Pregàries setmana 18 (Del 25 al 29 del gener)

25 de gener, dilluns

Ahir va ser la Jornada de la Infància Missionera i avui a la tarda les famílies dels nostres alumnes de Infantil ens prepararan uns fantàstics berenars per recaptar diners per la causa.

Observeu aquest vídeo i mireu com els nens del món que reben ajuda ens donen les gràcies.

SETMANA DE LA PAU I LA NO-VIOLÈNCIA

 Aquest proper dissabte es celebra el dia escolar de la PAU i la NO-VIOLÈNCIA, durant aquesta setmana les nostres pregàries i reflexions seran al voltant d'aquest valor. 

26 de gener, dimarts

»No escampis falsos rumors. No vagis a favor del culpable donant un fals testimoni.  No et posis de part de la majoria per fer el mal. Quan siguis testimoni en un procés, no et decantis per la majoria si aquesta falseja el dret. En els plets, no afavoreixis ningú, ni tan sols el pobre.

»Quan trobis perdut el bou o l'ase del teu enemic, torna-l'hi sens falta. Si mai veies el seu ase desplomat sota la càrrega, no passis de llarg: ajuda el teu enemic a aixecar-lo.

»No violis els drets d'un pobre en el seu plet. Allunya't de tota falsedat. No condemnis a mort l'innocent o el just, perquè jo no absoldré el culpable. No et deixis subornar: els regals enceguen els més clarividents i falsegen les causes dels justos.

»No oprimeixis l'immigrant: vosaltres coneixeu prou bé com és la vida dels immigrants, perquè també en vau ser al país d'Egipte. (Exode 23, 1-7)

27 de gener, dimecres

INVICTUS 

Més enllà de la nit que em cobreix
negra com l’abisme insondable,
dono gràcies als déus que puguin existir
per la meva ànima invicta.
En les atzaroses urpes de les circumstàncies
mai m’he lamentat ni parpellejat
Sotmès als cops del destí
el meu cap està ensangonat, però erigit.
Més enllà d’aquest lloc de còlera i llàgrimes
on jeu l’Horror de l’Ombra,
l’amenaça dels anys
em troba, i em trobarà, sense por.
No importa l’estretor del portal,
ni la càrrega dels càstigs de la sentència,
sóc l’amo del meu destí:
sóc el capità de la meva ànima.

28 de gener, dijous

... ser un instrument de pau?

Com fer decantar als governs, als fanàtics i a la gent del carrer per la pau? Com fer entendre que "No hi ha camins per la pau, la pau és el camí"(Gandhi)?, Com arribar un dia a posar l'altra galta quan tenim l'altra escaldada?...

Si ja en Bob Dylan criticava la instrumentalització bel·licista de Déu a la cançó "Déu al nostre costat" (With God On Our Side) no serem menys ara. Com a cristians també podem aportar el nostre gra de sorra per la pau del món.

29 de gener, divendres

Paraules per la pau

Només perdura allò que bastim amb esforç

i creix en l'esperit dels homes i dels pobles

fins a esdevenir l'àmbit on tota veu ressona.

Així la pau, que es guanya tenaçment cada dia

pel desig de voler-la més que tota altra cosa

és el mirall que fa possibles tots els somnis.

Parlo de pau en pau, des d'aquests temps que em toca

de viure i de sofrir, des de la meva altura

d'home senzill que creu que la pau és possible,

des de l'amor profund al poble i a la llengua

que m'han fet el que sóc i em serven i m'impulsen.

La tarda és un espai de lentituds perdudes

que se m'adorm als ulls plàcidament i clara.

D'aquest silenci estant proclamo l'esperança,

la pau no és un do ni un cim inassolible

sinó el recomençar de moltes primaveres,

la voluntat i el risc d'estimar i de comprendre.

Tota la vastitud dels anys i el seu misteri

ressona en les paraules que escric perquè serveixin

de bandera i d'escut, de fita i de designi.

Més que amb l'eco estrident de timbals i trompetes

que senyoreja edats i vulnera silencis,

més que amb tot l'aldarull de cants victoriosos

que ofeguen els laments dels desvalguts i els febles,

i més que amb el menyspreu groller dels prepotents

que es proclamen hereus de totes les riqueses,

falquem l'ara i aquí, convençuts i solemnes,

amb un anhel de pau que encengui les mirades.

Pensem el futur de l'ara que esclata

dins i fora de tots, i fem amb les paraules

un reducte de llum que ens preservi la força.

Vulguem la pau en pau, sense cap mesquinesa,

perquè en l'ordre del temps només creix i perdura

tot allò que bastim amb esforç, i fecunda

la sang i l'esperit dels homes i dels pobles.

Miquel Martí i Pol

Pregàries setmana 17 (Del 18 al 22 de gener)

18 de gener, dilluns

Manu Chao - Clandestino

Correr es mi destino

"Clandestino" és una cançó de Manu Chao feta el 1998 que dóna nom a l'àlbum del qual forma part. En aquesta cançó es veu reflectida la condició dels immigrants. Les persones que emigren del seu país per anar cap a Europa, es troben en una situació de desigualtat i marginació social. Es mostra un missatge pessimista i trist que prové de les injustícies que hi ha cap als immigrants. També reflexa la reacció dels estats europeus en contra d'aquest fet migratori. Tot i ser una cançó del 98 continua tenint una vigència actual destacable pels milers d'afganesos i sirians que intenten entrar a Europa aquests darrers anys fugint de la guerra i dels conflictes interns dels seus respectius països.

19 de gener, dimarts 

Pare nostre que esteu en el Cel, que ens heu creat a nosaltres i a tot el que ens envolta, que sou el nostre Pare i que tot el que heu creat ho heu creat per a tots. Que voleu que els vostres fills visquem compartint el que és vostre com a germans que som. Que voleu que construïm una Terra nova de germanor, una nova pàtria de vida en amor, justícia i llibertat, i no un infern d'injustícia, d'odi, de violència i de mort. Mireu-nos amb amor i doneu-nos la pau.

20 de gener, dimecres

Mai abandonis, segueix endavant

Gràcies per aquells que en trobar-me em somriuen i em regalen un minut del seu temps.

Gràcies a aquells que m'han fet reviure coses bones i que m'han fet sentir-me feliç.

Gràcies per tots aquells que m'escolten sense molèsties i encara que només siguem companys, em recolzen i m'accepten,

Gràcies per fer-me veure les coses en positiu.

I sobre tot, gràcies per aquells que em diuen:

Mai abandonis, segueix endavant

21 de gener, dijous

“Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.”

Bernard Shaw (Dublín, 1856-1950, dramaturg, crític literari i activista polític)

22 de gener, divendres

WE ARE NEVER EVER GETTING BACK TOGETHER / Mai tornarem a estar junts

Reflexió

La cançó ens convida a reflexionar sobre com l’amor ens canvia la vida. Tot i que passis un mal moment has de ser fort i aprendre a canviar, per poder tirar endavant i sentir-te millor amb tu mateix. També ens expressa que moltes vegades els canvis no són tan dolents com semblen i podem aprendre d’ells. I finalment, creiem que un altre dels missatges que aporta és que tot i haver passat un mal moment a la vida, no ho hem de deixar tot perdut, ja que sempre podem tornar a començar des de zero.

Pregàries setmana 16 (Del 11 al 15 de gener)

11 de gener, dilluns

Cap allà dos quarts de dotze deixen uns quants minuts perquè els fumadors puguin baixar al carrer a fer la cigarreta. És un moment especial. S’han fet bons companys. Hi ha quelcom en comú, que abans no existia. Tots participen del mateix gust pel tabac, o del mateix vici; depèn des d’on es miri.

L’Alex mira al carrer mentre la colla comenta els pocs ponts que resten fins a les vacances de l’estiu. Encara som al Gener i ja pensem en noves vacances.

Ara passa un camió municipal que ha anat recollint els arbres de Nadal, que molta gent, seguint les ordenances, ha deixat a la vorera. L’Alex pensa: “que bruts, que esgarrats, quina pena d’arbres, i pensar que fa poc dies estaven plens de llum, guarnits de dalt a baix, i penjant regals arreu. Ja veus, per acabar així “.

A la nit abans d’anar a dormir, veient encara la televisió, l’Alex diu als companys de pis: “nois, què ens en queda del Nadal? Hi ha algú que em pugui dir que li queda del Nadal, i si realment té ganes de tornar-hi? “. Els altres dos el miren amb cara d’absolut avorriment. “Mira que ets original Alex, quina pregunta més surrealista ! “.

I per què no et preguntes avui, ara, si vols, què et queda del passat Nadal 2015?

No és necessari que encenguis una cigarreta, n’hi ha prou amb encendre una mica la memòria.

Què ens queda? Regals a l’armari? Números vermells en el compte? Mal d’estómac? Certa ira continguda?

( Lluc 2, 8-12 )

A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué:

--No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

12 de gener, dimarts

Clocks (Coldplay)

 

l'hora de la trobada

Necessito, com la cançó, una confessió de fe, trobar-te, saber que Tu ets, que la força de la teva bondat passeja entre nosaltres. Només així tindré el cor a casa, estaré en pau.

"Tu ets el meu Déu, Senyor;

a l'alba et cerco.

Tot jo tinc set de tu,

per tu es desviu el meu cor

com terra eixuta, assedegada, sense aigua" (Salm 63)

13 de gener, dimecres

Jesús, ajuda'm a no dir mentides, a adonar-me que si dic la veritat i reconec els meus errors el meu cor s'omple de pau. Si accepto les meves mancances puc rectificar i avançar en el camí de la bondat i l'amor.

14 de gener, dijous

http://www.pregaria.cat/secRecursos/imatges/humor/368.jpg

15 de gener, divendres

La meva àvia era la noia que feia "més goig" del seu poble, i no era pas esquifida, més aviat el contrari. Els cànons de bellesa passen, són relatius. Abans importava ser ben pàl·lid, ara preferim estar morenets, a no ser que siguis de tendència "gòtica", etc. La Bellesa pot ser objectiva? Sí, però hi ha un altre tipus de bellesa, la bellesa moral, la bellesa de les accions i del viure, que necessita d'uns ulls més atents.

L'evangeli en va ple de gent que és marginada pel seu aspecte, mancança o malaltia, d'aquí tantes guaricions i miracles. Però també es donen miracles en persones que viuen automarginades i tristes que troben l'autoacceptació al conèixer l'amor de Jesús. Un d'ells és Zaqueu, un home de petita estatura capaç de fer el ridícul als ulls d'altres per canviar el seu cor "S" a "XL" (llegiu: Lluc 19, 1-9)

Pregàries setmana 15 (Del 21 al 22 de desembre)

4ª Setmana d’Advent

21 de desembre, dilluns

Jesús, aquests dies de Nadal
celebrem el teu naixement amb alegria.
Et dono gràcies perquè tots semblem més contents!
Fes que ens duri més que no pas les festes...
A tots ens agrada rebre regals i fer festa
i m'adono que això fa feliç a la gent.
M'agradaria que sempre fos Nadal!
Però he vist a la tele que hi ha gent
que no viu pas així el Nadal...
ni els dies de cada dia!
I també n'he vist ben a prop meu...
Ajuda'm, Jesús, a fer contentes
les persones que viuen amb mi,
que em trobaré pel carrer
o que necessiten algú que les estimi.
Que quan et posi damunt de les palles
del pessebre de casa i miri els teus ullets de nen feliç, hi pugui reconèixer algú que he estimat. Amén.

22 de desembre, dimarts

BONES FESTES!!

Pregàries setmana 14 (Del 14 al 18 de desembre)

3ª Setmana d’Advent

14 de desembre, dilluns

Quan "tu" esperes,
"tu" ets com el silenci que neix
just abans d'encetar un cant.
Quan "tu" esperes,
"tu" ets com la nit que s'esllangueix
just abans de l'albada del sol.
Quan "tu" esperes,
"tu" ja tens, als teus ulls,
el somriure del qui ha d'arribar;
"tu" ja tens, a les orelles,
la rialla del qui ha d'arribar;
"tu" ja tens al cap
els gestos i les paraules
del qui ha d'arribar.
Quan "tu" esperes,
el qui és absent,
ja és present en el teu cor.

15 de desembre, dimarts

Pare,tu ens fas capaços de sentir com batega la vida al nostre voltant: Dóna’ns la

capacitat de saber ser solidaris amb els nostres germans i germanes, compartint tot el

que som i tenim; i que així, caminem sempre per camins de bondat i de pau.

Per Jesucrist Senyor nostre.

Amén.

16 de desembre, dimecres

Jesús ens donà el seu mateix Esperit, el que el guià de Betlem a la Pasqua,

buscant l'ovella perduda. Tenia una dèria: mostrar-nos l'amor apassionat de Déu

i encomanar-nos el seu amor als germans. Per tant, on veia opaca la bondat de

Déu, allà es ficava ell. Entre pecadors, malalts, leprosos, perduts. Feliços els qui

van poder veure l'empatia i la compassió de Jesús. És aquesta avui l'alegria que

comunica l'església?

17 de desembre, dijous

L'esperança ...

A vegades la nostra vida és com un túnel llarg, del que no veiem la sortida.

·      A l'escola les coses no ens van bé; ens costa concentrar-nos, les mates se’ns resisteixen, escriure bé ens resulta difícil, les classes se'ns fan pesades i avorrides...

·         A casa les coses potser no van millor; tenim algun familiar malalt o preocupat per algun problema, els pares no ens acaben d'entendre, amb els germans ens barallem més del que és normal...

·         Els amics estan una mica pesats i no acabem de trobar-nos a gust amb ells...

La nostra vida pot tenir alguns aspectes negatius, però no podem quedar-nos aturats al túnel, només avançant podrem sortir-ne, perquè sempre hi ha una sortida. L'esperança ens fa caminar cap a la solució, ens posa llum i color a la vida.

 Mentre espero l'arribada de Jesús, procuraré donar un tomb a les meves preocupacions.

Durant aquest temps d'Advent tindré l'esperança que em cal per a donar un color nou a la meva vida i a la dels que m'envolten.

Gràcies Jesús per inspirar-me una vida tan plena.

18 de desembre, divendres

Volem mantenir-nos desperts i vetllant,
perquè ens portes la llum més clara,
la pau més profunda
i l'alegria més veritable.
Vine, Senyor Jesús!
VINE, SENYOR JESÚS!

Pregàries setmana 13 (Del 7 al 11 de desembre)

2ª Setmana d’Advent

9 de desembre, dimecres

Les paraules humanes
van apagar l'amor i les estrelles,
van fer arribar la nit a la vida...
Per això has de venir,
oh urgent Nen,
al més profund d'aquesta nit
ja mig construïda,
per implantar la pau,
el somni i la cançó,
Verb etern de Déu,
fet a la nostra mesura!

10 de desembre, dijous

Reflexió:Estem preparats per adaptar-nos a la carència d’alguns bens que hem consumit fins ara i a viure amb una major austeritat? Té sentit l’austeritat ? Per què ?

11 de desembre, divendres

Soledat. Tothom, en algun moment o altre de la vida, ha patit aquesta sensació, a vegades necessària per madurar i créixer, d’altres incòmodes i que et provoca la llunyania de la resta dels humans. Moltes persones la veuen com un temor, però en realitat permet endinsar-se en un mateix, ajudant en l’autoconeixement, en la reflexió. Tot i així, és difícil estar sol, doncs els teus pensaments sempre aniran amb tu, allà on vagis, acompanyant-te en els teus viatges del dia a dia. Però la soledat s’ha de deixar de banda sempre que es pugui, doncs compartir xerrades, mirades, somriures… amb familiars, amics o coneguts és una injecció de felicitat i companyia incomparable amb la soledat.

