SETMANA 13 (DE L'1 AL 4 DE DESEMBRE)

Dilluns

L’Advent comença com un murmuri suau que ens convida a despertar. Aquesta primera setmana és, sobretot, una crida a l’esperança: no una esperança ingènua, sinó una esperança que neix enmig del quotidià, fins i tot del que és difícil. Encendre la primera espelma és recordar que, fins i tot en la foscor, sempre apareix una llum que ens guia i ens promet que pot començar alguna cosa nova.

És temps de preparar el cor amb calma, de fer silenci interior i d’obrir espai per al que ha de venir. L’Advent no ens demana córrer, sinó esperar amb confiança. Cada petit gest de bondat, cada moment de pau i cada acte d’atenció es converteixen en una manera concreta d’anar construint el camí cap a la llum que arriba.

Que aquesta primera setmana sigui, doncs, un despertar serè: una invitació a mirar amb esperança i a deixar que la llum comenci, a poc a poc, a transformar les nostres ombres.

Dimarts

La cançó “Despertar” transmet una sensació de cerca interior, de trencament amb allò que pesa i de necessitat d’un canvi profund. A la cançó hi ha un moviment constant entre allò que fa mal, allò que confon i allò que empeny a obrir els ulls per continuar endavant.

Aquest “despertar” es pot entendre també com un acte d'alliberament, i el perdó és precisament això: no esborrar el passat, sinó alliberar-se del pes que impedeix avançar.

El perdó no sempre té a veure amb reconciliar-se amb algú; a vegades la lluita més difícil és amb un mateix: amb la culpa, la ràbia, la decepció o les ferides que han quedat obertes. La cançó suggereix una necessitat de trencar amb allò que empresona i recuperar la pròpia veu, la claredat, la capacitat de començar de nou.

Dimecres

Avui és el dia internacional de les persones amb discapacitat.

El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat és un bon moment per pensar en com tractem aquells que són diferents de nosaltres. De vegades, sense adonar-nos-en, posem barreres amb les nostres actituds, les nostres bromes o simplement ignorant qui necessita suport. Aquest dia ens recorda que tenir una discapacitat no fa ningú menys capaç ni menys valuós; només vol dir que necessita unes condicions determinades per participar com qualsevol altra persona.

A l’escola, la inclusió comença per coses simples: respectar, escoltar, no fer acudits que fereixin i oferir ajuda sense fer sentir malament ningú. També vol dir entendre que tots aprenem a ritmes diferents i que cada persona té talents únics. Quan fem que el nostre entorn sigui més accessible i més amable, tots hi guanyem. Al final, el que importa és construir un lloc on ningú se senta fora, on cadascú puga ser qui és i participar sense por.

Dijous

La pregària dels alumnes.

3r d'ESO, curs 2024-25.

L’empatia és la capacitat de connectar amb els sentiments dels altres. No es tracta només de comprendre, sinó de fer costat amb sensibilitat i respecte. En un món ple de soroll i presses, l’empatia és una veu suau que diu: “estic aquí, t’escolto i m’importes”. És el fil invisible que ens apropa i ens fa més humans.

SETMANA 12 (DEL 24 AL 28 DE NOVEMBRE)

Dilluns

LA VERITABLE AMISTAT

Al jardí de Getsemaní, Jesús passa per un dels moments més difícils de la seva vida. Estava a punt de viure la seva detenció, l’abandonament de molts seguidors, un judici injust i, finalment, la creu. 

En lloc d’afrontar-lo sol, demana als seus amics que es quedin amb ell. Aquest gest ens recorda una cosa important: fins i tot les persones més fortes necessiten companyia. L’amistat verdadera no és només riure plegats, sinó estar a prop quan algú ho està passant malament. De vegades no cal dir res; n’hi ha prou amb escoltar, acompanyar i mostrar que no deixem sol l’altre. Tots necessitem amics així, i també estem cridats a ser aquest tipus d’amic per als altres. Perquè les millors amistats no es mesuren pel temps que duren, sinó per la profunditat amb què es comparteixen els moments importants.

Dimarts

La cançó Blowin’ in the Wind de Bob Dylan planteja preguntes sobre la injustícia, la guerra i el sofriment humà: “Quantes vegades…?” Ens recorda que al món hi ha molts problemes que cal afrontar. Ens convida a obrir els ulls a les necessitats dels altres i a actuar amb amor i compassió.

La lletra també parla d’esperança: la resposta “està volant en el vent” ens recorda que podem trobar solucions al mal i a la desigualtat. En definitiva, ens anima a no quedar-nos indiferents, sinó a ser instruments de pau, justícia i solidaritat al nostre entorn.

Dimecres

“Déu actuarà al seu mode i en el moment que ho consideri convenient. No temeu ni us alegreu encara, ja que allò que desitgem en aquest moment pot significar la nostra destrucció.”

(Drácula, Bram Stoker)

Aquest passatge de la novel·la Drácula reflecteix un valor cristià molt potent: la confiança en Déu.

Van Helsing (líder del grup que lluita contra Dràcula, combinant coneixements científics, fe i intuïció) anima els altres a no perdre la fe, fins i tot quan s’enfronten a un enemic tan terrible com Dràcula. Els recorda que Déu no només és just, sinó misericordiós, i que la seva ajuda pot arribar en el moment més adequat, encara que no coincideixi amb el que nosaltres desitgem immediatament. A més, els encoratja a estar units en la seva missió, reconeixent que la seva lluita no és només física, sinó també moral i espiritual. Així, ens ensenya que la fe i la solidaritat són essencials per afrontar el mal a la vida.

Dijous

L’escena en què es presenten les emocions ens mostra que cada sentiment té un propòsit: alegria, tristesa, por, ira o rebuig ens ajuden a entendre el que vivim i a prendre decisions. Conèixer les nostres emocions és com tenir un mapa del nostre món interior: si no sabem què sentim, és difícil afrontar els problemes o relacionar-nos amb els altres. Riley, la protagonista, aprèn que no es tracta d’eliminar les emocions “negatives”, sinó d'escoltar-les, acceptar-les i aprendre d’elles. Això ens ensenya que la interioritat —prestar atenció al que passa dins nostre— és fonamental per créixer, per cuidar la nostra salut emocional i per construir relacions sanes. Reconèixer el que sentim ens fa més conscients, responsables i capaços d’afrontar la vida amb equilibri.

Divendres 

LA PREGÀRIA DELS ALUMNES

3r d'ESO Curs 2024-25

La cançó de Shake It off de Taylor Swift ens transmet un missatge molt clar: no deixis que les crítiques dels altres t’afectin. Sempre hi haurà qui jutgi, però  no podem viure condicionats pel que diguin.

A la vida sovint ens trobem amb opinions negatives o persones que intenten fer-nos sentir malament. Però, en comptes de quedar-nos atrapats en aquesta negativitat, la millor opció és aprendre a ignorar-la seguir endavant.

Com diu el títol de la cançó shake it off (sacseja't), desfés-te de les males vibres, de la gent que no t'aporta positivitat. Segur que algun cop has sentit una esgarrifança quan estaves al costat d'algú que no et donava bones sensacions, el teu cos és savi i quan percep negativitat intenta desfer-se d’ella, produint una sacsejada.

I a tu t’importa l’opinió dels altres? En el cas que diguis que sí vull que hi reflexionis. Per què t’ha d’importar el que pensin de els altres?

SETMANA 11 (DEL 17 AL 21 DE NOVEMBRE)

Dilluns

Ahir 16 de novembre va ser la Jornada Mundial dels Pobres.

“Tots estem cridats a crear signes d’esperança que testimoniïn la caritat cristiana.” (Papa Lleó XIV)

PREGÀRIA PELS POBRES

Senyor Jesús,
en aquesta Jornada Mundial dels Pobres
obre els nostres ulls i el nostre cor.
Ajuda’ns a veure cada persona necessitada
com un germà i una germana teus.

Que no siguem indiferents,
que tinguem el valor d’acostar-nos,
escoltar, acompanyar i compartir.
Fes-nos joves amb mans solidàries,
amb paraules que animen
i amb gestos que construeixen esperança.

Que el teu amor transformi la nostra mirada
i ens empenyi a canviar allò que fa mal al món.
Acompanya els qui pateixen
i ensenya’ns a ser part del seu consol.

Amén.

Dimarts

En aquesta escena de El joven Sheldon veiem una cosa molt valuosa: de vegades no parlem d’idees per guanyar una discussió, sinó per cuidar algú.

Tot i que en Sheldon és molt racional i normalment no creu en Déu, intenta utilitzar la lògica per donar pau a la seva mare (que és una profunda creient). Això mostra que l’afecte pot ser més fort que les diferències.

