SETMANA 6 (DEL 14 AL 17 D'OCTUBRE)

Dimarts

Treballa dur per aconseguir el que vols

En aquesta cançó podem observar des d'una imatge infantil els valors del treball dur i l’esforç que hem de posar sempre en el que fem. Aquesta cançó, a través de la famosa història de La Blancaneus i els 7 nans, transmet un missatge molt important per nosaltres i la gent jove perquè ens vol inculcar que amb treball dur podrem arribar a realitzar el nostres somnis (en la cançó ens ho mostra amb el diamants) i que amb ganes, esforç i treballant amb els teus companys tots a la una i amb companyerisme podrem aconseguir coses que ni tan sols nosaltres podem imaginar.

Dimecres

Avui és  Santa Teresa de Jesús,  germana carmelita especialment important per ser la fundadora de les Carmelites Descalces i haver estat declarada doctora de l'Església.
Que la seva vida exemplar de pregària i convivència amb les altres germanes sigui un exemple a les nostres aules.

La cançó ens deixa en el misteri, no desvetlla què és això que li inflama el cor amb mil somriures, aquella cosa que no podria suportar que no fos veritat perquè li dóna la vida. Què és això que és tan fort i que tant marca als qui ho han tastat?

La cançó podria parlar d’una droga o d’una altra cosa. Posat en color cristià, podríem suposar que aquest secret és el descobriment d’un amor gegant, d’un amor a mida d’un Déu? Creus que és lícit fer aquesta suposició? Creus que la frase de Sta. Teresa “Nada te turbe, nada te espante, sólo Dios basta” pot ser fruit d’una persona que ha begut un amor molt gran? Creus que fer “experiència de Déu” deu ser alguna cosa així? Què és allò que en la teva vida t’omple de mil somriures i que no podries suportar que fos mentida? Què és allò sense el qual no podries suportar els pas dels dies?

Dijous

Qui es vol quedar ancorat en un instant? Qui no aspira a anar omplint la pròpia vida de relats, trobades, passions, gestos, lliçons, idees i sentiments? Aquest és el món nostre de joventuts eternes. No va malament recordar de quan en quan que la vida no és una cosa estàtica ni està feta de moments congelats.

Que cada dia és únic, i en cadascun d’ells anem construint una història irrepetible i anem recorrent un camí per al qual no hi  ha marxa enrere. Que viure ( i creure) és créixer, sempre, fins el darrer dia. Que la vida no es va consumint, ben al contrari: es va construint. I el temps que passa no és temps que vas descomptant, sinó un relat que vas creant.

Divendres

A l’escena de "Gladiator" on Màxim parla de la seva llar amb Marc Aureli, es revela el contrast entre el poder i la senzillesa. Mentre l’emperador viu envoltat de grandesa i deures, Màxim troba sentit en allò petit: la seva família, la terra, la pau del camp. En descriure la seva llar, no només recorda un lloc, sinó que expressa la seva veritable identitat, allunyada de la guerra i de l’ambició. Marc Aureli percep en ell una puresa que ell mateix ha perdut. Aquesta conversa anticipa la tragèdia de Màxim: allò que estima li serà arrabassat, i aquest amor perdut es convertirà en la seva força. L’escena ens ensenya que la veritable grandesa no rau a dominar el món, sinó a pertànyer amb l’ànima al que estimem.