SETMANA 11 (DEL 17 AL 21 DE NOVEMBRE)

Dilluns

Ahir 16 de novembre va ser la Jornada Mundial dels Pobres.

“Tots estem cridats a crear signes d’esperança que testimoniïn la caritat cristiana.” (Papa Lleó XIV)

PREGÀRIA PELS POBRES

Senyor Jesús,
en aquesta Jornada Mundial dels Pobres
obre els nostres ulls i el nostre cor.
Ajuda’ns a veure cada persona necessitada
com un germà i una germana teus.

Que no siguem indiferents,
que tinguem el valor d’acostar-nos,
escoltar, acompanyar i compartir.
Fes-nos joves amb mans solidàries,
amb paraules que animen
i amb gestos que construeixen esperança.

Que el teu amor transformi la nostra mirada
i ens empenyi a canviar allò que fa mal al món.
Acompanya els qui pateixen
i ensenya’ns a ser part del seu consol.

Amén.

Dimarts

En aquesta escena de El joven Sheldon veiem una cosa molt valuosa: de vegades no parlem d’idees per guanyar una discussió, sinó per cuidar algú.

Tot i que en Sheldon és molt racional i normalment no creu en Déu, intenta utilitzar la lògica per donar pau a la seva mare (que és una profunda creient). Això mostra que l’afecte pot ser més fort que les diferències.

També s’hi veu que fe i ciència no han de barallar-se: cadascuna és una manera diferent d’entendre el món. La Mary viu la seva fe des del cor; en Sheldon, des del cap. Però tots dos aprenen a respectar la manera de pensar de l’altre.

L’escena ensenya que, fins i tot quan no compartim creences, podem escoltar-nos, acompanyar-nos i donar-nos suport. I que, de vegades, el més important no és tenir la raó, sinó ser al costat de l’altra persona.

Dimecres

La cançó “Ama, ama, ama y ensancha el alma” d'Extremoduro ens recorda una cosa molt profunda: quan estimem de debò, creixem per dins. No es tracta d’un amor romàntic o superficial, sinó d’aquell amor que et fa millor persona. Això connecta totalment amb el que Jesús ensenyava: que l’amor és la força que transforma el món.

Estimar és obrir el cor, deixar entrar els altres, perdonar, acompanyar, aixecar qui està caigut. I cada vegada que ho fem, la nostra ànima s’eixampla, s’omple de llum.

Al fons, la cançó i l’Evangeli diuen el mateix:
quan estimes, et fas més gran, més lliure i més tu.

Dijous

LA PREGÀRIA DELS ALUMNES

3r ESO curs 2024-25

Alguna vegada heu sentit que passeu per dificultats i us penseu que és la fi del món? Us sentiu incomplets encara que passin coses bones?

 Sembla que només ens fixem en les coses dolentes i no ens fixem en les bones. Poden ser petits detalls durant el dia als quals no prestem atenció però estan allà. No valorem aquests moments quan són els que realment importen i els que ens donen força per seguir endavant. També tendim a donar-li massa importància als problemes quan moltes vegades no són tan greus com els pintem. És per això, pel que hem d’intentar donar-li valor als bons moments i no menjar-nos el cap amb les coses dolentes. 

La cançó d’U2 anomenada “Beautiful Day” és un molt bon exemple d’aquesta positivitat que hem de tenir en tot moment.

Divendres

La cançó “Happier” parla d’emocions difícils: tristesa, pèrdua i la lluita per acceptar allò que no podem canviar. Tot i que tracta d’un desamor, ens recorda una cosa molt important: mirar dins nostre i reconèixer el que sentim.

D'això se'n diu interioritat: prestar atenció al nostre cor, a les nostres emocions i pensaments, sense amagar-los ni ignorar-los. Déu vol que siguem sincers amb nosaltres mateixos i amb Ell, per poder sanar i créixer.

Reflexionar sobre la nostra interioritat ens ajuda a entendre les nostres pors, aprendre de les ferides i obrir espai per a la pau i l’alegria autèntica. Quan confiem en Déu i deixem que ens guiï, podem transformar el dolor en aprenentatge i la tristesa en força per estimar i perdonar.

La interioritat ens ensenya que cuidar el nostre cor és el primer pas per ser realment feliços.

