Cap allà dos quarts de
dotze deixen uns quants minuts perquè els fumadors puguin baixar al carrer a
fer la cigarreta. És un moment especial. S’han fet bons companys. Hi ha quelcom
en comú, que abans no existia. Tots participen del mateix gust pel tabac, o del
mateix vici; depèn des d’on es miri.
L’Alex mira al carrer
mentre la colla comenta els pocs ponts que resten fins a les vacances de
l’estiu. Encara som al Gener i ja pensem en noves vacances.
Ara passa un camió
municipal que ha anat recollint els arbres de Nadal, que molta gent, seguint
les ordenances, ha deixat a la vorera. L’Alex pensa: “que bruts, que esgarrats,
quina pena d’arbres, i pensar que fa poc dies estaven plens de llum, guarnits
de dalt a baix, i penjant regals arreu. Ja veus, per acabar així “.
A la nit abans d’anar a
dormir, veient encara la televisió, l’Alex diu als companys de pis: “nois, què
ens en queda del Nadal? Hi ha algú que em pugui dir que li queda del Nadal, i
si realment té ganes de tornar-hi? “. Els altres dos el miren amb cara
d’absolut avorriment. “Mira que ets original Alex, quina pregunta més
surrealista ! “.
I per què no et
preguntes avui, ara, si vols, què et queda del passat Nadal 2015?
No és necessari que
encenguis una cigarreta, n’hi ha prou amb encendre una mica la memòria.
Què ens queda? Regals a
l’armari? Números vermells en el compte? Mal d’estómac? Certa ira continguda?
( Lluc 2, 8-12 )
A la mateixa contrada hi
havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu
ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els
envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué:
--No tingueu por. Us
anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a
la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12
Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en
una menjadora.
12 de gener, dimarts
Clocks (Coldplay)
l'hora de la trobada
Necessito, com la cançó, una
confessió de fe, trobar-te, saber que Tu ets, que la força de la teva bondat
passeja entre nosaltres. Només així tindré el cor a casa, estaré en pau.
"Tu ets el meu Déu, Senyor;
a l'alba et cerco.
Tot jo tinc set de tu,
per tu es desviu el meu cor
com terra eixuta, assedegada, sense
aigua" (Salm 63)
13 de gener, dimecres
Jesús,
ajuda'm a no dir mentides, a adonar-me que si dic la veritat i reconec els meus
errors el meu cor s'omple de pau. Si accepto les meves mancances puc rectificar
i avançar en el camí de la bondat i l'amor.
14 de gener, dijous
15 de gener, divendres
La meva àvia era la
noia que feia "més goig" del seu poble, i no era pas esquifida, més
aviat el contrari. Els cànons de bellesa passen, són relatius. Abans importava
ser ben pàl·lid, ara preferim estar morenets, a no ser que siguis de tendència
"gòtica", etc. La
Bellesa pot ser objectiva? Sí, però hi ha un altre tipus de
bellesa, la bellesa moral, la bellesa de les accions i del viure, que necessita
d'uns ulls més atents.
L'evangeli en va ple de
gent que és marginada pel seu aspecte, mancança o malaltia, d'aquí tantes
guaricions i miracles. Però també es donen miracles en persones que viuen
automarginades i tristes que troben l'autoacceptació al conèixer l'amor de
Jesús. Un d'ells és Zaqueu, un home de petita estatura capaç de fer el ridícul
als ulls d'altres per canviar el seu cor "S" a "XL"
(llegiu: Lluc 19, 1-9)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada