diumenge, 16 de desembre del 2018

Pregàries setmana 15 (del 17 al 21 de desembre)

dilluns 17
4a setmana d'Advent

El fill de l'home vindrà

Encara que Déu naixés
mil vegades a Betlem
si no naixés a la teva vida
Ell naixeria inútilment
i tu restaries perdut.


dimarts 18



Els tres reis mags d’orient representen, per una part, la recerca de Déu dels diferents pobles i cultures de la Terra i, per altra, la recerca de Déu per part de la raó i la saviesa humanes. Malgrat aquest relat tan popular, el lideratge de Jesús no és evident. A primera vista la seva és la història d’un fracassat que no aconsegueix els seus objectius, sent rebutjat i mort en soledat com un blasfem i un criminal a la creu. Qui voldria un líder així? És una bogeria als ulls de la raó i un escàndol als ulls de la fe (1Cor 1,23).
Aleshores, si el lideratge de Jesús no segueix la lògica humana, com és que encara dos mil anys després encara celebrem el seu naixement? És aquest el líder que esperava la humanitat? Sí, perquè segueix la lògica de Déu. Quan li preguntaven a Jesús si ell era el messíes esperat, ell feia referència al que havien dit els profetes: “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4,16-30)






dimecres 19




dijous 20

T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.


Miquel Martí i Pol

divendres 21



                                                    NADAL
Alguns diuen que el desembre celebren el solstici;

jo també –la llum m’agrada tant!–,
però enllà d’aquest desfici celebro més encara:
Déu en el món,
Déu adolorit que li diguin el més gran
mentre van matant en el seu nom,
Déu que es fa petit, proper, infant,
ofrena i paradoxa, acompanyament i cant,
llei de l’univers i solitud desemparada.

Alguns celebren el solstici, jo n’espero un de més gran:
tanta llum dins nostre, menystinguda i eclipsada!:
el coratge, la tendresa, l’alegria, l’abraçada,
la bona voluntat, la humanitat pacificada:
aquesta llum, quan brillarà?

La claror que celebrem, com desborda la de l’alba,
la del dia, la del vespre: és Nadal, etern demà!
Déu infant sacseja el món amb una mà petita i balba,
trontollen els poders i tan sols l’Amor se salva,
única claror que sap salvar.

David Jou, 2016
(Del llibre Cartografies de Déu)




BON NADAL!
Ens retrobem el 8 de gener.

diumenge, 9 de desembre del 2018

Pregàries setmana 14 (del 10 al 14 de desembre)

dilluns 10


Veniu, oh Déu, i distingirem el bé del mal.
Veniu, oh Déu, i deixarem el mal per només estimar el bé.
Veniu, oh Déu, i no caurem en la temptació.
Veniu, oh Déu, i gràcies a vós sabrem qui som.
Veniu, oh Déu, i feu-nos caminar amb vós.
Veniu, i feu camí amb nosaltres.
Veniu, i morirem a l'home vell per viure d'una manera nova.
Veniu, i ens sentirem forts.
Veniu, i ensenyeu-nos la veritat.
Veniu, truqueu a la nostra porta i deixeu-la oberta perquè tothom entri.
Veniu, porteu del cel el pa de vida i l'aigua que raja fins a l'eternitat.
Veniu, i esborreu el nostre pecat.
Veniu a visitar-nos, Senyor Déu nostre!

(Agustí d'Hipona)

dimarts 11

Mirem aquest anunci de Nadal d'Ikea i reflexionem sobre el missatge que s'hi amaga:




dimecres 12

Consell1: Posa't l'alarma

Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.



dijous 13





Quan un veu el que passa pel món i en les nostres relacions més properes, semblaria que ens pot el desànim i ens envaiex la solitud: "estic sol, no puc comptar amb els altres, i encara menys amb un Déu que permet que les coses vagin així".
Deia el jesuïta Marc Vilarassau que "Déu no explica el mal, sinó que l'acompanya" . A vegades no podem fer altra cosa que estar al costat de l'altre, acompanyar-lo, sostenir-lo... malgrat la seva queixa justificada i la seva ràbia i impotència. 
La cançó dels Txarango ens convida a poder ser útil als altres, a que puguin "comptar amb nosaltres". Potser no podrem ser els herois i els salvadors que voldríem ser. Potser no podem fer gaire cosa (o sí), però sempre està de part nostra poder donar un cop de mà, ni que sigui seguir fent camí vora l'altre. 

divendres 14

Apadrinaments Filipines 2018

Com cada anys aquests dies estem recaptant diners pels nostres nens apadrinats de les Filipines.

Participa en les activitats organitzades i així ajudaràs al creixement d'aquests 8 nens!



diumenge, 2 de desembre del 2018

Pregàries setmana 13 (del 3 al 5 de desembre)

dilluns 3

Primera setmana d'Advent




dimarts 4


Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat


Sergio Dalma i Escolania de Montserrat - Marató TV3 2011

dimecres 5



  1.- Posat còmode
         2.- Respira amb tranquil·litat
         3.- Prega la llum i la saviesa de l'Esperit.
         4.- I ara fes-te aquestes preguntes:
 
Quina expectativa tinc sobre la situació del meu país ?
Quina expectativa tinc sobre la nostra església?
Quina expectativa tinc sobre la nostra justícia?
Quina expectativa tinc sobre el nostre sistema econòmic ?
         
        Per si no n'hi ha prou pots continuar
Quina expectativa tinc sobre les persones que més estimo?
Quina expectativa tinc sobre la meva professió o treball ?
Quines expectatives tinc sobre els meus amics?
Quina expectativa tinc a nivell de cultura, art i esport ?
         Potser que parem, no ?
 
Me n'adono de la urgent necessitat de grans canvis tan a la vida i organització social com a la vida personal. En conjunt mostro una notable disconformitat. Moltes de les situacions no són sostenibles de forma harmoniosa i honrada.
 
Començo a entendre que és important prendre consciència del Nadal , la festa evidentment, i el fons de la qüestió, encara més evident: VINE, SENYOR JESÚS  !!!!!

Jesús Renau sj.
ETIQUETES

diumenge, 25 de novembre del 2018

Pregàries setmana 12 ( Del 26 al 30 de novembre)

dilluns 26

Aquesta cançó forma part de l'album (Techarí ) que va acabar de donar fama mundial al grup barceloní Ojos de Brujo. Grup creat fa deu anys al barri del Raval, es va gestar com a projecte en cases ocupes i centres socials. Sempre ha tingut molt clara la seva vocació de ser portanveu de moviments socials, d'estils de vida que van a contracorrent. 

En paraules de la cantant:"La cultura te marca unas metas de lo que esta bien y lo que esta mal y el sistema te dice si eres un perdedor o un ganador." Marina, cantant de Ojos de BrujoEn l'evangeli de la dona adultera mestres de la llei i fariseus ("el sistema") condemnen sense capacitat de perdó.  Avui en dia es un sistema econòmic, de valors, d'informació que no ens deixa escollir, que no te misericordia, que no perdona.Podriem traduir les paraules finals de Jesús amb les paraules de la canço  "Renace.. quien dijo que era fácil la partida? Tú eliges... juégala". Això ens diu Jesús a cadascú de nosaltres cada dia. Ja respires tu de tant en quant d'aquest sistema en el que estem ficats? Quines eines tens per a "soltar gas" i frenar?

dimarts 27

En relació a la canço d'ahir una referència biblica que ens pot ajudar a conplementar-ho:

Joan 8, 3-11

Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig,  i li digueren: --Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri.  Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: --Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: --Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat? Ella va respondre: --Ningú, Senyor. Jesús digué: --Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.

dimecres 28

... Déu sota l’asfalt.