SETMANA 10 (DEL 10 AL 14 DE NOVEMBRE)

Dilluns

En aquesta il·lustració, Kuczynski retrata amb cruesa el conformisme i l’homogeneïtzació social que pot sorgir en l’era digital. Els nens, símbols de futur, curiositat i creixement, apareixen encorbats i absorts en les seves pantalles, tots en la mateixa postura, iguals entre ells. La tecnologia, que hauria d’ampliar la ment, aquí sembla encadenar-la a la uniformitat.

La figura amb la tallagespa, que talla el cap de qui s’atreveix a aixecar-lo, representa la pressió del sistema per mantenir-nos dòcils i alineats: no pensar diferent, no mirar més enllà, no qüestionar.

La imatge no condemna només la tecnologia, sinó la renúncia col·lectiva al pensament crític.

Jesús va ser, en el seu temps, qui va aixecar el cap davant d’un món que vivia ajupit sota la llei, el costum i la por. Es va atrevir a mirar el Pare per damunt de les normes humanes, a parlar amb llibertat, a estimar sense mesura. En una societat que preferia el silenci i l’obediència cega, la seva paraula va ser una sacsejada.

Dimarts

La cançó “Amén” de Sebastián Yatra és com una oració cantada. Parla de moments en què ens sentim cansats, confosos o tristos, i necessitem que algú més gran ens ajudi. No és només sobre religió, sinó sobre tenir esperança i confiança quan les coses no van bé.

Quan cantem “Amén”, no és rendir-nos, sinó dir que confiem en Déu o en alguna cosa més gran que ens cuida. La cançó també mostra que totes les generacions, grans i petits, tenim els nostres moments de dubte i de necessitat, i que tots podem buscar ajuda i força.

Ens ensenya que parlar des del cor, encara que no tinguem totes les respostes, ja és una forma de trobar pau. Al final de la cançó, se sent com si tot es tranquil·litzés, com si deixéssim que Déu ens sostenís i ens donés esperança. És un recordatori que, encara que sigui difícil, sempre podem aixecar el cap i confiar.

Dimecres

En aquesta escena de “L'Últim Samurai”, Nathan Algren es troba sol, contemplant la vida tranquil·la del poblat samurai després de la batalla. Observa la dedicació dels habitants a l’harmonia, la disciplina i la tradició, i se sent impactat per la profunditat espiritual que impregna cada acció quotidiana. Aquesta escena ens convida a reflexionar sobre com l’espiritualitat no sempre s’expressa en temples o rituals visibles, sinó també en la vida senzilla, en la coherència amb els propis valors i en el respecte cap als altres.

Descobreix que la veritable força dels seus habitants no està només en l’habilitat física o en la tradició, sinó en la profunditat de la seva interioritat: la seva capacitat de viure en harmonia, de cuidar el seu cor i d’actuar amb respecte i coherència. Aquesta escena mostra com l’espiritualitat autèntica neix de mirar cap a dins, de cultivar la pau interior i d’estar connectats amb allò que realment importa.

Algren comença a qüestionar la seva pròpia vida, les seves decisions i la seva recerca de sentit, comprenent que la força més duradora sorgeix de la serenor interior i de la entrega a quelcom superior a un mateix. Això ens recorda que Déu també es troba en la vida interior, en la reflexió, l’oració i la fidelitat als valors d’amor i compassió. L’escena ens ensenya que la veritable transformació comença dins nosaltres i que la interioritat és clau per viure amb plenitud i coherència.

Dijous

La pregària dels alumnes

3r ESO 2024-25

L’Esforç és aquella força invisible que ens ajuda a continuar, fins i tot quan les coses es posen difícils. És el que transforma els somnis en realitats, pas a pas, dia rere dia. No sempre deixa marca en la nostra manera de ser. En un món que sovint busca el camí fàcil, l’esforç ens recorda el valor de la constància, del compromís i de la superació d’un mateix. Cada caiguda, avenç, forma part del procés que ens enriqueix molt més que qualsevol cosa que fàcilment hagis aconseguit.

Perquè al final, no és només el que aconseguim sinó que també compta tot el que volem fer per aconseguir aquella cosa.

Divendres

SETMANA 9 (DEL 4 AL 7 DE NOVEMBRE)

Dimarts

«Estimaràs Déu, estimaràs l’Església; Déu i l’Església són una mateixa cosa.»

Francesc Palau va descobrir que Déu no està lluny, sinó que viu dins de totes les persones que formen part de l’Església.
Per això deia que estimar Déu és també estimar els altres, perquè tots som part d’una mateixa família.

Dimecres

«La pregària és la meva força; l’amor, la meva espasa; la fe, el meu escut.»

El Pare Palau comparava la seva vida amb la d’un cavaller que lluita pel bé.
La pregària li donava energia, l’amor era el que feia servir per vèncer el mal, i la fe el protegia quan tenia por o dificultats.
Quan reses, estimes i confies en Déu, tens tot el que necessites per superar els problemes.

Dijous

«La caritat és la flor més bella del jardí de Déu.»

Per a Palau, la caritat —és a dir, l’amor que ajuda i comparteix— és el que fa bonic el món.
Quan ajudes algú, fas florir el jardí de Déu.

Divendres

«Allà on no hi ha amor, sembra amor, i en recolliràs.»

PREGÀRIA DEL DIA DEL PARE PALAU

Déu, Pare bo i amorós,

t’agraïm el do de la vida del beat Francesc Palau,

que va saber veure’t present en l’Església,

en cada persona i en tot el que és bo i veritable.

Ell ens va ensenyar que estimar Déu és estimar els germans,

que l’amor construeix comunitat

i que la pregària dóna força per servir amb alegria.

Fes que, com ell,

sapiguem trobar-te en el silenci i en el rostre dels altres.

Dóna’ns un cor obert per sembrar amor on no n’hi ha,

i per treballar junts pel bé, la pau i la fraternitat.

Francisc Palau, amic de Déu,

guia’ns perquè també nosaltres

estimin l’Església com tu la vas estimar:

amb fe, amb esperança i amb amor sense límits.

Amén.

SETMANA 8 (DEL 27 AL 31 D'OCTUBRE)

Dilluns

L’altruisme i la solidaritat són actes que, tot i semblar centrats en els altres, acaben transformant profundament qui els practica. Quan ajudem sense esperar res a canvi, cultivem empatia, connexió i un sentit genuí de propòsit. Aquesta satisfacció interior, aquesta pau que neix de saber que s’ha contribuït al benestar d’un altre, és una recompensa que no es pot comprar ni mesurar. Al final, ser solidari no només millora el món que ens envolta, sinó que també enriqueix el nostre propi esperit, recordant-nos que la veritable felicitat es troba en donar.

Dimarts

Dimecres

La cançó Baila conmigo de Los Zigarros transmet un poderós missatge de resiliència i suport mutu.

El “balla” funciona com a metàfora d’aixecar-se quan tot sembla perdut. Convida a enfrontar l’adversitat acompanyat, no en solitud, com fa Jesús quan acompanya en el dolor.

“Seré el teu escut davant del que és dolent” expressa solidaritat i empatia genuïna.

El rock, amb la seva força, simbolitza l’Esperit que impulsa a viure amb esperança. És una força col·lectiva, no només individual.

La música apareix com una catarsi: transforma el dolor en moviment. Reconeix les ferides, però impulsa a seguir endavant. El ball simbolitza acció, alliberament i reconstrucció.

El missatge central: no et rendeixis, mou-te, busca companyia. En la unió i el ritme compartit trobem l’esperança.

Comencem el dia amb alegria.

Dijous

LA PREGÀRIA DELS ALUMNES

3r d'ESO (2024-25)

L’amor és un sentiment molt bonic, intens, pur i profund, però també pot arribar a ser dolorós. Implica una connexió amb algú especial i important, ja sigui un familiar, una amistat, la teva parella, la teva mascota o inclús un mateix. L’amor propi és essencial, ja que si no el tenim, ens serà molt difícil o quasi impossible poder tenir sentiments cap a una persona i donar-li la millor versió de nosaltres. El simple fet d’estimar o sentir-se estimat per algú et fa ser conscient de la sort que tens de tenir a aquella persona al teu costat.

La cançó “La suerte de mi vida” de “El Canto del Loco” representa a la perfecció aquest sentiment. El cantant, Dani Martín, transmet la seva gratitud i admiració a l’haver trobat al seu pilar fonamental i li dedica aquesta cançó amb una lletra profunda, per alliberar els seus sentiments i expressar-los sense por.

Per tant, l’amor ens ensenya a compartir, cuidar, respectar i a ensenyar els nostres sentiments sense cap límit. Mai t’has de quedar amb les ganes de dir a algú el que sents i el molt que l’estimes.

Divendres

A En busca de la felicitat, en Chris Gardner es refugia amb el seu fill en un bany del metro, després d’haver passat la nit buscant un lloc segur per dormir. Tot i que l’acció externa és mínima, el seu món interior és enorme: lluita contra la por, la desesperació i la tristesa mentre sosté el seu fill. En aquest silenci, es perceben el seu amor profund, la seva preocupació i la seva determinació per no rendir-se. L’escena reflecteix com la vulnerabilitat pot coexistir amb la força interior. A través de gestos, mirades i silencis, veiem com el personatge afronta el seu dolor i troba motius per continuar endavant. La seva interioritat es converteix en protagonista, mostrant que la dignitat, l’esperança i la resiliència neixen del més profund de cadascú.

SETMANA 7 (DEL 20 AL 24 D'OCTUBRE)

Dilluns

Gairebé tots anem a més velocitat de la recomanable. Ho veiem en el trànsit urbà, ho constatem a les 9 del matí a les portes de les escoles o quan estem fent cua a la sala d’espera del metge. Com si una força interior ens estirés per córrer, per arribar a algun port llunyà. Velocitat de creuer arreu.

La força que ens tiba passa per dintre del nostre cor i de la nostra ment. La serenitat i la pau sovint semblen absents en el nostre dia a dia.

Ens perdem moltes coses, a vegades les millors de la vida. Passen pel costat i ni les veiem. Que poc ens aturem per veure  ni que sigui una breu estona: un arbre, una flor, el mar immens, una persona que té la paciència d’esperar que el semàfor es posi verd.

Avui, però, has decidit reduir la velocitat de creuer i preguntar-te:

         Per què vaig amb tanta pressa?

         Potser hi ha algú o alguna cosa que em persegueix?

         No serà que no tinc cap meta concreta?

         Què significa omplir el temps? Què potser està buit?

         La velocitat... no és la forma de fumigar l’angoixa?

         M'estic perdent coses? Necessito aturar-me?

       

Dimarts

Per Nadal, el pare de Billy torna a casa amb un regal molt especial: un petit ésser anomenat Gizmo. És tendre, lluminós i pur. Però ve acompanyat de tres regles importants per poder cuidar-lo bé. Billy rep el Gizmo amb il·lusió, però també amb la responsabilitat de protegir-lo i respectar les normes.

Aquesta escena de la pel·lícula "Gremlins" es pot veure com una bonica metàfora del dó de la vida i de l’ànima que Déu posa a les nostres mans.

Així com el pare entrega el Gizmo amb amor i confiança, Déu ens confia la vida, la fe i la creació perquè les cuidem amb tendresa i respecte. Les regles que acompanyen el Gizmo simbolitzen els manaments divins, no com imposicions, sinó com límits que protegeixen la bondat que hem rebut.

Quan cuidem aquest “Gizmo” interior —la part bona, lluminosa i pura que hi ha en nosaltres— deixem que la llum de Déu brilli a través de les nostres accions. Però si descuidem aquestes regles, la innocència pot transformar-se i el caos entrar a la nostra vida.

Aquest moment ens convida a preguntar-nos: com estic cuidant els dons que Déu m’ha donat? Estic protegint la bondat que Ell ha posat en mi?

Dimecres

La cançó “Si et quedes amb mi” (Sopa de cabra) ens parla de la força que té la presència fidel enmig de la fragilitat. En ella podem reconèixer l’eco de la veu de Jesús, que ens diu cada dia: “Jo em quedaré amb tu”. Crist no s’allunya quan arriba el dolor, sinó que roman, compartint les nostres llàgrimes i les nostres lluites. El seu amor no és passatger, sinó compromís etern. Així com el cantant suplica que algú es quedi al seu costat, també nosaltres podem obrir el cor per deixar que el Senyor romangui en nosaltres. En la solitud, en la por o en el dubte, la seva presència és consol i força. Jesús no promet evitar la tempesta, però sí caminar al nostre costat fins que arribi la pau. Que aprenguem, com Ell, a quedar-nos també al costat dels altres quan més ens necessitin.

