòlic, sinó una invitació a viure com Ell: estimant sense límits.

Aquesta escena ens recorda que seguir Jesús no és només creure en Ell, sinó imitar-lo. Vol dir saber servir, perdonar i donar-nos als altres en el dia a dia. El lavatori dels peus i l’Eucaristia estan units: no podem compartir el pa si no estem disposats també a compartir la vida. En definitiva, Jesús ens mostra que el veritable amor es fa acció i es converteix en do per als altres.

Dimecres

La cançó Starlight de Muse parla d’algú que se sent lluny, amb el desig de tornar a casa i retrobar-se amb allò que estima. Aquest sentiment encaixa amb el que vivim a la Setmana Santa: Jesús també passa per un moment de foscor, de dolor i de solitud, especialment a la creu. És com si estigués “lluny”, però en realitat està fent el camí de l’amor fins al final.

La llum de les estrelles pot simbolitzar l’esperança que no s’apaga, fins i tot en els moments més difícils. Durant la Setmana Santa, aquesta llum és discreta, però present. I és a Pasqua quan aquesta esperança es fa plena: la resurrecció mostra que la foscor no té l’última paraula.

Així, Starlight ens pot ajudar a entendre aquest camí: de sentir-se perdut o lluny, a retrobar la llum i tornar “a casa”. En clau cristiana, aquest retorn és la Pasqua, on descobrim que Déu sempre ens guia i ens porta cap a la vida i l’esperança.



Dijous

l’escena de l’oració de Jesús a l'hort de Getsemaní mostra un moment de gran angoixa i profunditat. Jesús sent por davant el patiment que ha de viure, i en la seva pregària es veu la seva humanitat, ja que demana si pot evitar aquell sofriment. Tot i això, acaba confiant plenament en Déu i acceptant la seva voluntat. Al mateix temps, apareix Satanàs, que simbolitza la temptació i el dubte, intentant fer-lo desistir del seu camí. Aquesta presència representa totes les veus que ens desanimen i ens allunyen del bé. Però Jesús resisteix i es manté fidel, mostrant una gran força interior. Així, aquesta escena ens ensenya que tenir por no és dolent, però que cal confiar en Déu en els moments difícils. També ens recorda que tots tenim lluites interiors, però que amb fe podem superar-les. És un missatge d’esperança i de fidelitat enmig de la dificultat.

Just després d'aquest moment, Jesús és traït per Judes i arrestat pels soldats. Els seus deixebles fugen, i Ell queda sol davant del que ha de venir.

Comença així el camí de la passió, que conduirà a la creu en Divendres Sant.






Divendres



Joan 19, 25 Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
--Dona, aquí tens el teu fill.
27 Després digué al deixeble:
--Aquí tens la teva mare.
I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
La mirada de Jesús es va creuar amb la de la seva mare, Maria. Tota la història viscuda a Nazaret, la seva discreció i el seguiment durant els anys de la vida pública, tot hi era en aquelles dues mirades que es trobaven. Va ser tan intensa l’ajuda que va rebre de la seva Mare que va parlar a Joan perquè trobés llar a casa seva. Dels ulls al cor, del cor a la proposta acollidora. Mirem amb sensibilitat, des de dintre dels nostres millors sentiments que ens ajudin a cercar solucions per a la gent. Moltes persones avui necessiten sobretot una mirada humana respectuosa i d’estimació.



diumenge, 15 de març del 2026

SETMANA 26 (DEL 16 AL 20 DE MARÇ)

Dilluns

Pregària de Quaresma

Senyor,

en aquest temps de Quaresma vull tornar a Tu amb un cor senzill.
Ajuda’m a reconèixer els meus errors, a perdonar de veritat i a viure amb més amor.

Que el silenci, la pregària i els petits sacrificis
m’acostin més a la teva llum.
Renova el meu cor, enforteix la meva fe
i guia’m per caminar amb Tu cada dia.

Amén.


Dimarts

Las Bodas de Caná (Paolo Veronese. Museu del Louvre)


L’episodi del casament de Caná mostra el primer miracle de Jesús, quan transforma l’aigua en vi durant la festa. Aquest moment ens recorda que Déu és present també en els moments quotidians de la nostra vida, com una festa o una celebració familiar. No apareix només en els grans esdeveniments, sinó també en allò senzill i humà.

En el relat, la Verge Maria s’adona que falta vi i confia en el seu fill. La seva frase “feu el que Ell us digui” és una invitació a confiar en Jesús fins i tot quan no entenem del tot el que passa. El miracle ens ensenya que quan posem el poc que tenim a les mans de Déu, Ell pot transformar-ho en una cosa molt més gran.

L’aigua convertida en vi simbolitza també la transformació interior que Déu pot fer en les nostres vides. A vegades la nostra fe pot semblar com una aigua senzilla, però amb la presència de Crist pot convertir-se en una cosa plena d’alegria i sentit. Així, el missatge del quadre ens convida a confiar, a escoltar Jesús i a creure que Déu pot transformar la nostra vida en una cosa nova.


Dimecres

La cançó Don't Look Back in Anger de Oasis convida a mirar la vida sense quedar-se atrapat en el ressentiment o en els errors del passat. Moltes vegades les persones carreguem amb ferides, enuigs o records que ens impedeixen avançar. Aquesta cançó ens recorda la importància del perdó. Jesús ens ensenya que perdonar no significa oblidar el que ha passat, sinó alliberar el cor del pes del rancor. Quan vivim mirant constantment enrere amb ira, ens tanquem a la possibilitat de començar de nou. La fe cristiana proposa confiar que Déu sempre ofereix una nova oportunitat. Ell ens convida a guarir les nostres ferides i a reconciliar-nos amb els altres. Perdonar és un acte d’amor que transforma tant qui el dona com qui el rep. Per això, mirar endavant sense ira també és un camí de llibertat. Així, el cristià aprèn a viure amb un cor més obert, confiant en l’amor i la misericòrdia de Déu. 



Dijous

Avui 19 de març és Sant Josep, el dia del pare.


Sant Josep,
exemple de pare bo i senzill,
ensenya’ns a cuidar els altres
amb respecte, responsabilitat i amor.

Beneeix els nostres pares
i tots aquells que ens acompanyen cada dia,
ajuda’ns a valorar el seu esforç
i a aprendre del seu exemple.

Que a les nostres famílies
hi hagi sempre comprensió,
suport i estima.

Amén.






Divendres

La pregària dels alumnes.

2n d'ESO 2025-26


De vegades vivim amb la sensació que sempre anem tard, com si la vida fos una
cursa i nosaltres estiguéssim obligats a arribar abans que els altres. Ens exigim
decisions ràpides, èxits immediats i respostes clares, sense donar-nos el temps
necessari per créixer, equivocar-nos o simplement comprendre què volem de veritat.
Aquesta pressa constant ens fa oblidar que cada etapa té el seu sentit i que no tot
ha de passar ara. No avançar al ritme que esperàvem no vol dir fracassar; sovint
vol dir madurar. Aprendre a esperar també és una forma d’avançar.
Cal permetre’s aturar-se, escoltar-se i acceptar que el present no és un obstacle,
sinó part del camí. La vida no demana ser conquerida, sinó viscuda amb atenció i
paciència. Quan deixem de competir amb el temps, descobrim que tot arriba quan
estem realment preparats per rebre-ho.
Confiar en el procés, encara que no l’entenguem del tot, és un acte de saviesa.

No cal córrer cap al futur: la vida sap on ens porta.



diumenge, 8 de març del 2026

SETMANA 25 (DEL 9 AL 13 DE MARÇ)

Dilluns

Ahir va ser 8 de març, dia internacional de la dona.


Déu de la vida,
avui et volem donar gràcies per totes les dones del món:
per la seva força, la seva entrega i la seva esperança.

Et demanem per les dones que lluiten cada dia
per la justícia, la igualtat i la dignitat.
Acompanya aquelles que pateixen discriminació, violència o silenci,
i dona’ls consol, protecció i llibertat.

Ajuda’ns a construir un món
on dones i homes caminin junts,
amb respecte, oportunitats i pau.

Que aprenguem a reconèixer el valor de cada dona:
a les nostres famílies, a l’escola, a la feina
i a tota la societat.

Fes-nos persones valentes
per defensar la igualtat, cuidar la vida
i sembrar justícia cada dia.

Amén.


Dimarts

Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusión!,
que una fontana fluía
dentro de mi corazón.

Di, ¿por qué acequia escondida,
agua, vienes hasta mí,
manantial de nueva vida
de donde nunca bebí?

(Anoche cuando dormía, Antonio Machado)


En aquest poema, Machado parla d’una cosa molt interessant: una font que brolla dins del seu propi cor. No està fora, en el paisatge, sinó dins d’ell. Aquesta imatge ens convida a pensar en aquell espai interior on habiten els nostres pensaments, sentiments, somnis i preguntes més profundes.

Moltes vegades vivim amb pressa, pendents del que passa fora: les xarxes, els exàmens, les opinions dels altres. Però el poema ens recorda que també necessitem mirar cap a dins.

Dins de cada persona hi ha una font de vida, i quan aprenem a escoltar el nostre interior, aquesta font pot omplir la nostra vida de sentit i d’esperança.


Dimecres

La cançó “Wind of Change” de Scorpions es va convertir en un símbol d’esperança a finals del segle XX. Va ser escrita en un moment històric molt important: el final de la guerra freda i la caiguda del mur de Berlín. En aquell temps, moltes persones sentien que un “vent de canvi” recorria Europa i el món, portant llibertat, reconciliació i un futur diferent.

La cançó parla precisament d’això: que les coses poden canviar per a millor. Parla de deixar enrere els conflictes, confiar en el futur i creure que les persones poden construir un món nou.

La Quaresma també és un temps de canvi, però en aquest cas un canvi interior. Així com a la cançó bufa un “vent de canvi” que transforma la història, a la Quaresma se’ns convida a deixar que bufi un vent de canvi dins del nostre cor.

“Wind of Change” ens recorda que els canvis importants comencen amb esperança i amb persones que creuen que alguna cosa nova és possible. La Quaresma ens convida a fer el mateix: obrir-nos al canvi, millorar com a persones i preparar el cor per a alguna cosa nova. Igual que el vent no es veu però es nota, els canvis interiors tampoc sempre es veuen, però poden transformar la nostra vida i la dels altres.



Dijous

La pregària dels alumnes.

2n d'ESO curs 2025-26.