Presses, fums, sobredosis d'informació, atabalament de veus, cacofonia, agressions visuals, ritme de semàfors, retícula de carrers, retícula de finestres, retícula d'horaris, problemes de veïns, la feina, la ràdio de fons en tot moment, la tele, els anuncis, el supermercat, l'ascensor cansat d'escoltar xerrades sobre un temps exterior que ell mai veu, passadissos de metro inacabables, pidolaires bruts a les cantonades, conversació supèrflua de café, les darreres modes de vestits, músiques i tabacs... heus aquí el marc de fons per cercar Déu. La ciutat és el nou claustre i la nova capella del monjo de l'asfalt. Estàs disposat a cercar Déu entre el formigó?.
dijous 29



Si un dia anant pel carrer et trobesis a Déu que seria el primer que li diries?No ho rumiis més i escolta com els lax'n'busto ja ho han fet per tu. Aquesta canço ens proposa un diàleg sincer amb el pare a on li expliques els teus dubtes i problemes... i en el que tu tan sols li demanes com buscar-lo i li ofereixes la teva confiança.És una gran cançó que sembla feta expresament per treballar qualsevol dinàmica al voltant del esperit sant, la nostre recerca personal de Déu, la confiança en Jesús o simplement com a pregaria per parlar al voltant de la fe."Jo sóc el camí, la veritat i la vida. 

Sergi Paramès

divendres 30


A vegades passa que els esquemes i projectes que ens fem es desmunten davant el vent de l'Esperit com un castell de cartes. Però d'aquestes cendres, com un au Fènix, ressorgeix una altra persona feta a major imatge i semblança de Déu. No són moments fàcils, les antigues cartes volen tenir un paper en aquesta nova construcció, i cal fer un cert esforç de confiança, d'apostar per la novetat. A voltes la trobada amb algú (la parella, una amistat...) o l'Altre (Jesús i l'evangeli) provoquen aquest trencament, aquesta crida a la construcció de quelcom nou sense por.

diumenge, 18 de novembre del 2018

Pregària setmana 11 (del 19 al 23 de novembre)

dilluns 19

El treball no és només un mitjà per a guanyar-se la vida, sinó també un camí per a esdevenir persona. Et preguem, Pare, pels més joves, que tot just acaben els seus estudis i volen iniciar una nova etapa tan important com la laboral, puguin veure assolit el seu objectiu per contribuir d'aquesta manera a la millora de la nostra societat.

dimarts 20

il·lusions dins les maletes


Aquesta cançó parla de l’amor i del principi d’una relació on es comença amb por i dubtes (vaig flirtejant amb la por). A més a més en la sensació d’estar en els núvols (vaig flotant buscant el paradís) i d’estar il·lusionat per aquest nou començament (il·lusions dins les maletes) Pensant que mai no arribaràs a sentir el mateix per una altra persona com ho has sentit per aquesta (però jo mai seré feliç com ho estat aquesta nit) i que amb ella podràs arribar allà on mai no hauries arribat sol (junts podem arribar més lluny).
Perquè és quan tot flota i res no té cap pes, per tant no et suposa ningun problema (quan tot s’enlaira) passar amb aquella persona les dificultats que s’interposen en el llarg camí (llarg viatge).

Reflexió:
Aquest comentari es pot aplicar tant a la vida personal de cadascú com a grup classe, ja que la vida està plena de camins però que aquests poden arribar a ser menys dificultosos si ho fem junts.
dimecres 21

Pare, il·lumina una mica la comunitat internacional i fes que es posicioni clarament contra els estats que encara ocupen territoris que no són seus, que encara vulneren els tractats internacionals, que estan realitzant genocidis d'amagat. Prego de tot cor, que tibetans i palestins puguin viure per fi en pau, a la seva terra.

dijous 22

Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.

Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.

divendres 23


Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus. Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses, a viure oberts a la confiança malgrat tot, perquè només obrint-nos cap als altres podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança. Per als cristians només hi ha una temeritat possible, la de viure des de l’amor, perquè:
“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer.” (1Joan 4, 10)
Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu, l’Esperit de Jesús, incrustat en les nostres vides. És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors tot i que som conscients de la nostra fragilitat i “punyeteria”, que som “el que som”, que portem aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).

diumenge, 11 de novembre del 2018

Pregària setmana 10 (Del 12 al 16 de novembre)

dilluns 12

SETMANA DE LA CIÈNCIA

Fragment d'una entrevista al showman i físic W. D. Phillips 

Vostè és creient i membre actiu d’una església. Hi ha gent que pensa que això és estrany en un científic.
Jo no penso que sigui gens estrany. Molts dels científics que conec creuen en Déu. No crec que existeixi això que alguns anomenen “conflicte entre ciència i religió”. Hi ha vegades que la gent es dedica a fabricar conflictes.
Però hi ha passatges de la Bíblia que contradiuen la ciència actual.
La ciència ens diu que l’Univers va començar fa 13.700 milions d’anys i que ha estat evolucionant tot aquest temps per donar lloc a tot el que veiem. ¿No és fascinant, això? I jo m’ho crec, perquè hi ha proves molt sòlides que és veritat. En canvi, segons la Bíblia la Terra té una edat d’uns quants milers d’anys, que és molt poc. Això, que sembla un conflicte, en realitat és molt fàcil de resoldre.
Com es fa?
La Bíblia no és un llibre sobre els orígens científics de l’Univers sinó sobre la nostra relació amb Déu i la relació que vol que tinguem entre nosaltres. A parer meu, la Bíblia no es preocupa de detalls com ara quan es va crear la Terra sinó de per què es va crear i de què espera Déu de la seva creació. Aquest és el missatge de la Bíblia, i jo no hi veig cap conflicte amb el missatge que transmet la ciència.
dimarts 13

Jesús també fou un insubmís i no violent. Acusat de tot, culpable de res, se’l van endur empresonat, fou torturat i executat mentre ell perdonava als seus botxins.

En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. Jesús deia:
--Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.

Després es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. (Lc 23, 34)

dimecres 14


Aquesta cançó ens vol fer veure que hi ha molta gent que ho passa malament injustament i ha de viure les circumstancies que els hi ha tocat. El dolor està per tot arreu i, tot i això, hi ha persones que es preocupen pels altres i preguen per ells. Tant ens costa pensar més en tot el mal que hi ha al món i no només en nosaltres mateixos? I encara que ens sembli que no podem fer res per ajudar-los, sempre ens queda la fe. Un sol no hi pot fer res, per això no ens hem de quedar de braços creuats i creure en que si ens unim tots junts podem millorar, ni que sigui una mica, el nostre món i totes les injustícies que ens envolten.

dijous 15

Moltes vegades el dolor ens fa estar de mal humor i ens fa sentir sols i desgraciats. Si algú ens acompanya en el sofriment, el dolor es transforma, es fa més suportable i el nostra ànim canvia.

Senyor, fes que estigui atent a les persones que pateixen al meu voltant i que pugui ajudar-les amb paraules amables i amb la meva companyia. I que quan jo no estigui bé sempre trobi algú amb qui compartir la meva pena.

divendres 16


Sovint considerem que els joves estan poc implicats en la societat. Ens cal canviar la perspectiva de separar constantment la població per generacions, per llocs d’origen, de cara a construir una societat en que en la que no estiguem parlant dels joves i dels immigrants com si fossin “els altres”. Tots som ciutadans, tots formem part del poble de Déu. Pare i Mare de tots, fes que sapiguem construir un món basat en la convivència, on cadascú tingui l'oportunitat de créixer i de decidir, de formar-se i de treballar, tinguem l’edat que tinguem o vinguem d’on vinguem. 

diumenge, 4 de novembre del 2018

Pregària setmana 9 (del 5 al 9 de novembre)

dilluns 5

Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una Mà.


Em quedo parat davant la quantitat de pors que bloquegen el paisatge del nou curs. I em dic... i què? I què si no puc arribar a tot? I què si no soc perfecte? L'important és la ocasió, que em llenci, que no pensi en el que vindrà sinó en el pas següent, i sobretot que confiï que hi ha una Mà capaç de fer filigranes inimaginables amb el meu llapis. Aquí estic, Déu meu, a les teves mans per escriure un bell i nou poema.


dimarts 6

Jesús tractava els seus deixebles com a amics i no com a servents.
Com a amics els explicava tot allò que havia sentit del Pare, tot allò que havia experimentat de Déu en el seu cor. Va compartir amb ells els seus pensaments més íntims.
La tradició ens diu que Joan era el deixeble estimat de Jesús, i com que havia experimentat l’amor de Jesús envers ell com cap altre, era capacitat com cap altre per a estimar. D’ell són les paraules “Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics”.
Jesús estimava els seus amics.
Nosaltres sabem estimar els nostres amics? Què designem com a amic o amiga? Som capaços d’amistat o simplement tenim companys?
Per Jesús, l’amistat consisteix a donar la vida per als amics. Què vol dir això per a mi?  Què dono per als meus amics? L’amistat, és part de mi, del meu cor, de la meva vida?
Jesús, ensenya’m a ser AMIC.

dimecres 7

DIA DEL PARE PALAU


Avui recordem la figura del Pare Palau el fundador de la nostra escola. Ell no és Sant, és Beat, però la seva vida és plena de vivències i fets que el podrien fer santificar algun dia. Celebrem amb joia el seu dia, recordant tota la seva labor amb els més desfavorits i els infants.



Podem cantar la cançó Vivo y viviré (la trobareu a la barra lateral dreta), on s'explica el seu caràcter. 

dijous 8

Els límits ens fastiguegen i enrabien: prohibicions, normes, malalties, pobresa... Limitacions per créixer que poden mirar-se negativament, però que ben digerides treuen de nosaltres capacitats que ens enforteixen i ens fan créixer. Qui no té límits, és un indecent, aquell que es comporta com un maleducat tothora i ni se n'adona, perquè mai li han posat normes d'educació. Aquell que acapara tot el que vol i no és seu perquè de petit mai li han dit prou. Aquell que ambiciona el cotxe del veí, el terreny del veí... i per això és capaç de qualsevol cosa, perquè sempre ha tingut a l'instant tot el que ha demanat. És el que passa, per exemple, al rei Xerxes, un rei sense límits (Ester 1,1-12): quan la reina refusa una ordre del rei, Xerxes no ho pot suportar. No tenir límits ens fa tornar monstres. Tenir-ne, ens fa sofrir, i això ens fa ser millors persones. Avui presento a Déu aquesta ofrena, aquest sentit als sofriments que visc. M'han fet millor persona?

Joan Morera


divendres 9



La duresa de les imatges del video que us adjuntem, que reflexa molt bé la lletra de la cançó, ens deixa garratibats. A les portes de la mort les coses es veuen d'una altra manera, per això, mentre el soldadet intenta sobreviure i no morir dessagnat va pensant en allò que farà: reconciliar-se amb la mare, estimar a la seva dona i estimar el seu fill.Una cosa semblant li va passar a un altre "soldadet" fa ja molts anys. Un tal Íñigo, de Loiola (Guipúscoa), també va ser ferit de bala de canó tot defensant la ciutat de Pamplona enfront les tropes franceses. Va tenir sort, i encara va poder salvar la vida i recuperar-se a casa seva. Va ser allà que també s'anava preguntant què podia fer amb la seva vida. Com el protagonista de la cançó, Íñigo també somiava en estimar a una dama i la seva imaginació elaborava tot un gran conjunt de gestes per aconseguir-la. Però, inesperadament, hi havia un somni alternatiu que anava prenent forma: deixar-ho tot i peregrinar a Jerusalem com un pobre. Aquest desig va ser per a ell una bala de vida directa al cor i l'inici del que avui es coneix com el "Camí Ignasià".

diumenge, 28 d’octubre del 2018

Pregària setmana 8 (del 29 al 31 d'octubre)

dilluns 29
... amor emigrant, injustícia global.
«Hola! Com estàs, "chaparrita"? Espero que bé. No sé ni què dir-te, però només penso en tu. Tinc por, tremolo i no puc agafar el son. No sé res. Sento que tot és de colors. Miro el cel i veig els teus ulls; després d'una estona, reacciono i no vull aixecar els peus de terra, vull pensar que tot és un somni i em vull despertar. No sé com acabarà tot això, però, si cal sacrificar alguna cosa, amb goig donaré la meva sang, el meu cos i la meva ànima; és teva».

Aquest és un fragment del diari d'un immigrant, que em vaig trobar abandonat en una de les habitacions del centre d'acollida d'immigrants, "La casa del Migrante", de Tijuana (Baixa Califòrnia, Mèxic), a la frontera amb els Estats Units. Feia dos dies que aquest jove va deixar un paper arrugat amb aquestes emotives paraules. La sort li haurà estat adversa, tenint en compte la ruta escollida. Són molts els qui hi han deixat la pell, en el fred de les muntanyes, en la calor del desert i en els corrents del Riu Bravo...
Avui, aquestes paraules les hauria ben bé pogut escriure un jove marroquí o subsaharià la nit abans de pujar a la pateraque l'havia de conduir a l'altra riba. O aquella dona africana que, amb el seu fill a les entranyes, troba en la seva feble condició física l'argument de la seva vida per a cercar un futur millor.
(Quim Pons sj, El Meu veí Hassan, Cristianisme i Justicia, nº114)
dimarts 30

Videoclip

Lletra


Quantes trucades rebem al llarg del dia? Quantes vegades som nosaltres qui truquem?Per a què?Aquesta cançó pot parlar-nos de trucades, de crits, d'aquelles persones que reclamen la nostra atenció, quí són? què volen? Dedica'ls un temps…I nosaltres? Constantement truquem, cridem, volem ser escoltats… per què? Dedica't un temps a pensar en les teves trucades.On queda Déu en tot això?

dimecres 31

Demà és el dia de Tots Sants. Qui més qui menys, tots hem perdut un ésser estimat dins la família o cercle d'amistats. Dediquem avui la pregària aquests éssers estimats:

Senyor, 
preguem per tots aquells que han mort,
que hi dediquem uns minuts a recordar-los.
Però que aquest dolor no ens faci tirar enrere,
que no ens faci perdre el somriure,
que no caiguin llàgrimes de tristor dels nostres ulls,
sinó llàgrimes d'esperança,
i que sapiguem afrontar aquesta pèrdua 
que tenim al cor com valents,
valents que segueixen estimant
i recordant que ells segueixen sent part de la nostra família.
Us ho demanem Senyor.

diumenge, 21 d’octubre del 2018

Pregària setmana 7 (del 22 al 26 d'octubre)

dilluns 22

Ahir va ser el DOMUND. i avui recordem unes paraules del Sant Pare de l'any 2013 en relació a les missions i els missioners:

"Recordem a tants missioners i missioneres, homes i dones, que per portar l'Evangeli a llocs llunyans, han superat obstacles de tota mena, han donat veritablement la seva vida. (...) Cadascú de nosaltres, en la pròpia vida, pot donar testimoni de Crist, amb la força de Déu, amb la força de la fe. Amb la nostra petita fe, però forta, amb aquesta força podem donar testimoni de Jesucrist, per ser cristians amb la nostra vida, amb el nostre testimoni!. I d'on prenen aquesta força? La prenem de Déu en la pregària. La pregària és la respiració de la fe: en una relació de confiança i d'amor, no pot faltar el diàleg, i la pregaria és el diàleg de l'ànima amb Déu".

dimarts 23





Un tema clàssic de Johnny Cash versionat per Gabriel Sopeña i cantada per Loquillo. Un tema prou eloqüent que ensparla del dol per un món trencat. Has mirat el món i encara et preguntes el per què?
Al seu torn és una cançó a l'esperança, certament la violència, la guerra, la soledat, la injustícia són presents en la nostravida, però aquesta cançó ens qüestiona què pots fer tu ?
Una invitació a seguir endavant, lluitant, més enllà de les dificultats. Fins que la llum, no brilli de veritat, vaig de negre i de negre em veuràs.


dimecres 24




Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur.

dijous 25


“Pare nostre que sou present en tot l’univers i en la més petita de les vostres criatures, vós que envolteu amb la vostra tendresa tot el que existeix, vesseu en nosaltres la força del vostre amor perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa. Inundeu-nos de pau, perquè visquem com a germans i germanes sense fer mal a ningú.
Pare dels pobres, ajudeu-nos a rescatar els abandonats i oblidats d’aquesta terra que tant valen als vostres ulls. Guariu les nostres vides, perquè siguem protectors del món i no pas depredadors, perquè sembrem formosor i no pas contaminació i destrucció. Toqueu els cors dels qui busquen només beneficis a costa dels pobres i de la terra. Ensenyeu-nos a descobrir el valor de cada cosa, a contemplar admirats, a reconèixer que estem profundament units amb totes les criatures en el nostre camí cap a la vostra llum infinita. Gràcies perquè esteu amb nosaltres cada dia. Encoratgeu-nos, si us plau, en la nostra lluita per la justícia, l’amor i la pau.
Déu d’amor, mostreu-nos el nostre lloc en aquest món com a instruments del vostre afecte envers tots els éssers d’aquesta terra, perquè cap d’ells no és oblidat davant vostre. Il·lumineu els amos del poder i del diner perquè es guardin del pecat de la indiferència, estimin el bé comú, promoguin els febles, i tinguin cura d’aquest món que habitem. Els pobres i la terra estan clamant, Senyor, preneu-nos a nosaltres amb el vostre poder i la vostra llum, per a protegir tota vida, per a preparar un futur millor, perquè vingui el vostre Regne de justícia, de pau, d’amor i de bellesa. Lloat sigueu. Amén”.
Sebastià Taltavull

divendres 26


No t'inquietis per les dificultats de la vida,
pels seus alts i baixos, per les seves decepcions,
pel seu futur més o menys ombrívol.
Desitja allò que Déu desitja.
Ofereix-li enmig d'inquietuds i dificultats
el sacrifici de la teva ànima senzilla que, malgrat tot,
accepta els designis de la seva providència.
Poc importa que et consideris un frustrat,
si Déu et considera plenament realitzat;
com li plau.
Deixa't amb confiança cega en aquest Déu
que t'estima per a ell.
I que arribarà fins a tu, malgrat no el vegis mai.
Pensa que et trobes a les seves mans,
tant més fortament agafat,
com més decaigut i trist et trobis.
Viu feliç. T'ho suplico.
Viu en pau.
Que res no et torbi.
Que res no sigui capaç de treure't la teva pau.
Ni el cansament psíquic. Ni les teves errades morals.
Fes que brolli, i conserva sempre sobre el teu rostre,
un dolç somriure,
reflex d'aquell que el Senyor contínuament t'adreça.
I en el fons de la teva ànima col·loca, abans que res,
com a font d'energia i criteri de veritat,
tot allò que t'ompli de la pau de Déu.
Recorda: Tot allò que et reprimeixi i inquieti és fals.
T'ho ben asseguro en nom de les lleis de la vida
i de les promeses de Déu.
Per això, quan et sentis afligit i trist,
adora i confia.
Teilhard de Chardin

diumenge, 14 d’octubre del 2018

Pregària setmana 6 (del 15 al 19 d'octubre)

dilluns 15
Santa Teresa de Jesús

En el nostre repàs pels sants carmelites aquest mes d'octubre és indiscutiblement per:

Una bona manera d'honrar a la Santa és fer-ho amb l'oració. 
Durant el dia d'avui busca un moment sense televisió, mòbil o internet. Busqueu un lloc còmode, silenciós. ordenat i tranquil. Busquem un silenci exterior. I fem-ho simple, parla amb Déu com qui parta a un amic amb el cor obert i nu.

