Pregària setmana 11 (del 19 al 23 de novembre)

dilluns 19

El treball no és només un mitjà per a guanyar-se la vida, sinó també un camí per a esdevenir persona. Et preguem, Pare, pels més joves, que tot just acaben els seus estudis i volen iniciar una nova etapa tan important com la laboral, puguin veure assolit el seu objectiu per contribuir d'aquesta manera a la millora de la nostra societat.

dimarts 20

il·lusions dins les maletes

Aquesta cançó parla de l’amor i del principi d’una relació on es comença amb por i dubtes (vaig flirtejant amb la por). A més a més en la sensació d’estar en els núvols (vaig flotant buscant el paradís) i d’estar il·lusionat per aquest nou començament (il·lusions dins les maletes) Pensant que mai no arribaràs a sentir el mateix per una altra persona com ho has sentit per aquesta (però jo mai seré feliç com ho estat aquesta nit) i que amb ella podràs arribar allà on mai no hauries arribat sol (junts podem arribar més lluny).
Perquè és quan tot flota i res no té cap pes, per tant no et suposa ningun problema (quan tot s’enlaira) passar amb aquella persona les dificultats que s’interposen en el llarg camí (llarg viatge).

Reflexió:
Aquest comentari es pot aplicar tant a la vida personal de cadascú com a grup classe, ja que la vida està plena de camins però que aquests poden arribar a ser menys dificultosos si ho fem junts.

dimecres 21

Pare, il·lumina una mica la comunitat internacional i fes que es posicioni clarament contra els estats que encara ocupen territoris que no són seus, que encara vulneren els tractats internacionals, que estan realitzant genocidis d'amagat. Prego de tot cor, que tibetans i palestins puguin viure per fi en pau, a la seva terra.

dijous 22

Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.

Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.

divendres 23

Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus. Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses, a viure oberts a la confiança malgrat tot, perquè només obrint-nos cap als altres podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança. Per als cristians només hi ha una temeritat possible, la de viure des de l’amor, perquè:

“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer.” (1Joan 4, 10)

Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu, l’Esperit de Jesús, incrustat en les nostres vides. És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors tot i que som conscients de la nostra fragilitat i “punyeteria”, que som “el que som”, que portem aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).