dimecres
Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una Mà.
Em quedo parat davant la quantitat de pors que bloquegen el paisatge del nou curs. I em dic... i què? I què si no puc arribar a tot? I què si no soc perfecte? L'important és la ocasió, que em llenci, que no pensi en el que vindrà sinó en el pas següent, i sobretot que confiï que hi ha una Mà capaç de fer filigranes inimaginables amb el meu llapis. Aquí estic, Déu meu, a les teves mans per escriure un bell i nou poema.
dijous
Facebook i/o Instagram provoca una major probabilitat de caure en una depressió. L’explicació semblava senzilla: a les xarxes és més fàcil trobar triomfs que fracassos. La majoria dels usuaris presumeix públicament dels seus èxits, però costa trobar estats en els quals es comparteixi la faceta més dura de la vida. Així el pobre ingenu que estigui passant per una mala ratxa, en veure que els seus contactes no fan més que publicar les seves “glòries”, acaba enfonsant-se més en la seva desolació.
No només al Facebook, en tots els àmbits de relació ens és més fàcil exposar els nostres èxits que les caigudes i desencerts. “ hem de celebrar els nostres fracassos”. Quan compartim aquests fracassos, aquestes derrotes i caigudes amb algú que ens acull, sorgeix un corrent de comunió especial, ens sentim més autèntics i vivim aquest fracàs com una part de la vida que és difícil i preciosa, que repta i recompensa, que colpeja i abraça. Així podríem posar un sincer “ me gusta” a aquests moments difícils que també ens construeixen.
divendres
- Quin és el problema del personatge?
- Com ho soluciona?
- Què significa per vosaltres la creu?
- Què és el per vosaltres el cel (heaven)?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada