dilluns, 2 d’octubre del 2017

Pregàries setmana 4 (Del 2 al 6 d'octubre)

dilluns 2

Ahir va ser Santa Teresa de Lisieux doctora de l'església i patrona de les missions.


Aquestes són paraules del propi Joan Pau II fent referència a la Santa:

«Creo que los jóvenes pueden encontrar efectivamente en ella una auténtica inspiradora para guiarles en la fe y en la vida eclesial, en una época en la que el camino puede estar lleno de pruebas y dudas», explicó el Santo Padre al recibir en audiencia a los peregrinos que habían venido a Roma para participar en la proclamación de la tercer mujer como doctora de la Iglesia universal «Teresa experimentó diferentes pruebas, pero recibió la fuerza para permanecer fiel y confiada».


dimarts 3

Siempre estoy soñando

Fito & Fitipaldis - Lo más lejos, a tu lado

Mientras me aguanten los huesos yo quiero seguir cantando
quiero estar estar cerca de tí, lo mas lejos.... a tu lado
Tu mirada en un balcón; tú te asomas yo te canto
He "pintaó" mi corazón con el rojo de tus labios

Sé que no puedo dormir porque siempre estoy soñando
En invierno con el sol...
...con las nubes en verano














Aquest fragment de cançó ens parla d'algú que no es vol separar d'una persona estimada. Jesús, en una de les seves paràboles, ens diu que per més que volguem, no ens podrem allunyar d'Ell, que Ell ens cuidarà, ens guiarà i ens consolarà quan ho necessitem... conèixes la paràbola de la que et parlem? Demà resolem em misteri...



dimecres 4


La paràbola del pastor (Joan 10)

Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler.
El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i

elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
Per això Jesús continuà:
-Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.
Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.
Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

dijous 5


Pregària soldat americà Text trobat damunt del cos mort d’un soldat americà, víctima en el desembrac de l’Àfrica del Nord durant la segona guerra mundial.

Escolta, Déu meu, m'han dit que Tu no existeixes,
i com un poca-solta n'he fet cas.
Ahir vespre, dintre el cor d'un obús, vaig veure el teu firmament...
De sobte, vaig descobrir que m'havien enganyat.
Si hagués dedicat temps a contemplar les coses que Tu has fet,
hauria observat que aquesta gent refusa d'anomenar el que és pa, pa.
Jo em pregunto, Déu, si Tu consentiries d'allargar-me la mà per una
encaixada.
Això no obstant, tinc la impressió que em comprendràs.
No deixa de ser curiós que m'hagi calgut venir en aquest lloc infernal
abans de tenir temps de veure el teu rostre.
T'estimo amb totes les meves forces, heus aquí el que jo vull que sàpigues.
D'aquí a pocs moments tindrà lloc un terrible combat.
Qui ho sap? Pot succeir que arribi a casa teva aquest mateix vespre...
No hem pas estat companys fins ara.
I jo em pregunto, Déu meu, si em deus esperar a la porta.
Mira per on, ara resulta que ploro, jo, a llàgrima viva.
Ah! Si t'hagués conegut més aviat...
És curiós, després d'haver-te trobat, he perdut la por a morir.
A reveure!

divendres 6



DOMUND 2017 (per veure a tutoria)






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

Apadrinaments Filipines 2017