SETMANA 19 (DEL 26 AL 30 DE GENER)

SETMANA DE LA PAU

Dilluns

Pregària per la Pau

Senyor de la vida i de l’esperança,
avui alcem la nostra veu en un món ferit,
marcat per guerres, injustícies, pors i divisions.
Enmig del soroll, la pressa i el dolor,
et demanem el do preciós de la pau.

Una pau que no sigui només absència de conflicte,
sinó presència viva de justícia, diàleg i respecte.
Una pau que neixi en els cors,
es tradueixi en gestos quotidians
i s’estengui als pobles, a les nacions
i a cada racó de la humanitat.

Il·lumina aquells que tenen poder de decisió,
perquè triïn el camí de la trobada i no el de la violència.
Sostén aquells que pateixen les conseqüències de l’odi,
els desplaçats, els oblidats, les víctimes silencioses,
i fes-nos sensibles al seu dolor.

Fes-nos artesans de pau en aquest temps tan fràgil,
capaços d’escoltar, perdonar i construir ponts.
Que no ens acostumem a la guerra
ni es refredi la nostra compassió davant el sofriment aliè.

Que la pau sigui el nostre compromís diari,
la nostra paraula ferma i la nostra acció valenta.
I que, fins i tot en la foscor del món actual,
mai deixem de creure
que la pau és possible i necessària.

Amén.

Dimarts

Aquest vídeo ens recorda que la pau comença amb la nostra actitud. La manera com parlem, escoltem i tractem els altres té un impacte real en l’ambient que ens envolta. Un gest de respecte pot canviar un dia; una paraula feridora pot deixar empremta.

“Fes amb els altres el que t’agradaria que fessin amb tu” ens convida a posar-nos al lloc de l’altre abans d’actuar. La pau no és només una cosa llunyana que depèn dels governs o del món adult: es construeix cada dia a l’aula, a casa, amb els amics i a les xarxes.

Cadascú pot triar quina actitud aporta. I aquestes petites eleccions són les que, a poc a poc, fan un món més just i pacífic.

Dimecres

La cançó One Love de Bob Marley ens recorda que, malgrat les diferències, tots formem part d’una mateixa humanitat. El seu missatge ens convida a viure des de l’amor, el respecte i la unitat, com a camí cap a la pau. Marley ens fa veure que la pau no és només l’absència de conflictes, sinó una actitud davant la vida i els altres. Quan escoltem la cançó, som convidats a deixar enrere l’odi, els prejudicis i la indiferència. La pau comença en les relacions quotidianes, en la manera com parlem, escoltem i actuem. Si aprenem a reconèixer l’altre com a igual, encara que sigui diferent, construïm ponts en lloc de murs. One Love ens recorda que la pau és una responsabilitat compartida i que cadascú pot contribuir-hi amb petits gestos d’amor i solidaritat. En un món ple de divisions, aquest missatge continua sent necessari i actual.

Dijous

La cançó Heal the World ens recorda que la pau i la justícia comencen cuidant el nostre entorn i les persones que ens envolten. Michael Jackson ens anima a no ignorar el sofriment, sinó a actuar amb empatia i solidaritat. Cada gest amable, cada ajuda que oferim, pot contribuir a fer un món més segur i acollidor. La pau no és només un ideal llunyà; és una responsabilitat diària que comença amb petites accions. Ens convida a ser conscients de la nostra influència sobre els altres i sobre el planeta, i a treballar junts per curar les ferides del món.

(Clica sobre "ver en youtube")

Divendres

Senyor, fes que aprenguem a viure en pau,
a respectar els altres i a cuidar el nostre món.
Que les nostres paraules i accions construeixin harmonia,
i que la comprensió i la solidaritat guiïn els nostres cors.
Ajuda’ns a sembrar la pau allà on hi hagi conflicte
i a ser llum en els llocs d’ombra.
Amén.

SETMANA 18 (DEL 19 AL 23 DE GENER)

Dilluns

«El retorn del fill pròdig» de Rembrandt

Aquest quadre convida a reflexionar profundament sobre el valor cristià de la misericòrdia i el perdó.

Recordes la paràbola del fill pròdig? Tracta sobre un pare que tenia dos fills. El més jove li va demanar l’herència per marxar lluny, on la va malbaratar vivint sense responsabilitat. Quan es va quedar sense res i va caure en la misèria, va decidir tornar a casa penedit. El seu pare el va rebre amb una gran alegria i el va perdonar immediatament. El fill gran, en veure-ho, es va sentir molest i tractat injustament. Aleshores el pare li va explicar que era motiu de celebració perquè el seu germà, que estava perdut, havia tornat.

L’escena mostra el moment en què el pare acull el fill que torna penedit, sense retrets, amb un gest d’amor incondicional. La llum suau, les mans del pare i l’actitud humil del fill expressen visualment el missatge evangèlic d’un Déu que sempre perdona i acull.

L'obra permet contemplar, més enllà de les paraules, el cor compassiu del Pare.

El quadre «El retorn del fill pròdig» de Rembrandt es pot trobar actualment al Museu de l’Hermitage, a Sant Petersburg (Rússia). Forma part d’una de les col·leccions d’art més importants del món i és una de les obres més admirades del museu per la seva profunditat espiritual i humana.

Dimarts

L'escena d'Invictus en què Nelson Mandela, interpretat per Morgan Freeman, reuneix els treballadors al seu despatx és un moment clau que encapsula la seva visió de reconciliació i lideratge transformador. En dirigir-se tant als antics empleats com als nous, Mandela deixa clar que el canvi veritable no només s'aconsegueix amb paraules, sinó amb accions que promoguin la unitat i el perdó. El seu discurs és una crida a superar la por i les divisions del passat per treballar junts cap a un futur comú. Aquesta escena és un recordatori poderós que la inclusió i la comprensió són eines fonamentals per construir una nació més forta i unida.  

Dimecres

“No Surrender” de Bruce Springsteen parla de resistir i de l’amistat, però també ens convida a mirar dins nostre. La cançó ens recorda que és important mantenir-nos fidels als nostres valors i als nostres somnis, encara que la vida sigui difícil. Ens anima a ser honestos amb nosaltres mateixos i a no traicionar-nos per pressió o por. De vegades, la veritable força no es veu, perquè està en el nostre interior, en aquells moments en què reflexionem, afrontem dubtes o ens sentim insegurs. Escoltar aquesta cançó pot ajudar-nos a connectar amb el que sentim de veritat i a descobrir de què som capaços quan ens mantenim autèntics. Al final, “No Surrender” ens inspira a no rendir-nos i a confiar en la nostra força interior, recordant-nos que la valentia comença dins nostre.

Dijous

La pregària dels alumnes.

3r d'ESO 2024-25.

Aquesta cançó tracta sobre la diversitat i la inclusió.

Tots tenim les nostres peculiaritats i diferències, però no per això som menys que ningú. Podem ser: baixets, alts, prims, grassos, podem portar ulleres, no portar-ne, tenir pigues, cabells curts, arrissats, llisos... podríem dir mil diferències més i no acabaríem mai.

Cadascú és un món i destaquem per aquestes per això no hem de sentir-nos jutjats ni intimidats. Malauradament en aquesta societat les persones ens jutgem per la nostra aparença, per la personalitat o pel simple fet de ser diferents, però no som conscients que les diferències és el que ens fa ser especials i el que ens fa brillar com a únics i perfectes.

Divendres

El proper diumenge 25 de gener és el dia del Nen Jesús de Praga.

El Nen Jesús de Praga fou confiat als Carmelites Descalços l’any 1628, que en van difondre la devoció des del seu convent de Praga. La imatge quedà profundament unida a l’espiritualitat carmelitana pel seu missatge de senzillesa, confiança filial i pregària. Des d’aleshores, el Nen Jesús de Praga és un signe central de la fe i la missió del Carmel.

SETMANA 17 (DEL 12 AL16 DE GENER)

Dilluns

Dimarts

UN NOU ANY

Jesús, germà, amic.

Comencem un nou any. Gràcies.

Gràcies per tot el que he viscut

en l'any que acabem,

i gràcies per tot el que viuré

en l'any que comença.

Gràcies per la gent que tinc a prop,

gràcies per les coses noves

que apareixen a la vida,

gràcies també pels problemes i les tristeses,

perquè els puc viure amb Vós.

I us demano que tots els bons desigs

que tots tenim i diem de cara al nou any,

sapiguem fer-los realitat.

Sobretot, que sapiguem fer realitat

tot allò que serveixi

perquè hi hagi més felicitat per a tothom,

coneguts i desconeguts.

Jesús, germà, amic,

que el vostre amor ompli el món sencer.

