Pregàries setmana 12 (Del 30 de novembre al 4 de desembre)

1ª Setmana d’Advent

30 de novembre, dilluns

El temps d’advent és un temps d’espera.
Esperem ser alliberats per la vinguda del Crist.
Però preguntem-nos, com ha de ser aquesta espera i de què hem de ser alliberats?.

Crec que no es tracta d’una espera des de la quietud o
únicament des de la pura contemplació
sinó també des de la tasca i el treball interior que ha de repercutir en l’exterior.
No se’ns demana que ens quedem de braços creuats
esperant que Crist, per si sol, ens alliberi
sinó que se’ns demana també tota la nostra col·laboració.
Hem de posar tot de la nostra part per tal que aquest alliberament sigui possible.
Per això el camí de l’advent és un camí d’esperança però des de l’exigència
i l’esforç que demana anar preparant aquest camí cap a la llum.

L ’esforç d’alliberar-nos dels neguits quotidians,
de l’estrès i de les presses que ens impedeixen atendre i
reconèixer les necessitats de l’altre que ens reclama;
de les pors que ens obstaculitzen prendre decisions;
de la superficialitat i frivolitat en les relacions
que no ens permeten tocar el cor de l’altre;
de les dependències afectives i emocionals
que ens dificulten estimar amb i des de la llibertat;
dels excessos de tota mena
que contribueixen a augmentar les injustícies d’aquest mon
i no ens permeten valorar suficientment tot el que tenim ;
de l'afany de reconeixement i posessions
que trenquen la comunió i la recerca del bé col.lectiu ....

Disposem-nos doncs a esperar
tot treballant-nos per fer en el nostre cor i en el nostre entorn
un lloc habitable a Crist.
Un lloc on Crist pugui completar l'obra del nostre alliberament. 

1 de desembre, dimarts

CRIST NO TÉ ...

Crist no té mans; només té les nostres mans per allargar-les a aquell  qui ho necessita.
Crist no té peus; només té els nostres peus per caminar amb aquell noi o aquella noia que sempre caminen sols. Crist no té llavis; només té els nostres llavis per consolar a aquell qui està trist.
Crist no té ajuda; només té la nostra ajuda, per ser portadors del seu missatge.
Nosaltres som l'últim missatge de Déu escrit en fets i en paraules.
Nosaltres som l'única Bíblia que la gent pot llegir encara.

Text del segle XI

2  de desembre, dimecres

Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat

Sergio Dalma i Escolania de Montserrat - Marató TV3 2011

3  de desembre, dijous

Quan sentim parlar dels pobres, dels marginats, dels exclosos i explotats se’ns desperta la consciència. Mirem al nostre voltant i constatem com n’estem de ben instal·lats. I sense gairebé adonar-nos-en ens centrem en nosaltres mateixos, (sempre nosaltres) i ens preguntem sobre la coherència o incoherència, sobre on radica la nostra opció... i coses semblants, per acabar amb molts interrogants i un cert neguit molest.
Deixa per uns moments de ser el centre, i situat en aquesta nació humana, que trenca fronteres, cultures, llengües i polítiques. Qui es mort de gana, qui es sistemàticament maltractat, qui se sent esclavitzat, aquell que està a la presó..... aquests són la teva nació.

4 de desembre, divendres

El temps d’advent ens convida també 
al recolliment, a l’escolta atenta del qui ve, 
per omplir-nos del seu missatge i fer-lo extensible arreu.
Escoltar per a proclamar i anunciar a tothom 
allò que hem sentit en el nostre interior: 
“Ens visitarà un Sol que ve del cel
per il·luminar als qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
i guiar els nostres passos per camins de Pau”.

VÍDEO CAMPANYA FILIPINES 2015