Dilluns
Dimarts
UN NOU ANY
Dimecres
La cançó “Sebas, Guille y los demás” d’Amaral ofereix una reflexió nostàlgica i sincera sobre l’amistat i el pas del temps. A través del record d’un grup d’amics, la cançó mostra com la joventut està marcada per la intensitat dels vincles, els somnis compartits i la sensació que tot és possible quan es viu acompanyat. L’amistat apareix com un espai de llibertat, de suport mutu i d’identitat col·lectiva.
Tanmateix, la lletra també posa de manifest com la vida va separant camins. Les responsabilitats, les decisions i els canvis personals fan que aquells amics que ho eren tot vagin quedant en la memòria. No hi ha retret, sinó una malenconia suau que accepta que créixer implica perdre certa proximitat, tot i no perdre l’afecte.
La cançó convida a valorar l’amistat no només per la seva permanència en el temps, sinó per l’empremta que deixa. Encara que els amics ja no siguin presents en el dia a dia, continuen formant part del que som. En aquest sentit, Amaral ens recorda que l’amistat veritable no sempre consisteix a estar junts per sempre, sinó a haver compartit moments que ens construeixen i ens acompanyen fins i tot des del record.
Dijous
“Numb” de Linkin Park reflexiona sobre la pressió constant de complir les expectatives dels altres i el desgast emocional que provoca intentar ser algú que no s’és. La cançó mostra com aquesta lluita porta a una pèrdua d’identitat, generant sentiments d’incomprensió, buit i desconnexió emocional, i la por de no ser suficient per als altres. A través de la seva intensitat musical i lírica, l’obra expressa un conflicte intern profund i un desig d’alliberament. En conjunt, convida a reflexionar sobre la importància de valorar-se, reconèixer les pròpies emocions i viure des de l’autenticitat.
(Activar els subtítols)
Divendres
La pregària dels alumnes.
3r d'ESO (2024-25).
Que no em falti mai la claredat per a entendre
que cada pas cap endavant compta, encara que sigui petit.
Que jo mateixa pugui acceptar el jo d’avui
sense oblidar el que vull ser en un futur.
Que quan em trobi davant d’un mur, sigui capaç
de recordar que les pedres també formen el camí.
I que mai perdi la fe en mi mateixa, ni el
poder del temps, ni la força que tinc per a continuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada