dilluns
Aquesta cançó transmet un sentiment profund de solitud i enyorança, amb un jo poètic que expressa el desig de comunicar-se amb algú que sembla inabastable.
Des d’una perspectiva cristiana, podem relacionar aquesta recerca de connexió amb la naturalesa de l’ésser humà de cercar Déu, especialment en els moments de foscor i solitud. Sovint, els cristians parlen amb Déu a través de l'oració, que és, en certa manera, una conversa amb algú que no es veu però en qui es té fe. Així com el protagonista de la cançó parla a la lluna amb l’esperança que l’altra persona l’escolti, el creient pot veure una metàfora de la pregària: un diàleg ple d’esperança amb el Pare celestial.
A més, la sensació de pèrdua i enyor que es respira a la cançó pot recordar la set de Déu que experimentem quan ens allunyem d’Ell. Sant Agustí deia: "Ens has fet per a tu, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que descansi en tu." Així, podríem entendre que aquesta recerca d’algú que sembla absent en realitat reflecteix el desig profund de la nostra ànima d’estar en comunió amb Déu.
dimarts
Aquesta cançó referida a nous camins i reptes enfocant-la en els canvis que es produeixen abans d’aquests. Concretament en l’àmbit de l’amor.
Tot inici té un final tard o d’hora, no només en l’amor, sinó que és aplicable a tot. Per això creiem que la nostra reflexió ha d’anar orientada en el sentit que cal aprofitar cada moment de la vida i no deixar que el que pogui passar més endavant ens condicioni en el present. Malgrat això, no interpretem que els canvis siguin una cosa negativa; ja que això fa que puguem iniciar nous camins i reptes en el nostre camí, que ens fan madurar i enriquir-nos interiorment.
En definitiva, volem remarcar que per afrontar bé els nous reptes que ens apareixeran al llarg de tota la vida cal estar disposat a rebre’ls i a saber patir els canvis de manera de poder gaudir cada moment i ser feliç.
dimecres
PREGÀRIA DE L'ESPECTADOR
L'escena final de "Cadena perpètua" és un tancament poderós a una història d'esperança i redempció. Quan en Red (Morgan Freeman) llegeix la carta del seu amic Andy, sent per primera vegada en molt de temps una cosa que havia perdut a la presó: l'esperança. L'Andy, que va aconseguir escapar i començar una nova vida, li deixa un missatge d'ànim, recordant-li que encara hi ha un món allà fora esperant-lo. Les paraules d'Andy són una invitació a creure en noves oportunitats, a no deixar-se consumir per la por i a atrevir-se a somiar amb la llibertat. La imatge d'en Red viatjant cap a Zihuatanejo simbolitza la possibilitat de començar de nou, sense importar el passat. És un recordatori que la veritable presó no són les parets que ens envolten, sinó la manca d'esperança. Al final, l’amistat i la promesa d’un futur millor es converteixen en la major recompensa d’en Red.
dijous
"Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal" (salm 23)
divendres
Tu em mantens la llàntia encesa.
Fe.
La llàntia amb llum viva o dèbil.
Llum encesa que ens deixa veure el camí.
Llum que
ens acompanya en la nit
fins que arriba el dia.
Llum que ens il·lumina
la mà oberta del germà que ens ajuda.
Llum que
ens fa veure el Crist en aquell camí,
en aquell afer,
en aquell home o
en aquella dona...
La fe, una llàntia encesa.
Tens por que s’apagui?
No.
Col·locada al bell mig del poble,
ben enlaire,
la comunitat se’n gaudeix.
Tota la família viu en una sola llum,
en una sola fe,
és llum que agermana,
és llum que engendra amor,
és llum que dona serenor a la vida de convivència,
que posa paraules assenyades als llavis.
La fe informa tota la vida.
És la fe compartida la que parla sense por
perquè no vacil·la,
perquè es ferma.
La fe compartida és llum que dona ciència,
saviesa i amor.
Tu em mantens la llàntia encesa.
Maria Alavedra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada