dilluns
dimarts
dimecres
La cançó parla de la tensió entre l'acomodar-se, estimar la pròpia realitat, i avançar, desinstal·lar-se vers el que hom espera i somia. En el fons espera una nit, una inspiració, que li doni forçes per optar i poder fer un gir a la vida, donar un pas més vers allò que es pot considerar com més plé (Per què riuré? Què estimaré per sempre?). En color cristià aquesta tensió s'assembla al que en diuem "respondre a la crida vocacional", és a dir, esperar un moment de sortida d'un mateix per concretar el nostre seguiment de l'estil de Jesús en les nostres vides. La referència a la nit "màgica" en que tot pot fer un gir inesperat també té ressons bíblics, com ara la crida de Samuel (1 Samuel 3, 1-10) o la nit de Pentecostés (Fets 2, 1-13). Però el text que millor enllaça amb el sentir de la cançó és la tensió que trobem en el text del jove ric (Mt 19, 16-22), un home que vol seguir a Jesús, que no és mala persona i fa el que creu que ha de fer, que vol viure a fons... però que es troba aferrat al seu estat de vida.Podeu llegir el text del jove ric assota i compartir les següents preguntes:
- Jo sóc dels que vol més o em limito a l'anar passant dels dies?
- Quines han estat les teves nits màgiques en que has ensumat que la vida pot fer un gir inesperat?
- Malgrat tot, dónes gràcies per tot el que trens? Vas fent el que cal a cada instant? No és poca cosa!
dijous
Aquest és un dels grans temes del irlandesos U2, els quals s’han caracteritzat entre d’altres coses per no defugir el tema religiós de forma explícita en algunes de les seves cançons. En aquesta cançó es planteja el tema de la recerca espiritual. Aquesta es realitza en diferents àmbits, des de la ciutat a les relacions se parella passant per la creença en Jesucrist. Si hi ha alguna cosa que el protagonista sap del cert és que el Regne vindrà, que aquest portarà a la comunió i que Crist porta al seu damunt la creu de les seves vergonyes, o el que tradicionalment s’anomena pecat.
Un tret característic de la recerca espiritual és que aquesta no s’acaba mai. Passa com amb la utopia o l’endinsament en el Misteri, quan més avances cap a ella més distància hi trobes i més perdut estàs. Per això no li escau a l’home amb el seu propi esforç aconseguir allò que no pot abastar, només és un regal que s’ofereix per la fe, tot i que l’home té la necessitat imperant de cercar-lo.
Eloi Aran. Pregarock
divendres
Per avui uns instants de reflexió. Tanca els ulls...
Quines coses positives t'emportes d'aquest curs?
A qui no has demanat perdó encara?
Què t'agradaria rectificar?
A qui li donaries les gràcies abans de començar les vacances?
Pensa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada