Cada dia, quan vaig a dormir m’agrada tenir una conversa amb Jesús. Li explico com ha anat el dia, què ha passat de bo i què no ha anat tan bé.
Quan anem a la muntanya amb els pares i ens trobem sols, enmig de cel, pedres, arbres i aire, parlo amb Déu. Li dono les gràcies per la meravella de la natura.
Cada matí, quan em llevo, dono gràcies a Déu pel dia que estic a punt de començar i li demano que el sàpiga aprofitar.
Quan penso en tot el que faig i en tot el que tinc, quan m’adono de les persones que m’estimen i m’ajuden, quan valoro qui sóc i com sóc, dins meu sempre surt una pregària:
Senyor, gràcies per la vida i per la natura, pels amics i la família, per haver-me donat capacitat per a disfrutar de tot el que m’envolta i sensibilitat per a viure en pau i harmonia amb la naturalesa i les persones.
Adventés una paraula llatina que vol dir "vinguda", l’Advent és preparar la festa del Naixement de Jesús, preparar la vinguda de Déu constant, quotidiana, de cada dia.
Actituds del temps d'Advent:
L’esperança ... com la del profeta Isaïes , Iesayaú, que significa Yavé és ajuda, que confiava en la bondat absoluta de Déu i les seves promeses i així ho explicava a la gent que l’envoltava.
La pregària ...com la de Sant Joan Baptista, profeta de profunda fe i compromís valent que va tenir la responsabilitat de senyalar amb el dit el Messies.
La joia ...com la de Maria, que se sentí plena de gràcia en ser escollida i no va posar cap obstacle al pla de Déu de donar-nos Jesús. El seu fill ensenyaria els homes a seguir el camí d’amor cap al Pare.
La paciència... com la Josep, l’home just, l’home de la fe i de l’ obediència incondicional que, tot i amb dificultats en la comprensió del que Déu li demanava es va mantenir fidel.
Jesús, vull preparar el Nadal com m’ensenyen aquests personatges bíblics de l’Advent, amb esperança, pregant, ple de joia i amb molta paciència.
Ahir va començar el primer diumenge d'Advent. Quina alegria! Comencem amb un vídeo que ens ajudarà a reflexionar una actitud fonamental per aquest temps: L'espera activa.
L'Esperit de l'Advent és el fonament de tota veritable cultura. S'ha de viure adequadament, no només ens ajuda a donar un bonic pas cap a la nostra conversió personal sinó que també li retorna al món l'energia espiritual que està perdent.
Feliç Advent!!!
dimarts
“Invictus” és un poema del poeta anglès William Ernest Henley. Apareix en la pel·lícula Invictus, sobre el canvi a Sud-àfrica arran de l’accés de Nelson Mandela al poder, amb la fi de la violència racial que es produeix. Ens recorda que no som espectadors, sinó protagonistes de la nostra història, responsables del nostre destí, i que ningú pot viure per nosaltres. La vida és una i ha de ser viscuda amb intensitat i sentit.
dimecres
1.- Posat còmode
2.- Respira amb tranquil·litat 3.- Prega la llum i la saviesa de l'Esperit. 4.- I ara fes-te aquestes preguntes:
Quina expectativa tinc sobre les persones que més estimo? Quina expectativa tinc sobre els meus estudis ? Quines expectatives tinc sobre els meus amics? Quina expectativa tinc a nivell de cultura, art i esport ? Me n'adono de la urgent necessitat de grans canvis a la vida personal. En conjunt mostro una notable disconformitat. Moltes de les situacions no són sostenibles de forma harmoniosa i honrada. Començo a entendre que és important prendre consciència del Nadal , la festa evidentment, i el fons de la qüestió, encara més evident: VINE, SENYOR JESÚS !!!!!
Jesús Renau sj.
dijous
La vida és un trajecte d'un tren anomenat Història del qual esperem que tingui sentit i no es llenci al precipici. Pugem a l'estació del naixement, compartim trajecte i en baixem a l'estació de la mort. Què hi ha després? No ho sabem del cert si no és en l'esperança. La cançó comença amb una afirmació positiva: "Mai és massa tard per intentar recuperar aquell tren que passa de llarg". Potser és una afirmació molt agosarada perquè, de fet, passen els díes i, amb ells, les possibilitats d'atarapar-lo. Potser ens cal planificar quins llocs són susceptibles de ser "estacions de vida" per anar a cercar-lo allà. Eloi Aran (pregarock)
divendres
Quan estic trist i els ànims tinc per terra, quan no he previst que el cor em tracti així, jo vull sentir la força que tu em dónes i que estem junts fins que arribi la nit.
Em dónes força per superar els obstacles, em dónes força per creuar l’oceà. Sóc tan fort quan dintre meu et sento. Em dónes força per sempre et vull amb mi.
Em dónes força per superar els obstacles, em dónes força per creuar l’oceà. Vull sentir la força que tu em dónes i que estem junts tota l’eternitat
Sergio Dalma i Escolania de Montserrat - Marató TV3 2011
Són paraules o expressions boniques que fem servir per animar o per expressar el que sentim. A tots ens agrada que ens animin. A qui no li agrada que li diguin que és el millor jugador de futbol o que es la més simpàtica? A tots. Però si volem que ens tirin floretes ens les hem de merèixer, perquè si no seria una mentida bonica, però mentida, al cap i a la fi.
Jesús també deia coses boniques, però calia ser-ne mereixedors. Un dia deia a la gent:
—Feliços els que saben que necessiten Déu perquè Déu, que és més generós que ningú, els donarà el cel; feliços els que estan tristos, perquè Déu, que és alegre, els consolarà; feliços els que sempre estan disposats a fer el bé, perquè Déu, que és més bo que ningú, els donarà el que desitgen; feliços els que porten pau arreu, perquè Déu els dirà fills seus, ja que són com Ell.
I així, deia moltes coses boniques a la gent, i a nosaltres. Però per guanyar-nos aquest reconeixement hem de transmetre joia, hem de cercar la pau i el bé i eixugar les llàgrimes dels qui pateixen. No és tan difícil, perquè Déu ens hi ajuda.
dimarts
Jesús tractava els seus deixebles com a amics i no com a servents.
Com a amics els explicava tot allò que havia sentit del Pare, tot allò que havia experimentat de Déu en el seu cor. Va compartir amb ells els seus pensaments més íntims.
La tradició ens diu que Joan era el deixeble estimat de Jesús, i com que havia experimentat l’amor de Jesús envers ell com cap altre, era capacitat com cap altre per a estimar. D’ell són les paraules “Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics”.
Jesús estimava els seus amics.
Nosaltres sabem estimar els nostres amics? Què designem com a amic o amiga? Som capaços d’amistat o simplement tenim companys?
Per Jesús, l’amistat consisteix a donar la vida per als amics. Què vol dir això per a mi? Què dono per als meus amics? L’amistat, és part de mi, del meu cor, de la meva vida?
Jesús, ensenya’m a ser AMIC.
dimecres
Els Taurons de Miami, equip de futbol americà es troben en últim descans de la final de la Super Bowl i van perdent. Llavors l’entrenador, el senyor D’Amato, els parla de la diferència entre donar-ho tot i jugar a mitges, i entre anar al teu o ser un veritable equip …
Perquè viure consisteix a donar el màxim en el dia a dia, “lluitar” per les polzades que tinguem davant. Aprofitar les coses bones que la vida ens posa davant i afrontar, amb d’altres, els desafiaments i complicacions que ens sorgeixin.
Volem lluitar per les polzades que se’ns posin al davant? ¿Què faràs?
«He comès tots els errors que un home de mitjana edat pot cometre, he malgastat tots els meus diners, he trobat a la meva vida a tot el que m’ha estimat, i darrerament ni tan sols suporto la cara que veig al mirall, quan et fas major en la vida hi ha coses que se’n van, això és part de la vida, però només aprens això quan comences a perdre aquestes coses ».
