Pare, ajuda'ns
Després dels fracassos comercials dels seus anteriors àlbums i singles, Black Eyed Peas s'havia enfonsat en una depressió i van estar apunt de deixar la indústria musical. Al Nadal de 2001, Will.i.am va crear uns acords de guitarra que li agradaven molt. Recordant les seves emocions reprimides després del 11-S (11 de setembre de 2001, atemptats terroristes a les Torres Bessones i al Pentàgon), Will.i.am va escriure gran part de la cançó. En aquest himne pacifista, Black Eyed Peas parla sobre diversos problemes al món. Es debaten moltes qüestions, no solament el terrorisme, també es parla sobre el govern d'EUA, el racisme, la guerra, la intolerància i la cobdícia. Alguns veuen aquesta cançó com un himne contra la guerra contra el terror. El missatge que transmetia aquesta cançó estava creat perquè el poble reflexionés sobre l'atemptat terrorista del 11 de setembre i sobre la invasió a l'Iraq que es produiria poc després.
A més, hi ha diverses referències a Déu (Pare, Pare, Pare ajuda'ns. Guia'ns des de dalt), l'Evangeli (Pots dur a la pràctica el que reses? Posaries l'altra galta? (Lc 6,29)) i fins tot la pregària (Pren el control de la teva ment i medita. Deixa que la teva ànima descobreixi l'amor.), així com a no ser passius i conèixer la veritat del que succeix al món (La veritat és un secret, està oculta. Si no coneixes la veritat no coneixes l'amor.) que fa ressonar les paraules de Jesús: "Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures" (Jn 8, 32).
dimarts 15
En el moment polític actual, és convenient recordar una pinzellada vigorosa del regnat de Jesús. Veu ell la contesa de domini entre els seus deixebles. Els diu:
--Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. (Atenció: Tenim més de 65 milions de refugiats o de desplaçats interns!) Però vosaltres no heu d'actuar pas així: el més important entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix.
Tant de bo en el nostre món l'autoritat fos exercida com a servei. Aquest va ser el capteniment de Jesus... Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix.
Així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, us asseureu en trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel (Lc 22).
Santiago Thió, sj
dimecres 16En aquest any d'aniversari, seguim repasant les principals figures carmelites, en aquesta ocasió una germana que va viure des de dins els horrors de l'holocaust jueu.
Teresa Benedicta de la Cruz ,
(Edith Stein)
Nació el 12 de octubre de 1891, en la entonces ciudad alemana de Breslau (hoy Wroclaw-capital de la Silesia , que pasó a pertenecer a Polonia después de la Segunda Guerra Mundial).
Después de varios tormentos y humillaciones indescriptibles, el 7 de agosto, apenas salido el sol, Edith y su hermana, junto con unos mil judíos, son trasladados una vez más. Su destino es Auschwitz. Llegan al campo de concentración el mismo 9 de agosto y los prisioneros son conducidos inmediatamente a la cámara de gas. Es ahí donde Edith encuentra la culminación de su ofrecimiento como Esposa de Cristo. Muere como mártir, ofreciéndose como holocausto para la salvación de las almas, por la liberación de su pueblo y por la conversión de Alemania. Con la oración de un Padrenuestro en los labios, Edith da el sentido más pleno a su vida, entregándose por todos, por amor...
Sin duda podemos declarar que la vida de Teresa fue bendecida por la Cruz. Con su vida, la Hermana Teresa repite las palabras de su gran madre espiritual, Sta. Teresa de Ávila: “No me arrepiento de haberme entregado al Amor.”
Edith Stein fue canonizada como mártir en 1998 por el Papa Juan Pablo II, quien le dio el título de “mártir de amor”. En octubre de 1999, fue declarada co-patrona de Europa.
dijous 17
Quan cuinem sopa ens trobem amb una necessitat: remenar. Hi aboquem sal, i cal remenar bé perquè s'escampi. Hi fiquem altres ingredients, verdura, peix, pasta,... i cal que es vagi repartint per tot l'espai. Barrejar és la millor tècnica per aconseguir que a un extrem i a un altre el gust sigui igual de bo.
Fixant-nos en aquesta acció, remenar, que potser fem cada dia a la cuina, fem que aquest temps de "química" diària es torni pregària: si Déu vol cuinar una deliciosa sopa, com podria contribuir jo a remenar els dons que ens regala? Com repartir millor la riquesa (els ingredients) entre les diferents llars del món? Podria escampar la sal de la fe i de l'alegria cap a aquells racons de sopa que encara viuen insípids? Que durant la cuina d'avui la meva mirada vegi més enllà de les olles...
Joan Morera
divendres 18
Dediquem una estona a imaginar com serien els dos personatges que surten al costat de Jesús: el seu rostre, els seus vestits, els seu caràcter (que potser descobrirem una mica mirant els seus ulls), els diners que tenen...
Contem els cors que hi ha a l’entorn de la velleta. Per què hi ha tanta diferència de cors entre els dos?
Aquella velleta va tirar una sola moneda, que gairebé no va fer ni soroll en caure dins de la safata... Davant de la mirada de Jesús, qui va tirar més? Per què?
Si dónes la teva joguina preferida a un amic o amiga, per què dones més que si l’hi regales una altra joguina que no t’agrada tant?
Com estaria per dintre Jesús, veient l’un i l’altra?
Sabríeu explicar ara què significa la frase del quadre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada