SETMANA 20 (del 3 al 7 de febrer)

dilluns

A la festivitat de la Candelera celebrem la presentació de Jesús al Temple de Jerusalem de la mà de la seva mare, seguint la llei de Moisès que deia que s’havia de fer aquest ritual 40 dies després del part. . 

El sacerdot del temple encarregat de beneir a la mare i al seu fill era el vell Simeó, un home sant a qui l’Esperit Sant havia revelat que abans de morir veuria al Messies. 

Com que el naixement de Jesús va ser el 25 de desembre, la presentació al Temple es produí el 2 de febrer i Simeó va reconèxier a l’instant la naturalesa divina del nen i va comentar:

 “Els seus ulls han vist al Salvador, a qui has presentat davant de tots els pobles: la llum per il.luminar les nacions y la glòria del teu poble Israel”.

 Aquesta referència a la llum explica el motiu pel que la gent acudeix a l'Església amb Candeles que es beneeixen i s’encenen per recordar que Jesús és la llum del Món. 

Al nostre país la Verge de la Candela es venera a llocs tan distants com les Illes Canàries o , molt més aprop, a Valls on cada 10 anys es celebren unes festes espectaculars conegudes amb el nom de les Decennals.

 

dimarts

Quan Fakoly diu "Plus rien ne m'étonne" ("Ja res no m'impressiona"), s’hi percep un cert desencís que es pot interpretar, des de la fe, com una expressió de la pèrdua d'esperança en els homes i les seves estructures injustes. Això pot ser una invitació per a l'oient a posar la seva confiança en Déu, que és el veritable garant de la justícia i l'amor, tal com s'explica en molts passatges bíblics (com Isaïes 1:17: "Apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, redreceu els oprimits"). La fe cristiana convida a no resignar-se, sinó a perseverar en l'esperança activa, treballant per un món més proper al Regne de Déu.

A més, la cançó ens interpel·la sobre la nostra responsabilitat personal i col·lectiva. El catolicisme ens recorda que cada persona està cridada a ser "sal de la terra i llum del món" (Mateu 5:13-16), contribuint amb accions concretes per transformar les realitats injustes. Això pot significar lluitar contra la corrupció, ajudar els pobres o denunciar les estructures de poder que exploten els més febles.

Finalment, "Plus rien ne m'étonne" també pot ser llegida com un clam de dolor, que recorda els salms de lamentació en què el creient expressa a Déu la seva tristesa i incomprensió davant el mal del món. En aquests moments, la fe catòlica ens convida a girar-nos cap a Crist, que va patir la injustícia i el sofriment a la creu, i a trobar-hi consol i força per perseverar en el camí del bé.

dimecres

La pau

Preguem per les persones que pateixen per les guerres, per totes les famílies que pateixen famílies i perden als seus familiars. Per tots els nens que no poden ser feliços de la seva infància i han de passar-la amb por.

dijous

Us preguem Senyor per la nostra família des dels nostres pares fins als nostres germans. Cuida’ls per poder seguir gaudint de la seva companyia que ens ajuda a aixecar-nos cada matí.

Senyor, avui et preguem de tot cor per la nostra família. Et demanem que cuidis i beneeixis els nostres pares, els qui ens van donar la vida i ens han acompanyat amb amor i saviesa. Que els donis força i salut per seguir essent llum en les nostres vides, guiant-nos amb els seus consells i el seu afecte incondicional. Tracta’ls com Jesús va tractar els seus deixebles i ajuda’ls cada vegada que puguis

Protegeix també els nostres germans, amb qui compartim el camí de la vida. Que continuïn sent els nostres companys de viatge, els qui ens entenen i ens donen suport, i amb qui podem riure i confiar. Que en moments de dificultat sentin el teu suport i la teva presència, com els deixebles van sentir l’amor de Jesús.

Que la teva llum sigui present en la nostra família, guiant-nos, protegint-nos i donant-nos la pau que només tu pots oferir.

Amén.

David García i Aitor Piernagorda

divendres

     En el dia a dia, sovint donem per fet a les persones que sempre hi són. Els nostres pares, germans i fins i tot avis són els qui sempre ens sostenen. Però, amb el pas del temps, ens adonem de com de valuosa és aquesta xarxa d'amor. La família ens ensenya paciència, solidaritat i ens fa sentir que, passi el que passi, sempre hi ha algú disposat a ajudar-nos. Avui, reflexiono sobre això i em comprometo a demostrar-los l’agraïment que es mereixen.

Gràcies, Senyor, per la meva família. Per cada somriure compartit, per cada abraçada i cada paraula d'ànim. Gràcies per les mans que ens cuiden i els cors que ens estimen. Et demanem que sempre ens mantinguis units, que ens ajudem en els moments difícils i celebrem junts cada victòria. Que mai ens falti l'amor i la paciència per comprendre'ns. Que el teu amor ens guiï cada dia i ens faci forts com a família.

Alumne de 4t d'ESO