Estimats lectors, us demano que avui obriu el vostre cor amb agraïment per allò que teniu. Per la vostra família, els amics i totes aquelles persones que amb el seu amor i dedicació fan que la vida sigui més plena. Perquè sovint no sabem valorar el que tenim fins que ho perdem i llavors només ens adonem del temps que hauria valgut la pena compartir, i de la importància dels petits gestos. Que el sacrifici de donar amor i suport als altres ens ompli d’alegria,  i que la nostra gratitud ens ajudi a recordar cada dia que la vida és un regal per ser estimat i per estimar amb tot el cor. Que sapiguem mostrar aquesta gratitud no només amb paraules sinó amb actes, abraçades i temps compartit, perquè ser agraïts ens dona alegria i ens fa conscients de la fragilitat de cada moment que vivim amb aquells que estimem.



Divendres



Senyor,
en aquest temps de Quaresma volem aprendre a caminar pel nostre desert interior,
on de vegades sentim sequedat, cansament o soledat.

Que siguem com aquell cactus resilient,
ferm i fort,
capaç de sobreviure en l’assequedat i florir fins i tot en les proves.

Dóna’ns humilitat per reconèixer les nostres debilitats
i confiança per acceptar la teva ajuda.
Que cada dificultat esdevingui una ocasió per créixer,
i que ens puguem acostar més a Tu i als altres.

Que el nostre cor s’obri al perdó,
a la gratitud i al servei,
i que sortim d’aquest desert transformats,
amb més fortalesa, senzillesa i resilència.

Amén.


diumenge, 1 de març del 2026

SETMANA 24 (DEL 2 AL 6 DE MARÇ)

Dilluns

En els darrers anys, el món sembla viure un augment de tensions i conflictes armats. Guerres com la d’Ucraïna, la violència a Gaza, la greu situació al Sudan, els anys de guerra a Síria o les tensions i enfrontaments relacionats amb Iran ens mostren que la pau no és una realitat assegurada.

Per a vosaltres, que sou joves, moltes d’aquestes guerres semblen llunyanes. Però darrere de cada notícia hi ha persones reals: nois i noies de la vostra edat que no poden anar a l’escola, famílies que han de marxar de casa seva, persones que viuen amb por cada dia. La guerra no és només un problema de fronteres o de política; és un problema humà que afecta la vida i el futur de milions de persones.

Pregària per les víctimes de la guerra

Déu de la vida i de la pau,
et demanem per totes les persones que pateixen a causa de la guerra.

Pels infants que han perdut casa seva o algun ésser estimat.
Pels joves que veuen el seu futur ple d’incertesa.
Per les famílies que viuen amb por i dolor.

Dona consol als qui ploren, força als qui han de començar de nou
i esperança als qui pensen que ja no en queda.

Il·lumina els responsables de les nacions
perquè triïn el camí del diàleg i no el de la violència.
I ajuda’ns a nosaltres a ser persones de pau,
capaces de respectar, escoltar i estimar.

Que mai no ens acostumem al sofriment dels altres
i que treballem cada dia per un món més just i fratern.

Amén.


Dimarts

La cançó “Amor del bo” de Rozalen i Sílvia Pérez Cruz parla d’un amor sincer i generós, que no busca reconeixement ni recompensa, només dóna i comparteix. Aquest amor ens recorda com Jesús ens estima: de manera incondicional, pacient i compassiva.

La Quaresma ens convida a practicar aquest tipus d’amor en el dia a dia: perdonant qui ens fa mal, ajudant els que ho necessiten i estant atents als altres. Estimar de veritat significa ser solidaris, humils i valents, encara que no sigui fàcil.

Cada gest d’afecte, d’escolta o de suport és un pas per viure com Jesús ens va ensenyar, transformant la nostra vida i la de qui ens envolta. Aquesta cançó ens inspira a mirar el món amb el cor obert i a estimar “del bo”, de veritat i amb entrega.



Dimecres

La cançó Here I Go Again de Whitesnake parla d’algú que torna a començar després d’una decepció, sentint-se sol i amb dubtes sobre el camí que té al davant. Moltes vegades nosaltres també ens sentim així: quan alguna cosa no surt bé, quan perdem una amistat o quan hem de prendre decisions importants.

“Tornar a començar” no és un fracàs, sinó una oportunitat. La fe ens ensenya que Déu sempre ens dona una nova ocasió per aixecar-nos i continuar endavant. Encara que a vegades pensem que caminem sols, Jesús ens recorda que Ell és amb nosaltres cada dia.

La vida és un camí amb errors i aprenentatges. El més important no és no caure mai, sinó tenir el coratge d’aixecar-se. Cada “aquí torno a anar” pot convertir-se en un acte de confiança: confiar en Déu, en els altres i en un mateix.



Dijous

L'escena del discurs de Charles Chaplin a El gran dictador és un poderós al·legat humanista que transcendeix el seu context històric. Chaplin, a través del seu personatge, parla contra la tirania i l'opressió, elevant un missatge d'esperança, llibertat i unitat per a la humanitat. En un temps marcat per l'auge del nazisme i la guerra, el seu discurs ofereix una visió de fraternitat i pau, rebutjant l'odi i la cobdícia que alimenten els règims totalitaris. La veu del comediant es converteix en una crida urgent a la consciència, exhortant els éssers humans a recordar la seva essència: la bondat i l'amor pel proïsme. El contrast entre la figura d'un dictador caricaturesc i un missatge tan profundament ètic subratlla la ironia i l'absurd de la violència. Avui dia, continua sent un recordatori intemporal de la lluita per la dignitat humana, la justícia i l'esperança en un món millor. 

(Clica sobre "Ver en youtube")



Divendres

La pregària dels alumnes.

2n d'ESO 2025-26

Recorda'm, encara que hagi de partir, no permetis que el meu cor s'arronsi pel dolor. Porta'm amb tu a cada pas, que la teva presència m'abraci encara que no et vegi. Senyor, guarda a la meva memòria cada riure, cada gest, i ajuda'm a recordar sempre que l'amor veritable perdura, més enllà de la distància i del temps.





diumenge, 22 de febrer del 2026

SETMANA 23 (DEL 23 AL 27 DE FEBRER)

Dilluns

Senyor,
gràcies per aquest nou dia i per la setmana que comença.
Ajuda’m a donar el millor de mi en cada tasca, en cada amistat i en cada decisió.
Que els meus esforços i paraules reflecteixin bondat, respecte i alegria.
Dóna’m força per superar els reptes i humilitat per aprendre dels errors.
Que aquesta setmana sigui una oportunitat per créixer, compartir i acostar-me més a Tu.
Amén.


Dimarts

A l'escena de comiat a l'aeroport de Casablanca, Rick Blaine (Humphrey Bogart) sacrifica el seu amor per Ilsa Lund (Ingrid Bergman) perquè ella pugui escapar amb el seu marit, Victor Laszlo, un líder de la resistència. Tot i que Rick i Ilsa comparteixen un amor profund, Rick entén que el lloc d'Ilsa és al costat de Victor, la lluita del qual contra els nazis és crucial. El seu sacrifici és doble: no només renuncia a Ilsa pel seu benestar, sinó també pel bé més gran de la causa de la llibertat.

Rick, que durant gran part de la pel·lícula s'havia mostrat cínic i distant, canvia al final, prioritzant el benestar d'Ilsa i del món per sobre dels seus propis desitjos. En dir-li a Ilsa que si no se'n va amb Victor ho lamentarà, Rick mostra una maduresa emocional que transcendeix l'amor romàntic.

La decisió de Rick no només és un sacrifici personal, sinó també un acte heroic i moral. Ilsa, per la seva banda, accepta la decisió, entenent que la seva relació amb Rick és impossible en el context de la guerra. Aquest sacrifici no només marca el final de la seva relació, sinó que simbolitza la renúncia personal en favor d'un propòsit més elevat.



Dimecres

La cançó “I’d Do Anything for Love (But I Won’t Do That)” de Meat Loaf ens convida a reflexionar sobre el veritable significat de l’amor. Com a cristians, sabem que estimar no és fer qualsevol cosa, sinó fer el bé. Jesús ens va ensenyar l’amor més gran: un amor que es lliura, que perdona i que és fidel a Déu. Tanmateix, Ell mai no va fer res contrari a la voluntat del Pare. Per això, l’amor autèntic també sap dir “no” quan alguna cosa ens allunya de Déu o danya la nostra dignitat. No tot el que es demana “per amor” és correcte. El veritable amor respecta, cuida i ajuda a créixer. Estimar com Crist és escollir el que és correcte, encara que costi. És donar el millor de nosaltres sense deixar de ser fidels a Déu.



Dijous

Avui 26 de febrer celebrem el Dia de la germana Teresa Mira a l'escola.

Teresa Mira va ser una de les figures més importants que van formar part de les Carmelites Missioneres Teresianes.

No va ser una persona famosa ni va buscar protagonisme, però va tenir un paper molt important en els inicis de la congregació. Va col·laborar estretament en l’organització de les primeres comunitats i en la posada en marxa d’escoles dedicades a l’educació cristiana de nenes i joves.

En una època en què la dona tenia poques oportunitats i l’educació femenina no era una prioritat social, Teresa Mira va destacar per la seva valentia, el seu compromís i la seva profunda vida de fe. Va entendre que educar no era només ensenyar matèries, sinó formar persones amb valors, criteri i amor a Déu.

La seva importància per a les Carmelites Missioneres Teresianes rau en la seva fidelitat, el seu esperit de servei i la seva capacitat de treballar en equip per tirar endavant un projecte que començava amb moltes dificultats.

Per a vosaltres, com a alumnes d’una escola palautiana, el seu exemple es pot traduir en quelcom molt concret: compromís, responsabilitat, coherència i una fe viscuda en el dia a dia. Teresa Mira demostra que transformar el món no sempre significa fer coses espectaculars, sinó ser constants, generosos i fidels en allò que ens toca viure cada dia.



Divendres

“Tirant, abans d’entrar en batalla, s’agenollà i pregà a Déu que li donés força i saviesa, no per a la seva glòria, sinó perquè triomfés la justícia i fos defensada la fe cristiana.”

(Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba).


Tirant lo Blanc és una de les obres més importants de la literatura catalana i europea del segle XV. Combina aventures cavalleresques amb reflexions sobre la justícia, l’honor i la fe cristiana. El seu valor literari i moral continua inspirant lectors joves i adults, mostrant com viure amb valentia i rectitud.

Aquest fragment ens mostra que Tirant no confia només en la seva habilitat com a cavaller. Abans d’actuar, prega. Això és molt significatiu: reconeix que necessita Déu.

D’aquí podem treure tres idees importants:

  1. Humilitat: Tirant és valent, però sap que no és autosuficient. Com a cristians, confiar en Déu no és debilitat, sinó saviesa.

  2. Intenció correcta: No busca la seva pròpia glòria, sinó la justícia. També nosaltres podem preguntar-nos: per què faig el que faig? Per quedar bé o per fer el bé?

  3. Fe que es concreta en accions: Tirant no es queda només pregant; després actua. La fe cristiana no és només paraules, sinó compromís.


dilluns, 16 de febrer del 2026

SETMANA 22 (DEL 17 AL 20 DE FEBRER)

Dimarts

La cançó Every Breath You Take de The Police es pot escoltar com un recordatori esperançador: cada respiració i cada pas de la nostra vida tenen valor. Des de la fe cristiana podem entendre-la com una invitació a descobrir que Déu és present en el quotidià, en el petit i en el senzill. No estem sols quan estudiem, quan riem amb els amics o quan travessem moments difícils. Déu acompanya la nostra vida amb una mirada d’amor que anima i sosté. Saber que Ell és a prop ens pot donar confiança per viure amb alegria i valentia. Cada dia es converteix així en una oportunitat per créixer, estimar i fer el bé. La cançó pot recordar-nos que la nostra vida importa i que sempre podem avançar amb esperança.



Dimecres

Avui és dimecres de cendra.

El Dimecres de Cendra és el dia que inicia la Quaresma, un temps de 40 dies que ens prepara per a la Pasqua. No és un dia trist, sinó un moment per parar, pensar i començar de nou.

La cendra que es posa al front té tres significats principals:

1️⃣ Recordar que som fràgils
La cendra ens recorda que la vida és limitada i valuosa. No som eterns, i per això cada dia importa.

2️⃣ Voler canviar i millorar
La cendra simbolitza el desig de convertir-nos, és a dir, de revisar la nostra vida i intentar ser millors persones.

3️⃣ Tornar a l’essencial
Deixar de banda el que és superficial o innecessari per centrar-nos en el que realment importa: estimar, fer el bé i viure amb sentit.


Senyor,

avui comencem la Quaresma
i volem aturar-nos un moment per mirar dins nostre.

La cendra ens recorda
que la vida és un regal
i que sempre podem començar de nou.

Ajuda’ns a ser millors:
més amables, més justos, més generosos.
Ajuda’ns a perdonar i a demanar perdó.

Que aquests dies ens ajudin a estimar més
i a fer el bé cada dia.

Amén.


Dijous

La cançó Temps de canvis de Beth parla de moments de canvi, d’etapes en què sentim que alguna cosa dins nostre es mou i ens convida a avançar. La Quaresma és precisament això: un temps de canvis interiors.

De vegades pensem que canviar és una cosa gran i difícil, però la cançó recorda que els canvis comencen a poc a poc: una decisió, un pas, una nova actitud. La Quaresma ens proposa mirar la nostra vida i preguntar-nos què necessitem transformar: les nostres relacions, les nostres prioritats, la nostra manera de tractar els altres.

És un temps per deixar enrere el que pesa i obrir espai al que és nou. Canviar no significa ser perfectes, sinó atrevir-nos a començar de nou. Déu no espera que ho fem tot de cop; camina amb nosaltres en cada petit pas.


Divendres

Durant el temps de Quaresma els cristians tenim l'oportunitat de fer-nos grans amb il·lusió al costat de Jesús.
PARÀBOLA DEL GRA DE MOSTASSA (Mt. 13, 31-32)
"Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques."

Senyor, ajuda'ns a créixer al teu costat com aquest gra de mostassa.
Amén.


diumenge, 8 de febrer del 2026

SETMANA 21 (DEL 9 AL 13 DE FEBRER)

Dilluns

"¡No corras, vete despacio,
que a donde tienes que llegar
es a ti mismo!"

-Juan Ramón Jiménez-


La frase de Juan Ramón Jiménez sembla senzilla, però amaga una paradoxa molt profunda: vivim corrent per arribar… sense preguntar-nos a on. 
Ens fa pensar en la pressa amb què vivim avui. Moltes vegades correm per complir tasques i objectius, però oblidem mirar cap endins. Anar a poc a poc vol dir donar-nos temps per pensar, sentir i entendre qui som. A vegades anem tan de pressa perquè ens fa por parar i escoltar-nos. Conèixer-se a un mateix no és una cosa que s’aconsegueixi en un dia, sinó un procés que dura tota la vida. No es tracta de canviar per ser una altra persona, sinó de descobrir el que ja som i deixar de fingir. Anar més a poc a poc ens pot ajudar a ser més sincers amb nosaltres mateixos. Quan ens coneixem millor, també entenem millor els altres. Així, la vida deixa de ser una cursa i es converteix en un camí per trobar el nostre propi centre.

Dimarts

Your Song ens ensenya que no cal fer coses grans perquè tinguin valor; l’important és donar el millor de nosaltres amb sinceritat. Com diu Jesús: “on sigui el teu tresor, allí serà també el teu cor” (Mateu 6:21). Fins i tot els gestos petits, quan es fan amb amor, poden ser com oracions o cançons que agraden a Déu. La cançó també ens recorda ser agraïts pel que tenim i compartir-ho amb els altres. No cal esperar recompenses: n’hi ha prou amb ser sincers i generosos. Així, la nostra vida pot convertir-se en una “cançó” de bondat i llum. La senzillesa també té poder si la vivim amb el cor obert. I en aquesta entrega humil, descobrim la força que ens guia i ens fa créixer.




Dimecres

Entrenador Carter, l’escena en què l’equip de bàsquet aprèn la importància del treball en equip transmet un missatge profund sobre la unitat i la col·laboració. Els jugadors descobreixen que l’èxit veritable no prové de l’esforç individual, sinó de la seva capacitat per donar-se suport mútuament i actuar com un sol cos. Aquest aprenentatge reflecteix que cada membre té un paper essencial i que el compromís col·lectiu supera qualsevol talent individual. El treball en equip ensenya humilitat, responsabilitat i la força de la solidaritat. Més enllà de l’esport, aquesta lliçó ens convida a valorar les connexions humanes i a entendre que les fites compartides ens enforteixen com a comunitat. És un recordatori que, junts, podem superar qualsevol desafiament. 



Dijous

En aquesta cançó es parla de la importància d’un germà. Destaca la fidelitat que es tenen entre ells i el suport que es donen l’un a l’altre.
El camí amb els germans es fa més fàcil, que sempre et poden ajudar a triar el bon camí o simplement acompanyar-te en el dolent. Amb un germà sabràs que mai estaràs sol, que sempre tindràs amb qui confiar i a qui demanar ajuda quan la necessites. 

Els dotze apòstols representen les dotze diferents tribus d’Israel.
Jesús va agafar una persona de cada tribu, que cadascu representava cada tribu en una sola unitat. Les dotze persones unides amb Jesús poden fer més que Ell sol, perquè s’entenen com germans i junts formen una família.




Divendres

La pregària dels alumnes.
3r d'ESO 2024-25.

Com podem créixer sense afrontar reptes? És realment possible superar-nos sense sortir de la nostra zona de confort? La superació personal és un viatge constant que ens motiva a enfrontar les nostres pors i inseguretats. No es tracta només d'aconseguir metes, sinó de créixer interiorment i trencar les barreres que nosaltres mateixos ens imposem.


Quan el camí es torna complicat, la fe en Déu ens proporciona esperança i seguretat. Confiar en la seva guia ens ajuda a seguir endavant, sabent que no estem sols i que cada pas que fem és important.


La superació ens transforma de manera profunda i ens apropa al propòsit que Déu té per a nosaltres. En aquest viatge, descobrim la millor versió de nosaltres mateixos, aquella a la qual estem cridats a ser.





diumenge, 1 de febrer del 2026

SETMANA 20 (DEL 2 AL 6 DE FEBRER)

Dilluns

Avui és la Candelera, una festa que commemora la presentació de l'Infant Jesús al temple de Jerusalem 40 dies després de Nadal, el dia 2 de febrer.


Verge de la Llum, Mare beneïda,
en aquest dia de la Candelera
il·lumina els nostres camins i la nostra llar.

Així com vas presentar Jesús al temple,
ensenya’ns a oferir la nostra vida
amb fe, humilitat i amor.

Que la teva llum dissipi les nostres ombres,
enforteixi la nostra esperança
i ens guiï sempre cap al bé.

Amén.


Dimarts

A vegades, quan passem un mal moment, hi ha aquella veu dins nostre dient-nos que tot sortirà bé, i en aquell instant és quan recuperem l’esperança; una llavor que Déu planta en els nostres cors per dir-nos que tot sortirà bé.



Dimecres

Pregària contra l’assetjament

Senyor,
et demanem per aquells que pateixen burles, rebuig i dolor.
Dona’ls força per no deixar-se caure,
valor per creure en si mateixos
i pau per sanar les seves ferides.

Ajuda’ns a ser més empàtics,
a cuidar les nostres paraules
i a defensar qui se sent sol.

Que el respecte venci la por
i que l’amor sigui més fort que l’assetjament.
Amén.


La cançó "No me dejaré caer" ens recorda que, fins i tot quan el dolor i el rebuig pesen, sempre hi ha una força interior que ens empeny a seguir endavant.
Parla de no rendir-se, d’aixecar-se una vegada i una altra davant les caigudes provocades per l’assetjament.
És un missatge d’esperança: ningú està sol i sempre val la pena creure en un mateix.


Dijous

La Pregària dels alumnes

3r d'ESO 2024-25


“La satisfacció rau en l’esforç, no en l’èxit. L’esforç total és la victòria total.”  -Gandhi.


L’esforç és essencial per aconseguir allò que volem. Si volem tenir èxit cal esforçar-se,

i encara que ens costi, que sembli que no serveix per a res, no ens hem de rendir i hem de

seguir intentant-ho.

Cada pas endavant ens fa créixer. No importa si els resultats no arriben de seguida, l’important

és saber que amb constància i dedicació tot és possible. 

L’esforç d’avui és l’èxit de demà.


Divendres

“Los que hacen daño a otros, por maldad o ignorancia, merecen ser corregidos; más con bondad, con paciencia y con misericordia, porque más vale ganar almas con amor que destruirlas con ira.”

Don Quijote de la Mancha (Part I, Capítol VIII)


Aquest fragment ens recorda que la veritable justícia no es basa en la ira ni en la venjança, sinó en la misericòrdia i l’amor al proïsme.
Jesús ens ensenya a perdonar i a actuar amb compassió fins i tot envers els qui ens fan mal.
Don Quijote ens mostra que la bondat i la paciència són més poderoses que la violència.
Amb cada acció de misericòrdia, guanyem cor i ànima, no només el respecte extern.
Déu vol que cuidem els altres amb amor, defensant els febles sense perdre la humilitat.
Per això, la misericòrdia és una virtut que transforma el món i ens acosta al Senyor.
Sigui cada gest de bondat una llum que inspiri esperança i perdó al nostre entorn.


diumenge, 25 de gener del 2026

SETMANA 19 (DEL 26 AL 30 DE GENER)

SETMANA DE LA PAU

Dilluns

Pregària per la Pau

Senyor de la vida i de l’esperança,
avui alcem la nostra veu en un món ferit,
marcat per guerres, injustícies, pors i divisions.
Enmig del soroll, la pressa i el dolor,
et demanem el do preciós de la pau.

Una pau que no sigui només absència de conflicte,
sinó presència viva de justícia, diàleg i respecte.
Una pau que neixi en els cors,
es tradueixi en gestos quotidians
i s’estengui als pobles, a les nacions
i a cada racó de la humanitat.

Il·lumina aquells que tenen poder de decisió,
perquè triïn el camí de la trobada i no el de la violència.
Sostén aquells que pateixen les conseqüències de l’odi,
els desplaçats, els oblidats, les víctimes silencioses,
i fes-nos sensibles al seu dolor.

Fes-nos artesans de pau en aquest temps tan fràgil,
capaços d’escoltar, perdonar i construir ponts.
Que no ens acostumem a la guerra
ni es refredi la nostra compassió davant el sofriment aliè.

Que la pau sigui el nostre compromís diari,
la nostra paraula ferma i la nostra acció valenta.
I que, fins i tot en la foscor del món actual,
mai deixem de creure
que la pau és possible i necessària.

Amén.


Dimarts

Aquest vídeo ens recorda que la pau comença amb la nostra actitud. La manera com parlem, escoltem i tractem els altres té un impacte real en l’ambient que ens envolta. Un gest de respecte pot canviar un dia; una paraula feridora pot deixar empremta.

“Fes amb els altres el que t’agradaria que fessin amb tu” ens convida a posar-nos al lloc de l’altre abans d’actuar. La pau no és només una cosa llunyana que depèn dels governs o del món adult: es construeix cada dia a l’aula, a casa, amb els amics i a les xarxes.

Cadascú pot triar quina actitud aporta. I aquestes petites eleccions són les que, a poc a poc, fan un món més just i pacífic.



Dimecres

La cançó One Love de Bob Marley ens recorda que, malgrat les diferències, tots formem part d’una mateixa humanitat. El seu missatge ens convida a viure des de l’amor, el respecte i la unitat, com a camí cap a la pau. Marley ens fa veure que la pau no és només l’absència de conflictes, sinó una actitud davant la vida i els altres. Quan escoltem la cançó, som convidats a deixar enrere l’odi, els prejudicis i la indiferència. La pau comença en les relacions quotidianes, en la manera com parlem, escoltem i actuem. Si aprenem a reconèixer l’altre com a igual, encara que sigui diferent, construïm ponts en lloc de murs. One Love ens recorda que la pau és una responsabilitat compartida i que cadascú pot contribuir-hi amb petits gestos d’amor i solidaritat. En un món ple de divisions, aquest missatge continua sent necessari i actual.



Dijous

La cançó Heal the World ens recorda que la pau i la justícia comencen cuidant el nostre entorn i les persones que ens envolten. Michael Jackson ens anima a no ignorar el sofriment, sinó a actuar amb empatia i solidaritat. Cada gest amable, cada ajuda que oferim, pot contribuir a fer un món més segur i acollidor. La pau no és només un ideal llunyà; és una responsabilitat diària que comença amb petites accions. Ens convida a ser conscients de la nostra influència sobre els altres i sobre el planeta, i a treballar junts per curar les ferides del món.

(Clica sobre "ver en youtube")



Divendres

Senyor, fes que aprenguem a viure en pau,
a respectar els altres i a cuidar el nostre món.
Que les nostres paraules i accions construeixin harmonia,
i que la comprensió i la solidaritat guiïn els nostres cors.
Ajuda’ns a sembrar la pau allà on hi hagi conflicte
i a ser llum en els llocs d’ombra.
Amén.






divendres, 16 de gener del 2026

SETMANA 18 (DEL 19 AL 23 DE GENER)

Dilluns

«El retorn del fill pròdig» de Rembrandt



Aquest quadre convida a reflexionar profundament sobre el valor cristià de la misericòrdia i el perdó.

Recordes la paràbola del fill pròdig? Tracta sobre un pare que tenia dos fills. El més jove li va demanar l’herència per marxar lluny, on la va malbaratar vivint sense responsabilitat. Quan es va quedar sense res i va caure en la misèria, va decidir tornar a casa penedit. El seu pare el va rebre amb una gran alegria i el va perdonar immediatament. El fill gran, en veure-ho, es va sentir molest i tractat injustament. Aleshores el pare li va explicar que era motiu de celebració perquè el seu germà, que estava perdut, havia tornat.

L’escena mostra el moment en què el pare acull el fill que torna penedit, sense retrets, amb un gest d’amor incondicional. La llum suau, les mans del pare i l’actitud humil del fill expressen visualment el missatge evangèlic d’un Déu que sempre perdona i acull.
L'obra permet contemplar, més enllà de les paraules, el cor compassiu del Pare.

El quadre «El retorn del fill pròdig» de Rembrandt es pot trobar actualment al Museu de l’Hermitage, a Sant Petersburg (Rússia). Forma part d’una de les col·leccions d’art més importants del món i és una de les obres més admirades del museu per la seva profunditat espiritual i humana.


Dimarts

L'escena d'Invictus en què Nelson Mandela, interpretat per Morgan Freeman, reuneix els treballadors al seu despatx és un moment clau que encapsula la seva visió de reconciliació i lideratge transformador. En dirigir-se tant als antics empleats com als nous, Mandela deixa clar que el canvi veritable no només s'aconsegueix amb paraules, sinó amb accions que promoguin la unitat i el perdó. El seu discurs és una crida a superar la por i les divisions del passat per treballar junts cap a un futur comú. Aquesta escena és un recordatori poderós que la inclusió i la comprensió són eines fonamentals per construir una nació més forta i unida.  





Dimecres

“No Surrender” de Bruce Springsteen parla de resistir i de l’amistat, però també ens convida a mirar dins nostre. La cançó ens recorda que és important mantenir-nos fidels als nostres valors i als nostres somnis, encara que la vida sigui difícil. Ens anima a ser honestos amb nosaltres mateixos i a no traicionar-nos per pressió o por. De vegades, la veritable força no es veu, perquè està en el nostre interior, en aquells moments en què reflexionem, afrontem dubtes o ens sentim insegurs. Escoltar aquesta cançó pot ajudar-nos a connectar amb el que sentim de veritat i a descobrir de què som capaços quan ens mantenim autèntics. Al final, “No Surrender” ens inspira a no rendir-nos i a confiar en la nostra força interior, recordant-nos que la valentia comença dins nostre.




Dijous

La pregària dels alumnes.

3r d'ESO 2024-25.

Aquesta cançó tracta sobre la diversitat i la inclusió.

Tots tenim les nostres peculiaritats i diferències, però no per això som menys que ningú. Podem ser: baixets, alts, prims, grassos, podem portar ulleres, no portar-ne, tenir pigues, cabells curts, arrissats, llisos... podríem dir mil diferències més i no acabaríem mai.

Cadascú és un món i destaquem per aquestes per això no hem de sentir-nos jutjats ni intimidats. Malauradament en aquesta societat les persones ens jutgem per la nostra aparença, per la personalitat o pel simple fet de ser diferents, però no som conscients que les diferències és el que ens fa ser especials i el que ens fa brillar com a únics i perfectes.





Divendres

El proper diumenge 25 de gener és el dia del Nen Jesús de Praga.

El Nen Jesús de Praga fou confiat als Carmelites Descalços l’any 1628, que en van difondre la devoció des del seu convent de Praga. La imatge quedà profundament unida a l’espiritualitat carmelitana pel seu missatge de senzillesa, confiança filial i pregària. Des d’aleshores, el Nen Jesús de Praga és un signe central de la fe i la missió del Carmel.




divendres, 9 de gener del 2026

SETMANA 17 (DEL 12 AL16 DE GENER)

Dilluns




Dimarts

UN NOU ANY

Jesús, germà, amic.
Comencem un nou any. Gràcies.
Gràcies per tot el que he viscut
en l'any que acabem,
i gràcies per tot el que viuré
en l'any que comença.
Gràcies per la gent que tinc a prop,
gràcies per les coses noves
que apareixen a la vida,
gràcies també pels problemes i les tristeses,
perquè els puc viure amb Vós.
I us demano que tots els bons desigs
que tots tenim i diem de cara al nou any,
sapiguem fer-los realitat.
Sobretot, que sapiguem fer realitat
tot allò que serveixi
perquè hi hagi més felicitat per a tothom,
coneguts i desconeguts.
Jesús, germà, amic,
que el vostre amor ompli el món sencer.

Dimecres

La cançó “Sebas, Guille y los demás” d’Amaral ofereix una reflexió nostàlgica i sincera sobre l’amistat i el pas del temps. A través del record d’un grup d’amics, la cançó mostra com la joventut està marcada per la intensitat dels vincles, els somnis compartits i la sensació que tot és possible quan es viu acompanyat. L’amistat apareix com un espai de llibertat, de suport mutu i d’identitat col·lectiva.

Tanmateix, la lletra també posa de manifest com la vida va separant camins. Les responsabilitats, les decisions i els canvis personals fan que aquells amics que ho eren tot vagin quedant en la memòria. No hi ha retret, sinó una malenconia suau que accepta que créixer implica perdre certa proximitat, tot i no perdre l’afecte.

La cançó convida a valorar l’amistat no només per la seva permanència en el temps, sinó per l’empremta que deixa. Encara que els amics ja no siguin presents en el dia a dia, continuen formant part del que som. En aquest sentit, Amaral ens recorda que l’amistat veritable no sempre consisteix a estar junts per sempre, sinó a haver compartit moments que ens construeixen i ens acompanyen fins i tot des del record.




Dijous

“Numb” de Linkin Park reflexiona sobre la pressió constant de complir les expectatives dels altres i el desgast emocional que provoca intentar ser algú que no s’és. La cançó mostra com aquesta lluita porta a una pèrdua d’identitat, generant sentiments d’incomprensió, buit i desconnexió emocional, i la por de no ser suficient per als altres. A través de la seva intensitat musical i lírica, l’obra expressa un conflicte intern profund i un desig d’alliberament. En conjunt, convida a reflexionar sobre la importància de valorar-se, reconèixer les pròpies emocions i viure des de l’autenticitat.

(Activar els subtítols)



Divendres

La pregària dels alumnes.

3r d'ESO (2024-25).



Que no em falti mai la claredat per a entendre que cada pas cap endavant compta, encara que sigui petit.

Que jo mateixa pugui acceptar el jo d’avui sense oblidar el que vull ser en un futur.

Que quan em trobi davant d’un mur, sigui capaç de recordar que les pedres també formen el camí.

I que mai perdi la fe en mi mateixa, ni el poder del temps, ni la força que tinc per a continuar.


Entrada destacada

Apadrinaments Filipines 2017