Pregàries setmana 2 (Del 18 al 22 de setembre)

dilluns 18

Afrontem la segona setmana. Un cop ja estem tots presentats ja ens podem posar a treballar de veritat.

La feina és un bé com ho és el menjar, l’aigua... i també és un dret de tots. L’escola és necessària per a realitzar-nos com a persones en societat.

Jesús, ajuda’ns a saber valorar des del primer dia l’oportunitat que l’escola representa en la nostra formació con a persones.

Ens comprometem a esforçar-nos per superar els entrebancs, a tenir constància i voluntat en el treball de cada dia, a respectar els mestres i companys, ... 

Volem ser uns bons alumnes !

dimarts 19

res no ens separarà de l’amor de Déu

Els Celtas Cortos han descobert un estil de vida autèntic, una aventura plena d'il·lusions, de lluita, de ganes de millorar-se i cambiar coses... i això els fa cantar que "No nos podrán parar".
            Anant un xic més enllà, amb el pas dels temps, hom pot mirar enrera i, a part de constatar un camí fet, trobar que hi ha hagut Algú altre acompanyant i animant aquest procés. És a dir, repassant la nostra història trobem que, en alguns moments especials com ara uns camps de treball o unes trobades amb uns bons amics, podem dir aquella frase de "aquí ha habido duende" o similar.
            Quan això s'esdeveneix un es sent, en certa manera, com "sostingut" i "mimat". És a partir d'aquesta experiència, gratuïta i sorpenent, que podem dir que ens sentim fonamentats en una certesa personal inquebrantable.
            Els primers cristians van formular aquesta certesa en passatges com aquest que tens a continuació. En aquest text la sentència "No nos podrán parar" queda expressada amb el "Res ens podrà separar de l'Amor de Déu".

dimecres 20

Seguint amb el fil de la pregària del dia anterior...

Què direm, doncs, davant d'això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? Qui s'alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres? Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? Tal com diu l'Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. 

Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.


(Romans 8, 31-39)

dijous 21

Ja fa molts dies que ja hem tornt de vacances amb la família i hem passat estones de tot. Divertides i enriolades, molt acompanyades, una mica avorrides, serioses o amb males cares, interessants, diferents, ... totes elles ens han portat a unes experiències i a uns sentiments que hem anat vivint potser sense massa reflexió.

Avui podríem fer una parada i pensar:
Com em trobo avui?
Tinc alguna cosa per a agrair-li a Déu? Ho faig.
Tinc alguna cosa per a lamentar? Demano perdó.

divendres 22

Ser Feliç

Pots tenir defectes, estar ansiós i viure irritat algunes vegades, però no t'oblidis que la teva vida és la major empresa del món.

Només tu pots evitar que ella vagi en decadència.

Hi ha molts que t'aprecien, t'admiren i t'estimen.

M'agradaria que recordessis que ser feliç, no és tenir un cel sense tempestes, un camí sense accidents, treballs sense cansament, relacions sense decepcions.

Ser feliç és trobar força al perdó, esperança en les batalles, seguretat a la llotja de la por, amor en els desencontres.

Ser feliç no és només valoritzar el somriure, sinó també reflexionar sobre la tristesa.

No és just commemorar l'èxit, sinó aprendre lliçons en els fracassos.

No és just tenir alegria amb els aplaudiments, sinó tenir alegria en l'anonimat.

Ser feliç és reconèixer que val la pena viure la vida, malgrat tots els desafiaments, incomprensions, i períodes de crisi.

Ser feliç no és una fatalitat del destí, sinó una conquesta per a qui sap viatjar cap a dins del seu propi ésser.

Mai desisteixis ....

Mai desisteixis de les persones que estimes.

Mai desisteixis de ser feliç, ja que la vida és un espectacle imperdible!.