Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una Mà.
Em quedo parat davant la quantitat de pors que bloquegen el paisatge del nou curs. I em dic... i què? I què si no puc arribar a tot? I què si no soc perfecte? L'important és la ocasió, que em llenci, que no pensi en el que vindrà sinó en el pas següent, i sobretot que confiï que hi ha una Mà capaç de fer filigranes inimaginables amb el meu llapis. Aquí estic, Déu meu, a les teves mans per escriure un bell i nou poema.
dimarts 6
Jesús tractava els seus deixebles com a amics i no com a servents.
Com a amics els explicava tot allò que havia sentit del Pare, tot allò que havia experimentat de Déu en el seu cor. Va compartir amb ells els seus pensaments més íntims.
La tradició ens diu que Joan era el deixeble estimat de Jesús, i com que havia experimentat l’amor de Jesús envers ell com cap altre, era capacitat com cap altre per a estimar. D’ell són les paraules “Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics”.
Jesús estimava els seus amics.
Nosaltres sabem estimar els nostres amics? Què designem com a amic o amiga? Som capaços d’amistat o simplement tenim companys?
Per Jesús, l’amistat consisteix a donar la vida per als amics. Què vol dir això per a mi? Què dono per als meus amics? L’amistat, és part de mi, del meu cor, de la meva vida?
Jesús, ensenya’m a ser AMIC.
dimecres 7
DIA DEL PARE PALAU
Avui recordem la figura del Pare Palau el fundador de la nostra escola. Ell no és Sant, és Beat, però la seva vida és plena de vivències i fets que el podrien fer santificar algun dia. Celebrem amb joia el seu dia, recordant tota la seva labor amb els més desfavorits i els infants.
Podem cantar la cançó Vivo y viviré (la trobareu a la barra lateral dreta), on s'explica el seu caràcter.
dijous 8
Els límits ens fastiguegen i enrabien: prohibicions, normes, malalties, pobresa... Limitacions per créixer que poden mirar-se negativament, però que ben digerides treuen de nosaltres capacitats que ens enforteixen i ens fan créixer. Qui no té límits, és un indecent, aquell que es comporta com un maleducat tothora i ni se n'adona, perquè mai li han posat normes d'educació. Aquell que acapara tot el que vol i no és seu perquè de petit mai li han dit prou. Aquell que ambiciona el cotxe del veí, el terreny del veí... i per això és capaç de qualsevol cosa, perquè sempre ha tingut a l'instant tot el que ha demanat. És el que passa, per exemple, al rei Xerxes, un rei sense límits (Ester 1,1-12): quan la reina refusa una ordre del rei, Xerxes no ho pot suportar. No tenir límits ens fa tornar monstres. Tenir-ne, ens fa sofrir, i això ens fa ser millors persones. Avui presento a Déu aquesta ofrena, aquest sentit als sofriments que visc. M'han fet millor persona?
Joan Morera
divendres 9
La duresa de les imatges del video que us adjuntem, que reflexa molt bé la lletra de la cançó, ens deixa garratibats. A les portes de la mort les coses es veuen d'una altra manera, per això, mentre el soldadet intenta sobreviure i no morir dessagnat va pensant en allò que farà: reconciliar-se amb la mare, estimar a la seva dona i estimar el seu fill.Una cosa semblant li va passar a un altre "soldadet" fa ja molts anys. Un tal Íñigo, de Loiola (Guipúscoa), també va ser ferit de bala de canó tot defensant la ciutat de Pamplona enfront les tropes franceses. Va tenir sort, i encara va poder salvar la vida i recuperar-se a casa seva. Va ser allà que també s'anava preguntant què podia fer amb la seva vida. Com el protagonista de la cançó, Íñigo també somiava en estimar a una dama i la seva imaginació elaborava tot un gran conjunt de gestes per aconseguir-la. Però, inesperadament, hi havia un somni alternatiu que anava prenent forma: deixar-ho tot i peregrinar a Jerusalem com un pobre. Aquest desig va ser per a ell una bala de vida directa al cor i l'inici del que avui es coneix com el "Camí Ignasià".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada