Aquest és un dels grans temes del irlandesos U2, els quals s’han caracteritzat entre d’altres coses per no defugir el tema religiós de forma explícita en algunes de les seves cançons. En aquesta cançó es planteja el tema de la recerca espiritual. Aquesta es realitza en diferents àmbits, des de la ciutat a les relacions se parella passant per la creença en Jesucrist. Si hi ha alguna cosa que el protagonista sap del cert és que el Regne vindrà, que aquest portarà a la comunió i que Crist porta al seu damunt la creu de les seves vergonyes, o el que tradicionalment s’anomena pecat.
Un tret característic de la recerca espiritual és que aquesta no s’acaba mai. Passa com amb la utopia o l’endinsament en el Misteri, quan més avances cap a ella més distància hi trobes i més perdut estàs. Per això no li escau a l’home amb el seu propi esforç aconseguir allò que no pot abastar, només és un regal que s’ofereix per la fe, tot i que l’home té la necessitat imperant de cercar-lo.
dimarts
Avui volem recordar santa Teresa de l’Infant Jesús, Carmelita, amb aquelles paraules seves que parlaven de l’oració:
“Que n’és, doncs, de gran, el poder de la pregària! Per a mi, la pregària és un impuls del cor, és una senzilla mirada dirigida al cel, és un crit d’agraïment i d’amor, tant enmig de la prova com enmig de la joia. En fi, és una cosa gran, sobrenatural, que m’eixampla l’ànima i m’uneix a Jesús”.
Ens sentim amics de Santa Teresina. Com ella, escoltem la SEVA veu en la pregària.
dimecres
PREGÀRIA DE L'ESPECTADOR
A l'escena de "Seven" on els detectius Somerset i Mills conversen en un bar, el tema central és l'apatia de la societat.
Somerset, el detectiu veterà, està profundament desil·lusionat amb l'estat del món. Per a ell, la humanitat ha arribat a un punt d'indiferència i deteriorament moral, on les persones no només toleren el mal, sinó que s'han tornat insensibles davant d'ell
Per altra banda, Mills, el detectiu més jove, encara té fe en la capacitat de la justícia per prevaldre. Ell creu que el mal s'ha d'enfrontar, que no és inútil lluitar pel que és correcte, per molt difícil que sigui. Mills simbolitza l'esperança i la resistència davant la resignació i l'acceptació que el món és inherentment cruel.
L'apatia es veu no només com un mal en si mateix, sinó com la causa de la perpetuació de la maldat. El diàleg es converteix en una reflexió sobre el pes de la responsabilitat personal:
Fins a quin punt es pot lluitar contra un mal tan arrelat i generalitzat sense caure en el desànim?
Som responsables de l'estat d'apatia en què vivim? O la maldat del món és una càrrega massa gran perquè una sola persona pugui canviar res?
És l'apatia una forma de protegir-nos de la desesperació? O és precisament aquesta falta d'acció el que perpetua el mal al món?
dijous
Aquesta lletra parla de moments difícils i del dolor en una relació, però ofereix una lliçó important: la importància de somriure davant l'adversitat. Des d'una perspectiva cristiana, podem aprendre diverses coses.
Primer, somriure davant els problemes no significa ignorar-los, sinó confiar en Déu i mantenir l’esperança, tal com Jesús ens ensenya. A més, quan algú ens fa mal o ens diu coses dures, com “t’odio”, estem cridats a perdonar i a respondre amb amor, seguint l’exemple de Jesús.
També, la cançó menciona deixar enrere coses negatives, un gest que recorda la crida de Jesús a la renovació i a viure una vida plena de gràcia. Finalment, malgrat la foscor, som convidats a trobar l'alegria i la pau en la confiança en Déu.
En resum, aquesta lletra ens recorda que, amb fe, amor i esperança, podem superar les dificultats i trobar llum fins i tot en els moments més foscos.
divendres
Qui es vol quedar ancorat en un instant? Qui no aspira a anar omplint la pròpia vida de relats, trobades, passions, gestos, lliçons, idees i sentiments? Aquest és el món nostre de joventuts eternes. No va malament recordar de quan en quan que la vida no és una cosa estàtica ni està feta de moments congelats.
Que cada dia és únic, i en cadascun d’ells anem construint una història irrepetible i anem recorrent un camí per al qual no hi ha marxa enrere. Que viure ( i creure) és créixer, sempre, fins el darrer dia. Que la vida no es va consumint, ben al contrari: es va construint. I el temps que passa no és temps que vas descomptant, sinó un relat que vas creant.
Oh, Déu nostre, avui ens prosternem davant Teu,
Com la cançó "Desaprenent" ens ensenya a viure.
Ajuda'ns a desaprendre el que ens limita,
Per créixer i avançar amb amor i sense ferides.
Ensenya'ns a deixar anar el que ja no ens serveix,
Per trobar la pau i la veritat que el cor percep.
Que en cada pas que fem en aquest camí,
Puguem aprendre, créixer i ser més sencers.
Que l'ego i l'orgull s'esvaeixin davant la humilitat,
I que la cançó de la vida ens guïi en la veritat.
Que aprenguem a estimar amb un cor sincer,
I en cada desaprenentatge, trobarem un nou camí.
Amén.
dimarts
Pren-te temps per somniar
és la ruta de la fantasia. Pren-te temps per caminar estimaràs la natura. Pren-te temps per callar i escoltar aprendràs dels altres. Pren-te temps per cantar és la font de l'alegria. Pren-te temps per superar-te en tens obligació. Pren-te temps per a la pobresa és la felicitat veritable. Pren-te temps per caminar descobriràs nous camins. Pren-te temps per realitzar-te arribaràs a ser persona. Pren-te temps per construir serà un profit per als altres.
Pregària Taizé
dimecres
PREGÀRIA DE L'ESPECTADOR
L'escena en què Lorenzo i Sonny discuteixen per Calogero és una de les més potents i emocionalment carregades de Una història del Bronx. En aquesta, s'enfronten el pare biològic de Calogero, Lorenzo, un home treballador i honest, amb Sonny, el gàngster que ha exercit una gran influència sobre el jove. Aquesta confrontació no només exposa la tensió entre tots dos personatges, sinó que també posa al centre la lluita per l'ànima de Calogero.
Lorenzo, arriba a enfrontar-se a Sonny després d'assabentar-se que el seu fill ha estat involucrat en activitats pròximes al món del crim, influenciat pel poder i el carisma de Sonny. Per a Lorenzo, el seu fill està en perill, no només físic, sinó moral. La por de Lorenzo és que Calogero s'allunyi dels valors que ha intentat inculcar-li: el treball honest, la família i la integritat.
Sonny creu que està protegint Calogero de l'entorn perillós en què tots dos viuen, ensenyant-lo a navegar pel barri amb intel·ligència i astúcia. En la seva visió, ell també és una figura paternal, encara que el seu ensenyament estigui basat en el pragmatisme del carrer, no en l'ètica del treball dur.
La discussió entre Lorenzo i Sonny és més que un conflicte entre dues figures paternes: és una representació de dues filosofies de vida oposades. Lorenzo representa l'honestedat, la lluita diària per guanyar-se el pa, la convicció que el respecte i la dignitat s'aconsegueixen amb esforç. Mentre que Sonny encarna una visió més cínica i pragmàtica del món: el poder es pren, no es demana; el respecte ve del control, no del sacrifici.
Per a Calogero, és un punt d'inflexió. Ha de decidir a qui seguir, i aquesta decisió determinarà el seu futur.
dijous
Encara que a primera vista sembla una escena de pura alegria i moviment col·lectiu, la dansa simbolitza la connexió amb la vida, la llibertat del cos i de l'ànima, i la unió amb els altres. L'ús de colors vius i la simplicitat de les formes donen a la pintura una sensació de lleugeresa i benestar, destacant la importància de trobar l'equilibri interior i expressar-se lliurement.
Aquest acte de dansar i la fluïdesa de les figures podrien representar el concepte de "cuida't" en termes d'autocura emocional i física, animant-nos a trobar moments de joia, moviment i connexió amb nosaltres mateixos i el nostre entorn.
divendres
Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats. Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.
Acollim aquests primers dies i al llarg de curs aquells companys més necessitats, amb més dificultats, siguin visibles o internes. Cuidem-nos!
dimarts
Aquesta cançó, "Este Segundo" d'Alejandro Sanz, ens recorda que la vida és efímera i que cada moment és un regal. Avui ens inclinem davant teu amb gratitud.
Ajuda'ns a valorar cada segon, a estimar amb passió i a abraçar amb calidesa els qui tenim al costat. Que les nostres paraules i gestos reflecteixin aquest agraïment.
