SETMANA 23 (Del 24 al 27 de febrer)

dilluns

"El prejudici és una càrrega que confon el passat, amenaça el futur i fa inaccessible el present"

(Maya Angelou)

En aquesta frase la poeta Maya Angelou ens revela la manera com els prejudicis es manifesten

una vegada que els portem a les nostres vides.

Alumne ESO

dimarts

Ahir, 24 de febrer, es complien 10 dies d'ençà que el Papa Francesc va ser Ingressat a l'Hospital Policlínica de Roma, per allò que, en aquell moment, semblava ser una bronquitis, després d'haver presentat dificultats en la respiració durant algunes aparicions públiques. Aquest primer diagnòstic va complicar-se en una pneumònia que afectava els dos pulmons del Pontífex. 

Abans d'ahir al vespre, el comunicat presentava un pronòstic reservat que semblava haver empitjorat després que les darreres analítiques de sang demostressin l’existència d’una lleu insuficiència renal controlada pels metges. Davant d’aquesta situació, les diòcesis de tot el món han demanat al llarg d’aquests dies que preguin per la salut del Sant Pare. Infants de tot el món, han volgut expressar la seva solidaritat amb el Pontífex enviat a l’Hospital Gemelli dibuixos i cartes tot desitjant que la salut del Papa millori aviat. 

Enguany l’Església catòlica celebra l’Any Jubilar dedicat a l’esperança. Tinguem doncs una esperança forta i esperem que el Papa Francesc pugui esquivar aquest episodi i continuï el seu pontificat. 

dimecres

EL PERDÓ

Quantes vegades hem demanat perdó però realment no ho hem sentit o hem demanat a Déu només quan ho necessitem o per interès? Moltes, veritat? 

Doncs això encara que ho fem tot no està bé, perquè demanar perdó quan no ho sents,no serveix de res. Ni per a tu ni per a l’altre persona.

El primer punt a tenir en compte és que per aprendre a perdonar no s’han de dissimular els conflictes, sinó fer-los visibles per poder-hi reflexionar. Perdonar, per tant, no implica oblidar, sinó relativitzar les possibles ofenses rebudes per superar la rancúnia i sentir-nos germans.

Alumnes ESO

dijous

                                                        DIA DE LA GNA. TERESA MIRA

Gna. Teresa, tu que  vas ser una dona senzilla i

que sempre senties  Jesús al teu costat,

perquè sabies entrar en el teu espai interior, on Ell hi és.

Tu, que tenies cura dels nens  amb tendresa  i afecte

tu que sempre transmeties pau.

Et demanem que intercedeixis Jesús per nosaltres,

perquè sapiguem entrar dins del nostre cor

i puguem descobrir que de veritat

Jesús ens estima i ens espera sempre,

encara que nosaltres, ens oblidem d’Ell.

Avui, també, Gna. Teresa,

volem donar-te les gràcies

per estimar tant als nens.

Nosaltres també t’estimem

SETMANA 22 (del 17 al 21 de febrer)

dilluns

Pregària sobre la importància de cadascú.

Si la pedra digués , “una pedra no pot construir una casa”, no hi hauria casa .

Si la gota digués, “ una gota no pot formar un riu”, no hi hauria oceà .

Si la llavor digués , “una llavor no pot sembrar un camp”,no hi hauria collita .

Si tu i jo diguéssim, “ un gest d’amor no pot canviar la humanitat”, mai hi hauria justícia, ni pau, ni dignitat,ni felicitat de cap tipus sobre la terra.

Pensa que tu , junt amb els teus dons,pots fer canviar el món sencer. Només cal que estiguis disposat a fer-ho.

Senyor, ajuda’m a saber aprofitar els dons que m’has regalat .

dimarts

Déu nostre camí de llum

que il·lumines fins i tot el fons del pou,

dóna'ns la claredat per veure que,
encara en la foscor, la lluna ens saluda.

Que puguem ser lliures de pors i tabús,
i no ens preocupi ser ningú als ulls del món,
sinó algú en l'amor i en la veritat.

Dóna'ns la pau per deixar anar el patiment,
per escriure a les onades sense pensar en la tornada,
per caminar sense pressa,
sense el pes de voler agradar a qui no ens estima.

Que aprenguem a valorar cada instant,
perquè les coses importants passen quan estem desperts,
i que, en créixer, no oblidem la innocència de ser petits.

Que la llum del sol, reflectida en la lluna,
ens recordi que fins i tot en la distància,
hi ha algú que ens mira amb amor.

dimecres

“He aprendido que son los detalles cotidianos, los gestos de la gente corriente, lo que mantiene el mal a ralla, los actos sencillos de amor.”

-J.R.R Tolkien-

La gent pensa que solament per ser una persona normal i fer actes normals no són importants, però són aquestes persones que importen en realitat. No fa falta fer coses extravagants per demostrar qui ets, ho demostres sent com ets.

dijous

“Quiero que todo vuelva a empezar,

  que todo vuelva a girar, que todo venga de cero, de cero.”

REFLEXIÓ:

Hem d’aprendre a oblidar els mals moments i errors del passat, per poder tornar a començar, des de zero, donant un altre oportunitat a les voltes que dona la vida.

divendres

Té 28 anys i des dels 14 juga a l'elit. Ricky Rubio, un dels millors jugadors en la història del bàsquet espanyol, la seva va ser des infància un talent sense igual. Un nen prodigi que va créixer a la velocitat d'un adult.

 Va aprendre ràpidament a valorar la importància de l'esforç. "La feina guanya al talent, si el talent no treballa prou". Una lliçó aplicable a la vida: "M'he adonat durant la meva carrera que com més entreno, més sort tinc". 

Després haver-ho guanyat tot a Europa va donar el salt a la NBA, on Ricky Rubio ha hagut de lidiar amb la fugacitat de l'èxit i també amb la cruesa dels fracassos. "Abans no sabia el que era el fracàs, però m'ha ensenyat, vaig aprendre d'ell"....

SETMANA 21 (del 10 al 14 de febrer)

dilluns

Aquesta cançó transmet un sentiment profund de solitud i enyorança, amb un jo poètic que expressa el desig de comunicar-se amb algú que sembla inabastable.

Des d’una perspectiva cristiana, podem relacionar aquesta recerca de connexió amb la naturalesa de l’ésser humà de cercar Déu, especialment en els moments de foscor i solitud. Sovint, els cristians parlen amb Déu a través de l'oració, que és, en certa manera, una conversa amb algú que no es veu però en qui es té fe. Així com el protagonista de la cançó parla a la lluna amb l’esperança que l’altra persona l’escolti, el creient pot veure una metàfora de la pregària: un diàleg ple d’esperança amb el Pare celestial.

A més, la sensació de pèrdua i enyor que es respira a la cançó pot recordar la set de Déu que experimentem quan ens allunyem d’Ell. Sant Agustí deia: "Ens has fet per a tu, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que descansi en tu." Així, podríem entendre que aquesta recerca d’algú que sembla absent en realitat reflecteix el desig profund de la nostra ànima d’estar en comunió amb Déu.

dimarts

Aquesta cançó referida a nous camins i reptes enfocant-la en els canvis que es produeixen abans d’aquests. Concretament en l’àmbit de l’amor.
Tot inici té un final tard o d’hora, no només en l’amor, sinó que és aplicable a tot. Per això creiem que la nostra reflexió ha d’anar orientada en el sentit que cal aprofitar cada moment de la vida i no deixar que el que pogui passar més endavant ens condicioni en el present. Malgrat això, no interpretem que els canvis siguin una cosa negativa; ja que això fa que puguem iniciar nous camins i reptes en el nostre camí, que ens fan madurar i enriquir-nos interiorment.

En definitiva, volem remarcar que per afrontar bé els nous reptes que ens apareixeran al llarg de tota la vida cal estar disposat a rebre’ls i a saber patir els canvis de manera de poder gaudir cada moment i ser feliç.

dimecres

PREGÀRIA DE L'ESPECTADOR

L'escena final de "Cadena perpètua" és un tancament poderós a una història d'esperança i redempció. Quan en Red (Morgan Freeman) llegeix la carta del seu amic Andy, sent per primera vegada en molt de temps una cosa que havia perdut a la presó: l'esperança. L'Andy, que va aconseguir escapar i començar una nova vida, li deixa un missatge d'ànim, recordant-li que encara hi ha un món allà fora esperant-lo. Les paraules d'Andy són una invitació a creure en noves oportunitats, a no deixar-se consumir per la por i a atrevir-se a somiar amb la llibertat. La imatge d'en Red viatjant cap a Zihuatanejo simbolitza la possibilitat de començar de nou, sense importar el passat. És un recordatori que la veritable presó no són les parets que ens envolten, sinó la manca d'esperança. Al final, l’amistat i la promesa d’un futur millor es converteixen en la major recompensa d’en Red.  

dijous

"Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal" (salm 23)

divendres

Tu em mantens la llàntia encesa.
Fe.

La llàntia amb llum viva o dèbil.
Llum encesa que ens deixa veure el camí.

Llum que 
ens acompanya en la nit 
fins que arriba el dia.

Llum que ens il·lumina 
la mà oberta del germà que ens ajuda.

Llum que  
ens fa veure el Crist en aquell camí, 
en aquell afer, 
en aquell home o 
en aquella dona...

La fe, una llàntia encesa.

Tens por que s’apagui?

No.
Col·locada al bell mig del poble, 
ben enlaire, 
la comunitat se’n gaudeix.

Tota la família viu en una sola llum, 
en una sola fe, 
és llum que agermana, 
és llum que engendra amor, 
és llum que dona serenor a la vida de convivència, 
que posa paraules assenyades als llavis.

La fe informa tota la vida.

És la fe compartida la que parla sense por 
perquè no vacil·la, 
perquè es ferma. 

La fe compartida és llum que dona ciència, 
saviesa i amor.

Tu em mantens la llàntia encesa.

Maria Alavedra

SETMANA 20 (del 3 al 7 de febrer)

dilluns

A la festivitat de la Candelera celebrem la presentació de Jesús al Temple de Jerusalem de la mà de la seva mare, seguint la llei de Moisès que deia que s’havia de fer aquest ritual 40 dies després del part. . 

El sacerdot del temple encarregat de beneir a la mare i al seu fill era el vell Simeó, un home sant a qui l’Esperit Sant havia revelat que abans de morir veuria al Messies. 

Com que el naixement de Jesús va ser el 25 de desembre, la presentació al Temple es produí el 2 de febrer i Simeó va reconèxier a l’instant la naturalesa divina del nen i va comentar:

 “Els seus ulls han vist al Salvador, a qui has presentat davant de tots els pobles: la llum per il.luminar les nacions y la glòria del teu poble Israel”.

 Aquesta referència a la llum explica el motiu pel que la gent acudeix a l'Església amb Candeles que es beneeixen i s’encenen per recordar que Jesús és la llum del Món. 

Al nostre país la Verge de la Candela es venera a llocs tan distants com les Illes Canàries o , molt més aprop, a Valls on cada 10 anys es celebren unes festes espectaculars conegudes amb el nom de les Decennals.

 

dimarts

Quan Fakoly diu "Plus rien ne m'étonne" ("Ja res no m'impressiona"), s’hi percep un cert desencís que es pot interpretar, des de la fe, com una expressió de la pèrdua d'esperança en els homes i les seves estructures injustes. Això pot ser una invitació per a l'oient a posar la seva confiança en Déu, que és el veritable garant de la justícia i l'amor, tal com s'explica en molts passatges bíblics (com Isaïes 1:17: "Apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, redreceu els oprimits"). La fe cristiana convida a no resignar-se, sinó a perseverar en l'esperança activa, treballant per un món més proper al Regne de Déu.

A més, la cançó ens interpel·la sobre la nostra responsabilitat personal i col·lectiva. El catolicisme ens recorda que cada persona està cridada a ser "sal de la terra i llum del món" (Mateu 5:13-16), contribuint amb accions concretes per transformar les realitats injustes. Això pot significar lluitar contra la corrupció, ajudar els pobres o denunciar les estructures de poder que exploten els més febles.

Finalment, "Plus rien ne m'étonne" també pot ser llegida com un clam de dolor, que recorda els salms de lamentació en què el creient expressa a Déu la seva tristesa i incomprensió davant el mal del món. En aquests moments, la fe catòlica ens convida a girar-nos cap a Crist, que va patir la injustícia i el sofriment a la creu, i a trobar-hi consol i força per perseverar en el camí del bé.

dimecres

La pau

Preguem per les persones que pateixen per les guerres, per totes les famílies que pateixen famílies i perden als seus familiars. Per tots els nens que no poden ser feliços de la seva infància i han de passar-la amb por.

dijous

Us preguem Senyor per la nostra família des dels nostres pares fins als nostres germans. Cuida’ls per poder seguir gaudint de la seva companyia que ens ajuda a aixecar-nos cada matí.

Senyor, avui et preguem de tot cor per la nostra família. Et demanem que cuidis i beneeixis els nostres pares, els qui ens van donar la vida i ens han acompanyat amb amor i saviesa. Que els donis força i salut per seguir essent llum en les nostres vides, guiant-nos amb els seus consells i el seu afecte incondicional. Tracta’ls com Jesús va tractar els seus deixebles i ajuda’ls cada vegada que puguis

Protegeix també els nostres germans, amb qui compartim el camí de la vida. Que continuïn sent els nostres companys de viatge, els qui ens entenen i ens donen suport, i amb qui podem riure i confiar. Que en moments de dificultat sentin el teu suport i la teva presència, com els deixebles van sentir l’amor de Jesús.

Que la teva llum sigui present en la nostra família, guiant-nos, protegint-nos i donant-nos la pau que només tu pots oferir.

Amén.

David García i Aitor Piernagorda

divendres

     En el dia a dia, sovint donem per fet a les persones que sempre hi són. Els nostres pares, germans i fins i tot avis són els qui sempre ens sostenen. Però, amb el pas del temps, ens adonem de com de valuosa és aquesta xarxa d'amor. La família ens ensenya paciència, solidaritat i ens fa sentir que, passi el que passi, sempre hi ha algú disposat a ajudar-nos. Avui, reflexiono sobre això i em comprometo a demostrar-los l’agraïment que es mereixen.

Gràcies, Senyor, per la meva família. Per cada somriure compartit, per cada abraçada i cada paraula d'ànim. Gràcies per les mans que ens cuiden i els cors que ens estimen. Et demanem que sempre ens mantinguis units, que ens ajudem en els moments difícils i celebrem junts cada victòria. Que mai ens falti l'amor i la paciència per comprendre'ns. Que el teu amor ens guiï cada dia i ens faci forts com a família.

Alumne de 4t d'ESO