Setmana 9 (del 8 al 12 de novembre)

dilluns

DIA DEL PARE PALAU

Ahir va ser 7 de novembre,  un dia gran a l'escola. No estariem aquí sinó fós perquè el Pare Palau va creure en la necessitat de posar un centre formatiu pel més necessitats en aquesta Vila també per altra banda tant necessitada tot just fa una mica més de 150 anys.

Destaquem avui, el dia que dediquem a honrar la seva memòria,  la seva faceta més rebel davant de les injustícies del seu temps; i com l'opció de fer carrera religiosa era un risc que ell va assumir:

«Cuando hice mi profesión religiosa la revolución tenía ya en sus manos la tea incendiaria para abrasar todos los establecimientos religiosos... No ignoraba yo el peligro apremiante a que me exponía, ni las reglas de previsión para sustraerme a él. Me comprometí, sin embargo, con votos solemnes a un estado, cuyas reglas creía poder practicar hasta la muerte, independiente de todo humano acontecimiento» (Vida Solitaria).

dimarts

El perdó i el saber perdonar

La cançó que escoltareu ara, tracta del valor de perdonar i saber demanar perdó. Normalment els adolescents d’avui en dia estem tant acostumats a enfadarnos per coses tant insignificants que es necessaria la reconciliació, ja que la vida ens portarà més problemes a enfrontarnos. T’ha de compensar més el perdó que el fet d’estar enfadat amb algú. La cançó ens ens ensenya que de vegades cal reprimirnos i treure el nostre orgull a fora i actuar adecuadament i demanar perdó. El més important de tot això no és el fet de demanar perdó, perquè aquesta paraula no té cap significat si no t’adones de l’error.

dimecres

En unes colònies d'estiu s'havia programat una excursió d'una tarda, que no suposava excessiva dificultat. Calia pujar fins a l'ermita d'una muntanya propera, i des d'allí estant, veure la panoràmica del lloc. Però en algun moment el camí de pujada estava una mica difícil i costava passar-hi; i, com passa en la majoria d'aquests casos, alguns nois i noies començaven a desanimar-se i a dir que no volien continuar. Malgrat tot, tothom va ser capaç d'arribar-hi, perquè tothom va fer l'esforç de superar les dificultats del camí, a vegades sol, a vegades amb l'ajuda dels altres. En arribar a la part de dalt de la muntanya i veure el paisatge que des d'allí es contemplava, un noi petit (que no ho havia passat molt bé en la pujada) va dir a un monitor: "Saps què? Ara veig que valia la pena pujar-hi!"
Encara que a vegades d’entrada no ho sembli, l'esforç que fem té sentit, i quan veiem els seus resultats el sabem apreciar. La llàstima és que moltes vegades ens desanimem i ens voldríem tirar enrere. Quan experimentem uns bons moments de convivència (amb els companys, o amb la família), comprovem que val la pena l'esforç que fem per crear aquell bon ambient.

dijous

“ No podem decidir l’època en la

que ens ha tocat viure, l’únic

que podem decidir és què fer

amb el temps que se’ns ha

concedit” 

divendres

S´ha de creure. És possible. Més enllà de les nostres forces i els nostres límits. Més enllà de les nostres derrotes, malgrat se’ns hagin trencat les ales. Més enllà de la fragilitat que ens fa dubtar. Més enllà d’enfadar-nos amb el món, amb nosaltres mateixos, amb els altres, o amb Déu…S’ha de creure. Creure i plantar cara als nostres fantasmes amb decisió, valentia i creativitat. Tal vegada també tu tens les teves pròpies ferides i inseguretats? Potser també tu et sents abatut, trencat, enfurismat, incapaç i tancat en la foscor de fora o del teu interior? No et rendeixis!!!