Dilluns
Gairebé tots anem a més velocitat de la recomanable. Ho veiem en el trànsit urbà, ho constatem a les 9 del matí a les portes de les escoles o quan estem fent cua a la sala d’espera del metge. Com si una força interior ens estirés per córrer, per arribar a algun port llunyà. Velocitat de creuer arreu.
La força que ens tiba passa per dintre del nostre cor i de la nostra ment. La serenitat i la pau sovint semblen absents en el nostre dia a dia.
Ens perdem moltes coses, a vegades les millors de la vida. Passen pel costat i ni les veiem. Que poc ens aturem per veure ni que sigui una breu estona: un arbre, una flor, el mar immens, una persona que té la paciència d’esperar que el semàfor es posi verd.
Avui, però, has decidit reduir la velocitat de creuer i preguntar-te:
Per què vaig amb tanta pressa?
Potser hi ha algú o alguna cosa que em persegueix?
No serà que no tinc cap meta concreta?
Què significa omplir el temps? Què potser està buit?
La velocitat... no és la forma de fumigar l’angoixa?
M'estic perdent coses? Necessito aturar-me?
Dimarts
Per Nadal, el pare de Billy torna a casa amb un regal molt especial: un petit ésser anomenat Gizmo. És tendre, lluminós i pur. Però ve acompanyat de tres regles importants per poder cuidar-lo bé. Billy rep el Gizmo amb il·lusió, però també amb la responsabilitat de protegir-lo i respectar les normes.
Quan cuidem aquest “Gizmo” interior —la part bona, lluminosa i pura que hi ha en nosaltres— deixem que la llum de Déu brilli a través de les nostres accions. Però si descuidem aquestes regles, la innocència pot transformar-se i el caos entrar a la nostra vida.
Aquest moment ens convida a preguntar-nos: com estic cuidant els dons que Déu m’ha donat? Estic protegint la bondat que Ell ha posat en mi?
Dimecres
La cançó “Si et quedes amb mi” (Sopa de cabra) ens parla de la força que té la presència fidel enmig de la fragilitat. En ella podem reconèixer l’eco de la veu de Jesús, que ens diu cada dia: “Jo em quedaré amb tu”. Crist no s’allunya quan arriba el dolor, sinó que roman, compartint les nostres llàgrimes i les nostres lluites. El seu amor no és passatger, sinó compromís etern. Així com el cantant suplica que algú es quedi al seu costat, també nosaltres podem obrir el cor per deixar que el Senyor romangui en nosaltres. En la solitud, en la por o en el dubte, la seva presència és consol i força. Jesús no promet evitar la tempesta, però sí caminar al nostre costat fins que arribi la pau. Que aprenguem, com Ell, a quedar-nos també al costat dels altres quan més ens necessitin.
Dijous
En un món on sovint sembla que “tot val”, aquesta frase ens recorda una cosa molt senzilla però poderosa: fer el bé i dir la veritat sempre val la pena. Jesús també ens ho ensenya quan diu: “Que el vostre sí sigui sí, i el vostre no, no” (Mateu 5:37). Ser cristià no és seguir la corrent, sinó tenir el valor de fer el que és correcte, fins i tot quan ningú no et veu o quan és més fàcil mentir o callar. Cada vegada que tries la veritat, encara que et costi, deixes que Jesús brilli a través teu. Ell mateix va dir: “Jo soc el camí, la veritat i la vida” (Joan 14:6). No es tracta de ser perfectes, sinó autèntics: actuar amb el cor net, parlar amb sinceritat i decidir des de l’amor. Perquè quan fas el que és correcte i dius la veritat, la teva vida es converteix en una petita llum que ajuda els altres a veure Déu en tu.
Divendres
La cançó ens recorda que després del dolor, la llum i la pau de Déu sempre tornen, i que l’esperança cristiana ens permet seguir endavant encara en els pitjors moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada