Pregàries setmana 19 (del 28 de gener al 1 de febrer)

Setmana de la Pau

Aquesta setmana celebrem la jornada de la PAU i la NO-Violència, és per això que durant tota la setmana tindrem pregàries i refelexions creades per alguns alumnes de 3r d'ESO .


dilluns 28

Com bé deia el famós DJ suís Avicii, els germans i germanes sempre estaran al teu costat.

T'imagines tenir una baralla amb el teu germà? Com sempre, els germans ens barallem, sí, però, a qué sempre ens perdonem? T'imagines viure sense el teu germà? Per molt que sempre diguis amb els teus amics o amigues que els germans son uns plastes, són les úniques persones que sempre estaran al teu costat. És imposible deixar al teu germà; és el teu millor amic, encara que no ho diguis. Bé, doncs això hauria de passar exactament amb els cristians. Jesús sempre deia que tots som germans. Així doncs, per què mai ens ajudem els uns als altres? Com Jesús va dir, "Estimeu-vos els uns als altres tal com jo os he estimat". Hauriem d'estimar-nos i ajudar-nos en tot el que sigui possible, com fem amb els nostres germans biològics. En la cançó "Hey Brother" d'Avicii hi ha un moment que diu "Si el cel es cau a sobre teu, no hi ha res en aquest món que no faria per tú". A més, el Papa Francesc va dir: "Preguem perquè les famílies siguin sempre més capaços de viure i de construir camins concrets de reconciliació, on cap se senti abandonat al pes de les seves ofenses" (4 de novembre de 2015). Així doncs, jo prego perquè el missatge de Jesús, Avicii i el Papa Francesc sigui escoltat i que puguem arribar a ser aquella família que sempre estarà unida.

Sonia Juste Simón, 3r ESO B.

dimarts 29

 Tothom sap que avui en dia vivim en un món ple de guerres, morts i opresió, però... què pensa la Bíblia de tot aixó?

Rise, del grup de rock Skillet, encara que a primera vista pot semblar que no té res a veure amb la religió, tracta sobre intentar fer una revolució, una revolució sense sang, una revolució on tothom pugui viure, com diu textualment, en un món on puguis tenir les teves creences i no tenir lapor de rebre un tret de pistola en ple carrer. A més, la veu greu i agresiva que fa el cantant fa un gran contrast amb la veu dels nens i la cantant que també apareix, buscant així una comparació entre l'ideal de la pau i el de la guerra

Hosmel, 3r ESO B

dimecres 30

DIA DE LA PAU I LA NO VIOLÈNCIA

PREGÀRIA DE LA PAU

Avui per celebrar el dia de la Pau a les 11.00 ens trobarem amb els alumnes de Primària al pati i allí escoltarem un manifest per la Pau elaborat pels nostres companys de mediació, a continuació unes alumnes d'ESO i Batxillerat ens ensenyaran una dansa per la Pau que tots haurem de ballar i celebrar! 

Per què hi ha guerres? Per què hi ha violència? Per què hi ha uns quants afortunats que poden gaudir de la Pau i d’altres que no? Per què no existeix la Pau mundial?
Per tot això és important tenir el dia de la Pau, perquè ens adonem de la seva importància i que sense ella no som feliços. Hem de seguir tenint fe en que un dia hi haurà Pau a tots els llocs del món, hem de seguir treballant per la Pau. Un any més demanem al nostre Pare, Pau a la terra, Pau entre pobles i Pau a la humanitat.
Feliç dia de la Pau!!

Marta Castro Martínez 3r d'ESO

dijous 31

QUE ÉS PER TU LA PAU?

Quan li preguntes a una persona per la pau que et respon?

Et respon que la pau és aquell moment o temps en que les persones gaudeixen d’ una llibertat igual per tothom. Aquell temps en que no hi ha guerres ni la gent passa gana, en el que tots som tractats iguals siguem blancs o negres i vinguem de les cultures que vinguem.

Però no ens hem parat a pensar mai que la pau per algunes persones pot ser simplement com un minut sense violència enmig d’ una guerra, veure que els teus fills són feliços encara que les condicions siguin desastroses o tant sols fer un àpat del dia menjant com un rei... això també pot ser pau per certes persones.

I ara és el moment de la veritat.Q
Que fas tu perquè hi hagi pau al món ? 

  

LAIA HERNÁNDEZ

3r ESO B

divendres 1

Pregària de la pau

Tothom parla de la pau i parla de que la vol
però si realment és volgués la pau mai es parlaria d'ella ja que es tractaria d'una
una cosa tan obvia com respirar.
Mai he escoltat a ningú dir: vull aire als meus pulmons,
però si: vull la pau al món.
No és pot respirar parlant, sinó que has de fer reaccionar al teu cos,
cosa la qual es fa d'una manera natural, sense pensar.
La pau és igual, no parlant dels moltíssims atemptats que ocurreixen al voltant
del món solucionaràs algo, però potser donant-li una barra de pa al home que
porta vivint al terra del teu carrer un any soluciones molt més del que et pensaves.

La pau no és una idea, ni un concepte, és un conjunt de valors humans.

Arnau García Cirbián 3r ESO B

Pregària setmana 18 (21 al 25 de gener)

dilluns 21

Fa uns dies que hem tornar de les vacances de Nadal i Reis. Ens ha costat una mica, oi? Per què?

Però ara ja hi estem ben ficats en la vida ordinària de cada dia. Curiosament, Jesús també va per feina Ha deixat el seu poble, on feia de fuster i creixia en bondat i enteniment, i se’n va a veure Joan, que estava batejant al riu Jordà. Per això en el dibuix hi ha tanta aigua. En què us fa pensar l’aigua? Sant Francesc deia que l’aigua era útil, humil i neta. Hi estaries d’acord? Per què? 

Però Jesús abans de començar aquells tres anys de tanta feina, vol anar a veure Joan Baptista. I quan és allí i Joan el bateja, sent com una llum que ve del cel que li diu: “Jesús, tu ets el meu Fill. Et dono el meu Esperit, la meva força!

Recordem quina va ser la feina que farà Jesús per tot els pobles i ciutats del seu país?

Necessita que l’Esperit l’ animi. Quan tenim ànims ganes i la força de Déu som millors i estem més feliços. Heu comprovat que és veritat que l’Esperit de Déu ens ajuda? Quan?

dimarts 22

Retrobant salms contemporanis
Els Salms són poesia i ens porten cap a una pregària plena de silencis íntims, on la música vol assaborir cadascuna de les paraules triades per Déu.

Poc podíem pensar que un conjunt de rock com són els U2, fos capaç de recrear-nos amb la poesia dels Salms i molt menys, que els seus seguidors volguessin conèixer i transmetre la font de la sensibilitat que trobem en la cançó “40”.

Dijous llegirem el Salm original, avui escoltem la cançó...

dimecres 23

Tu que sense mirar enrere vols seguir el Crist, prepara’t amb una vida senzilla, a lluitar amb un cor reconciliat.

Allà on siguis no et faci por lluitar pels oprimits, siguin o no creients. La recerca de la justícia crida a una vida de solidaritat concreta amb els més pobres... altrament, la paraula sola pot esdevenir una droga.

Sol no pots fer gran cosa per a l’altre. Però junts, en comunitat, travessats per l’alè de l’amor del Crist, s’obre el passadís que va de l’aridesa a la creació comuna. I quan una comunitat és ferment de reconciliació en aquesta comunió que és l’Església, allò que era impossible arriba a ser possible.

Fr. Roger, de Taizé

dijous 24

En relació a la cançó del passat dimarts...

Salm 40

Tenia posada l’esperança en el Senyor,

I ell, inclinant-se cap a mi,

Ha escoltat el meu clam.

M’ha tret de la fossa profunda,

Del llot i del fangar.

Ha plantat els meus peus sobre la roca,

I m’hi sento segur.

Ha inspirat els meus llavis un càntic nou,

Un himne de lloança al nostre Déu.

Tots els qui ho veuen veneren al Senyor

I posen en ell la confiança.

divendres 25

Emigrants, estrangers, malalts, vídues, orfes... aquests són els preferits de Jesús.

Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deuleprosos, que s'aturaren un tros lluny i es posaren a cridar:

--Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!

 En veure'ls, Jesús els digué:

--Aneu a presentar-vos als sacerdots.

Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra.  Un d'ells, quan s'adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits,  es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús digué:

--¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou?  ¿No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d'aquest estranger?

 I li digué:

--Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat.  (Lc 17, 11-19)

Pregàries setmana 17 (del 14 al 18 de gener)

dilluns 14

Pare, ajuda'ns
Després dels fracassos comercials dels seus anteriors àlbums i singles, Black Eyed Peas s'havia enfonsat en una depressió i van estar apunt de deixar la indústria musical. Al Nadal de 2001, Will.i.am va crear uns acords de guitarra que li agradaven molt. Recordant les seves emocions reprimides després del 11-S (11 de setembre de 2001, atemptats terroristes a les Torres Bessones i al Pentàgon), Will.i.am va escriure gran part de la cançó. En aquest himne pacifista, Black Eyed Peas parla sobre diversos problemes al món. Es debaten moltes qüestions, no solament el terrorisme, també es parla sobre el govern d'EUA, el racisme, la guerra, la intolerància i la cobdícia. Alguns veuen aquesta cançó com un himne contra la guerra contra el terror. El missatge que transmetia aquesta cançó estava creat perquè el poble reflexionés sobre l'atemptat terrorista del 11 de setembre i sobre la invasió a l'Iraq que es produiria poc després. 

A més, hi ha diverses referències a Déu (Pare, Pare, Pare ajuda'ns. Guia'ns des de dalt), l'Evangeli (Pots dur a la pràctica el que reses? Posaries l'altra galta? (Lc 6,29)) i fins tot la pregària (Pren el control de la teva ment i medita. Deixa que la teva ànima descobreixi l'amor.), així com a no ser passius i conèixer la veritat del que succeix al món (La veritat és un secret, està oculta. Si no coneixes la veritat no coneixes l'amor.) que fa ressonar les paraules de Jesús: "Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures" (Jn 8, 32).

dimarts 15

En el moment polític actual, és convenient recordar una pinzellada vigorosa del regnat de Jesús. Veu ell la contesa de domini entre els seus deixebles. Els diu:

--Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. (Atenció: Tenim més de 65 milions de refugiats o de desplaçats interns!) Però vosaltres no heu d'actuar pas així: el més important entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix.

Tant de bo en el nostre món l'autoritat fos exercida com a servei. Aquest va ser el capteniment de Jesus... Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix.

Així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, us asseureu en trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel (Lc 22).

Santiago Thió, sj

dimecres 16

En aquest any d'aniversari, seguim repasant les principals figures carmelites, en aquesta ocasió una germana que va viure des de dins els horrors de l'holocaust jueu.

Teresa Benedicta de la Cruz,

(Edith Stein)

Nació el 12 de octubre de 1891, en la entonces ciudad alemana de Breslau (hoy Wroclaw-capital de la Silesia, que pasó a pertenecer a Polonia después de la Segunda Guerra Mundial).

Después de varios tormentos y humillaciones indescriptibles, el 7 de agosto, apenas salido el sol, Edith y su hermana, junto con unos mil judíos, son trasladados una vez más. Su destino es Auschwitz. Llegan al campo de concentración el mismo 9 de agosto y los prisioneros son conducidos inmediatamente a la cámara de gas. Es ahí donde Edith encuentra la culminación de su ofrecimiento como Esposa de Cristo. Muere como mártir, ofreciéndose como holocausto para la salvación de las almas, por la liberación de su pueblo y por la conversión de Alemania. Con la oración de un Padrenuestro en los labios, Edith da el sentido más pleno a su vida, entregándose por todos, por amor...

Sin duda podemos declarar que la vida de Teresa fue bendecida por la Cruz. Con su vida, la Hermana Teresa repite las palabras de su gran madre espiritual, Sta. Teresa de Ávila: “No me arrepiento de haberme entregado al Amor.”

Edith Stein fue canonizada como mártir en 1998 por el Papa Juan Pablo II, quien le dio el título de “mártir de amor”. En octubre de 1999, fue declarada co-patrona de Europa.

dijous 17

Quan cuinem sopa ens trobem amb una necessitat: remenar. Hi aboquem sal, i cal remenar bé perquè s'escampi. Hi fiquem altres ingredients, verdura, peix, pasta,... i cal que es vagi repartint per tot l'espai. Barrejar és la millor tècnica per aconseguir que a un extrem i a un altre el gust sigui igual de bo.

Fixant-nos en aquesta acció, remenar, que potser fem cada dia a la cuina, fem que aquest temps de "química" diària es torni pregària: si Déu vol cuinar una deliciosa sopa, com podria contribuir jo a remenar els dons que ens regala? Com repartir millor la riquesa (els ingredients) entre les diferents llars del món? Podria escampar la sal de la fe i de l'alegria cap a aquells racons de sopa que encara viuen insípids? Que durant la cuina d'avui la meva mirada vegi més enllà de les olles...

Joan Morera

divendres 18

Dediquem una estona a imaginar com serien els dos personatges que surten al costat de Jesús: el seu rostre, els seus vestits, els seu caràcter (que potser descobrirem una mica mirant els seus ulls), els diners que tenen...

Contem els cors que hi ha a l’entorn de la velleta. Per què hi ha tanta diferència de cors entre els dos?

Aquella velleta va tirar una sola moneda, que gairebé no va fer ni soroll en caure dins de la safata... Davant de la mirada de Jesús, qui va tirar més? Per què? 

Si dónes la teva joguina preferida a un amic o amiga, per què dones més que si l’hi regales una altra joguina que no t’agrada tant?

Com estaria per dintre Jesús, veient l’un i l’altra?

Sabríeu explicar ara què significa la frase del quadre?

Pregàries setmana 16 (del 8 al 11 de gener)

dimarts 8

Retrat d’un líder atípic

"Va néixer en un poblet, fill d'una dona del camp.

Va créixer en un altre poblet on va treballar de fuster fins que va tenir 30 anys.

Després, i durant tres anys, va ser predicador ambulant.

Mai no va escriure cap llibre.

Mai no va tenir un càrrec públic.

Mai no va tenir família o casa.

Mai no va anar a la universitat.

Mai no va viatjar a més de tres-cents quilòmetres del seu lloc de naixement.

Mai no va fer res del que s'associa amb la grandesa.

No tenia més credencials que ell mateix.

Només tenia trenta-tres anys quan l'opinió pública es va tornar en contra seu.

Els seus amics l'abandonaren.

Va ser entregat als seus enemics,  i en van fer mofa en un judici.

Va ser crucificat entre dos lladres.

Mentre agonitzava preguntant a Déu per què l'havia abandonat,

els botxins es van jugar els seus vestits, l'única possessió que tenia.

Quan va morir fou enterrat en una tomba prestada per un amic.

Han passat vint segles, i avui és la figura central del nostre món,

factor decisiu del progrés de la humanitat.

Cap dels exèrcits que van marxar,

cap de les armades que van navegar,

cap dels parlaments que es van reunir,

cap dels reis que van regnar,ni tots ells junts,

no han canviat tant la vida de l'home a la terra com aquesta Vida solitària." 

anònim

dimecres 9

La cançó dels Lax'n'Busto parlen del Carpe Diem, de gaudir i aprofitar el moment pressent fins al màxim. Seria com un equivalent d'una altra pel·lícula d'aquells anys, "El club dels poetes morts", on un professor convida als seus alumnes a llegir i practicar la poesia de Henry David Thoreau:

"Me'n vaig anara als boscos perquè volia viure sense pressa. Volia viure intensament i xuclar-li tot el suc a la vida. Deixar de banda tot allò que no era vida, per no descobrir, a l'hora de la meva mort, que no havia viscut."

En "color cristià" també hi ha una versió del Carpe Diem que s'anomena "Regne de Déu". Jesús no feia més que anar predicant a tort i a dret que "el Regne de Déu ja és aquí". Posant-ho en paral·lel amb la cançó: que la Vida i l'Amor de Déu t'estan esperant i que depén de tu que t'hi llencis, que hi confiis, que hi creguis sense reserves.

dijous 10

INVICTUS

Més enllà de la nit que em cobreix
negra com l’abisme insondable,
dono gràcies als déus que puguin existir
per la meva ànima invicta.
En les atzaroses urpes de les circumstàncies
mai m’he lamentat ni parpellejat
Sotmès als cops del destí
el meu cap està ensangonat, però erigit.
Més enllà d’aquest lloc de còlera i llàgrimes
on jeu l’Horror de l’Ombra,
l’amenaça dels anys
em troba, i em trobarà, sense por.
No importa l’estretor del portal,
ni la càrrega dels càstigs de la sentència,
sóc l’amo del meu destí:
sóc el capità de la meva ànima.



divendres 11

Li dius al Senyor: “Tu saps que estic vivint una nit fosca. Dubtes de si realment hi ets, sequedat afectiva... La Paraula em rellisca, em sento poc útil i massa fàcilment reacciono a la contra. La meva ermita està ben fosca. Ara sí que valoro la llàntia que has posat a les meves mans. És important, és l’única llum que tinc, i amb ella encara puc llegir –certament amb dificultat– i fins tocar la guitarra per a tu. La petita llum em dóna vida en mig de la nit.”

Quines són les petites llums que fan possible el seguiment de Jesús en mig de la foscor de les nostres persones, de la nostra societat i fins de les nostres esglésies?

Jesús Renau