dilluns
https://www.youtube.com/watch?time_continue=61&v=yuFI5KSPAt4&feature=emb_logo
Quantes trucades rebem al llarg del dia? Quantes vegades som nosaltres qui truquem?Per a què?Aquesta cançó pot parlar-nos de trucades, de crits, d'aquelles persones que reclamen la nostra atenció, quí són? què volen? Dedica'ls un temps…I nosaltres? Constantment truquem, cridem, volem ser escoltats… per què? Dedica't un temps a pensar en les teves trucades.On queda Déu en tot això?
dimarts
Gairebé tots anem a més velocitat de la recomanable. Ho veiem en el trànsit urbà, ho constatem a les 9 del matí a les portes de les escoles o quan estem fent cua a la sala d’espera de cal metge. Com si una força interior ens estirés per córrer, per arribar a algun port llunyà. Velocitat de creuer arreu.
La força que ens tiba passa per dintre del nostre cor i de la nostra ment. El que en diuen serenitat, pau, una cosa darrera l’altra estan en general ben absents dels nostres dies.
Ens perdem moltes coses, a vegades les millors de la vida. Passen pel costat i ni les veiem. Que poc ens aturem per veure ni que sigui una breu estona: un arbre, una flor, el mar immens, una persona que té la paciència d’esperar que el semàfor es posi verd.
Avui, però, has decidit reduir la velocitat de creuer.
Per què vaig amb tanta pressa?
Què potser hi ha algú o alguna cosa que em persegueix?
No serà que no tinc cap meta concreta?
Què significa omplir el temps? Què potser està buit?
La velocitat... no és la forma de fumigar l’angoixa?
Quan m’aturo una mica... no torna a sortir la mateixa angoixa?
dimecres
SE NECESITAN VALIENTES QUE BUSQUEN SER LUZ EN MEDIO DE LA OSCURIDAD
dijous
ESFORÇ AMB SENTIT
Una ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé, i em noto ben sana per dintre i per fora".
En aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una extraordinària bellesa".
Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'ha de renunciar a elles. El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria.
divendres
Dilluns és el dia de Tots Sants. Qui més qui menys, tots hem perdut un ésser estimat dins la família o cercle d'amistats. Dediquem avui la pregària aquests éssers estimats:
Senyor,
preguem per tots aquells que han mort,
que hi dediquem uns minuts a recordar-los.
Però que aquest dolor no ens faci tirar enrere,
que no ens faci perdre el somriure,
que no caiguin llàgrimes de tristor dels nostres ulls,
sinó llàgrimes d'esperança,
i que sapiguem afrontar aquesta pèrdua
que tenim al cor com valents,
valents que segueixen estimant
i recordant que ells segueixen sent part de la nostra família.
Us ho demanem Senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada