Pregària setmana 30 (Del 25 al 29 d'abril)

25 d'abril, dilluns

La pregària de l’alfabet (un conte “hassídic”)

Un pobre pagès que tornava de mercat ben avançada la nit, va descobrir de sobte que no duia llibre d'oracions. Es trobava al bell mig del bosc i se li havia sortit una roda de carro. Estava molt afligit només de pensar que aquell dia no podria recitar les seves oracions.
Aleshores se li va acudir de pregar de la manera següent: “He estat molt estúpid, Senyor, en sortir de casa aquest matí sense el meu llibre d'oracions; perquè, com que tinc tan poca memòria, ara no sóc capaç de recitar sense el llibre una sola pregària. Per tant, faré una cosa: recitaré cinc vegades l'alfabet molt a poc a poc, i tu, que coneixes totes les oracions, aniràs ajuntant les lletres per formar les pregàries que jo sóc incapaç de recordar.”
I el Senyor digué als seus àngels: “De totes les oracions que he escoltat avui, sens dubte, aquesta és la millor, perquè ha brollat d'un cor senzill i sincer.”

26 d'abril, dimarts

PREGÀRIA PER VIURE JUNTS

Pare,tu ens vares dir que estiguéssim units,però nosaltres no ho vàrem entendrei encara no ho hem entès.Moltes vegades volem fer la nostra.Som egoistes i els altres ens fan nosa.Som creguts i orgullosos i els altres ens hi sobren.Som individualistes i ens agrada anar sols.Avui et demanemque ens ajudis a viure units,a saber contar amb l’altre,a no fer les coses sols,a compartir-ho tot.

27 d'abril, dimecres
El Virolai

28 d'abril, dijous

PERDÓ SENYOR
Per les vegades que no sóc generós
i no comparteixo amb els altres.
Per les vegades que ofenc als altres,
amb paraules o mentides.
Per les vegades que no escolto
als meus pares i crec saber-ho tot.
Per les vegades que em barallo
amb els meus germans i amics.
Per les vegades que no compleixo
amb els meus treballs, tasques i estudio.
Per les vegades que m'oblido de tu.
Perquè no escolto la teva veu
molt dins meu
que sempre m'avisa quan estic
per fer quelcom que no esta bé.
Perdona'm Senyor
i dóna'm una nova oportunitat.
Vull viure com tu ens ensenyes.
Que així sigui, Senyor!

29 d'abril, divendres

UN MÓN MÉS JUST ÉS POSSIBLE
El camí és llarg i difícil, però amb Tu tot és possible.
Estem convençuts que malgrat les dificultats podem fer realitat que canviïn situacions d’injustícia i pobresa, fent possible que les persones puguin recuperar la seva dignitat, especialment les dones, i viure de manera més humana. Un món més just és possible i et demanem que caminis al nostre costat per aconseguir-lo.

Pregària setmana 29 (Del 18 al 22 d'abril)

18 d’abril, dilluns

COMPARTIR

Ensenya'm, Senyor, a compartir.
L'escola és, sobretot, un lloc on treballem en equip
i de mi s'espera que hagi après a compartir
i que sigui un bon amic i testimoni per als altres,
però de vegades me n'oblido d'això
i actuo pel meu compte i 'passo' dels companys
i perdo la noció de l'equip...
És per això, Senyor, que et demano força i comprensió,
perquè sigui capaç d'adonar-me
que necessito dels altres per poder ser, realment, jo.

19 d’abril, dimarts

20 d’abril, dimecres

PARÀBOLA DE L’AMOR

Era un matrimoni pobre que s’estimaven molt. Ella filava davant la porta de la seva barraca i tothom qui passava quedava seduït per la formosor dels seus cabells: abundosos, negres, llargs, brillants.

Ell anava cada dia al mercat a vendre algunes verdures. Mentre esperava els compradors, s’asseia a l’ombra d’un arbre tot subjectant entre les dents una pipa buida, no arribaven els diner per poder comprar tabac.

S’apropava el dia de l’aniversari de les seves noces i ella no para de preguntar-se què podria regalar al seu marit. I, a més, amb quins diners? De sobte, una idea va creuar-li el pensament. Va sentir una esgarrifança només de pensar-hi. Però en decidir-se, tot el seu cos es va estremir de goig: vendria els seus cabells per comprar-li tabac.

Ja s’imaginava el seu home assegut davant de la parada de verdures fent llargues glopades de fum, amb tot l’aspecte i la solemnitat d’un autèntic comerciant.

Només va obtenir pels seus cabells unes poques monedes, però va elegir curosament un paquet de tabac del més fi. El goig que sentia la compensava amb escreix el sacrifici dels seus cabells.

A la tarda va retornar el seu marit. Venia tot cantant pel camí, portava a la mà un petit embolcall: era una bonica pinta que acabava de comprar per la seva dona, després d’haver-se venut la pipa.

Com es devien mirar i quina abraçada es devien fer! No hi ha felicitat més fonda que la que sentim quan fem renúncies que mostren a l’altre que l’estimem.

21 d’abril, dijous

22 d’abril, divendres

Una Rosa

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreeixir.
Oh, la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

(Maria Antònia Salvà, 1869-1958)

Pregària setmana 28 (Del 11 al 15 d'abril)

11 d'abril, dilluns

Aquesta cançó parla de que tots depenem d'algú qui sigui el nostre punt de suport perquè tots tenim les nostres creences que ens donen base a la persona que ens fa ser nosaltres mateixos. Parla de que si algun dia aquesta creença ens falla ens sentirem traïts i prendrem la defensiva i no serem capaços de perdonar, molt menys oblidar. Tots necessitem creure en alguna cosa com un cor necessita el seu batec, però si això canvia tot es desmunta, la teva realitat i es difícil saber el que es i el que no. Perquè si estimem alguna cosa desesperadament, i ens falla, es complicat demanar perdo pel que creus que estarà be, donant a peu una confusió ja sigui l'amor la religió o qualsevol altre creença que et manté al dia a dia.

12 d'abril, dimarts

TU ETS EL MEU AMICSenyor,
Tu ets el meu amic,
Tu em coneixes pel meu nom,
i m'estimes.
Tu has acompanyat els meus passos,
dels del ventre de la meva mare fins avui,
de manera oculta de vegades,
de vegades de manera manifesta.
Senyor,
amb tu comparteixo els meus desigs,
perquè ets el meu amic,
el meu pare,
el meu Déu,
la font inesgotable de totes les meves albes,
Tu ets el meu amic.

13 d'abril, dimecres

GRÀCIES PER ESTIMAR-ME!
“T'ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades.” Jo 13,21-33.36-38
Nosaltres no som pas traïdors! Nosaltres no neguem pas el Crist! Nosaltres som prudents, reservats. Ni a favor ni en contra. Davant Déu, les més de les vegades, preferim la neutralitat que no molesta ni ofèn ningú.
Senyor... Quan les meves mans tremolen i dubten... Tu obres les teves i m’apaivagues. Quan el meu cor s’instal·la en la culpabilitat i/o la vergonya de Tu, Tu m’esguardes amb tendresa i em retornes la Llum... Gràcies per ser-hi! Per estimar-me!

14 d'abril, dijous

VULL SER VALENT
“Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.” Lc 19,28-40
Està bé considerar-se creient..., bo i que la fe que hom pugui tenir no sigui gaire... forta. Si, admirar el personatge “Jesús-de-Natzaret” és políticament correcte. Altra cosa, ben distinta, és reconèixer-lo (de paraula i amb la vida) com el Fill de Déu. Amb tot, però... no manca qui alci la veu per aclamar el Crist com a Senyor i Salvador. Tu, si vols, t’hi pots afegir!
Vull ser valent, decidit, agosarat per dir ben fort com t’estimo!
No vull amagar-me més, ans al contrari, vull dir ben alt les meravelles que has fet en la meva vida. Que tothom sàpiga que m’has alliberat! Vull que la meva vida sigui testimoni de la teva bondat vers mi. No deixis, Senyor, de donar-me l’empenta que em cal per fer-ho!

15 d'abril, divendres

ÉS LA TEVA LLUM
“El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.” Jo 8,12-20
Seguir al Crist, adherir-nos a la seva persona i missatge, és com passar de la foscor a la llum. És deixar enrere la por, el neguit, l’angoixa, el pecat, l’ansietat...; és deixar enrere el pes feixuc i aclaparador del sentir-se culpable per tal de sentir-se acollit i abraçat per un amor immens, lluminós, alliberador.
És la teva llum, oh Crist, la que atia, dins meu, el foc de l’Esperança. És la teva llum la que em pot guiar enmig de la confusió del meu viure. És la teva llum, Senyor, la que em fa confiar, fins hi tot, si les coses van mal dades.

Pregària setmana 27 (Del 4 al 8 d'abril)

4 d’abril, dilluns

Les benaurances del cor

Tot just unes trenta persones havien pujat a la muntanya a escoltar les paraules del Mestre (i això, malauradament, es venia repetint amb massa freqüència). Així que Jesús va decidir canviar d'escenari i va accedir a parlar en un plató de TV...

Davant d'un centenar de càmeres i una desena de periodistes, escollits rigorosament entre els programes de més audiència de la crònica rosa, el Senyor va començar a ensenyar amb aquestes paraules:

Feliços els pobres, de butxaca i d'esperit, els que arribar a final de mes els hi costa suor, llàgrimes i massa hores extres i, malgrat això, són capaços de passejar alegrement el seu cor per les catifes vermelles de la vida: les que van de la llar a la feina o de l'hospital a la parròquia o del bar de la cantonada a la residència d'avis... perquè ells, sense saber-ho, estan trepitjant el mateix regne del cel.

5 d’abril, dimarts

Feliços els tristos, els que han de suportar un dia sí i un altre també els núvols de la vida, i no per això es tanquen en les llàgrimes, sinó que es dediquen a assecar les dels seus germans, perquè Déu convertirà les seves llàgrimes en rius de goig i alegria.

Feliços els humils, els que són capaços de fer bé la seva feina, saludar des del terç sense cridar massa l'atenció i retirar-se discretament, perquè un dia Déu els traurà o, millor dit, els ficarà a coll per la porta gran del Regne dels cels.

6 d’abril, dimecres

Feliços els qui tenen fam, set i temps per fer la voluntat d'un Déu que té sempre un forat en la seva agenda (i si no trastoca els seus plans) per a tu, perquè Déu anirà sempre que vulguis a l'únic plat on l'Amor s’escriu amb majúscules: en el teu cor.

Feliços els misericordiosos, els que es dediquen a divulgar la major exclusiva de tots els temps, que no és altra que Déu s'ha enamorat perdudament del pitjor d’aquesta societat, d'aquells que, o canvien molt les coses o mai trepitjaran (fan pudor i saben pitjor) un programa de televisió (tret un documental "d'aquests" per fer callar les nostres acomodades consciències), perquè Déu continuarà donant la seva vida per cada un d'ells.

7 d’abril, dijous

Feliços els que tenen un cor net, sense problemes d'espai, capaços d'albergar als seus germans sense comprovar el DNI, la nòmina o els metres quadrats del seu habitatge, perquè ells estan tenint l'enorme sort d'acollir al mateix Déu, que se segueix fent present entre els seus fills més necessitats.

Feliços els que utilitzen l'arma més poderosa que l'home ha estat capaç d'inventar: la paraula, i la usen per enderrocar murs i construir ponts i no per destruir el germà estrenyent els gatells de la burla, el menyspreu, de la xafarderia o de la amenaça, perquè ells seran anomenats fills predilectes de Déu.

8 d’abril, divendres

Feliços els perseguits, això sí, sense flaixos ni paparazzis, per fer la voluntat d'un Déu que segueix sent enxampat in fraganti amb els pobres, els captaires, els malalts, els últims, perquè d'ells és, sense hipoteques o lloguers a curt o llarg termini, el Regne del meu Pare.

Feliços sereu vosaltres quan us insultaran i us perseguiran per mantenir un romanç amb mi. Alegreu-vos perquè Déu us omplirà d'amor del bo per tota l'eternitat.