«Un diumenge qualsevol», d’Oliver Stone
dijous
El proïsme no és una cosa que ja existeix. El proïsme és quelcom que un es fa. Proïsme no és qui ja té amb mi relacions de sang, ètnia, negocis o d’afinitat…
Proïsme em faig jo quan, davant d’un ésser humà, fins i tot davant d’algú que m’és estrany o per qui sento hostilitat, decideixo fer un pas endavant per apropar-me, per aproximar-me a ell.
divendres
La cançó del grup britànic Coldplay anomenada “Paradise”, del seu disc “Mylo xyloto” ens relata la història d’una noia que no està gens feliç amb el seu món degut a que no és com ella sempre l’havia imaginat. Per això, decideix, cada nit, mentre somia, imaginar-se el paradís. Aquest lloc, per a la noia, és un lloc ideal, un lloc en el qual tothom vol estar, on ella realment podria ser feliç, on hi ha confiança, amor, llibertat, amistat i tot el que ella sempre ha volgut. D'alguna manera està fent la seva recerca espiritual.res
SETMANA DE LA CIÈNCIA Fragment d'una entrevista al showman i físic W. D. Phillips
Vostè és creient i membre actiu d’una església. Hi ha gent que pensa que això és estrany en un científic.
Jo no penso que sigui gens estrany. Molts dels científics que conec creuen en Déu. No crec que existeixi això que alguns anomenen “conflicte entre ciència i religió”. Hi ha vegades que la gent es dedica a fabricar conflictes.
Però hi ha passatges de la Bíblia que contradiuen la ciència actual.
La ciència ens diu que l’Univers va començar fa 13.700 milions d’anys i que ha estat evolucionant tot aquest temps per donar lloc a tot el que veiem. ¿No és fascinant, això? I jo m’ho crec, perquè hi ha proves molt sòlides que és veritat. En canvi, segons la Bíblia la Terra té una edat d’uns quants milers d’anys, que és molt poc. Això, que sembla un conflicte, en realitat és molt fàcil de resoldre.
Com es fa?
La Bíblia no és un llibre sobre els orígens científics de l’Univers sinó sobre la nostra relació amb Déu i la relació que vol que tinguem entre nosaltres. A parer meu, la Bíblia no es preocupa de detalls com ara quan es va crear la Terra sinó de per què es va crear i de què espera Déu de la seva creació. Aquest és el missatge de la Bíblia, i jo no hi veig cap conflicte amb el missatge que transmet la ciència.
dimarts
El perdó
Demanar perdó acostuma a ser difícil ja que ens costa reconèixer els nostres errors i quan ens fem grans molts cops en el seu lloc s’instal·la l’orgull o la covardia. El perdó és la manera de reconciliar qualsevol relació i és necessari per a la convivència. Perdonar i ser perdonat és clau per al benestar, no perdonar encara produeix més dolor. No fa que s’oblidi el mal, però ajuda a acceptar que el dolor i els errors formen part de la vida, que equivocar-se és humà.
dimecres
t’hi va la vida
Hi ha un salm (nº 103) en la línia de la filosofia del "Carpe Diem" que ens recorda que ens fa adonar d'allà que és important i d'allò que no ho és: La vida de l'home dura com l'herba, La seva florida és com la dels camps; desapareix quan hi passa una ventada, I ni es coneix el lloc on era. Però l'amor de Déu pels homes És de sempre i dura sempre; La seva bondat s'estén als fills dels fills..."
pregaries.cat
dijous
Un temaclàssicde JohnnyCashversionatper GabrielSopeña icantada perLoquillo.Un temaproueloqüentque ens parladel dolper unmóntrencat.Hasmirat elmóniencaraetpreguntesel per què? Al seu torn ésuna cançó al'esperança, certamentla violència, laguerra, la soledat, la injustíciasón presentsen la nostra vida, peròaquestacançó ensqüestionaquè potsfer tu? Una invitacióa seguir endavant, lluitant, mésenllà de lesdificultats.Fins que lallum, nobrillide veritat,vaig denegreide negreemveuràs.
divendres
JA ÉS AQUÍ LA CAMPANYA D'AJUDA ALS NOSTRES NENS APADRINATS A LES FILIPINES!!!
Hola! Som els alumnes de 4t d'ESO de servei comunitari i us volem presentar els nostres vuit nens apadrinats a les Filipines, a la nostra escola de Lucena:
JESSA MAE
MARIANETH QUIJANO
BEA CABARLE
JALFAH SALOMON
DANTE RAMA
JASPER CALADO
ARDIE JARDILLO
ALVIN PERDON
NECESSITEM LA VOSTRA AJUDA PER ELABORAR LES CISTELLES SOLIDÀRIES COM FEM CADA ANY.