També s’hi veu que fe i ciència no han de barallar-se: cadascuna és una manera diferent d’entendre el món. La Mary viu la seva fe des del cor; en Sheldon, des del cap. Però tots dos aprenen a respectar la manera de pensar de l’altre.

L’escena ensenya que, fins i tot quan no compartim creences, podem escoltar-nos, acompanyar-nos i donar-nos suport. I que, de vegades, el més important no és tenir la raó, sinó ser al costat de l’altra persona.

Dimecres

La cançó “Ama, ama, ama y ensancha el alma” d'Extremoduro ens recorda una cosa molt profunda: quan estimem de debò, creixem per dins. No es tracta d’un amor romàntic o superficial, sinó d’aquell amor que et fa millor persona. Això connecta totalment amb el que Jesús ensenyava: que l’amor és la força que transforma el món.

Estimar és obrir el cor, deixar entrar els altres, perdonar, acompanyar, aixecar qui està caigut. I cada vegada que ho fem, la nostra ànima s’eixampla, s’omple de llum.

Al fons, la cançó i l’Evangeli diuen el mateix:
quan estimes, et fas més gran, més lliure i més tu.

Dijous

LA PREGÀRIA DELS ALUMNES

3r ESO curs 2024-25

Alguna vegada heu sentit que passeu per dificultats i us penseu que és la fi del món? Us sentiu incomplets encara que passin coses bones?

 Sembla que només ens fixem en les coses dolentes i no ens fixem en les bones. Poden ser petits detalls durant el dia als quals no prestem atenció però estan allà. No valorem aquests moments quan són els que realment importen i els que ens donen força per seguir endavant. També tendim a donar-li massa importància als problemes quan moltes vegades no són tan greus com els pintem. És per això, pel que hem d’intentar donar-li valor als bons moments i no menjar-nos el cap amb les coses dolentes. 

La cançó d’U2 anomenada “Beautiful Day” és un molt bon exemple d’aquesta positivitat que hem de tenir en tot moment.

Divendres

La cançó “Happier” parla d’emocions difícils: tristesa, pèrdua i la lluita per acceptar allò que no podem canviar. Tot i que tracta d’un desamor, ens recorda una cosa molt important: mirar dins nostre i reconèixer el que sentim.

D'això se'n diu interioritat: prestar atenció al nostre cor, a les nostres emocions i pensaments, sense amagar-los ni ignorar-los. Déu vol que siguem sincers amb nosaltres mateixos i amb Ell, per poder sanar i créixer.

Reflexionar sobre la nostra interioritat ens ajuda a entendre les nostres pors, aprendre de les ferides i obrir espai per a la pau i l’alegria autèntica. Quan confiem en Déu i deixem que ens guiï, podem transformar el dolor en aprenentatge i la tristesa en força per estimar i perdonar.

La interioritat ens ensenya que cuidar el nostre cor és el primer pas per ser realment feliços.

SETMANA 10 (DEL 10 AL 14 DE NOVEMBRE)

Dilluns

En aquesta il·lustració, Kuczynski retrata amb cruesa el conformisme i l’homogeneïtzació social que pot sorgir en l’era digital. Els nens, símbols de futur, curiositat i creixement, apareixen encorbats i absorts en les seves pantalles, tots en la mateixa postura, iguals entre ells. La tecnologia, que hauria d’ampliar la ment, aquí sembla encadenar-la a la uniformitat.

La figura amb la tallagespa, que talla el cap de qui s’atreveix a aixecar-lo, representa la pressió del sistema per mantenir-nos dòcils i alineats: no pensar diferent, no mirar més enllà, no qüestionar.

La imatge no condemna només la tecnologia, sinó la renúncia col·lectiva al pensament crític.

Jesús va ser, en el seu temps, qui va aixecar el cap davant d’un món que vivia ajupit sota la llei, el costum i la por. Es va atrevir a mirar el Pare per damunt de les normes humanes, a parlar amb llibertat, a estimar sense mesura. En una societat que preferia el silenci i l’obediència cega, la seva paraula va ser una sacsejada.

Dimarts

La cançó “Amén” de Sebastián Yatra és com una oració cantada. Parla de moments en què ens sentim cansats, confosos o tristos, i necessitem que algú més gran ens ajudi. No és només sobre religió, sinó sobre tenir esperança i confiança quan les coses no van bé.

Quan cantem “Amén”, no és rendir-nos, sinó dir que confiem en Déu o en alguna cosa més gran que ens cuida. La cançó també mostra que totes les generacions, grans i petits, tenim els nostres moments de dubte i de necessitat, i que tots podem buscar ajuda i força.

Ens ensenya que parlar des del cor, encara que no tinguem totes les respostes, ja és una forma de trobar pau. Al final de la cançó, se sent com si tot es tranquil·litzés, com si deixéssim que Déu ens sostenís i ens donés esperança. És un recordatori que, encara que sigui difícil, sempre podem aixecar el cap i confiar.

Dimecres

En aquesta escena de “L'Últim Samurai”, Nathan Algren es troba sol, contemplant la vida tranquil·la del poblat samurai després de la batalla. Observa la dedicació dels habitants a l’harmonia, la disciplina i la tradició, i se sent impactat per la profunditat espiritual que impregna cada acció quotidiana. Aquesta escena ens convida a reflexionar sobre com l’espiritualitat no sempre s’expressa en temples o rituals visibles, sinó també en la vida senzilla, en la coherència amb els propis valors i en el respecte cap als altres.

Descobreix que la veritable força dels seus habitants no està només en l’habilitat física o en la tradició, sinó en la profunditat de la seva interioritat: la seva capacitat de viure en harmonia, de cuidar el seu cor i d’actuar amb respecte i coherència. Aquesta escena mostra com l’espiritualitat autèntica neix de mirar cap a dins, de cultivar la pau interior i d’estar connectats amb allò que realment importa.

Algren comença a qüestionar la seva pròpia vida, les seves decisions i la seva recerca de sentit, comprenent que la força més duradora sorgeix de la serenor interior i de la entrega a quelcom superior a un mateix. Això ens recorda que Déu també es troba en la vida interior, en la reflexió, l’oració i la fidelitat als valors d’amor i compassió. L’escena ens ensenya que la veritable transformació comença dins nosaltres i que la interioritat és clau per viure amb plenitud i coherència.

Dijous

La pregària dels alumnes

3r ESO 2024-25

L’Esforç és aquella força invisible que ens ajuda a continuar, fins i tot quan les coses es posen difícils. És el que transforma els somnis en realitats, pas a pas, dia rere dia. No sempre deixa marca en la nostra manera de ser. En un món que sovint busca el camí fàcil, l’esforç ens recorda el valor de la constància, del compromís i de la superació d’un mateix. Cada caiguda, avenç, forma part del procés que ens enriqueix molt més que qualsevol cosa que fàcilment hagis aconseguit.

Perquè al final, no és només el que aconseguim sinó que també compta tot el que volem fer per aconseguir aquella cosa.

Divendres

SETMANA 9 (DEL 4 AL 7 DE NOVEMBRE)

Dimarts

«Estimaràs Déu, estimaràs l’Església; Déu i l’Església són una mateixa cosa.»

Francesc Palau va descobrir que Déu no està lluny, sinó que viu dins de totes les persones que formen part de l’Església.
Per això deia que estimar Déu és també estimar els altres, perquè tots som part d’una mateixa família.

Dimecres

«La pregària és la meva força; l’amor, la meva espasa; la fe, el meu escut.»

El Pare Palau comparava la seva vida amb la d’un cavaller que lluita pel bé.
La pregària li donava energia, l’amor era el que feia servir per vèncer el mal, i la fe el protegia quan tenia por o dificultats.
Quan reses, estimes i confies en Déu, tens tot el que necessites per superar els problemes.

Dijous

«La caritat és la flor més bella del jardí de Déu.»

Per a Palau, la caritat —és a dir, l’amor que ajuda i comparteix— és el que fa bonic el món.
Quan ajudes algú, fas florir el jardí de Déu.

Divendres

«Allà on no hi ha amor, sembra amor, i en recolliràs.»

PREGÀRIA DEL DIA DEL PARE PALAU

Déu, Pare bo i amorós,

t’agraïm el do de la vida del beat Francesc Palau,

que va saber veure’t present en l’Església,

en cada persona i en tot el que és bo i veritable.

Ell ens va ensenyar que estimar Déu és estimar els germans,

que l’amor construeix comunitat

i que la pregària dóna força per servir amb alegria.

Fes que, com ell,

sapiguem trobar-te en el silenci i en el rostre dels altres.

Dóna’ns un cor obert per sembrar amor on no n’hi ha,

i per treballar junts pel bé, la pau i la fraternitat.

Francisc Palau, amic de Déu,

guia’ns perquè també nosaltres

estimin l’Església com tu la vas estimar:

amb fe, amb esperança i amb amor sense límits.

Amén.