Pregàries setmana 12 (Del 30 de novembre al 4 de desembre)

1ª Setmana d’Advent

30 de novembre, dilluns

El temps d’advent és un temps d’espera.
Esperem ser alliberats per la vinguda del Crist.
Però preguntem-nos, com ha de ser aquesta espera i de què hem de ser alliberats?.

Crec que no es tracta d’una espera des de la quietud o
únicament des de la pura contemplació
sinó també des de la tasca i el treball interior que ha de repercutir en l’exterior.
No se’ns demana que ens quedem de braços creuats
esperant que Crist, per si sol, ens alliberi
sinó que se’ns demana també tota la nostra col·laboració.
Hem de posar tot de la nostra part per tal que aquest alliberament sigui possible.
Per això el camí de l’advent és un camí d’esperança però des de l’exigència
i l’esforç que demana anar preparant aquest camí cap a la llum.

L ’esforç d’alliberar-nos dels neguits quotidians,
de l’estrès i de les presses que ens impedeixen atendre i
reconèixer les necessitats de l’altre que ens reclama;
de les pors que ens obstaculitzen prendre decisions;
de la superficialitat i frivolitat en les relacions
que no ens permeten tocar el cor de l’altre;
de les dependències afectives i emocionals
que ens dificulten estimar amb i des de la llibertat;
dels excessos de tota mena
que contribueixen a augmentar les injustícies d’aquest mon
i no ens permeten valorar suficientment tot el que tenim ;
de l'afany de reconeixement i posessions
que trenquen la comunió i la recerca del bé col.lectiu ....

Disposem-nos doncs a esperar
tot treballant-nos per fer en el nostre cor i en el nostre entorn
un lloc habitable a Crist.
Un lloc on Crist pugui completar l'obra del nostre alliberament. 

1 de desembre, dimarts

CRIST NO TÉ ...

Crist no té mans; només té les nostres mans per allargar-les a aquell  qui ho necessita.
Crist no té peus; només té els nostres peus per caminar amb aquell noi o aquella noia que sempre caminen sols. Crist no té llavis; només té els nostres llavis per consolar a aquell qui està trist.
Crist no té ajuda; només té la nostra ajuda, per ser portadors del seu missatge.
Nosaltres som l'últim missatge de Déu escrit en fets i en paraules.
Nosaltres som l'única Bíblia que la gent pot llegir encara.

Text del segle XI

2  de desembre, dimecres

Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat

Sergio Dalma i Escolania de Montserrat - Marató TV3 2011

3  de desembre, dijous

Quan sentim parlar dels pobres, dels marginats, dels exclosos i explotats se’ns desperta la consciència. Mirem al nostre voltant i constatem com n’estem de ben instal·lats. I sense gairebé adonar-nos-en ens centrem en nosaltres mateixos, (sempre nosaltres) i ens preguntem sobre la coherència o incoherència, sobre on radica la nostra opció... i coses semblants, per acabar amb molts interrogants i un cert neguit molest.
Deixa per uns moments de ser el centre, i situat en aquesta nació humana, que trenca fronteres, cultures, llengües i polítiques. Qui es mort de gana, qui es sistemàticament maltractat, qui se sent esclavitzat, aquell que està a la presó..... aquests són la teva nació.

4 de desembre, divendres

El temps d’advent ens convida també 
al recolliment, a l’escolta atenta del qui ve, 
per omplir-nos del seu missatge i fer-lo extensible arreu.
Escoltar per a proclamar i anunciar a tothom 
allò que hem sentit en el nostre interior: 
“Ens visitarà un Sol que ve del cel
per il·luminar als qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
i guiar els nostres passos per camins de Pau”.

VÍDEO CAMPANYA FILIPINES 2015