A PARTIR DE DILLUNS PODEU PORTAR PRODUCTES FESTIUS (torrons, cava, vi, galets, polvorons...) PER PODER ELABORAR LES CISTELLES I AIXÍ FER-NE UN SORTEIG PER RECAPTAR DINERS PER ALS NOSTRES VUIT NENS DE FILIPINES!
AVUI ELS TUTORS US HO EXPLICARAN TOT!
MOLTES GRÀCIES! ENTRE TOTS HO ACONSEGUIREM UN ANY MÉS!😃
Ahir va ser 7 de novembre, un dia gran a l'escola. No estariem aquí sinó fós perquè el Pare Palau va creure en la necessitat de posar un centre formatiu pel més necessitats en aquesta Vila també per altra banda tant necessitada tot just fa una mica més de 150 anys. Destaquem avui, el dia que dediquem a honrar la seva memòria, la seva faceta més rebel davant de les injustícies del seu temps; i com l'opció de fer carrera religiosa era un risc que ell va assumir:
«Cuando hice mi profesión religiosa la revolución tenía ya en sus manos la tea incendiaria para abrasar todos los establecimientos religiosos... No ignoraba yo el peligro apremiante a que me exponía, ni las reglas de previsión para sustraerme a él. Me comprometí, sin embargo, con votos solemnes a un estado, cuyas reglas creía poder practicar hasta la muerte, independiente de todo humano acontecimiento» (Vida Solitaria).
dimarts
El perdó i el saber perdonar
La cançó que escoltareu ara, tracta del valor de perdonar i saber demanar perdó. Normalment els adolescents d’avui en dia estem tant acostumats a enfadarnos per coses tant insignificants que es necessaria la reconciliació, ja que la vida ens portarà més problemes a enfrontarnos. T’ha de compensar més el perdó que el fet d’estar enfadat amb algú. La cançó ens ens ensenya que de vegades cal reprimirnos i treure el nostre orgull a fora i actuar adecuadament i demanar perdó. El més important de tot això no és el fet de demanar perdó, perquè aquesta paraula no té cap significat si no t’adones de l’error.
dimecres
En unes colònies d'estiu s'havia programat una excursió d'una tarda, que no suposava excessiva dificultat. Calia pujar fins a l'ermita d'una muntanya propera, i des d'allí estant, veure la panoràmica del lloc. Però en algun moment el camí de pujada estava una mica difícil i costava passar-hi; i, com passa en la majoria d'aquests casos, alguns nois i noies començaven a desanimar-se i a dir que no volien continuar. Malgrat tot, tothom va ser capaç d'arribar-hi, perquè tothom va fer l'esforç de superar les dificultats del camí, a vegades sol, a vegades amb l'ajuda dels altres. En arribar a la part de dalt de la muntanya i veure el paisatge que des d'allí es contemplava, un noi petit (que no ho havia passat molt bé en la pujada) va dir a un monitor: "Saps què? Ara veig que valia la pena pujar-hi!" Encara que a vegades d’entrada no ho sembli, l'esforç que fem té sentit, i quan veiem els seus resultats el sabem apreciar. La llàstima és que moltes vegades ens desanimem i ens voldríem tirar enrere. Quan experimentem uns bons moments de convivència (amb els companys, o amb la família), comprovem que val la pena l'esforç que fem per crear aquell bon ambient.
dijous
“ No podem decidir l’època en la
que ens ha tocat viure, l’únic
que podem decidir és què fer
amb el temps que se’ns ha
concedit”
divendres
S´ha de creure. És possible. Més enllà de les nostres forces i els nostres límits. Més enllà de les nostres derrotes, malgrat se’ns hagin trencat les ales. Més enllà de la fragilitat que ens fa dubtar. Més enllà d’enfadar-nos amb el món, amb nosaltres mateixos, amb els altres, o amb Déu…S’ha de creure. Creure i plantar cara als nostres fantasmes amb decisió, valentia i creativitat. Tal vegada també tu tens les teves pròpies ferides i inseguretats? Potser també tu et sents abatut, trencat, enfurismat, incapaç i tancat en la foscor de fora o del teu interior? No et rendeixis!!!
Llença't, cada instant és únic no es repetirà, sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una Mà.
Em quedo parat davant la quantitat de pors que bloquegen el paisatge del nou curs. I em dic... i què? I què si no puc arribar a tot? I què si no soc perfecte? L'important és la ocasió, que em llenci, que no pensi en el que vindrà sinó en el pas següent, i sobretot que confiï que hi ha una Mà capaç de fer filigranes inimaginables amb el meu llapis. Aquí estic, Déu meu, a les teves mans per escriure un bell i nou poema.
dijous
Facebook i/o Instagram provoca una major probabilitat de caure en una depressió. L’explicació semblava senzilla: a les xarxes és més fàcil trobar triomfs que fracassos. La majoria dels usuaris presumeix públicament dels seus èxits, però costa trobar estats en els quals es comparteixi la faceta més dura de la vida. Així el pobre ingenu que estigui passant per una mala ratxa, en veure que els seus contactes no fan més que publicar les seves “glòries”, acaba enfonsant-se més en la seva desolació.
No només al Facebook, en tots els àmbits de relació ens és més fàcil exposar els nostres èxits que les caigudes i desencerts. “ hem de celebrar els nostres fracassos”. Quan compartim aquests fracassos, aquestes derrotes i caigudes amb algú que ens acull, sorgeix un corrent de comunió especial, ens sentim més autèntics i vivim aquest fracàs com una part de la vida que és difícil i preciosa, que repta i recompensa, que colpeja i abraça. Així podríem posar un sincer “ me gusta” a aquests moments difícils que també ens construeixen.
Quantes trucades rebem al llarg del dia? Quantes vegades som nosaltres qui truquem?Per a què?Aquesta cançó pot parlar-nos de trucades, de crits, d'aquelles persones que reclamen la nostra atenció, quí són? què volen? Dedica'ls un temps…I nosaltres? Constantment truquem, cridem, volem ser escoltats… per què? Dedica't un temps a pensar en les teves trucades.On queda Déu en tot això?
dimarts
Gairebé tots anem a més velocitat de la recomanable. Ho veiem en el trànsit urbà, ho constatem a les 9 del matí a les portes de les escoles o quan estem fent cua a la sala d’espera de cal metge. Com si una força interior ens estirés per córrer, per arribar a algun port llunyà. Velocitat de creuer arreu.
La força que ens tiba passa per dintre del nostre cor i de la nostra ment. El que en diuen serenitat, pau, una cosa darrera l’altra estan en general ben absents dels nostres dies.
Ens perdem moltes coses, a vegades les millors de la vida. Passen pel costat i ni les veiem. Que poc ens aturem per veure ni que sigui una breu estona: un arbre, una flor, el mar immens, una persona que té la paciència d’esperar que el semàfor es posi verd.
Avui, però, has decidit reduir la velocitat de creuer.
Per què vaig amb tanta pressa?
Què potser hi ha algú o alguna cosa que em persegueix?
No serà que no tinc cap meta concreta?
Què significa omplir el temps? Què potser està buit?
La velocitat... no és la forma de fumigar l’angoixa?
Quan m’aturo una mica... no torna a sortir la mateixa angoixa?
dimecres
SE NECESITAN VALIENTES QUE BUSQUEN SER LUZ EN MEDIO DE LA OSCURIDAD
dijous
ESFORÇ AMB SENTIT
Una ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé, i em noto ben sana per dintre i per fora". En aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una extraordinària bellesa". Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'ha de renunciar a elles. El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria.
divendres
Dilluns és el dia de Tots Sants. Qui més qui menys, tots hem perdut un ésser estimat dins la família o cercle d'amistats. Dediquem avui la pregària aquests éssers estimats: Senyor, preguem per tots aquells que han mort, que hi dediquem uns minuts a recordar-los. Però que aquest dolor no ens faci tirar enrere, que no ens faci perdre el somriure, que no caiguin llàgrimes de tristor dels nostres ulls, sinó llàgrimes d'esperança, i que sapiguem afrontar aquesta pèrdua que tenim al cor com valents, valents que segueixen estimant i recordant que ells segueixen sent part de la nostra família. Us ho demanem Senyor.
Avui tots els ordinadors venen amb algunes carpetes estàndard. S’assumeix que tots acabarem guardant-hi alguns continguts, perquè és el que hi ha. I la veritat és que és cert. Així és. És bonic intentar pensar en el que això reflecteix. Des de “el nostre propi disc dur” resem avui, procurant descobrir o reconèixer aquells petits tresors que anem guardant en diferents carpetes vitals, i que, tant de bo, ens obrin els ulls cap a Tu…
Mantenir la flama… de l’ESPERANÇA contra tanta apatia i fatal de sentit de vida.