Dijous

En un món on sovint sembla que “tot val”, aquesta frase ens recorda una cosa molt senzilla però poderosa: fer el bé i dir la veritat sempre val la pena. Jesús també ens ho ensenya quan diu: “Que el vostre sí sigui sí, i el vostre no, no” (Mateu 5:37). Ser cristià no és seguir la corrent, sinó tenir el valor de fer el que és correcte, fins i tot quan ningú no et veu o quan és més fàcil mentir o callar. Cada vegada que tries la veritat, encara que et costi, deixes que Jesús brilli a través teu. Ell mateix va dir: “Jo soc el camí, la veritat i la vida” (Joan 14:6). No es tracta de ser perfectes, sinó autèntics: actuar amb el cor net, parlar amb sinceritat i decidir des de l’amor. Perquè quan fas el que és correcte i dius la veritat, la teva vida es converteix en una petita llum que ajuda els altres a veure Déu en tu.

Divendres

La cançó de Green Day "Wake me up when September ends" ens parla de dolor, pèrdua i d’aquells moments en què voldríem que tot passés de pressa. Com a cristians, aquests temps difícils ens recorden que no estem sols, perquè Déu ens acompanya fins i tot en la tristesa més profunda. De vegades voldríem “dormir” fins que el dolor s’acabi, però la fe ens convida a viure cada dia amb esperança, aprenent i creixent enmig de les proves. Déu ens dona consol i força per afrontar allò que sembla insuperable. Fins i tot quan sentim que res no té sentit, la seva presència ens sosté. 

La cançó ens recorda que després del dolor, la llum i la pau de Déu sempre tornen, i que l’esperança cristiana ens permet seguir endavant encara en els pitjors moments.

SETMANA 6 (DEL 14 AL 17 D'OCTUBRE)

Dimarts

Treballa dur per aconseguir el que vols

En aquesta cançó podem observar des d'una imatge infantil els valors del treball dur i l’esforç que hem de posar sempre en el que fem. Aquesta cançó, a través de la famosa història de La Blancaneus i els 7 nans, transmet un missatge molt important per nosaltres i la gent jove perquè ens vol inculcar que amb treball dur podrem arribar a realitzar el nostres somnis (en la cançó ens ho mostra amb el diamants) i que amb ganes, esforç i treballant amb els teus companys tots a la una i amb companyerisme podrem aconseguir coses que ni tan sols nosaltres podem imaginar.

Dimecres

Avui és  Santa Teresa de Jesús,  germana carmelita especialment important per ser la fundadora de les Carmelites Descalces i haver estat declarada doctora de l'Església.
Que la seva vida exemplar de pregària i convivència amb les altres germanes sigui un exemple a les nostres aules.

La cançó ens deixa en el misteri, no desvetlla què és això que li inflama el cor amb mil somriures, aquella cosa que no podria suportar que no fos veritat perquè li dóna la vida. Què és això que és tan fort i que tant marca als qui ho han tastat?

La cançó podria parlar d’una droga o d’una altra cosa. Posat en color cristià, podríem suposar que aquest secret és el descobriment d’un amor gegant, d’un amor a mida d’un Déu? Creus que és lícit fer aquesta suposició? Creus que la frase de Sta. Teresa “Nada te turbe, nada te espante, sólo Dios basta” pot ser fruit d’una persona que ha begut un amor molt gran? Creus que fer “experiència de Déu” deu ser alguna cosa així? Què és allò que en la teva vida t’omple de mil somriures i que no podries suportar que fos mentida? Què és allò sense el qual no podries suportar els pas dels dies?

Dijous

Qui es vol quedar ancorat en un instant? Qui no aspira a anar omplint la pròpia vida de relats, trobades, passions, gestos, lliçons, idees i sentiments? Aquest és el món nostre de joventuts eternes. No va malament recordar de quan en quan que la vida no és una cosa estàtica ni està feta de moments congelats.

Que cada dia és únic, i en cadascun d’ells anem construint una història irrepetible i anem recorrent un camí per al qual no hi  ha marxa enrere. Que viure ( i creure) és créixer, sempre, fins el darrer dia. Que la vida no es va consumint, ben al contrari: es va construint. I el temps que passa no és temps que vas descomptant, sinó un relat que vas creant.