Dimecres

La cançó “Sebas, Guille y los demás” d’Amaral ofereix una reflexió nostàlgica i sincera sobre l’amistat i el pas del temps. A través del record d’un grup d’amics, la cançó mostra com la joventut està marcada per la intensitat dels vincles, els somnis compartits i la sensació que tot és possible quan es viu acompanyat. L’amistat apareix com un espai de llibertat, de suport mutu i d’identitat col·lectiva.

Tanmateix, la lletra també posa de manifest com la vida va separant camins. Les responsabilitats, les decisions i els canvis personals fan que aquells amics que ho eren tot vagin quedant en la memòria. No hi ha retret, sinó una malenconia suau que accepta que créixer implica perdre certa proximitat, tot i no perdre l’afecte.

La cançó convida a valorar l’amistat no només per la seva permanència en el temps, sinó per l’empremta que deixa. Encara que els amics ja no siguin presents en el dia a dia, continuen formant part del que som. En aquest sentit, Amaral ens recorda que l’amistat veritable no sempre consisteix a estar junts per sempre, sinó a haver compartit moments que ens construeixen i ens acompanyen fins i tot des del record.

Dijous

“Numb” de Linkin Park reflexiona sobre la pressió constant de complir les expectatives dels altres i el desgast emocional que provoca intentar ser algú que no s’és. La cançó mostra com aquesta lluita porta a una pèrdua d’identitat, generant sentiments d’incomprensió, buit i desconnexió emocional, i la por de no ser suficient per als altres. A través de la seva intensitat musical i lírica, l’obra expressa un conflicte intern profund i un desig d’alliberament. En conjunt, convida a reflexionar sobre la importància de valorar-se, reconèixer les pròpies emocions i viure des de l’autenticitat.

(Activar els subtítols)

Divendres

La pregària dels alumnes.

3r d'ESO (2024-25).

Que no em falti mai la claredat per a entendre que cada pas cap endavant compta, encara que sigui petit.

Que jo mateixa pugui acceptar el jo d’avui sense oblidar el que vull ser en un futur.

Que quan em trobi davant d’un mur, sigui capaç de recordar que les pedres també formen el camí.

I que mai perdi la fe en mi mateixa, ni el poder del temps, ni la força que tinc per a continuar.

SETMANA 16 (DEL 8 AL 9 DE GENER)

Dijous

FELIÇ ANY NOU A TOTHOM!!!!

Forrest Gump diu que la vida és com una capsa de bombons: mai saps què et tocarà. En acabar un any, entenem bé aquesta imatge. No tot ha sortit com esperàvem; hi ha hagut sorpreses dolces i d’altres de difícils d’acceptar. El futur, com aquesta capsa tancada, continua sent incert, i tot i així continuem endavant.

També diu que pots saber molt d’una persona per les seves sabates: mostren per on ha caminat i què ha viscut. Si mirem els nostres, hi veurem les petjades de l’any que s’acaba: camins recorreguts, errors, aprenentatges, moments que ens han canviat sense adonar-nos-en.

L’Any Nou s’assembla a posar-se sabates noves i a obrir una altra capsa de bombons alhora. No sabem què ens espera ni cap a on anirem, però la història de Forrest ens recorda que no cal tenir-ho tot clar per avançar. N’hi ha prou amb caminar, acceptar el que arriba i confiar que, amb el que ens toqui, sabrem continuar.

Potser el millor propòsit no és controlar el camí, sinó caminar-lo amb senzillesa, pas a pas, deixant que la vida ens sorprengui.

Divendres

LA PREGÀRIA DELS ALUMNES.

3r d'ESO 2024-25.

MOTXILLA DE PROBLEMES

El perdó és com treure’s una  motxilla pesada. De vegades, algú ens fa mal i guardem aquest dolor dins, com una pedra més a la motxilla. Amb el temps, la motxilla pesa més i ens costa caminar. Perdonar és treure aquestes pedres, una per una i poder sentir-nos més lleugers.

Perdonar no és oblidar el que va passar, sinó deixar de carregar amb el  rancor, i estigui bé o malament el que has fet, es tracta de no deixar que el dolor controli la teva vida. És un bé que et fas a tu mateix, perquè et permet seguir endavant sense tant pes.

També és important demanar perdó quan ens equivoquem. Reconèixer que vam fer mal i intentar esmenar-ho és una forma de créixer i ser millors persones.