Mantenir la flama… de la CONFIANÇA davant de tanta suspicàcia.
Mantenir la flama… de la PASSIÓ per les persones, que els faci sentir: “la teva vida és sagrada”.
Mantenir la flama… de CREURE i no donar a res, ni a ningú, per perdut.
Mantenir la flama… de VEURE les coses bones que ens envolta i que crea vida.
Mantenir la flama… de la PERSEVERANÇA per ser fidels al nostre compromís.
Mantenir la flama… de la POSSIBILITAT per ser capaços de descobrir camins inexistents cap als altres.
Mantenir la flama… del LLIURAMENT i la GRATUÏTAT enfront l’interès mercantil.
Mantenir la flama… per no oblidar la missió a què estem ANOMENATS: DONAR LA MÀ cada dia a tants i tantes que trobem en el nostre camí.
Agus Couto Pics
dimarts
Us en recordeu de l’encanteri “Ridículus” d'en Harry Potter? Es tractava de pensar en la nostra més gran por i presentar-la de manera tan ridícula que mou a la hilaritat. També passa el mateix en el relat del “El cavaller de l’armadura rovellada”, de Robert Fisk, on el drac terrible acaba sent una granota.
Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus. Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses, a viure oberts a la confiança malgrat tot, perquè només obrint-nos cap als altres podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança. Per als cristians només hi ha una temeritat possible, la de viure des de l’amor, perquè:
“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer.” (1Joan 4, 10)
Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu, l’Esperit de Jesús, incrustat en les nostres vides. És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors tot i que som conscients de la nostra fragilitat i “punyeteria”, que som “el que som”, que portem aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).
dimecres
En la relació amb Déu passa com amb la figura de Jesús en l’Evangeli de Sant Joan, mai para quiet i no hi ha manera de retenir-lo o apresar-lo, sempre defuig de les faixes i els calaixos on el volem posar. N’hi ha que aquest fet els incomoda, i acaben reduint el Misteri a una de les seves mediacions, ja sigui un ritus religiós, una determinada pràctica moral, una ideologia... fins al punt que allò que és relatiu s’acaba tornant un absolut com deia R. Tagore: “Quan el savi apunta la Lluna, el neci mira el dit”.
La cançó de l’ex-beatle George Harrison és força honesta respecte Déu, a qui anomena “el meu dolç Senyor”. Canta des de la nostàlgia d’una relació o una trobada amb Déu que té per perduda, la qual activa el seu desig religiós: Vull tornar-te a veure, vull tornar a estar amb Tu... com qui fa una trucada perduda al mòbil de l’Altre dient-li “estic aquí”.
dijous
Uns ho tenen tot; altres, res. I seria molt positiu que descobrissim les causes de per què el món és així. Causes? Les conegudes, que no hem de convertir en tòpic: egoisme, injustícia, no pensar en els altres, falta de responsabilitat; insensibilitat envers als qui no tenen res. És a dir, el muntatge escandalós de la societat, però que ES POT REPETIR EN L’ÀMBIT DE LES NOSTRES VIDES:
Poeu posar eexemples de la vida de l’escola, del que veieu a la televisió, d’algun company que sembla no “veure res del que passa al seu entorn”, que té comportaments egoistes, prepotents, individualistes. Sense culpabilitzar, però sense ocultar...
divendres
Aquest diumenge és el DOMUND com ja heu treballat a classe.
Després a l'hora de tutoria fareu el FOTODOMUND per recaptar diners per aquesta campanya mundial.
Oración del
DOMUND 2021
Señor, contigo he visto y oído
que las cosas pueden ser diferentes;
que el desánimo y el cansancio
no tienen la última palabra,
porque Tú no abandonas a nadie
al borde del camino.
Contigo he visto y oído
que Tú vives y quieres que yo también viva,
que eres bondad y misericordia,
y que me envías a compartir este anuncio
–el anuncio más hermoso–
dejando brotar la alegría
con la que inundas mi corazón.
Señor, yo quiero ser
amor en movimiento, como Tú.
Te lo ruego: pon en marcha
al misionero de esperanza que llevo dentro,
para que cuente lo que he visto y oído
a todos mis hermanos del mundo.
