Pregària setmana 8 (del 29 al 31 d'octubre)

dilluns 29

... amor emigrant, injustícia global.

«Hola! Com estàs, "chaparrita"? Espero que bé. No sé ni què dir-te, però només penso en tu. Tinc por, tremolo i no puc agafar el son. No sé res. Sento que tot és de colors. Miro el cel i veig els teus ulls; després d'una estona, reacciono i no vull aixecar els peus de terra, vull pensar que tot és un somni i em vull despertar. No sé com acabarà tot això, però, si cal sacrificar alguna cosa, amb goig donaré la meva sang, el meu cos i la meva ànima; és teva».

Aquest és un fragment del diari d'un immigrant, que em vaig trobar abandonat en una de les habitacions del centre d'acollida d'immigrants, "La casa del Migrante", de Tijuana (Baixa Califòrnia, Mèxic), a la frontera amb els Estats Units. Feia dos dies que aquest jove va deixar un paper arrugat amb aquestes emotives paraules. La sort li haurà estat adversa, tenint en compte la ruta escollida. Són molts els qui hi han deixat la pell, en el fred de les muntanyes, en la calor del desert i en els corrents del Riu Bravo...
Avui, aquestes paraules les hauria ben bé pogut escriure un jove marroquí o subsaharià la nit abans de pujar a la pateraque l'havia de conduir a l'altra riba. O aquella dona africana que, amb el seu fill a les entranyes, troba en la seva feble condició física l'argument de la seva vida per a cercar un futur millor.
(Quim Pons sj, El Meu veí Hassan, Cristianisme i Justicia, nº114)

dimarts 30

Videoclip

Lletra

Quantes trucades rebem al llarg del dia? Quantes vegades som nosaltres qui truquem?Per a què?Aquesta cançó pot parlar-nos de trucades, de crits, d'aquelles persones que reclamen la nostra atenció, quí són? què volen? Dedica'ls un temps…I nosaltres? Constantement truquem, cridem, volem ser escoltats… per què? Dedica't un temps a pensar en les teves trucades.On queda Déu en tot això?

dimecres 31

Demà és el dia de Tots Sants. Qui més qui menys, tots hem perdut un ésser estimat dins la família o cercle d'amistats. Dediquem avui la pregària aquests éssers estimats:

Senyor, 
preguem per tots aquells que han mort,
que hi dediquem uns minuts a recordar-los.
Però que aquest dolor no ens faci tirar enrere,
que no ens faci perdre el somriure,
que no caiguin llàgrimes de tristor dels nostres ulls,
sinó llàgrimes d'esperança,
i que sapiguem afrontar aquesta pèrdua 
que tenim al cor com valents,
valents que segueixen estimant
i recordant que ells segueixen sent part de la nostra família.
Us ho demanem Senyor.