SETMANA 36 (del 3 al 7 de juny)

dilluns

Per avui algunes frases del Petit Príncep

Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin). 

Be he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones. 


És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres. 

dimarts

La lletra d’aquesta cançó descriu un paisatge ideal, on tot es possible siguin quines siguin les circumstàncies. La lletra de la cançó transmet pau, optimisme, tranquil·litat i, com hem dit abans, esperança. Res es prou difícil com per a no superar-ho, sempre s’ha de tenir fe i pensar en positiu. Una relació clara de la cançó amb el tema que tracta, l’esperança, és pot apreciar amb claredat en el 17é vers, on l’autor diu que si algú és capaç de realitzar alguna cosa, per molt difícil que sigui, per què tu no podries? 

Tenir esperança és un do, un avantatge. Les persones amb esperança solen ser optimistes, fortes mentalment. Són aquelles que mai es rendeixen, que mai es donen per vençudes, que siguin quines siguin les circumstàncies mai perden l’esperança. Són aquelles que mantenen el cap quan tothom el perd, les que creuen en si mateixes quan tothom dubta d’elles.
Les persones amb esperança contagien a la gent que l’ha perdut.
Tenir esperança és estimar la vida, les coses, els moments bonics. Amb esperança es guanya molt: amor, felicitar, pau justícia…
L’esperança només existeix en les persones optimistes, les que no temen al fracàs, les que s’aixequen totes les vegades que calgui després d’haver caigut, perquè com be diu la frase, l’esperança és l’últim que es perd.

dimecres

A la lletra de la cançó, John Mayer desafia a la juventut d’avui apuntant la mandra, ens desafia a fer canvis. Tot i que les persones som conscients dels grans problemes del món, com la violència en tots els racons del món, no intentem fer canvis, sinó que passem d’aquesta responsabilitat. Hi ha un sentit de responsabilitat que hem de sentir pel nostre futur, així com el de les persones més llunyanes a nosaltres.La gent només espera que passin coses i si ningú no pren cap acció, res canviarà. John Mayer ens fa una crida d’atenció dient que la nostra generació està sent mandrosa i que necessita una lluita pel canvi per a que la pau regni per sempre.
Preguntes​ ​de​ ​reflexió: Per què esperem en lloc de posar-nos en acció? Què estaries disposat a fer per canviar aquesta situació? 

dijous 

Un costum més

Tenim el vici d’acostumar-nos a tot. Ja no ens indignen els barris de misèria, no és notícia l’apartheid ni els milions de morts de fam,cada any.

Ens hi acostumem. Llimem les arestes de la realitat, perquè  no ens fereixi, i ens l’empassem tranquil·lament.

Ens desintegrem. No és tan sols el temps que se’ns en va, és la mateixa qualitat de les coses,que es rovella. Tot allò que és més explosiu esdevé rutina i conformisme .

Senyor, tenim el costum d’acostumar-nos a tot. Fins i tot el més feridor, se’ns arriba a oxidar. Voldríem veure les coses sempre com si fos la primera vegada. Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme.

Ensenya’ns a recordar que Tu, has trencat sempre les coordenades del previsible, i sobretot que no ens acostumem a veure cap injustícia sense que la ira i l’actuació se’ns engeguin.

divendres

Sempre impressiona el fet que, del nostre entorn més proper, la realitat que ens costa més de veure és a nosaltres mateixos, i això que és el que tenim més a prop. De fet, potser és precisament per això. Ens és molt més fàcil veure objectivament els altres que veure’ns a nosaltres mateixos.

Per veure’ns amb una certa objectivitat, ens calen miralls, en definitiva, necessitem realitats que ens retornin la nostra pròpia imatge reflectida . Una de les que ens la retorna són els defectes dels altres. Diuen que quan els defectes dels altres ens molesten de manera especial és perquè hi veiem reflectits els nostres propis defectes . Asseguren que si ens molesten en els altres és perquè ens molesten en nosaltres mateixos.

Tot encaixa perfectament amb aquella dita de Jesús a l’evangeli sobre el fet que som capaços de veure la palla a l’ull del nostre germà i no ho som de veure la biga en el nostre propi ull.