SETMANA 4 (del 30 de setembre al 4 d'octubre)

dilluns

Aquest és un dels grans temes del irlandesos U2, els quals s’han caracteritzat entre d’altres coses per no defugir el tema religiós de forma explícita en algunes de les seves cançons. En aquesta cançó es planteja el tema de la recerca espiritual. Aquesta es realitza en diferents àmbits, des de la ciutat a les relacions se parella passant per la creença en Jesucrist. Si hi ha alguna cosa que el protagonista sap del cert és que el Regne vindrà, que aquest portarà a la comunió i que Crist porta al seu damunt la creu de les seves vergonyes, o el que tradicionalment s’anomena pecat.

Un tret característic de la recerca espiritual és que aquesta no s’acaba mai. Passa com amb la utopia o l’endinsament en el Misteri, quan més avances cap a ella més distància hi trobes i més perdut estàs. Per això no li escau a l’home amb el seu propi esforç aconseguir allò que no pot abastar, només és un regal que s’ofereix per la fe, tot i que l’home té la necessitat imperant de cercar-lo.

dimarts

Avui volem recordar santa Teresa de l’Infant Jesús, Carmelita, amb aquelles paraules seves que parlaven de l’oració:

“Que n’és, doncs, de gran, el poder de la pregària! Per a mi,   la pregària és un impuls del cor, és una senzilla mirada  dirigida al cel, és un crit d’agraïment i d’amor, tant enmig de  la prova com enmig de la joia. En fi, és una cosa gran, sobrenatural, que m’eixampla l’ànima i m’uneix a Jesús”.

Ens sentim amics de Santa Teresina. Com  ella, escoltem la SEVA veu en la pregària.

dimecres

PREGÀRIA DE L'ESPECTADOR

A l'escena de "Seven" on els detectius Somerset i Mills conversen en un bar, el tema central és l'apatia de la societat.

Somerset, el detectiu veterà, està profundament desil·lusionat amb l'estat del món. Per a ell, la humanitat ha arribat a un punt d'indiferència i deteriorament moral, on les persones no només toleren el mal, sinó que s'han tornat insensibles davant d'ell

Per altra banda, Mills, el detectiu més jove, encara té fe en la capacitat de la justícia per prevaldre. Ell creu que el mal s'ha d'enfrontar, que no és inútil lluitar pel que és correcte, per molt difícil que sigui. Mills simbolitza l'esperança i la resistència davant la resignació i l'acceptació que el món és inherentment cruel.

L'apatia es veu no només com un mal en si mateix, sinó com la causa de la perpetuació de la maldat. El diàleg es converteix en una reflexió sobre el pes de la responsabilitat personal:

Fins a quin punt es pot lluitar contra un mal tan arrelat i generalitzat sense caure en el desànim?

Som responsables de l'estat d'apatia en què vivim? O la maldat del món és una càrrega massa gran perquè una sola persona pugui canviar res?

És l'apatia una forma de protegir-nos de la desesperació? O és precisament aquesta falta d'acció el que perpetua el mal al món?

dijous

Aquesta lletra parla de moments difícils i del dolor en una relació, però ofereix una lliçó important: la importància de somriure davant l'adversitat. Des d'una perspectiva cristiana, podem aprendre diverses coses.

Primer, somriure davant els problemes no significa ignorar-los, sinó confiar en Déu i mantenir l’esperança, tal com Jesús ens ensenya. A més, quan algú ens fa mal o ens diu coses dures, com “t’odio”, estem cridats a perdonar i a respondre amb amor, seguint l’exemple de Jesús.

També, la cançó menciona deixar enrere coses negatives, un gest que recorda la crida de Jesús a la renovació i a viure una vida plena de gràcia. Finalment, malgrat la foscor, som convidats a trobar l'alegria i la pau en la confiança en Déu.

En resum, aquesta lletra ens recorda que, amb fe, amor i esperança, podem superar les dificultats i trobar llum fins i tot en els moments més foscos.

divendres

Qui es vol quedar ancorat en un instant? Qui no aspira a anar omplint la pròpia vida de relats, trobades, passions, gestos, lliçons, idees i sentiments? Aquest és el món nostre de joventuts eternes. No va malament recordar de quan en quan que la vida no és una cosa estàtica ni està feta de moments congelats.

Que cada dia és únic, i en cadascun d’ells anem construint una història irrepetible i anem recorrent un camí per al qual no hi  ha marxa enrere. Que viure ( i creure) és créixer, sempre, fins el darrer dia. Que la vida no es va consumint, ben al contrari: es va construint. I el temps que passa no és temps que vas descomptant, sinó un relat que vas creant.