SETAMANA 27 (DEL 23 AL 27 DE MARÇ)

Dilluns

El proper diumenge és Diumenge de Rams. Aquest dia marca l’inici de la Setmana Santa i té un significat molt especial dins la fe cristiana.

Recorda l’entrada de Jesús a Jerusalén, quan la gent el rep amb alegria i estenent rams i mantells pel camí, com si fos un rei. Aquest gest expressa entusiasme i esperança: el poble veu en Jesús algú que pot canviar les coses.

Però també té un missatge profund: Jesús no entra com un rei poderós, sinó amb humilitat i senzillesa. Això ens ensenya que el seu regne no es basa en la força, sinó en l’amor i el servei.

El més important és el contrast que es viu: la mateixa gent que l’aclama al principi de la setmana, després el rebutjarà. Això ens fa pensar en la nostra pròpia vida: a vegades també passem de seguir Jesús amb entusiasme a oblidar-lo o allunyar-nos.

Per això, el Diumenge de Rams ens convida a començar la Setmana Santa amb una pregunta sincera: volem seguir Jesús només en els moments fàcils o també en els difícils? És una invitació a viure la fe amb coherència i fidelitat.

Dimarts

En la pel·lícula La passió de Crist, la escena de l’Últim sopar mostra un moment clau de la vida de Jesús ple de significat. Tot comença amb el lavatori dels peus: Jesús, tot i ser el Mestre, s’abaixa per servir els seus deixebles. Amb aquest gest ens ensenya que estimar de veritat vol dir servir els altres amb humilitat, sense sentir-nos superiors.

Després, en compartir el pa i el vi, Jesús dona un pas encara més profund: s’ofereix a si mateix. El pa es converteix en signe del seu cos i el vi en la seva sang, expressant un amor total, fins al punt de donar la vida. No és només un gest simbòlic, sinó una invitació a viure com Ell: estimant sense límits.

Aquesta escena ens recorda que seguir Jesús no és només creure en Ell, sinó imitar-lo. Vol dir saber servir, perdonar i donar-nos als altres en el dia a dia. El lavatori dels peus i l’Eucaristia estan units: no podem compartir el pa si no estem disposats també a compartir la vida. En definitiva, Jesús ens mostra que el veritable amor es fa acció i es converteix en do per als altres.

Dimecres

La cançó Starlight de Muse parla d’algú que se sent lluny, amb el desig de tornar a casa i retrobar-se amb allò que estima. Aquest sentiment encaixa amb el que vivim a la Setmana Santa: Jesús també passa per un moment de foscor, de dolor i de solitud, especialment a la creu. És com si estigués “lluny”, però en realitat està fent el camí de l’amor fins al final.

La llum de les estrelles pot simbolitzar l’esperança que no s’apaga, fins i tot en els moments més difícils. Durant la Setmana Santa, aquesta llum és discreta, però present. I és a Pasqua quan aquesta esperança es fa plena: la resurrecció mostra que la foscor no té l’última paraula.

Així, Starlight ens pot ajudar a entendre aquest camí: de sentir-se perdut o lluny, a retrobar la llum i tornar “a casa”. En clau cristiana, aquest retorn és la Pasqua, on descobrim que Déu sempre ens guia i ens porta cap a la vida i l’esperança.

Dijous

l’escena de l’oració de Jesús a l'hort de Getsemaní mostra un moment de gran angoixa i profunditat. Jesús sent por davant el patiment que ha de viure, i en la seva pregària es veu la seva humanitat, ja que demana si pot evitar aquell sofriment. Tot i això, acaba confiant plenament en Déu i acceptant la seva voluntat. Al mateix temps, apareix Satanàs, que simbolitza la temptació i el dubte, intentant fer-lo desistir del seu camí. Aquesta presència representa totes les veus que ens desanimen i ens allunyen del bé. Però Jesús resisteix i es manté fidel, mostrant una gran força interior. Així, aquesta escena ens ensenya que tenir por no és dolent, però que cal confiar en Déu en els moments difícils. També ens recorda que tots tenim lluites interiors, però que amb fe podem superar-les. És un missatge d’esperança i de fidelitat enmig de la dificultat.

Just després d'aquest moment, Jesús és traït per Judes i arrestat pels soldats. Els seus deixebles fugen, i Ell queda sol davant del que ha de venir.

Comença així el camí de la passió, que conduirà a la creu en Divendres Sant.

Divendres

Joan 19, 25 Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:

--Dona, aquí tens el teu fill.

27 Després digué al deixeble:

--Aquí tens la teva mare.

I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.

La mirada de Jesús es va creuar amb la de la seva mare, Maria. Tota la història viscuda a Nazaret, la seva discreció i el seguiment durant els anys de la vida pública, tot hi era en aquelles dues mirades que es trobaven. Va ser tan intensa l’ajuda que va rebre de la seva Mare que va parlar a Joan perquè trobés llar a casa seva. Dels ulls al cor, del cor a la proposta acollidora. Mirem amb sensibilitat, des de dintre dels nostres millors sentiments que ens ajudin a cercar solucions per a la gent. Moltes persones avui necessiten sobretot una mirada humana respectuosa i d’estimació.

SETMANA 26 (DEL 16 AL 20 DE MARÇ)

Dilluns

Pregària de Quaresma

Senyor,

en aquest temps de Quaresma vull tornar a Tu amb un cor senzill.
Ajuda’m a reconèixer els meus errors, a perdonar de veritat i a viure amb més amor.

Que el silenci, la pregària i els petits sacrificis
m’acostin més a la teva llum.
Renova el meu cor, enforteix la meva fe
i guia’m per caminar amb Tu cada dia.

Amén.

Dimarts

Las Bodas de Caná (Paolo Veronese. Museu del Louvre)

L’episodi del casament de Caná mostra el primer miracle de Jesús, quan transforma l’aigua en vi durant la festa. Aquest moment ens recorda que Déu és present també en els moments quotidians de la nostra vida, com una festa o una celebració familiar. No apareix només en els grans esdeveniments, sinó també en allò senzill i humà.

En el relat, la Verge Maria s’adona que falta vi i confia en el seu fill. La seva frase “feu el que Ell us digui” és una invitació a confiar en Jesús fins i tot quan no entenem del tot el que passa. El miracle ens ensenya que quan posem el poc que tenim a les mans de Déu, Ell pot transformar-ho en una cosa molt més gran.

L’aigua convertida en vi simbolitza també la transformació interior que Déu pot fer en les nostres vides. A vegades la nostra fe pot semblar com una aigua senzilla, però amb la presència de Crist pot convertir-se en una cosa plena d’alegria i sentit. Així, el missatge del quadre ens convida a confiar, a escoltar Jesús i a creure que Déu pot transformar la nostra vida en una cosa nova.

Dimecres

La cançó Don't Look Back in Anger de Oasis convida a mirar la vida sense quedar-se atrapat en el ressentiment o en els errors del passat. Moltes vegades les persones carreguem amb ferides, enuigs o records que ens impedeixen avançar. Aquesta cançó ens recorda la importància del perdó. Jesús ens ensenya que perdonar no significa oblidar el que ha passat, sinó alliberar el cor del pes del rancor. Quan vivim mirant constantment enrere amb ira, ens tanquem a la possibilitat de començar de nou. La fe cristiana proposa confiar que Déu sempre ofereix una nova oportunitat. Ell ens convida a guarir les nostres ferides i a reconciliar-nos amb els altres. Perdonar és un acte d’amor que transforma tant qui el dona com qui el rep. Per això, mirar endavant sense ira també és un camí de llibertat. Així, el cristià aprèn a viure amb un cor més obert, confiant en l’amor i la misericòrdia de Déu. 

Dijous

Avui 19 de març és Sant Josep, el dia del pare.

Sant Josep,
exemple de pare bo i senzill,
ensenya’ns a cuidar els altres
amb respecte, responsabilitat i amor.

Beneeix els nostres pares
i tots aquells que ens acompanyen cada dia,
ajuda’ns a valorar el seu esforç
i a aprendre del seu exemple.

Que a les nostres famílies
hi hagi sempre comprensió,
suport i estima.

Amén.

Divendres

La pregària dels alumnes.

2n d'ESO 2025-26

De vegades vivim amb la sensació que sempre anem tard, com si la vida fos una

cursa i nosaltres estiguéssim obligats a arribar abans que els altres. Ens exigim

decisions ràpides, èxits immediats i respostes clares, sense donar-nos el temps

necessari per créixer, equivocar-nos o simplement comprendre què volem de veritat.

Aquesta pressa constant ens fa oblidar que cada etapa té el seu sentit i que no tot

ha de passar ara. No avançar al ritme que esperàvem no vol dir fracassar; sovint

vol dir madurar. Aprendre a esperar també és una forma d’avançar.

Cal permetre’s aturar-se, escoltar-se i acceptar que el present no és un obstacle,

sinó part del camí. La vida no demana ser conquerida, sinó viscuda amb atenció i

paciència. Quan deixem de competir amb el temps, descobrim que tot arriba quan

estem realment preparats per rebre-ho.

Confiar en el procés, encara que no l’entenguem del tot, és un acte de saviesa.

No cal córrer cap al futur: la vida sap on ens porta.

SETMANA 25 (DEL 9 AL 13 DE MARÇ)

Dilluns

Ahir va ser 8 de març, dia internacional de la dona.

Déu de la vida,

avui et volem donar gràcies per totes les dones del món:

per la seva força, la seva entrega i la seva esperança.

Et demanem per les dones que lluiten cada dia

per la justícia, la igualtat i la dignitat.

Acompanya aquelles que pateixen discriminació, violència o silenci,

i dona’ls consol, protecció i llibertat.

Ajuda’ns a construir un món

on dones i homes caminin junts,

amb respecte, oportunitats i pau.

Que aprenguem a reconèixer el valor de cada dona:

a les nostres famílies, a l’escola, a la feina

i a tota la societat.

Fes-nos persones valentes

per defensar la igualtat, cuidar la vida

i sembrar justícia cada dia.

Amén.

Dimarts

Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusión!,
que una fontana fluía
dentro de mi corazón.

Di, ¿por qué acequia escondida,
agua, vienes hasta mí,
manantial de nueva vida
de donde nunca bebí?

(Anoche cuando dormía, Antonio Machado)

En aquest poema, Machado parla d’una cosa molt interessant: una font que brolla dins del seu propi cor. No està fora, en el paisatge, sinó dins d’ell. Aquesta imatge ens convida a pensar en aquell espai interior on habiten els nostres pensaments, sentiments, somnis i preguntes més profundes.

Moltes vegades vivim amb pressa, pendents del que passa fora: les xarxes, els exàmens, les opinions dels altres. Però el poema ens recorda que també necessitem mirar cap a dins.

Dins de cada persona hi ha una font de vida, i quan aprenem a escoltar el nostre interior, aquesta font pot omplir la nostra vida de sentit i d’esperança.

Dimecres

La cançó “Wind of Change” de Scorpions es va convertir en un símbol d’esperança a finals del segle XX. Va ser escrita en un moment històric molt important: el final de la guerra freda i la caiguda del mur de Berlín. En aquell temps, moltes persones sentien que un “vent de canvi” recorria Europa i el món, portant llibertat, reconciliació i un futur diferent.

La cançó parla precisament d’això: que les coses poden canviar per a millor. Parla de deixar enrere els conflictes, confiar en el futur i creure que les persones poden construir un món nou.

La Quaresma també és un temps de canvi, però en aquest cas un canvi interior. Així com a la cançó bufa un “vent de canvi” que transforma la història, a la Quaresma se’ns convida a deixar que bufi un vent de canvi dins del nostre cor.

“Wind of Change” ens recorda que els canvis importants comencen amb esperança i amb persones que creuen que alguna cosa nova és possible. La Quaresma ens convida a fer el mateix: obrir-nos al canvi, millorar com a persones i preparar el cor per a alguna cosa nova. Igual que el vent no es veu però es nota, els canvis interiors tampoc sempre es veuen, però poden transformar la nostra vida i la dels altres.

Dijous

La pregària dels alumnes.

2n d'ESO curs 2025-26.

Estimats lectors, us demano que avui obriu el vostre cor amb agraïment per allò que teniu. Per la vostra família, els amics i totes aquelles persones que amb el seu amor i dedicació fan que la vida sigui més plena. Perquè sovint no sabem valorar el que tenim fins que ho perdem i llavors només ens adonem del temps que hauria valgut la pena compartir, i de la importància dels petits gestos. Que el sacrifici de donar amor i suport als altres ens ompli d’alegria,  i que la nostra gratitud ens ajudi a recordar cada dia que la vida és un regal per ser estimat i per estimar amb tot el cor. Que sapiguem mostrar aquesta gratitud no només amb paraules sinó amb actes, abraçades i temps compartit, perquè ser agraïts ens dona alegria i ens fa conscients de la fragilitat de cada moment que vivim amb aquells que estimem.

Divendres

Senyor,

en aquest temps de Quaresma volem aprendre a caminar pel nostre desert interior,

on de vegades sentim sequedat, cansament o soledat.

Que siguem com aquell cactus resilient,

ferm i fort,

capaç de sobreviure en l’assequedat i florir fins i tot en les proves.

Dóna’ns humilitat per reconèixer les nostres debilitats

i confiança per acceptar la teva ajuda.

Que cada dificultat esdevingui una ocasió per créixer,

i que ens puguem acostar més a Tu i als altres.

Que el nostre cor s’obri al perdó,

a la gratitud i al servei,

i que sortim d’aquest desert transformats,

amb més fortalesa, senzillesa i resilència.

Amén.

SETMANA 24 (DEL 2 AL 6 DE MARÇ)

Dilluns

En els darrers anys, el món sembla viure un augment de tensions i conflictes armats. Guerres com la d’Ucraïna, la violència a Gaza, la greu situació al Sudan, els anys de guerra a Síria o les tensions i enfrontaments relacionats amb Iran ens mostren que la pau no és una realitat assegurada.

Per a vosaltres, que sou joves, moltes d’aquestes guerres semblen llunyanes. Però darrere de cada notícia hi ha persones reals: nois i noies de la vostra edat que no poden anar a l’escola, famílies que han de marxar de casa seva, persones que viuen amb por cada dia. La guerra no és només un problema de fronteres o de política; és un problema humà que afecta la vida i el futur de milions de persones.

Pregària per les víctimes de la guerra

Déu de la vida i de la pau,

et demanem per totes les persones que pateixen a causa de la guerra.

Pels infants que han perdut casa seva o algun ésser estimat.

Pels joves que veuen el seu futur ple d’incertesa.

Per les famílies que viuen amb por i dolor.

Dona consol als qui ploren, força als qui han de començar de nou

i esperança als qui pensen que ja no en queda.

Il·lumina els responsables de les nacions

perquè triïn el camí del diàleg i no el de la violència.

I ajuda’ns a nosaltres a ser persones de pau,

capaces de respectar, escoltar i estimar.

Que mai no ens acostumem al sofriment dels altres

i que treballem cada dia per un món més just i fratern.

Amén.

Dimarts

La cançó “Amor del bo” de Rozalen i Sílvia Pérez Cruz parla d’un amor sincer i generós, que no busca reconeixement ni recompensa, només dóna i comparteix. Aquest amor ens recorda com Jesús ens estima: de manera incondicional, pacient i compassiva.

La Quaresma ens convida a practicar aquest tipus d’amor en el dia a dia: perdonant qui ens fa mal, ajudant els que ho necessiten i estant atents als altres. Estimar de veritat significa ser solidaris, humils i valents, encara que no sigui fàcil.

Cada gest d’afecte, d’escolta o de suport és un pas per viure com Jesús ens va ensenyar, transformant la nostra vida i la de qui ens envolta. Aquesta cançó ens inspira a mirar el món amb el cor obert i a estimar “del bo”, de veritat i amb entrega.

Dimecres

La cançó Here I Go Again de Whitesnake parla d’algú que torna a començar després d’una decepció, sentint-se sol i amb dubtes sobre el camí que té al davant. Moltes vegades nosaltres també ens sentim així: quan alguna cosa no surt bé, quan perdem una amistat o quan hem de prendre decisions importants.

“Tornar a començar” no és un fracàs, sinó una oportunitat. La fe ens ensenya que Déu sempre ens dona una nova ocasió per aixecar-nos i continuar endavant. Encara que a vegades pensem que caminem sols, Jesús ens recorda que Ell és amb nosaltres cada dia.

La vida és un camí amb errors i aprenentatges. El més important no és no caure mai, sinó tenir el coratge d’aixecar-se. Cada “aquí torno a anar” pot convertir-se en un acte de confiança: confiar en Déu, en els altres i en un mateix.

Dijous

L'escena del discurs de Charles Chaplin a El gran dictador és un poderós al·legat humanista que transcendeix el seu context històric. Chaplin, a través del seu personatge, parla contra la tirania i l'opressió, elevant un missatge d'esperança, llibertat i unitat per a la humanitat. En un temps marcat per l'auge del nazisme i la guerra, el seu discurs ofereix una visió de fraternitat i pau, rebutjant l'odi i la cobdícia que alimenten els règims totalitaris. La veu del comediant es converteix en una crida urgent a la consciència, exhortant els éssers humans a recordar la seva essència: la bondat i l'amor pel proïsme. El contrast entre la figura d'un dictador caricaturesc i un missatge tan profundament ètic subratlla la ironia i l'absurd de la violència. Avui dia, continua sent un recordatori intemporal de la lluita per la dignitat humana, la justícia i l'esperança en un món millor. 

(Clica sobre "Ver en youtube")

Divendres

La pregària dels alumnes.

2n d'ESO 2025-26

Recorda'm, encara que hagi de partir, no permetis que el meu cor s'arronsi pel dolor. Porta'm amb tu a cada pas, que la teva presència m'abraci encara que no et vegi. Senyor, guarda a la meva memòria cada riure, cada gest, i ajuda'm a recordar sempre que l'amor veritable perdura, més enllà de la distància i del temps.