Pregària setmana 18 (21 al 25 de gener)

dilluns 21

Fa uns dies que hem tornar de les vacances de Nadal i Reis. Ens ha costat una mica, oi? Per què?

Però ara ja hi estem ben ficats en la vida ordinària de cada dia. Curiosament, Jesús també va per feina Ha deixat el seu poble, on feia de fuster i creixia en bondat i enteniment, i se’n va a veure Joan, que estava batejant al riu Jordà. Per això en el dibuix hi ha tanta aigua. En què us fa pensar l’aigua? Sant Francesc deia que l’aigua era útil, humil i neta. Hi estaries d’acord? Per què? 

Però Jesús abans de començar aquells tres anys de tanta feina, vol anar a veure Joan Baptista. I quan és allí i Joan el bateja, sent com una llum que ve del cel que li diu: “Jesús, tu ets el meu Fill. Et dono el meu Esperit, la meva força!

Recordem quina va ser la feina que farà Jesús per tot els pobles i ciutats del seu país?

Necessita que l’Esperit l’ animi. Quan tenim ànims ganes i la força de Déu som millors i estem més feliços. Heu comprovat que és veritat que l’Esperit de Déu ens ajuda? Quan?

dimarts 22

Retrobant salms contemporanis
Els Salms són poesia i ens porten cap a una pregària plena de silencis íntims, on la música vol assaborir cadascuna de les paraules triades per Déu.

Poc podíem pensar que un conjunt de rock com són els U2, fos capaç de recrear-nos amb la poesia dels Salms i molt menys, que els seus seguidors volguessin conèixer i transmetre la font de la sensibilitat que trobem en la cançó “40”.

Dijous llegirem el Salm original, avui escoltem la cançó...

dimecres 23

Tu que sense mirar enrere vols seguir el Crist, prepara’t amb una vida senzilla, a lluitar amb un cor reconciliat.

Allà on siguis no et faci por lluitar pels oprimits, siguin o no creients. La recerca de la justícia crida a una vida de solidaritat concreta amb els més pobres... altrament, la paraula sola pot esdevenir una droga.

Sol no pots fer gran cosa per a l’altre. Però junts, en comunitat, travessats per l’alè de l’amor del Crist, s’obre el passadís que va de l’aridesa a la creació comuna. I quan una comunitat és ferment de reconciliació en aquesta comunió que és l’Església, allò que era impossible arriba a ser possible.

Fr. Roger, de Taizé

dijous 24

En relació a la cançó del passat dimarts...

Salm 40

Tenia posada l’esperança en el Senyor,

I ell, inclinant-se cap a mi,

Ha escoltat el meu clam.

M’ha tret de la fossa profunda,

Del llot i del fangar.

Ha plantat els meus peus sobre la roca,

I m’hi sento segur.

Ha inspirat els meus llavis un càntic nou,

Un himne de lloança al nostre Déu.

Tots els qui ho veuen veneren al Senyor

I posen en ell la confiança.

divendres 25

Emigrants, estrangers, malalts, vídues, orfes... aquests són els preferits de Jesús.

Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deuleprosos, que s'aturaren un tros lluny i es posaren a cridar:

--Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!

 En veure'ls, Jesús els digué:

--Aneu a presentar-vos als sacerdots.

Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra.  Un d'ells, quan s'adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits,  es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús digué:

--¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou?  ¿No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d'aquest estranger?

 I li digué:

--Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat.  (Lc 17, 11-19)