Trobar el moment és complicat, per tant aquesta és la part més difícil. Deixem-nos de prejudicis, resar no és una cosa només de monges, tots estem cridats a l'oració

Pensa que l'oració no és evadir-se del món, és una font per continuar milor el nostre camí de vida, ens ajuda a saber que hem de fer i fer-ho bé.

T'atreveixes?
Per saber-ne mes sobre la Santa:
http://www.santateresadejesus.com/biografia/


dimarts 16
Dóna'ns, Senyor, la llum que ens permeti veure
el teu amor al món malgrat les equivocacions dels homes.
Dóna'ns la fe per confiar en la teva bondat
malgrat la nostra ignorància i debilitat.
Dóna'ns la saviesa perquè puguem continuar pregant
amb un cor humil.
I mostra'ns el que cadascun de nosaltres pot fer
per afavorir l'arribada del dia de la pau universal.  
(F. Borman, astronauta al voltant de la Lluna)

dimecres 17

Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.

Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.

dijous 18


I ara corre i trenca l'aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida et regala avui.


Fragment de la cançó Foc i Brases / Inspira

divendres 19


Millor en equip

“Mejores son dos que uno: porque tienen mejor paga de su trabajo. Porque si cayere, el uno levantará a su compañero: pero ¡ay del solo! Que cuando cayere no habrá segundo que lo levante. Y si alguno prevaleciere contra uno, dos resistirán; y cordón de tres dobleces no se rompe pronto”
Proverbios, 4,9-12


COMENTARI
Aquest text bíblic ens vol fer veure que si treballem en equip ens serà molt més fàcil aconseguir el nostre objectiu, ja que, si no ens en sortim amb alguna cosa, el nostre entorn ens podrà ajudar i, entre tots, assolirem les nostres metes. Tot i que de vegades és més còmode anar per lliure i no tenir en compte els altres, normalment necessitem la seva col•laboració per tirar endavant i continuar el nostre “camí”.

diumenge, 7 d’octubre del 2018

Pregàries setmana 5 (del 8 al 10 d'octubre)

dilluns 8

Amiga, amic !
DESCONNECTA un moment !
No et pensis que només existeixen els jocs,
les notícies i les distraccions que surten en
aquesta fantàstica tauleta...
TALLA un moment,
I CONNECTA’T amb la vida real !
Potser Jesús et podria dir:
OBRE bé els ulls i les orelles !
QUÈ VEUS I ESCOLTES en la vida real de les persones?

dimarts 9

GOLIAT
Encara que era més petit, David es va enfrontar a Goliat sense por Perquè sabia que Déu estava amb ell. Senyor, de vegades tenim por. Però no n’hem de tenir, perquè Tu estàs amb nosaltres. Només hem de demanar-te ajuda, i tu seràs allà on et necessitem perquè ens estimes. I així, per gros que sigui no hi haurà cap problema que ens faci tremolar.

dimecres 10


Què vols demanar més que l’alè a aquell qui te’l dóna? Feliços els qui contemplen
l’ Amor de Déu. Ell dóna i pot arribar a tots els que hi són, els d’ara i els que han d’arribar.
Quanta brisa? Quant de vent? Quant de Déu hi deixes entrar a la teva vida? És Déu qui et bressola, et tracta com a fill! Acull aquesta Nova, fes-la centre, contempla, mira i seràs Feliç.
Aquesta és la història de Déu per a tots, Ell ho donà tot, no es guardà res. Això sí que no té final, això és per sempre més. Et falta alè? On trobes a Déu en el dia a dia? Has trobat aquesta brisa?

Entrada destacada

Apadrinaments Filipines 2017