Pregàries setmana 7 (del 23 al 27 d'octubre)

dilluns 23

... Déu sota l’asfalt.

Presses, fums, sobredosis d'informació, atabalament de veus, cacofonia, agressions visuals, ritme de semàfors, retícula de carrers, retícula de finestres, retícula d'horaris, problemes de veïns, la feina, la ràdio de fons en tot moment, la tele, els anuncis, el supermercat, l'ascensor cansat d'escoltar xerrades sobre un temps exterior que ell mai veu, passadissos de metro inacabables, pidolaires bruts a les cantonades, conversació supèrflua de café, les darreres modes de vestits, músiques i tabacs... heus aquí el marc de fons per cercar Déu. La ciutat és el nou claustre i la nova capella del monjo de l'asfalt. Estàs disposat a cercar Déu entre el formigó?.

dimarts 24

Millor en equip

“Mejores son dos que uno: porque tienen mejor paga de su trabajo. Porque si cayere, el uno levantará a su compañero: pero ¡ay del solo! Que cuando cayere no habrá segundo que lo levante. Y si alguno prevaleciere contra uno, dos resistirán; y cordón de tres dobleces no se rompe pronto”
Proverbios, 4,9-12

COMENTARI
Aquest text bíblic ens vol fer veure que si treballem en equip ens serà molt més fàcil aconseguir el nostre objectiu, ja que, si no ens en sortim amb alguna cosa, el nostre entorn ens podrà ajudar i, entre tots, assolirem les nostres metes. Tot i que de vegades és més còmode anar per lliure i no tenir en compte els altres, normalment necessitem la seva col•laboració per tirar endavant i continuar el nostre “camí”.

dimecres 25

A vegades passa que els esquemes i projectes que ens fem es desmonten davant el vent de l'Esperit com un castell de cartes. Però d'aquestes cendres, com un au Fènix, resorgeix una altra persona feta a major imatge i semblança de Déu. No són moments fàcils, les antigues cartes volen tenir un paper en aquesta nova construcció, i cal fer un cert esforç de confiança, d'apostar per la novetat. A voltes la trobada amb algú (la parella, una amistat...) o l'Altre (Jesús i l'evangeli) provoquen aquest trencament, aquesta crida a la contrucció de quelcom nou sense por.

dijous 26

Mt 22, 18-21

Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Li responen: Del Cèsar.
Jesús els diu: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

divendres 27


Aquesta cançó de Pau Vallvé es titula Protagonistes. Som protagonistes de les nostres pròpies vides, però també hem de saber que a la vegada som els "extres" de la vida dels altres. És a dir que la nostra seqüència vital l'hem de fer desde un protagonisme compartit amb tot aquell que ens envolta. Només així farem una pel·licula digne d'un Òscar!

Pregària setmana 6 (del 16 al 20 d'octubre)

dilluns 16

Ahir va ser SANTA TERESA DE JESÚS i una bona manera de recordar aquesta figura clau dins la nostra congregació és recordar una de les seves grans metàfores: comparar la nostra ànima com un gran castell, on només és possible entrar amb l'oració.

“.… considerar nuestra alma como un castillo todo de un diamante o muy claro cristal adonde hay muchos aposentos, así como en el cielo hay muchas moradas…y en el centro y mitad de todas éstas tiene la más principal, que es adonde pasan las cosas de mucho secreto entre Dios y el alma… la puerta para entrar en este castillo es la oración y consideración, no digo más mental que vocal; que como sea oración, ha de ser con consideración; porque no advierte con quien habla y lo que pide y quien es quien pide y a quien, no la llamo yo oración, aunque mucho menee los labios…”

Seriem capaços per uns instants de desconectar-nos d'allò terrenal (internet, mòbil, televisió) i conectar-nos mentalment i no vocalment amb nosaltres mateixos i a amb Déu com feia la Santa?

Heu entrar mai dins del vostre castell de diamants?


dimarts 17
LLEGIM AQUEST  text lentament, quasi paraula per paraula, mirant d'entendre bé el què dèiem:

Que la nostra mirada sigui sempre neta i clara.
Que els nostres llavis només sàpiguen encoratjar.
Que la nostra actitud sigui ben ferma i valenta.
Que les nostres mans siguin generoses per a donar.
Que el nostre cor estigui obert per estimar tothom.
Que els nostres passos ens portin allà on puguem servir i donar alegria.
Que la nostra vida sigui radiant i generosa.
Que el nostre cor tingui sempre la pau del Senyor.

Convertim aquestes paraules en pregària per al Senyor.


dimecres 18

El perdó

Demanar perdó acostuma a ser difícil ja que ens costa reconèixer els nostres errors i quan ens fem grans molts cops en el seu lloc s’instal·la l’orgull o la covardia. El perdó és la manera de reconciliar qualsevol relació i és necessari per a la convivència. Perdonar i ser perdonat és clau per al benestar, no perdonar encara produeix més dolor. No fa que s’oblidi el mal, però ajuda a acceptar que el dolor i els errors formen part de la vida, que equivocar-se és humà.

dijous 19

Mt 9, 35-38

Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles: La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.

divendres 20

Aquest proper diumenge és el DOMUND. A l'escola durant tota la setmana hem recaptat dineres per aquesta gran missió internacional de la nostra església.

Mirem-nos d'aprop el lema d'enguany...

DOMUND 2017

“SÉ VALIENTE, LA MISIÓN TE ESPERA”

“Sé valiente”. El papa Francisco invita continuamente a tener el valor de retomar la audacia del Evangelio. Coraje y valentía para salir de nosotros mismos, para resistir la tentación de la incredulidad, para gastarnos por los demás y por el Reino, para soñar con llegar al más apartado rincón de la Tierra. Es la hora de tener valor para tomar parte en la actividad misionera de la Iglesia.

“La misión te espera”. Hasta el último confín, sin límites ni fronteras. Todos estamos llamados a la misión. El anuncio del Evangelio se ha transformado en una necesidad del creyente: es como la respiración. La mayoría de los bautizados viven la misión en el lugar donde habitan, algunos son enviados por la Iglesia a otros ámbitos geográficos; pero todos sienten la necesidad de transformar su existencia en un compromiso misionero.

Pregàries setmana 5 (Del 9 al 11 d'octubre)

dilluns 9

Posem-nos aquesta cançó al començar el dia. Fem-la  servir com un "Oferiment del dia". Prenem-nos la vida com un gran repte. Preguem amb la nostra agenda al davant i pensem en la gent que ens trobarem durant el dia, en les tasques a fer, en els nous camins per tombar...

dimarts 10

Un floc de neu no pesa res, però molts de junts poden trencar branques d'arbre. Els petits, lleugers i humils també poden canviar el món.

Senyor, ja sé que encara sóc molt jove i que poca cosa puc fer contra les injustícies del món; però m'agradaria ser el teu llapis i ajudar-te a escriure i dibuixar un món millor.

dimecres 11

Mt 18, 21-22

Aleshores Pere preguntà a Jesús: Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

Pregàries setmana 4 (Del 2 al 6 d'octubre)

dilluns 2

Ahir va ser Santa Teresa de Lisieux doctora de l'església i patrona de les missions.

Aquestes són paraules del propi Joan Pau II fent referència a la Santa:

«Creo que los jóvenes pueden encontrar efectivamente en ella una auténtica inspiradora para guiarles en la fe y en la vida eclesial, en una época en la que el camino puede estar lleno de pruebas y dudas», explicó el Santo Padre al recibir en audiencia a los peregrinos que habían venido a Roma para participar en la proclamación de la tercer mujer como doctora de la Iglesia universal «Teresa experimentó diferentes pruebas, pero recibió la fuerza para permanecer fiel y confiada».

dimarts 3

Siempre estoy soñando

Fito & Fitipaldis - Lo más lejos, a tu lado

Mientras me aguanten los huesos yo quiero seguir cantando

quiero estar estar cerca de tí, lo mas lejos.... a tu lado

Tu mirada en un balcón; tú te asomas yo te canto

He "pintaó" mi corazón con el rojo de tus labios

Sé que no puedo dormir porque siempre estoy soñando

En invierno con el sol...

...con las nubes en verano

Aquest fragment de cançó ens parla d'algú que no es vol separar d'una persona estimada. Jesús, en una de les seves paràboles, ens diu que per més que volguem, no ens podrem allunyar d'Ell, que Ell ens cuidarà, ens guiarà i ens consolarà quan ho necessitem... conèixes la paràbola de la que et parlem? Demà resolem em misteri...



dimecres 4

La paràbola del pastor (Joan 10)

Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler.

El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i

elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.

Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.

Per això Jesús continuà:

-Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.

Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.

Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

dijous 5

Pregària soldat americà Text trobat damunt del cos mort d’un soldat americà, víctima en el desembrac de l’Àfrica del Nord durant la segona guerra mundial.

Escolta, Déu meu, m'han dit que Tu no existeixes,

i com un poca-solta n'he fet cas.

Ahir vespre, dintre el cor d'un obús, vaig veure el teu firmament...

De sobte, vaig descobrir que m'havien enganyat.

Si hagués dedicat temps a contemplar les coses que Tu has fet,

hauria observat que aquesta gent refusa d'anomenar el que és pa, pa.

Jo em pregunto, Déu, si Tu consentiries d'allargar-me la mà per una

encaixada.

Això no obstant, tinc la impressió que em comprendràs.

No deixa de ser curiós que m'hagi calgut venir en aquest lloc infernal

abans de tenir temps de veure el teu rostre.

T'estimo amb totes les meves forces, heus aquí el que jo vull que sàpigues.

D'aquí a pocs moments tindrà lloc un terrible combat.

Qui ho sap? Pot succeir que arribi a casa teva aquest mateix vespre...

No hem pas estat companys fins ara.

I jo em pregunto, Déu meu, si em deus esperar a la porta.

Mira per on, ara resulta que ploro, jo, a llàgrima viva.

Ah! Si t'hagués conegut més aviat...

És curiós, després d'haver-te trobat, he perdut la por a morir.

A reveure!

divendres 6



DOMUND 2017 (per veure a tutoria)

Pregàries setmana 3 (Del 25 al 29 de setembre)

dilluns 25

12 pensaments per començar el dia

dimarts 26

Naixement Gna. Teresa Mira Garcia

Nace en Algueña, Alicante - España el 26 de septiembre de 1895. Hija de José y de Teresa. Es la segunda de nueve hermanos. La vida de familia la forma en las virtudes humanas de fraternidad y donación a los otros.

Teresa Mira, vivió como Carmelita Misionera Teresiana desde 1915 hasta su muerte, el 26 de febrero de 1941. Su itinerario apostólico fue breve,como su vida, pero intenso en el ejercicio de la caridad.

Oremos:

Oh Dios, que te complaces en los humildes y sencillos de corazón, glorifica a tu sierva Teresa que hizo ideal de su vida amarte sin ostentación y darse por tu amor a cuantos la trataban, y concédenos que sepamos servirte y amarte como ella, sin reservas, y ahora la gracia que te pedimos por su intercesión. Por Jesucristo Nuestro Señor. Amén  

dimecres 27

La pregària que agrada a Déu és aquella que passa de la trobada personal amb Ell a una vida consagrada al servei dels altres. L’oració expressa obertura, confiança i sentit de la necessitat de Déu. El que se sent autosuficient no prega, sinó que es complau en ell mateix. L’oració autèntica demana transparència, coherència i autenticitat. 

Papa Francesc

dijous 28

Avui busca un racó tranquil, que t'ajudi a no distreure't. Tanca els ulls i agafa aire pel nas en una inspiració profunda i suau. Deixa'l anar també pel nas, lentament, sense presses. Fes-ho dues o tres vegades, i quan et sentis assossegat comença la teva pregària.

Jesús, ajuda'm a ser generós, a compartir amb els altres allò que sento tan meu. A acceptar també el compartir les coses dels altres, a no depreciar-les per ser diferents o més senzilles que les meves.

Ajuda'm a ...

Te'n dono gràcies.

divendres 29

t’hi va la vida

Hi ha un salm (nº 103) en la línia de la filosofia del "Carpe Diem" que ens recorda que ens fa adonar d'allà que és important i d'allò que no ho és:
 
La vida de l'home
dura com l'herba,
La seva florida és com la dels camps;
desapareix quan hi passa una ventada,
I ni es coneix el lloc on era.
 
Però l'amor de Déu pels homes
És de sempre i dura sempre;
La seva bondat s'estén
als fills dels fills..."

Pregàries setmana 2 (Del 18 al 22 de setembre)

dilluns 18

Afrontem la segona setmana. Un cop ja estem tots presentats ja ens podem posar a treballar de veritat.

La feina és un bé com ho és el menjar, l’aigua... i també és un dret de tots. L’escola és necessària per a realitzar-nos com a persones en societat.

Jesús, ajuda’ns a saber valorar des del primer dia l’oportunitat que l’escola representa en la nostra formació con a persones.

Ens comprometem a esforçar-nos per superar els entrebancs, a tenir constància i voluntat en el treball de cada dia, a respectar els mestres i companys, ... 

Volem ser uns bons alumnes !

dimarts 19

res no ens separarà de l’amor de Déu

Els Celtas Cortos han descobert un estil de vida autèntic, una aventura plena d'il·lusions, de lluita, de ganes de millorar-se i cambiar coses... i això els fa cantar que "No nos podrán parar".
            Anant un xic més enllà, amb el pas dels temps, hom pot mirar enrera i, a part de constatar un camí fet, trobar que hi ha hagut Algú altre acompanyant i animant aquest procés. És a dir, repassant la nostra història trobem que, en alguns moments especials com ara uns camps de treball o unes trobades amb uns bons amics, podem dir aquella frase de "aquí ha habido duende" o similar.
            Quan això s'esdeveneix un es sent, en certa manera, com "sostingut" i "mimat". És a partir d'aquesta experiència, gratuïta i sorpenent, que podem dir que ens sentim fonamentats en una certesa personal inquebrantable.
            Els primers cristians van formular aquesta certesa en passatges com aquest que tens a continuació. En aquest text la sentència "No nos podrán parar" queda expressada amb el "Res ens podrà separar de l'Amor de Déu".

dimecres 20

Seguint amb el fil de la pregària del dia anterior...

Què direm, doncs, davant d'això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? Qui s'alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres? Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? Tal com diu l'Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. 

Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.


(Romans 8, 31-39)

dijous 21

Ja fa molts dies que ja hem tornt de vacances amb la família i hem passat estones de tot. Divertides i enriolades, molt acompanyades, una mica avorrides, serioses o amb males cares, interessants, diferents, ... totes elles ens han portat a unes experiències i a uns sentiments que hem anat vivint potser sense massa reflexió.

Avui podríem fer una parada i pensar:
Com em trobo avui?
Tinc alguna cosa per a agrair-li a Déu? Ho faig.
Tinc alguna cosa per a lamentar? Demano perdó.

divendres 22

Ser Feliç

Pots tenir defectes, estar ansiós i viure irritat algunes vegades, però no t'oblidis que la teva vida és la major empresa del món.

Només tu pots evitar que ella vagi en decadència.

Hi ha molts que t'aprecien, t'admiren i t'estimen.

M'agradaria que recordessis que ser feliç, no és tenir un cel sense tempestes, un camí sense accidents, treballs sense cansament, relacions sense decepcions.

Ser feliç és trobar força al perdó, esperança en les batalles, seguretat a la llotja de la por, amor en els desencontres.

Ser feliç no és només valoritzar el somriure, sinó també reflexionar sobre la tristesa.

No és just commemorar l'èxit, sinó aprendre lliçons en els fracassos.

No és just tenir alegria amb els aplaudiments, sinó tenir alegria en l'anonimat.

Ser feliç és reconèixer que val la pena viure la vida, malgrat tots els desafiaments, incomprensions, i períodes de crisi.

Ser feliç no és una fatalitat del destí, sinó una conquesta per a qui sap viatjar cap a dins del seu propi ésser.

Mai desisteixis ....

Mai desisteixis de les persones que estimes.

Mai desisteixis de ser feliç, ja que la vida és un espectacle imperdible!.

Pregàries setmana 1 (del 12 al 15 de setembre)

dimarts 12

Benvinguts de nou a tots al blog de pregàries matinals!

Per aquest curs el lema torna a ser: “Jesús en línia... Clica dins teu”.  

La interioritat és una aspecte desconegut fruit del nostre dia a dia d’estrès i de les ambicioses metes personals i col·lectives que ens anem marcant.

Necessitem trobar un canal que ens permeti saber qui som realment. Mirar-nos cap endins.

El proper divendres a tutoria farem una activitat que ens permetrà conèixe'ns i fer silenci per saber créixer interiorment. 

Molts bon curs a tots!

dimecres 13

Com sabeu tots, aquest agost ha sigut dramàtic pels atacs terroristes que hem patit de ben a prop. Dediquem aquest segon dia de classe a fer una estona d'oració per les víctimes d'aquest conflicte.

Una pregària per Barcelona

Pels morts, en primer lloc.

Per les seves històries truncades,

per ser víctimes d'una violència terrorista absurda.

Per tot el dolor que aquestes morts sobtades deixen enrere.

Per les altres víctimes, ferits de diferent consideració,

que hauran de bregar com les seqüeles de l'horror experimentat

en aquests minuts de pànic i mort.

Pels familiars i amics que es veuen enfrontats a afrontar

les conseqüències d'aquest terrorisme salvatge.

Pels fanàtics que creuen que la violència aconsegueix alguna cosa,

perquè obrin els ulls, el cor i l'entranya

a una lògica que no es basa en l'odi o la destrucció.

Pels qui han d'intentar que això no passi:

autoritats, forces de seguretat, i tants d'altres.

Que segueixin fent la seva feina amb convicció, amb paciència,

amb generositat i amb perseverança,

encara que de vegades l'agressor aconsegueixi colpejar.

Per la gent de pau que, davant d'això,

seran assenyalades injustament,

per entrar en una etiqueta, una categoria

o una adscripció religiosa.

Per la pau.

Que es converteixi en clam,

en camí i en resultat

dijous 14

Pregària d'inici de curs

Aquí ens tens Senyor; reprenent un nou curs, un nou projecte, un nou grup... 
Les vacances, potser ens queden lluny, i hem tornat al ritme de les classes, la feina, la rutina... 
Però ara ens posem davant teu, amb un farcell carregat de projectes i d'il·lusions; tenim molts motius per estar contents i engrescats! 
Molts nous reptes per afrontar! I moltes inquietuds que ara volem oferir-te. 

T'encomanem a Tu aquest nou curs. Sabem que hi seràs present i que faràs camí amb nosaltres. 
Volem que ens ajudis a saber compartir-lo amb els companys del grup, perquè ens sigui més enriquidor i ens sentim més acompanyats, més comunitat. 

Ens agradaria que fos un curs on la pregària i la vivència hi siguin molt presents. On la pregària ens ajudi a millorar el nostre dia a dia, i on la nostra quotidianitat senti la necessitat de buscar el repòs en la pregària. Pregària i Vida. Escoltar i Actuar. 

Sabem que no serà sempre fàcil. El cansament, el desànim, la mandra, els nervis... la por... potser que ens facin perdre de vista aquests nous horitzons, que avui ens proposem. Potser que no s'esdevinguin com avui ens agradaria. Et demanem que també en aquests moments sapiguem trobar-t'hi. Que busquem la força en la pregària, i que el grup sàpiga ser receptiu i acollidor si a algú no li van les coses com voldria. 
Que en tot el que fem, puguis servir-te de nosaltres per manifestar-te al món.

divendres 15

... som un iogurt amb data de caducitat

Som un iogurt amb data de caducitat. La mort a tots ens agermana, "és el misteri que ens fa a tots iguals".
Això no ens ha de desanimar, disposem d'un temps i està a les nostres mans prendre una opció o deixar-ho còrrer. Viure la vida o deixar que aquesta ens visqui i prou, heus ací el dilema. És el mateix dilema que planteja el mag Gandalf a Frodo en la primera part de "El Senyor dels Anells":
"(No podem decidir l'època en la que ens ha tocat viure), L'únic que podem decidir és què fer amb el temps que se'ns ha concedit"(Gandalf el Gris)