Divendres

A l’escena de "Gladiator" on Màxim parla de la seva llar amb Marc Aureli, es revela el contrast entre el poder i la senzillesa. Mentre l’emperador viu envoltat de grandesa i deures, Màxim troba sentit en allò petit: la seva família, la terra, la pau del camp. En descriure la seva llar, no només recorda un lloc, sinó que expressa la seva veritable identitat, allunyada de la guerra i de l’ambició. Marc Aureli percep en ell una puresa que ell mateix ha perdut. Aquesta conversa anticipa la tragèdia de Màxim: allò que estima li serà arrabassat, i aquest amor perdut es convertirà en la seva força. L’escena ens ensenya que la veritable grandesa no rau a dominar el món, sinó a pertànyer amb l’ànima al que estimem.

SETMANA 5 (DEL 6 AL 10 D'OCTUBRE)

Dilluns

"El pròxim gran salt evolutiu de la humanitat serà el descobriment que cooperar és millor que competir" és una cita atribuïda a Pietro Ubaldi. Aquesta idea, vinculada a l’autor, ressalta la hipòtesi que la humanitat avançarà significativament quan comprengui que la col·laboració condueix a un progrés més gran que la rivalitat.

La competició, encara que pot estimular l’esforç personal, sovint alimenta l’orgull, la rivalitat i la divisió. En canvi, la cooperació reflecteix la lògica del Regne de Déu: tots som membres d’un mateix Cos en Crist, i cadascú amb els seus dons està cridat a servir el bé comú.

Jesús mateix no vingué a competir ni a imposar-se, sinó a servir i donar la vida per tots (Mc 10,45). La cooperació és, en el fons, l’estil del servei cristià: posar allò que tenim a les mans dels altres perquè creixi el bé comú.

Dimarts

Aquesta cançó de Pau Vallvé es titula Protagonistes. Som protagonistes de les nostres pròpies vides, però també hem de saber que a la vegada som els "extres" de la vida dels altres. És a dir, que la nostra seqüència vital l'hem de fer des d'un protagonisme compartit amb tot aquell que ens envolta. Només així farem una pel·licula digna d'un Òscar!

Dimecres

En aquesta escena de El setè segell (1957) d'Ingmar Bergman, el cavaller medieval Antonius Block, interpretat per Max von Sydow, s'agenolla en un confessionari per parlar amb qui ell creu que és un sacerdot. Tanmateix, aviat es revela que s'està confessant davant la Mort, rival en la partida d'escacs que simbolitza la lluita entre la vida i el final inevitable. 

L'escena es pot interpretar com una reflexió profunda sobre la recerca de Déu i el sentit de la vida, però també com una manifestació del dilema humà quan la fe s’enfronta al silenci diví. Antonius Block expressa la seva desesperació davant el que percep com una absència de respostes de Déu.

Tanmateix, la manca de respostes directes de Déu no significa necessàriament la seva absència. La fe no es basa en la certesa racional, sinó en la confiança en l'amor de Déu i en el seu pla de salvació, malgrat el sofriment i la mort. La desesperació de Block reflecteix el buit que sent l’home quan busca respostes sense la llum de la fe. En aquest context, l’escena adverteix dels perills d’una fe debilitada i d’una vida enfocada només en allò material o racional, sense confiar en la transcendència divina.

Cliqueu sobre ver en YouTube

Dijous

Recordem un bonic missatge del Papa Francesc, que parla sobre la importància d'acollir als més necessitats.

Divendres

La cançó “Ain’t No Mountain High Enough” de Marvin Gaye és molt més que una declaració romàntica: és un cant a la fidelitat i a la força de l’amor que supera qualsevol obstacle. La lletra transmet la convicció que no existeixen barreres —ni muntanyes, ni rius, ni distàncies— capaces d’impedir que algú arribi a la persona estimada.

Així com a la cançó es proclama la certesa d’un amor indestructible, també en la fe cristiana reconeixem que l’amor veritable no coneix límits. Aquest tipus d’amor —sigui en l’amistat, en la parella o en la vida comunitària— esdevé un reflex de l’amor diví: perseverant, proper i disposat a vèncer tota dificultat per arribar a l’altre.

Escoltar “Ain’t No Mountain High Enough” ens convida a confiar en la força transformadora de l’amor, un amor que no s’atura davant les proves, sinó que les converteix en oportunitats per demostrar la seva autenticitat i el seu poder d’unió.