En aquest precís instant, reconeixem que la vida és fràgil i que cada moment és únic. Que la teva llum ens guïi per a viure plenament, estimar profundament i ser conscients del present.
dimecres
Llavors Moisès, amb els israelites, va entonar aquest càntic en honor del Senyor: "Canto al Senyor per la seva gran victòria; ha tirat al mar cavalls i cavallers". (Ex 15, 1)
Quan el poble d'israel va ser rescatat de les aigües del mar mort, fugint del faraó, va entonar un cant de lloança. Com un nou cant dels redimits, aquesta versió de No longer slaves ens recorda que hem estat alliberats i per tant ja no som esclaus de la por a la mort. Jesús ha ressuscitat i nosaltres, gràcies a les aigües del baptisme, podem cantar que som fills de Déu! Cap onada, per molt gran que sigui, podrà ja enfonsar-nos! I ara puc cantar: "Jo soc un fill de Déu"
dijous
Step Into Your Power" convida a una reflexió sobre la llibertat i la responsabilitat. L’autèntica llibertat, des d’un punt de vista religiós, no és fer qualsevol cosa, sinó viure de manera coherent amb la pròpia vocació espiritual. Aquesta llibertat comporta responsabilitat, com la que Déu dóna als éssers humans perquè gestionin els seus dons per a la glòria divina i el bé de la comunitat.
Així, la cançó de Ray LaMontagne pot ser vista com una crida a reconèixer, acceptar i viure en plenitud amb el poder que ens ha estat donat, tant a nivell personal com espiritual.
divendres
Aquesta imatge podria simbolitzar el compromís a llarg termini, la dedicació i l'amor inquebrantable que es manté fort al llarg del temps. Reflecteix la idea que el compromís no només és un acte momentani, sinó que també implica una continuïtat i una devoció duradores.
CUIDA'T. MIRA'T. TRANSFORMA. Són tres paraules que en l'inici de la Fundació volen recollir les seves inicials; CMT amb la intenció de recrear-les, projectar-les i desenvolupar-les al llarg del 2024-2027, una per curs. Per tant aquest anys ens tocaria treballar la paraula Cuida’t!
En aquest curs 2024-2025 farem èmfasi en el Cuida't. Cuidar-se per dins i per fora, cuidar l'ànima, el cor.
És important escoltar el nostre cor i connectar amb els nostres desitjos més profunds per poder viure una vida autèntica i plena. Conèixer-se a un mateix implica explorar les nostres fortaleses i debilitats, acceptar-nos tal com som i treballar en el nostre creixement personal. Només quan estem en sintonia amb el nostre interior podem transmetre amor, comprensió i empatia cap als altres, creant així un món més ple de pau i harmonia. Hem de ser capaços de transmetre aquesta connexió a l'exterior a través de les nostres accions i relacions amb els altres.
Implica un cuidat 360º.
Un cuidar-se per dins i per fora!
dimarts
Quan comences un nou curs, és com estar davant d'una muntanya que has de pujar. Pot semblar un repte, però amb cada pas, amb cada esforç, t'acostes més a la meta. "On Top of the World" ens recorda que, tot i els moments difícils i els reptes que puguis trobar pel camí, el treball dur i la perseverança et portaran a l'èxit.
El curs escolar és una aventura on cadascú té l'oportunitat d'arribar al seu propi cim. Això pot significar aprendre coses noves, superar obstacles, fer nous amics o simplement donar el millor de tu mateix. La cançó també parla de la importància de gaudir del viatge, no només del destí final. Així, al llarg del curs, és essencial gaudir de cada petit assoliment, de cada aprenentatge, i celebrar els progressos, per petits que siguin.
dijous
És només un fragment. D’una de les cançons probablement més difícils (i magistral) de Queen. I ara, gaudeix d’una multitud d’estudiants cantant. Passant-ho bé. Però, no t’enganyis. Intueix també darrere l’esforç, l’aprenentatge. El temps que segur que s’han dedicat a aprendre a cantar junts. Hi ha els diferents talents posats en joc. El piano, les guitarres. Aquest director de cor probablement sap liderar. Això és una comunitat. I una comunitat, fent junts coses que mereixin la pena, pot canviar el món.
divendres
Senyor, amb la cançó "Llença't", et demano que em recordis cada dia que la vida és un gran viatge ple de possibilitats. Començar aquest curs és com llençar-se a un nou repte, i vull fer-ho amb la valentia de qui confia en si mateix i en els seus somnis.
Ajuda'm a veure els reptes com a oportunitats per créixer i aprendre. Dona'm la confiança per enfrontar-me a les dificultats amb un cor obert i una ment decidida. Que pugui llençar-me amb determinació a cada nova assignatura, a cada nova experiència, amb la certesa que el meu esforç serà recompensat.
Que la meva actitud sigui positiva i el meu esperit, indomable. Fes que cada matí sigui una nova oportunitat per seguir endavant amb energia i entusiasme, i que pugui trobar el coratge per superar qualsevol obstacle que es presenti.
La lletra de la cançó reflecteix una actitud de viure el moment i gaudir del present. Com a cristians, som cridats a viure plenament el present amb esperança, confiant en les promeses de Déu i sense preocupar-nos excessivament pel futur (Mateu 6:34). La nostra esperança i confiança en Déu ens permeten viure amb una alegria autèntica i profunda.
En resum, la cançó "Cool" dels Jonas Brothers ens recorda la importància de confiar en nosaltres mateixos, gaudir de les benediccions de Déu, viure amb humilitat i servir els altres, i viure el present amb esperança. Que aquesta reflexió ens ajudi a veure la vida amb una perspectiva cristiana, plena de gratitud i alegria.
Amén.
dimarts
Avui vull donar gràcies per la bellesa que has creat en cada un de nosaltres. Ajuda'ns a veure i reconèixer aquesta bellesa, no només en els altres, sinó també en nosaltres mateixos.
Gràcies per la llum que brilla dins de cadascun de nosaltres, encara que de vegades ens sentim insegurs i no la veiem. Recorda'ns que la veritable bellesa prové del cor i de l'ànima, i no només de l'aparença exterior.
Quan dubtem de nosaltres mateixos i ens sentim poc valuosos, fes-nos recordar que som únics i especials, tal com som. Que les nostres petites imperfeccions ens fan únics i estimables.
Ajuda'ns a veure la bellesa en les nostres accions, en les nostres paraules i en les nostres intencions. Que puguem irradiar amor, bondat i confiança, reconeixent la nostra pròpia llum i la dels altres.
Permet-nos ser una font d'alegria i inspiració per als qui ens envolten, i que puguem recordar sempre que la bellesa veritable es troba en el nostre interior.
Amén.
dimecres
Si la pedra digués , “una pedra no pot construir una casa”, no hi hauria casa.
Si la gota digués, “ una gota no pot formar un riu”, no hi hauria oceà .
Si la llavor digués , “una llavor no pot sembrar un camp”,no hi hauria collita .
Si tu i jo diguéssim, “ un gest d’amor no pot canviar la humanitat”, mai hi hauria justícia, ni pau ,ni dignitat,ni felicitat de cap tipus sobre la terra.
Pensa que tu , junt amb els teus dons,pots fer canviar el món sencer. Només cal que estiguis disposat a fer-ho .
Senyor, ajuda’m a saber aprofitar els dons que m’has regalat
dijous
LES VACANCES: Un temps per als altres, un temps per a fer tot allò que ens agrada i durant el curs no podem fer, un temps de descans... Bones vacances!
Jesús, et preguem que ens acompanyis també durant les vacances.
Durant les vacances podrem...
... estar més hores amb els pares, els avis, els veïns...
... descansar més hores, no llevar-nos tan d’hora, sortir més...
... anar de colònies, fer el casal d’estiu amb els amics, anar a casa els
cosins...
... fer sortides a la muntanya, al mar, visitar altres poblacions...
... fer ceràmica, estudiar música , practicar esports...
No hem d’oblidar que...
... els nostres espais de vacances per a d’altres persones són espais de
treball.
... no hem de perdre el temps. El temps lliure ens permet fer activitats que ens agraden, aprofitem-ho.
... hem de saber-nos divertir sense molestar els altres.
... podem conèixer persones noves i fer nous amics i amigues.
Jesús, et demanem que sapiguem compartir el temps lliure. Que siguem capaços de demostrar estimació a les persones que ens envolten i que estiguem alegres.
Pep Salvà
divendres
Ja és aquí l’estiu i per fi podrem descansar. Si més no, no ens llevarem tant d’hora i no estarem tant afeixugats pel ritme de cada dia Tindrem molt de temps lliure.
Lliure sona a taxi, però també sona a llibertat.
La llibertat autèntica sempre és bona perquè sempre és un do de Déu . Així , doncs, el temps lliure també és un do de Déu .
Malgrat que el temps és una criatura de Déu, no en té de llibertat. La llibertat la tenim nosaltres que també tenim el temps.
Per tant, com farem servir la llibertat per aprofitar el temps lliure ?
“That’s the question !” Per tant, estimats nois i noies, aquí teniu aquesta recepta:
Molta convivència amb els de casa i amb qui sigui (això cal dosificar-ho) creant al vostre voltant l’ambient cristià.
Desitjant-vos unes profitoses vacances recordeu : els cristians no es deixen portar per l’ambient, són ells qui creen l’ambient.
Acabant aquest curs volem donar-te gràcies per tot allò que hem rebut.
Gràcies per la vida,
per l'alegria i el dolor,
puix que va ser possible i pel que no va poder ser.
T'oferim el que hem fet en aquest curs:
el treball que hem realitzat,
les coses que han passat per les nostres mans
i el que amb elles hem pogut construir.
Et donem gràcies pels
companys, professors, educadors i treballadors,
amb els quals hem compartit treball, trobades i formacions.
Omple'ns de bondat i d'alegria per a les properes vacances,
a fi que, quants convisquin amb nosaltres o se'ns acostin, trobin en les nostres vides una mica de TU.
Amén.
dimarts
El nen que no jugava
Estava molt be jugant amb els meus amics,
Quan m’he adonat que en el fons,
Apartat de tota aquella diversió,
Hi havia un nen que no jugava,
Tot plegat se m’ha acudit anar a buscar-lo,
I ara, senyor, sóc feliç,
Aquest nen també ha jugat amb nosaltres.
Això m’ha fet pensar que a vegades som molt egoistes
I només pensem a divertir-nos nosaltres amb els nostres amics.
Senyor et demano que no busquem la nostra felicitat, sinó la dels altres.
Gràcies senyor per saber compartir i pensar en els demés.
dimecres
La cançó parla de la tensió entre l'acomodar-se, estimar la pròpia realitat, i avançar, desinstal·lar-se vers el que hom espera i somia. En el fons espera una nit, una inspiració, que li doni forçes per optar i poder fer un gir a la vida, donar un pas més vers allò que es pot considerar com més plé (Per què riuré? Què estimaré per sempre?). En color cristià aquesta tensió s'assembla al que en diuem "respondre a la crida vocacional", és a dir, esperar un moment de sortida d'un mateix per concretar el nostre seguiment de l'estil de Jesús en les nostres vides. La referència a la nit "màgica" en que tot pot fer un gir inesperat també té ressons bíblics, com ara la crida de Samuel (1 Samuel 3, 1-10) o la nit de Pentecostés (Fets 2, 1-13). Però el text que millor enllaça amb el sentir de la cançó és la tensió que trobem en el text del jove ric (Mt 19, 16-22), un home que vol seguir a Jesús, que no és mala persona i fa el que creu que ha de fer, que vol viure a fons... però que es troba aferrat al seu estat de vida.Podeu llegir el text del jove ric assota i compartir les següents preguntes:
Jo sóc dels que vol més o em limito a l'anar passant dels dies?
Quines han estat les teves nits màgiques en que has ensumat que la vida pot fer un gir inesperat?
Malgrat tot, dónes gràcies per tot el que trens? Vas fent el que cal a cada instant? No és poca cosa!
dijous
Aquest és un dels grans temes del irlandesos U2, els quals s’han caracteritzat entre d’altres coses per no defugir el tema religiós de forma explícita en algunes de les seves cançons. En aquesta cançó es planteja el tema de la recerca espiritual. Aquesta es realitza en diferents àmbits, des de la ciutat a les relacions se parella passant per la creença en Jesucrist. Si hi ha alguna cosa que el protagonista sap del cert és que el Regne vindrà, que aquest portarà a la comunió i que Crist porta al seu damunt la creu de les seves vergonyes, o el que tradicionalment s’anomena pecat.
Un tret característic de la recerca espiritual és que aquesta no s’acaba mai. Passa com amb la utopia o l’endinsament en el Misteri, quan més avances cap a ella més distància hi trobes i més perdut estàs. Per això no li escau a l’home amb el seu propi esforç aconseguir allò que no pot abastar, només és un regal que s’ofereix per la fe, tot i que l’home té la necessitat imperant de cercar-lo.
Eloi Aran. Pregarock
divendres
Per avui uns instants de reflexió. Tanca els ulls... Quines coses positives t'emportes d'aquest curs? A qui no has demanat perdó encara? Què t'agradaria rectificar? A qui li donaries les gràcies abans de començar les vacances? Pensa...
Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).
Be he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.
És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.
dimarts
La lletra d’aquesta cançó descriu un paisatge ideal, on tot es possible siguin quines siguin les circumstàncies. La lletra de la cançó transmet pau, optimisme, tranquil·litat i, com hem dit abans, esperança. Res es prou difícil com per a no superar-ho, sempre s’ha de tenir fe i pensar en positiu. Una relació clara de la cançó amb el tema que tracta, l’esperança, és pot apreciar amb claredat en el 17é vers, on l’autor diu que si algú és capaç de realitzar alguna cosa, per molt difícil que sigui, per què tu no podries?
Tenir esperança és un do, un avantatge. Les persones amb esperança solen ser optimistes, fortes mentalment. Són aquelles que mai es rendeixen, que mai es donen per vençudes, que siguin quines siguin les circumstàncies mai perden l’esperança. Són aquelles que mantenen el cap quan tothom el perd, les que creuen en si mateixes quan tothom dubta d’elles. Les persones amb esperança contagien a la gent que l’ha perdut. Tenir esperança és estimar la vida, les coses, els moments bonics. Amb esperança es guanya molt: amor, felicitar, pau justícia… L’esperança només existeix en les persones optimistes, les que no temen al fracàs, les que s’aixequen totes les vegades que calgui després d’haver caigut, perquè com be diu la frase, l’esperança és l’últim que es perd.
dimecres
A la lletra de la cançó, John Mayer desafia a la juventut d’avui apuntant la mandra, ens desafia a fer canvis. Tot i que les persones som conscients dels grans problemes del món, com la violència en tots els racons del món, no intentem fer canvis, sinó que passem d’aquesta responsabilitat. Hi ha un sentit de responsabilitat que hem de sentir pel nostre futur, així com el de les persones més llunyanes a nosaltres.La gent només espera que passin coses i si ningú no pren cap acció, res canviarà. John Mayer ens fa una crida d’atenció dient que la nostra generació està sent mandrosa i que necessita una lluita pel canvi per a que la pau regni per sempre. Preguntes de reflexió: Per què esperem en lloc de posar-nos en acció? Què estaries disposat a fer per canviar aquesta situació?
dijous
Un costum més
Tenim el vici d’acostumar-nos a tot. Ja no ens indignen els barris de misèria, no és notícia l’apartheid ni els milions de morts de fam,cada any.
Ens hi acostumem. Llimem les arestes de la realitat, perquè no ens fereixi, i ens l’empassem tranquil·lament.
Ens desintegrem. No és tan sols el temps que se’ns en va, és la mateixa qualitat de les coses,que es rovella. Tot allò que és més explosiu esdevé rutina i conformisme .
Senyor, tenim el costum d’acostumar-nos a tot. Fins i tot el més feridor, se’ns arriba a oxidar. Voldríem veure les coses sempre com si fos la primera vegada. Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme.
Ensenya’ns a recordar que Tu, has trencat sempre les coordenades del previsible, i sobretot que no ens acostumem a veure cap injustícia sense que la ira i l’actuació se’ns engeguin.
divendres
Sempre impressiona el fet que, del nostre entorn més proper, la realitat que ens costa més de veure és a nosaltres mateixos, i això que és el que tenim més a prop. De fet, potser és precisament per això. Ens és molt més fàcil veure objectivament els altres que veure’ns a nosaltres mateixos.
Per veure’ns amb una certa objectivitat, ens calen miralls, en definitiva, necessitem realitats que ens retornin la nostra pròpia imatge reflectida . Una de les que ens la retorna són els defectes dels altres. Diuen que quan els defectes dels altres ens molesten de manera especial és perquè hi veiem reflectits els nostres propis defectes . Asseguren que si ens molesten en els altres és perquè ens molesten en nosaltres mateixos.
Tot encaixa perfectament amb aquella dita de Jesús a l’evangeli sobre el fet que som capaços de veure la palla a l’ull del nostre germà i no ho som de veure la biga en el nostre propi ull.
.webp)
.png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
