SETMANA 22 (del 17 al 21 de febrer)

dilluns

Pregària sobre la importància de cadascú.

Si la pedra digués , “una pedra no pot construir una casa”, no hi hauria casa .

Si la gota digués, “ una gota no pot formar un riu”, no hi hauria oceà .

Si la llavor digués , “una llavor no pot sembrar un camp”,no hi hauria collita .

Si tu i jo diguéssim, “ un gest d’amor no pot canviar la humanitat”, mai hi hauria justícia, ni pau, ni dignitat,ni felicitat de cap tipus sobre la terra.

Pensa que tu , junt amb els teus dons,pots fer canviar el món sencer. Només cal que estiguis disposat a fer-ho.

Senyor, ajuda’m a saber aprofitar els dons que m’has regalat .

dimarts

Déu nostre camí de llum

que il·lumines fins i tot el fons del pou,

dóna'ns la claredat per veure que,
encara en la foscor, la lluna ens saluda.

Que puguem ser lliures de pors i tabús,
i no ens preocupi ser ningú als ulls del món,
sinó algú en l'amor i en la veritat.

Dóna'ns la pau per deixar anar el patiment,
per escriure a les onades sense pensar en la tornada,
per caminar sense pressa,
sense el pes de voler agradar a qui no ens estima.

Que aprenguem a valorar cada instant,
perquè les coses importants passen quan estem desperts,
i que, en créixer, no oblidem la innocència de ser petits.

Que la llum del sol, reflectida en la lluna,
ens recordi que fins i tot en la distància,
hi ha algú que ens mira amb amor.

dimecres

“He aprendido que son los detalles cotidianos, los gestos de la gente corriente, lo que mantiene el mal a ralla, los actos sencillos de amor.”

-J.R.R Tolkien-

La gent pensa que solament per ser una persona normal i fer actes normals no són importants, però són aquestes persones que importen en realitat. No fa falta fer coses extravagants per demostrar qui ets, ho demostres sent com ets.

dijous

“Quiero que todo vuelva a empezar,

  que todo vuelva a girar, que todo venga de cero, de cero.”

REFLEXIÓ:

Hem d’aprendre a oblidar els mals moments i errors del passat, per poder tornar a començar, des de zero, donant un altre oportunitat a les voltes que dona la vida.

divendres

Té 28 anys i des dels 14 juga a l'elit. Ricky Rubio, un dels millors jugadors en la història del bàsquet espanyol, la seva va ser des infància un talent sense igual. Un nen prodigi que va créixer a la velocitat d'un adult.

 Va aprendre ràpidament a valorar la importància de l'esforç. "La feina guanya al talent, si el talent no treballa prou". Una lliçó aplicable a la vida: "M'he adonat durant la meva carrera que com més entreno, més sort tinc". 

Després haver-ho guanyat tot a Europa va donar el salt a la NBA, on Ricky Rubio ha hagut de lidiar amb la fugacitat de l'èxit i també amb la cruesa dels fracassos. "Abans no sabia el que era el fracàs, però m'ha ensenyat, vaig aprendre d'ell"....

SETMANA 21 (del 10 al 14 de febrer)

dilluns

Aquesta cançó transmet un sentiment profund de solitud i enyorança, amb un jo poètic que expressa el desig de comunicar-se amb algú que sembla inabastable.

Des d’una perspectiva cristiana, podem relacionar aquesta recerca de connexió amb la naturalesa de l’ésser humà de cercar Déu, especialment en els moments de foscor i solitud. Sovint, els cristians parlen amb Déu a través de l'oració, que és, en certa manera, una conversa amb algú que no es veu però en qui es té fe. Així com el protagonista de la cançó parla a la lluna amb l’esperança que l’altra persona l’escolti, el creient pot veure una metàfora de la pregària: un diàleg ple d’esperança amb el Pare celestial.

A més, la sensació de pèrdua i enyor que es respira a la cançó pot recordar la set de Déu que experimentem quan ens allunyem d’Ell. Sant Agustí deia: "Ens has fet per a tu, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que descansi en tu." Així, podríem entendre que aquesta recerca d’algú que sembla absent en realitat reflecteix el desig profund de la nostra ànima d’estar en comunió amb Déu.

dimarts

Aquesta cançó referida a nous camins i reptes enfocant-la en els canvis que es produeixen abans d’aquests. Concretament en l’àmbit de l’amor.
Tot inici té un final tard o d’hora, no només en l’amor, sinó que és aplicable a tot. Per això creiem que la nostra reflexió ha d’anar orientada en el sentit que cal aprofitar cada moment de la vida i no deixar que el que pogui passar més endavant ens condicioni en el present. Malgrat això, no interpretem que els canvis siguin una cosa negativa; ja que això fa que puguem iniciar nous camins i reptes en el nostre camí, que ens fan madurar i enriquir-nos interiorment.

En definitiva, volem remarcar que per afrontar bé els nous reptes que ens apareixeran al llarg de tota la vida cal estar disposat a rebre’ls i a saber patir els canvis de manera de poder gaudir cada moment i ser feliç.

dimecres

PREGÀRIA DE L'ESPECTADOR

L'escena final de "Cadena perpètua" és un tancament poderós a una història d'esperança i redempció. Quan en Red (Morgan Freeman) llegeix la carta del seu amic Andy, sent per primera vegada en molt de temps una cosa que havia perdut a la presó: l'esperança. L'Andy, que va aconseguir escapar i començar una nova vida, li deixa un missatge d'ànim, recordant-li que encara hi ha un món allà fora esperant-lo. Les paraules d'Andy són una invitació a creure en noves oportunitats, a no deixar-se consumir per la por i a atrevir-se a somiar amb la llibertat. La imatge d'en Red viatjant cap a Zihuatanejo simbolitza la possibilitat de començar de nou, sense importar el passat. És un recordatori que la veritable presó no són les parets que ens envolten, sinó la manca d'esperança. Al final, l’amistat i la promesa d’un futur millor es converteixen en la major recompensa d’en Red.  

dijous

"Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal" (salm 23)

divendres

Tu em mantens la llàntia encesa.
Fe.

La llàntia amb llum viva o dèbil.
Llum encesa que ens deixa veure el camí.

Llum que 
ens acompanya en la nit 
fins que arriba el dia.

Llum que ens il·lumina 
la mà oberta del germà que ens ajuda.

Llum que  
ens fa veure el Crist en aquell camí, 
en aquell afer, 
en aquell home o 
en aquella dona...

La fe, una llàntia encesa.

Tens por que s’apagui?

No.
Col·locada al bell mig del poble, 
ben enlaire, 
la comunitat se’n gaudeix.

Tota la família viu en una sola llum, 
en una sola fe, 
és llum que agermana, 
és llum que engendra amor, 
és llum que dona serenor a la vida de convivència, 
que posa paraules assenyades als llavis.

La fe informa tota la vida.

És la fe compartida la que parla sense por 
perquè no vacil·la, 
perquè es ferma. 

La fe compartida és llum que dona ciència, 
saviesa i amor.

Tu em mantens la llàntia encesa.

Maria Alavedra

SETMANA 20 (del 3 al 7 de febrer)

dilluns

A la festivitat de la Candelera celebrem la presentació de Jesús al Temple de Jerusalem de la mà de la seva mare, seguint la llei de Moisès que deia que s’havia de fer aquest ritual 40 dies després del part. . 

El sacerdot del temple encarregat de beneir a la mare i al seu fill era el vell Simeó, un home sant a qui l’Esperit Sant havia revelat que abans de morir veuria al Messies. 

Com que el naixement de Jesús va ser el 25 de desembre, la presentació al Temple es produí el 2 de febrer i Simeó va reconèxier a l’instant la naturalesa divina del nen i va comentar:

 “Els seus ulls han vist al Salvador, a qui has presentat davant de tots els pobles: la llum per il.luminar les nacions y la glòria del teu poble Israel”.

 Aquesta referència a la llum explica el motiu pel que la gent acudeix a l'Església amb Candeles que es beneeixen i s’encenen per recordar que Jesús és la llum del Món. 

Al nostre país la Verge de la Candela es venera a llocs tan distants com les Illes Canàries o , molt més aprop, a Valls on cada 10 anys es celebren unes festes espectaculars conegudes amb el nom de les Decennals.

 

dimarts

Quan Fakoly diu "Plus rien ne m'étonne" ("Ja res no m'impressiona"), s’hi percep un cert desencís que es pot interpretar, des de la fe, com una expressió de la pèrdua d'esperança en els homes i les seves estructures injustes. Això pot ser una invitació per a l'oient a posar la seva confiança en Déu, que és el veritable garant de la justícia i l'amor, tal com s'explica en molts passatges bíblics (com Isaïes 1:17: "Apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, redreceu els oprimits"). La fe cristiana convida a no resignar-se, sinó a perseverar en l'esperança activa, treballant per un món més proper al Regne de Déu.

A més, la cançó ens interpel·la sobre la nostra responsabilitat personal i col·lectiva. El catolicisme ens recorda que cada persona està cridada a ser "sal de la terra i llum del món" (Mateu 5:13-16), contribuint amb accions concretes per transformar les realitats injustes. Això pot significar lluitar contra la corrupció, ajudar els pobres o denunciar les estructures de poder que exploten els més febles.

Finalment, "Plus rien ne m'étonne" també pot ser llegida com un clam de dolor, que recorda els salms de lamentació en què el creient expressa a Déu la seva tristesa i incomprensió davant el mal del món. En aquests moments, la fe catòlica ens convida a girar-nos cap a Crist, que va patir la injustícia i el sofriment a la creu, i a trobar-hi consol i força per perseverar en el camí del bé.

dimecres

La pau

Preguem per les persones que pateixen per les guerres, per totes les famílies que pateixen famílies i perden als seus familiars. Per tots els nens que no poden ser feliços de la seva infància i han de passar-la amb por.

dijous

Us preguem Senyor per la nostra família des dels nostres pares fins als nostres germans. Cuida’ls per poder seguir gaudint de la seva companyia que ens ajuda a aixecar-nos cada matí.

Senyor, avui et preguem de tot cor per la nostra família. Et demanem que cuidis i beneeixis els nostres pares, els qui ens van donar la vida i ens han acompanyat amb amor i saviesa. Que els donis força i salut per seguir essent llum en les nostres vides, guiant-nos amb els seus consells i el seu afecte incondicional. Tracta’ls com Jesús va tractar els seus deixebles i ajuda’ls cada vegada que puguis

Protegeix també els nostres germans, amb qui compartim el camí de la vida. Que continuïn sent els nostres companys de viatge, els qui ens entenen i ens donen suport, i amb qui podem riure i confiar. Que en moments de dificultat sentin el teu suport i la teva presència, com els deixebles van sentir l’amor de Jesús.

Que la teva llum sigui present en la nostra família, guiant-nos, protegint-nos i donant-nos la pau que només tu pots oferir.

Amén.

David García i Aitor Piernagorda

divendres

     En el dia a dia, sovint donem per fet a les persones que sempre hi són. Els nostres pares, germans i fins i tot avis són els qui sempre ens sostenen. Però, amb el pas del temps, ens adonem de com de valuosa és aquesta xarxa d'amor. La família ens ensenya paciència, solidaritat i ens fa sentir que, passi el que passi, sempre hi ha algú disposat a ajudar-nos. Avui, reflexiono sobre això i em comprometo a demostrar-los l’agraïment que es mereixen.

Gràcies, Senyor, per la meva família. Per cada somriure compartit, per cada abraçada i cada paraula d'ànim. Gràcies per les mans que ens cuiden i els cors que ens estimen. Et demanem que sempre ens mantinguis units, que ens ajudem en els moments difícils i celebrem junts cada victòria. Que mai ens falti l'amor i la paciència per comprendre'ns. Que el teu amor ens guiï cada dia i ens faci forts com a família.

Alumne de 4t d'ESO

SETMANA 19 (del 27 al 31 de gener)

dilluns

Es pacifico sólo el que consigue, incluso a costa de vencerse a sí mismo
y de superar los propios prejuicios, alabar al otro.
Es pacífico el que está dispuesto a reconocer las razones de su adversario.
Somos pacíficos si no interpretamos los comportamientos
    y los esfuerzos de los demás con criterios superficiales.
Servimos a la causa de la paz si no comprometemos no sólo por la causa de nuestra libertad
    sino también por la de los otros.
Servimos a la causa de la paz si aprendemos poco a poco
    a no percibir sólo la injusticia de la que nosotros somos víctimas,
    sino también la injusticia de la que son víctimas otros.
Somos pacíficos si cumplimos cada día pequeños actos de virtud:
ser amable con quienes se tiene poder,
no inclinarse ante quienes son más fuertes,
no considerarse demasiado importante
ni creerse insustituible.

                KARL RAHNER, adaptado

dimarts

La lletra de "Redemption Song" també destaquen la necessitat de "emancipar-nos de la por" i de "embrutar-nos les mans i netejar-les amb les llàgrimes". Aquestes imatges poden connectar-se amb la idea cristiana de superar els temors a través de la fe i de tractar amb els pecats i les dificultats amb humilitat i arrepentiment.

En el cristianisme, la pau no només és vista com l'absència de conflictes, sinó com una pau profunda i duradora que ve de viure en harmonia amb Déu i amb els altres. La cançó pot inspirar una reflexió sobre com la redempció i la pau estan vinculades, i com seguir els principis cristians pot conduir a una pau autèntica tant a nivell personal com global.

Escoltem avui aquesta cançó versionada pel cantant alemany Gentleman i el fill de Marley, Ki-Mani-Marley

dimecres

PREGÀRIA DE L'ESPECTADOR

A Entrenador Carter, l’escena en què l’equip de bàsquet aprèn la importància del treball en equip transmet un missatge profund sobre la unitat i la col·laboració. Els jugadors descobreixen que l’èxit veritable no prové de l’esforç individual, sinó de la seva capacitat per donar-se suport mútuament i actuar com un sol cos. Aquest aprenentatge reflecteix que cada membre té un paper essencial i que el compromís col·lectiu supera qualsevol talent individual. El treball en equip ensenya humilitat, responsabilitat i la força de la solidaritat. Més enllà de l’esport, aquesta lliçó ens convida a valorar les connexions humanes i a entendre que les fites compartides ens enforteixen com a comunitat. És un recordatori que, junts, podem superar qualsevol desafiament.  

dijous

DIA DE LA PAU I LA NO VIOLÈNCIA

divendres

La cançó planteja preguntes fonamentals sobre la possibilitat de la pau enmig de la injustícia i el conflicte. Aquesta incertesa pot recordar als cristians que viuen en un món amb molts desafiaments, però també els convida a ser part de la solució mitjançant la seva participació activa en la construcció de la pau.

SETMANA 18 (DEL 20 AL 24 de gener)

dilluns

Fa uns dies que hem tornar de les vacances de Nadal i Reis. Ens ha costat una mica, oi? Per què?

Però ara ja hi estem ben ficats en la vida ordinària de cada dia. Curiosament, Jesús també va per feina Ha deixat el seu poble, on feia de fuster i creixia en bondat i enteniment, i se’n va a veure Joan, que estava batejant al riu Jordà. Per això en el dibuix hi ha tanta aigua. En què us fa pensar l’aigua? Sant Francesc deia que l’aigua era útil, humil i neta. Hi estaries d’acord? Per què? 

Però Jesús abans de començar aquells tres anys de tanta feina, vol anar a veure Joan Baptista. I quan és allí i Joan el bateja, sent com una llum que ve del cel que li diu: “Jesús, tu ets el meu Fill. Et dono el meu Esperit, la meva força!

Recordem quina va ser la feina que farà Jesús per tot els pobles i ciutats del seu país?

Necessita que l’Esperit l’ animi. Quan tenim ànims ganes i la força de Déu som millors i estem més feliços. Heu comprovat que és veritat que l’Esperit de Déu ens ajuda? Quan?

dimarts

Aquest curt posa en valor el fet de posar-se al lloc dels altres, comprendre com es senteixen

i ajudar-los. Hem de ser conscients que tothom té problemes i sempre podem fer alguna

cosa per ells, per petita que sigui.

Irene Llobet Escolà

Martina Rovira Vázquez

dimecres

PREGÀRIA DE L'ESPECTADOR

L’escena de El club dels poetes morts on el professor Keating introdueix el concepte de carpe diem és una poderosa invitació a reflexionar sobre la fugacitat de la vida i la importància d’aprofitar el present. En mostrar als estudiants imatges de generacions passades, els impulsa a comprendre que el temps és limitat i que no hem de posposar els nostres somnis o aspiracions. Aquest missatge ens recorda que viure plenament significa assumir riscos, perseguir les nostres passions i valorar cada moment com a únic i irrepetible. Més enllà de complir amb expectatives externes, carpe diem ens anima a trobar allò que realment ens omple i a abraçar la vida amb valentia i autenticitat.  

dijous

En Amor i Control, descriu com una família s'uneix per a fer costat a una mare en un hospital, simbolitzant la força de l'amor familiar en temps de crisi. Això pot interpretar-s'en tèrmit d'una resignació davant la voluntat de Déu o d'una força superior, una acceptació que molts veuen com una manera de rendir-s'a un poder diví que està fora del *nostre control. També, la presència implícita de valors com l'amor i l'esperança en temps d'adversitat reflecteix una perspectiva pròxima a la visió de moltes persones sobre el paper de Déu en les seves vides, particularment en situacions de sofriment.

Alumnes 4t d'ESO

divendres

Aquesta cançó pretén expandir el missatge de viure plenament la vida i superar els moments que per més difícils que siguin, tothom ha de seguir cap endavant i enfocar-se en les coses positives de la vida. 

Alumnes 4t d'ESO

SETMANA 17 (del 13 al 17 de gener)

dilluns

"Mentre feien camí, un li digué: Et seguiré arreu on vagis." (Lc 9, 57) El desig dels apòstols de seguir Jesús allí on vagi és el motiu d'aquest cant. El Camí era com els primers cristians anomenàven la fe en Jesús, que se'ns revela com el nostre "Camí, veritat i vida" (Jn 14, 6). I tu, els vols seguir allí on et digui? Creus que els seus camins són bons? #iwillfollowyou

dimarts

Us demanem, Senyor, pels nostres avis, que tant ens han cuidat i ens han estimat. Doneu-los salut i força, perquè continuïn amb nosaltres compartint la seva saviesa i experiència. Que cada moment al seu costat sigui ple de pau i amor. Agraïm tots els moments al seu costat i la seva presència que ens acompanyarà per al resta de la nostra vida . No oblidem els seus consells , els seus acudits , els seus somriures , que aquella petita llum que tant brilla mai s’apagui a la nostra consciència. Preguem perquè puguem tornar-los tot el que ens han donat amb la mateixa bondat i tendresa. Tant de bo siguin eterns. Amén.

Júlia Gallego i Berta Galeano

dimecres 

Sempre valorem les coses, ja siguin persones o qualsevol cosa, quan les perdem. A vegades no les valorem fins que no les tenim i ens adonem del molt que ens importen realment. Si solucionem les cosas i les tornem a tindre valorariem al tornar a tindre, pero a vegades per desgràcia no poden tornar aquestes cosas o persones.

Alumnes 4t d'ESO

dijous

Us demanem, Senyor, per aquelles persones que no han tingut una vida fàcil. Preguem també per aquells que no han pogut estar presents per gaudir de la vida, per tantes pèrdues que hem viscut al llarg del temps.

Preguem per les disputes innecessàries que han causat patiment a famílies innocents, que no n’eren conscients ni responsables. Nosaltres sovint no volem acceptar que estem destruint el planeta i no fem cas de les senyals que Vós, Déu, ens envieu.

Si continuem així, l’únic que aconseguim és que el nostre planeta es "rebel·li" contra nosaltres. És per això que patim el canvi climàtic, les tempestes devastadores, que destrueixen milers de cases, famílies i urbanitzacions, així com camps de conreu que els agricultors han preparat amb esforç durant mesos. Tot això passa per culpa nostra, perquè no som conscients del mal que estem provocant.

Això, en el futur, podria significar la desaparició de boscos sencers, de milers i milers d'arbres. I, al final, si no fem res per canviar-ho, patirem les conseqüències i morirem per culpa de la nostra pròpia irresponsabilitat.

Només us demanem, Senyor, que ens ajudeu a ser més conscients i que inspireu accions per canviar aquesta situació abans que empitjori encara més.

Alumne 4t d'ESO

divendres

Dissabte, 31 de desembre del 2022, moria a Roma a l’edat de 95 anys el que va ser Papa, Bisbe de Roma i successor de sant Pere. Va renunciar al pontificat l’11 de febrer del 2013 i, des d’aleshores, ha romàs retirat al silenci i a l’oració en un habitatge situat dins dels jardins del Vaticà.

Recordem avui unes paraules als joves: “No tingueu por de Crist! Ell no pren res, sinó que ho dóna tot. Qui es dóna a ell, rep el cent per u. Sí, obriu de bat a bat les portes a Crist i hi trobareu la vida veritable”. 

SETMANA 16 (del 8 al 10 de gener)

dimecres

Sobre la llibertat:

"La llibertat d’un acaba quan es limita la d'algú altre".

Per què neguem la llibertat, doncs? Per què senyalem la diferència i no la deixem existir en pau? Per què només estem d’acord amb la llibertat si està dins les limitacions ja imposades? Per què, si se suposa que l’ésser humà anhela la llibertat, estem tan tancats de ment? 

Qui som per a limitar la llibertat d’algu? Qui som? I per què, a vegades, deixem que ens la treguin? 

Per a que un dia, el desig de llibertat sigui major que la por. Per a que un dia obrin els ulls encara més persones. Que la llibertat no és desordre, sinó l'existència al seu màxim exponent, l’art i l’amor, el dret a existir i a viure, que siguem persones i no només humans. 

Tanca els ulls per obrir la ment durant aquesta cançó. 

Alumnes 4t d'ESO

dijous

"Us demanem, Senyor, per tots els nostres amics. Gràcies per la seva companyia, el seu suport i la seva alegria. Et demanem que els protegeixis i els donis força en els moments difícils. Que la nostra amistat segueixi creixent i que sempre siguem un suport els uns per als altres. Amén."

Alumnes 4t d'ESO

divendres

Pregària per als amics

Preguem pels amics, aquells que t'acompanyen en els mals moments i en els bons.

Donem les gràcies a aquells amics que t'ajuden a créixer com a persones, i en els que pots confiar. Amb els que pots ser tu mateix i no et jutgen.

Apropat a les persones que et facin sentir bé i segur, allunyat d'aquells que no t'aportin res i no sigui realment una amistat en la qual puguis confiar.

Laura Bellés i Noa Alvarez