"El pròxim gran salt evolutiu de la humanitat serà el descobriment que cooperar és millor que competir" és una cita atribuïda a Pietro Ubaldi. Aquesta idea, vinculada a l’autor, ressalta la hipòtesi que la humanitat avançarà significativament quan comprengui que la col·laboració condueix a un progrés més gran que la rivalitat.
La competició, encara que pot estimular l’esforç personal, sovint alimenta l’orgull, la rivalitat i la divisió. En canvi, la cooperació reflecteix la lògica del Regne de Déu: tots som membres d’un mateix Cos en Crist, i cadascú amb els seus dons està cridat a servir el bé comú.
Jesús mateix no vingué a competir ni a imposar-se, sinó a servir i donar la vida per tots (Mc 10,45). La cooperació és, en el fons, l’estil del servei cristià: posar allò que tenim a les mans dels altres perquè creixi el bé comú.
Dimarts
Aquesta cançó de Pau Vallvé es titula Protagonistes. Som protagonistes de les nostres pròpies vides, però també hem de saber que a la vegada som els "extres" de la vida dels altres. És a dir, que la nostra seqüència vital l'hem de fer des d'un protagonisme compartit amb tot aquell que ens envolta. Només així farem una pel·licula digna d'un Òscar!
Dimecres
En aquesta escena de El setè segell (1957) d'Ingmar Bergman, el cavaller medieval Antonius Block, interpretat per Max von Sydow, s'agenolla en un confessionari per parlar amb qui ell creu que és un sacerdot. Tanmateix, aviat es revela que s'està confessant davant la Mort, rival en la partida d'escacs que simbolitza la lluita entre la vida i el final inevitable.
L'escena es pot interpretar com una reflexió profunda sobre la recerca de Déu i el sentit de la vida, però també com una manifestació del dilema humà quan la fe s’enfronta al silenci diví. Antonius Block expressa la seva desesperació davant el que percep com una absència de respostes de Déu.
Tanmateix, la manca de respostes directes de Déu no significa necessàriament la seva absència. La fe no es basa en la certesa racional, sinó en la confiança en l'amor de Déu i en el seu pla de salvació, malgrat el sofriment i la mort. La desesperació de Block reflecteix el buit que sent l’home quan busca respostes sense la llum de la fe. En aquest context, l’escena adverteix dels perills d’una fe debilitada i d’una vida enfocada només en allò material o racional, sense confiar en la transcendència divina.
Cliqueu sobre ver en YouTube
Dijous
Recordem un bonic missatge del Papa Francesc, que parla sobre la importància d'acollir als més necessitats.
Divendres
La cançó “Ain’t No Mountain High Enough” de Marvin Gaye és molt més que una declaració romàntica: és un cant a la fidelitat i a la força de l’amor que supera qualsevol obstacle. La lletra transmet la convicció que no existeixen barreres —ni muntanyes, ni rius, ni distàncies— capaces d’impedir que algú arribi a la persona estimada.
Així com a la cançó es proclama la certesa d’un amor indestructible, també en la fe cristiana reconeixem que l’amor veritable no coneix límits. Aquest tipus d’amor —sigui en l’amistat, en la parella o en la vida comunitària— esdevé un reflex de l’amor diví: perseverant, proper i disposat a vèncer tota dificultat per arribar a l’altre.
Escoltar “Ain’t No Mountain High Enough” ens convida a confiar en la força transformadora de l’amor, un amor que no s’atura davant les proves, sinó que les converteix en oportunitats per demostrar la seva autenticitat i el seu poder d’unió.
La frase “la por pesa, fill” reflecteix com la por no és només una emoció passatgera, sinó una càrrega que pot limitar les nostres accions i decisions. La por ens immobilitza, ens tanca i, en certa manera, ens roba la llibertat. A la novel·la "La partida" de Miguel Delibes, aquesta idea subratlla la duresa de la vida i la lluita interior dels personatges davant d’un entorn hostil. Reconèixer el pes de la por és el primer pas per enfrontar-s’hi, perquè només en anomenar-la i acceptar-la podem començar a alliberar-nos-en. Així, la frase ens convida a reflexionar sobre la importància de la valentia i la resiliència per continuar avançant malgrat les dificultats.
Dimarts
La cançó "Hello" d’Adele reflecteix el pes emocional que deixen els errors i les relacions trencades. A través de la seva lletra, es percep la necessitat de reconnectar i demanar perdó, encara que la resposta no sigui sempre la desitjada. Des d’una mirada cristiana, el perdó és un acte d’amor profund que ens acosta a Déu i ens permet viure segons l’exemple de Jesús. Reconèixer les nostres errades és un acte d’humilitat, que ens convida a la conversió i a la reconciliació, no només amb els altres, sinó també amb nosaltres mateixos i amb Déu. De vegades, el perdó no implica reconciliació immediata, sinó aprendre a deixar anar el ressentiment. Tal com passa a la cançó, no sempre podem canviar el que ha succeït, però sí la manera com ho vivim a la llum de la fe. Perdonar és, doncs, obrir el cor a la gràcia i caminar cap a la pau que només Déu pot donar.
Dimecres
1 d'octubre: Celebració del dia de Santa Teresa de Lisieux
Pregària a Santa Teresa de Lisieux
Santa Teresa,
tu que vas descobrir Déu en les coses senzilles
i ens vas ensenyar el “camí petit” de l’amor,
ajuda’ns a veure la seva presència en el nostre dia a dia.
Ensenya’ns a confiar en Jesús
quan tinguem por o dubtes,
i a oferir-li les nostres alegries,
els nostres esforços i també els nostres errors.
Que aprenguem, com tu,
a estimar els altres amb petits gestos,
amb paraules que construeixin i amb un cor humil.
Santa Teresa, acompanya’ns en el nostre camí de fe,
perquè, pas a pas, ens apropem més a Déu
i descobrim l’alegria de viure com a fills seus.
Amén.
Dijous
En aquesta escena de Rocky Balboa es revela una de les lliçons més poderoses de la saga. Rocky li recorda al seu fill que la vida no sempre serà justa i que, inevitablement, portarà cops i dificultats. Tot i així, el que realment importa no és la força amb què colpegem, sinó la capacitat d’aixecar-nos després de caure i continuar endavant.
Rocky anima el seu fill a no culpar els altres pels seus fracassos, recordant-nos que cadascú és responsable de la seva pròpia vida i de respondre amb integritat davant l’adversitat
La veritable fortalesa no està en evitar les caigudes, sinó a tenir el coratge de continuar caminant, fins i tot quan tot sembla en contra.
Divendres
S'apropa el DOMUND (DOmingo MUNDial de las misiones).
Aquest any, el vídeo de la campanya recorda el passat missioner del Papa Lleó XIV.
L'any 1959, l'empresa Volvo va crear el cinturó de seguretat de tres punts. En comptes de guardar-se la patent per guanyar diners va decidir regalar-la al món. D'aquesta manera, els seus competidors també la van implementar.
L'objectiu era més gran que les ganàncies: salvar vides.
Gràcies a aquesta decisió, milions de persones avui dia poden contar la seva història després d'un accident.
Un recordatori que la veritable grandesa no està en el que guardes... sinó en el que comparteixes.
Dimarts
On hi hagi odi, que jo hi porti amor.
On hi hagi ofensa, que jo hi porti perdó.
On hi hagi discòrdia, que jo hi porti veritat.
On hi hagi dubte, que jo hi porti la fe.
On hi hagi desesperació, que jo hi porti l’esperança.
On hi hagi tristesa, que jo hi porti la joia.
On hi hagi tenebra, que jo hi porti la llum.
Oh Mestre,
fes que jo vulgui més aviat
consolar que no pas ser consolat;
comprendre, més que no pas ser comprès;
estimar, més que no pas ser estimat.
Perquè és donant-nos que obtenim,
és oblidant-nos que ens trobem,
és perdonant que som perdonats,
és morint que ressuscitem a la vida eterna!
Sant Francesc d’Assís
Dimecres
“No podem decidir l’època en la
que ens ha tocat viure, l’únic
que podem decidir és què fer
amb el temps que se’ns ha
concedit”
Dijous
No t’ha passat mai que un cert paissatge, un objecte, una olor o una cançó et porten el record d’una persona estimada? Això és el que explica el cantant Sting en aquesta cançó: el camp de blat daurat li recorda el cabell daurat de l’estimada del protagonista de la cançó.
Hi ha gent que escull com ser recordada, i aquest és el cas de Jesús de Natzaret que, en el darrer sopar amb els seus amics, els va donar dues pistes per tal que el poguèssin trobar sempre: el servei als altres (el lavatori de peus) i trobar-se per celebrar l’eucaristia (el pa i el vi).
La imatge emprada per Sting també val per recordar la presència de Crist en el món per als cristians. El camp de blat apareix diverses vegades al llarg de la Bíblia i, especialment, en les paràboles de Jesús (El bon sembrador, la paràbola del blat i el jull…). Passejar per un camp de blat pot ser també una molt bona manera de fer pregària i obrir-se a l’Evangeli.
(pregaria.cat)
Divendres
Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.
Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.
La cançó Tu ets la llum de Lax’n’Busto es pot entendre com una pregària cristiana. Quan diu “tu ets la llum”, recorda Jesús com “la llum del món”, guia i esperança enmig de la foscor. El compromís de seguir-lo “si cal lluitar amb el diable” reflecteix la lluita contra el pecat i les temptacions que tot creient afronta. Expressa una entrega total: confiar fins i tot quan no s’entén el camí, obeir encara que sigui difícil. La recerca constant d’aquesta llum mostra que la vida espiritual és un procés, no un estat fix. També reflecteix la set del cor humà per Déu, que només se sacia en Ell. Així, la cançó ens convida a caminar amb fe, perseverança i amor, deixant que Crist il·lumini cada pas i transformi la nostra vida en testimoni d’esperança i confiança.
Dimecres
En l’escena més famosa de Un omingo cualquiera, el discurs d’Al Pacino al vestidor és una metàfora profunda de la vida. Parla de com, en el futbol i en l’existència, cada petita decisió compta: un pas més, un segon més, una polzada més poden marcar la diferència entre guanyar i perdre.
L’entrenador reconeix els seus propis errors i debilitats, mostrant que la humilitat és essencial per créixer. El seu missatge convida a lluitar amb tot, no només per un mateix, sinó també per l’equip, recordant que ningú no aconsegueix la victòria tot sol.
Aquesta escena reflecteix la importància de la unitat, de l’esforç col·lectiu i del sacrifici personal per un bé més gran. També recorda que la vida es juga “en polzades”, en petits actes quotidians que, sumats, ens apropen o ens allunyen de les nostres metes. Al final, Pacino motiva els seus jugadors —i a nosaltres— a no rendir-se, a lluitar per cada instant i a trobar en aquesta lluita un sentit profund.
Dijous
Carlo Acutis: un sant del nostre temps
Carlo Acutis va néixer a Londres el 1991 i va créixer a Itàlia. Era un noi molt semblant a vosaltres: li agradaven els videojocs, el futbol i tenia amics amb qui sortia i es divertia. Però també va viure la fe de manera molt intensa i natural. Des de petit va mostrar una gran devoció a l’Eucaristia i va utilitzar els seus coneixements d’informàtica per difondre la fe, creant una pàgina web amb miracles eucarístics d’arreu del món.
Als 15 anys li van diagnosticar una malaltia molt agressiva i va morir molt ràpidament, el 2006. La va viure amb serenor i confiança en Déu, oferint el seu patiment pels altres. Moltes persones es van sentir inspirades per la seva fe senzilla, però profunda.
La seva canonització que va tenir lloc el passat 7 de setembre(reconèixer-lo oficialment com a sant) es deu a la seva vida de santedat viscuda en el quotidià i també als miracles atribuïts a la seva intercessió després de la mort. L’Església el presenta com a exemple de que la santedat no és només per a persones d’altres èpoques, sinó que és possible avui i a qualsevol edat.
El paper dels sants a l’Església Els sants són models de vida cristiana i amics que intercedeixen per nosaltres davant Déu. No són superherois llunyans, sinó persones reals que, amb les seves limitacions, van viure la fe de manera extraordinària. Ens mostren que cadascú de nosaltres pot arribar a ser sant vivint l’amor i la fe en la vida quotidiana.
Carlo Acutis és un sant jove, “millennial”, que connecta especialment amb vosaltres: un exemple que es pot ser cristià i modern alhora, usant les xarxes i la tecnologia per fer el bé i donar testimoni.
Divendres
La cançó I Still Haven’t Found What I’m Looking For de U2 reflecteix la inquietud profunda de l’ésser humà per alguna cosa que transcendeix allò material. A través de les seves estrofes, es percep l’experiència d’algú que ha provat diversos camins i èxits, però que encara sent un buit interior.
Aquesta sensació és comuna en la vida espiritual: el desig de plenitud i de trobar un sentit últim que cap cosa terrenal no pot satisfer. La lletra expressa una recerca constant, marcada per l’esperança i la insatisfacció, com si la persona sabés que existeix una veritat més gran, però que encara no l’ha assolit plenament.
Aquesta dinàmica recorda l’experiència de fe, on Déu es presenta com a meta i font de sentit, però també com a misteri que es descobreix a poc a poc. La interioritat esdevé així l’espai on s’escolten aquestes inquietuds i es discerneix la presència divina. En el fons, la cançó parla de la set de l’ànima, aquella necessitat de transcendir que ens empeny a seguir caminant. Trobar Déu no és un fet immediat, sinó un procés, un pelegrinatge interior cap a la plenitud i l’amor vertader.
Dins del lema "CUIDA'T, MIRA'T, TRANSFORMA" que vam iniciar el curs passat, enguany farem ènfasi en la paraula "MIRA'T".
De vegades vivim tan ocupats amb l'escola, les xarxes socials, els amics i les activitats diàries, que ens oblidem d'una cosa molt important: mirar cap a dins. La interioritat és aquell espai interior on podem escoltar els nostres pensaments, emocions i somnis. És com un lloc secret dins nostre que ens ajuda a entendre qui som i què volem a la vida.
Quan cultivem la interioritat i l'autoconeixement, aprenem a viure amb més pau i confiança. Ens tornem més forts davant els reptes i més conscients de com les nostres accions afecten els altres. En poques paraules, mirar cap a dins ens ajuda a créixer i a construir la millor versió de nosaltres mateixos (transformar).
PREGÀRIA:
Pare del cel, et donem gràcies per aquest nou curs que comencem. Et demanem saviesa per aprendre, força per superar les dificultats i coratge per créixer com a persones.
Ajuda’ns a respectar-nos i a col·laborar, a descobrir els nostres dons i a posar-los al servei dels altres. Que la teva llum ens guiï cada dia i que junts construïm una comunitat d’esperança i de pau.
Amén.
Dimarts
Després de viure una gran aventura amb els Venjadors, en Peter Parker (Spiderman) torna a la seva rutina diària com un adolescent més. Aquesta escena reflecteix el contrast entre allò extraordinari i el quotidià, recordant-nos que, encara que visquem moments únics, sempre hem de tornar a la nostra realitat i responsabilitats. En Peter se sent emocionat, però també una mica frustrat, perquè vol demostrar el seu valor i créixer. Ens ensenya que, no importa el que hàgim aconseguit, el més important és mantenir els peus a terra i aprendre de cada experiència. Igual que en Peter, tots tenim reptes que semblen enormes i d’altres que formen part del nostre dia a dia. Hem d'aconseguir trobar equilibri entre tots dos mons. Així, descobrim qui som i com volem actuar a la vida.
Dimecres
La cançó "It's My Life" de Bon Jovi és un poderós recordatori que som els protagonistes de la nostra pròpia història.
El seu missatge ens convida a prendre decisions amb valentia, sense deixar que altres marquin el nostre camí.
En iniciar un nou curs escolar, aquesta lletra pot inspirar-nos a afrontar els reptes amb determinació i confiança.
Cada començament representa una pàgina en blanc que tenim l’oportunitat d’escriure a la nostra manera.
Bon Jovi ens anima a no quedar-nos en el passat, sinó a mirar endavant amb energia i actitud positiva.
Tornar a començar pot fer por, però també porta amb si l’emoció de l’inconegut.
La cançó ens recorda que no hem de viure seguint les expectatives alienes.
Al contrari, hem d’atrevir-nos a perseguir les nostres metes, fins i tot si el camí és difícil.
Els primers cristians s’anomenaven a si mateixos com els seguidors del Camí (Ac 9,1-2), i Jesús es defineix com el camí que de veritat porta a la felicitat, la pau, a la vida plena. Aquesta versió de The way, del grup Worship Central posa veu a l’experiència de trobar Jesús. Després d’anys de donar voltes perdut per la vida, i seguir camins que no portaven enlloc, hem trobat l’únic camí que de veritat ens fa lliures. “Era perdut tu vas venir a trobar-me. Jesús tu ets el camí. Ets la llum que ha brillat en la fosca, Jesús tu ets el camí!”
dimarts
Hi ha cançons que ens parlen a l’ànima, i aquesta és una d’elles. “We Are Young” no és només una cançó sobre sortir de festa. És una crida generacional, una declaració de vida en un moment en què el futur encara és obert i tot sembla possible.
Aquesta etapa —l’adolescència, l’escola, els amics de cada dia— no torna igual mai més. I sovint no ens n’adonem fins que ja ha passat. Aquesta cançó ens recorda que aquest és el nostre temps. Aquest és el moment per viure, per somiar, per estimar, per caure i tornar-se a aixecar.
També ens parla, en el fons, de fragilitat. D’errors, de nits que no van bé, de fer mal sense voler. Però alhora ens ofereix una mà estesa, un “t’agafaré quan caiguis”. Això és el més gran de la joventut: el poder d’agrupar-se, de cuidar-se, de celebrar la vida junts.
Senyor, gràcies per aquest temps compartit.
Per les rialles, les lluites, els aprenentatges i les amistats.
Ajuda’ns a viure intensament, però també amb responsabilitat i cor obert.
Que la nostra llum no s’apagui quan vinguin temps difícils.
Que sapiguem ser joves de veritat: plens de vida, de ganes de transformar, de desig d’estimar.
Avui som joves. I és un do. Gràcies.
dimecres
Tots hem perdut algú o hem sentit un buit. Aquesta cançó expressa amb emoció el que vol dir trobar a faltar i recordar. Però també ens recorda que no estem sols, i que sempre hi ha algú que pot ser llum.
Pregària:
Quan senti buidor, ajuda’m a no tancar-me. A deixar-me estimar i consolar. Que sàpiga estar també al costat de qui pateix.
dijous
LES VACANCES: Un temps per als altres, un temps per a fer tot allò que ens agrada i durant el curs no podem fer, un temps de descans... Bones vacances!
Jesús, et preguem que ens acompanyis també durant les vacances.
Durant les vacances podrem...
... estar més hores amb els pares, els avis, els veïns...
... descansar més hores, no llevar-nos tan d’hora, sortir més...
... anar de colònies, fer el casal d’estiu amb els amics, anar a casa els
cosins...
... fer sortides a la muntanya, al mar, visitar altres poblacions...
... fer ceràmica, estudiar música , practicar esports...
No hem d’oblidar que...
... els nostres espais de vacances per a d’altres persones són espais de
treball.
... no hem de perdre el temps. El temps lliure ens permet fer activitats que ens agraden, aprofitem-ho.
... hem de saber-nos divertir sense molestar els altres.
... podem conèixer persones noves i fer nous amics i amigues.
Jesús, et demanem que sapiguem compartir el temps lliure. Que siguem capaços de demostrar estimació a les persones que ens envolten i que estiguem alegres.
Pep Salvà
divendres
BON ESTIU!!!
Ja és aquí l’estiu i per fi podrem descansar. Finalitza un curs excepcional on hem passat per situacions totalment noves que ens han fet canviar les percepcions que tenim de moltes coses.
Ha sigut un curs on hem hagut d'adaptar-nos i sacrificar moments i instants de compartir com ara sortides, convivències, pati...
A partir d'ara a seguir amb la convivència amb els de casa i amb qui sigui (això cal dosificar-ho) creant al vostre voltant l’ambient cristià. Construim un mon millor de les cendres d'aquesta pandèmia.
Desitjant-vos unes profitoses vacances recordeu: els cristians no es deixen portar per l’ambient, són ells qui creen l’ambient.
Per avui uns instants de reflexió. Tanca els ulls...
Quines coses positives t'emportes d'aquest curs tan especial? A qui no has demanat perdó encara? Què 'agradaria rectificar? A qui li donaries les gràcies abans de començar les vacances? Pensa...
dimarts
La lletra d’aquesta cançó descriu un paisatge ideal, on tot es possible siguin quines siguin les circumstàncies. La lletra de la cançó transmet pau, optimisme, tranquil·litat i, com hem dit abans, esperança. Res es prou difícil com per a no superar-ho, sempre s’ha de tenir fe i pensar en positiu. Una relació clara de la cançó amb el tema que tracta, l’esperança, és pot apreciar amb claredat en el 17é vers, on l’autor diu que si algú és capaç de realitzar alguna cosa, per molt difícil que sigui, per què tu no podries?
Tenir esperança és un do, un avantatge. Les persones amb esperança solen ser optimistes, fortes mentalment. Són aquelles que mai es rendeixen, que mai es donen per vençudes, que siguin quines siguin les circumstàncies mai perden l’esperança. Són aquelles que mantenen el cap quan tothom el perd, les que creuen en si mateixes quan tothom dubta d’elles. Les persones amb esperança contagien a la gent que l’ha perdut. Tenir esperança és estimar la vida, les coses, els moments bonics. Amb esperança es guanya molt: amor, felicitar, pau justícia… L’esperança només existeix en les persones optimistes, les que no temen al fracàs, les que s’aixequen totes les vegades que calgui després d’haver caigut, perquè com be diu la frase, l’esperança és l’últim que es perd.
dimecres
Aquesta cançó parla de mirar l’altre sense odi, fins i tot si és diferent, si sembla rival. Ens convida a veure l’altre com algú que pateix, que busca, com nosaltres. És una crida a trencar murs i construir ponts.
Pregària:
Dóna’m ulls per veure l’altre com germà, no com enemic. Que sàpiga estimar fins i tot quan em costa.
dijous
A vegades ens tanquem dins nosaltres mateixos. Tenim por de mostrar-nos tal com som, per si ens fan mal, per si no som prou. Aquesta cançó ens parla d’obrir les portes, de deixar entrar algú que ens vol bé, i d'atrevir-nos a confiar.
Preguem: Senyor, ajuda’m a obrir el cor. A confiar en mi mateix i en els altres. Que sàpiga veure qui em vol bé i deixar-me estimar, sense pors.
divendres
Senyor,
Acabant aquest curs volem donar-te gràcies per tot allò que hem rebut.
Gràcies per la vida,
per l'alegria i el dolor,
puix que va ser possible i pel que no va poder ser.
T'oferim el que hem fet en aquest curs:
el treball que hem realitzat,
les coses que han passat per les nostres mans
i el que amb elles hem pogut construir.
Et donem gràcies pels
companys, professors, educadors i treballadors,
amb els quals hem compartit treball, trobades i formacions.
Omple'ns de bondat i d'alegria per a les properes vacances,
a fi que, quants convisquin amb nosaltres o se'ns acostin, trobin en les nostres vides una mica de TU.
Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).
Be he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.
És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.
dimarts
A la lletra de la cançó, John Mayer desafia a la juventut d’avui apuntant la mandra, ens desafia a fer canvis. Tot i que les persones som conscients dels grans problemes del món, com la violència en tots els racons del món, no intentem fer canvis, sinó que passem d’aquesta responsabilitat. Hi ha un sentit de responsabilitat que hem de sentir pel nostre futur, així com el de les persones més llunyanes a nosaltres.La gent només espera que passin coses i si ningú no pren cap acció, res canviarà. John Mayer ens fa una crida d’atenció dient que la nostra generació està sent mandrosa i que necessita una lluita pel canvi per a que la pau regni per sempre. Preguntes de reflexió: Per què esperem en lloc de posar-nos en acció? Què estaries disposat a fer per canviar aquesta situació?
dimecres
Hi ha cançons que no només sonen bé, sinó que ens fan pensar. IKYK (I Know You Know) de la cantant OGI és una d’aquestes. Ens parla de tot allò que a vegades portem dins i no sabem com expressar: pors, silencis, dubtes, ganes de fugir o de trobar-nos. Però també ens parla d’esperança. D’aquell “alguna cosa” que ens diu que, malgrat tot, val la pena continuar caminant.
A la cançó hi ha moments de foscor, però també de llum. I això és molt real. Perquè la vida no és sempre fàcil, i tots hem tingut dies en què ens sentim perduts o sols. Però fins i tot llavors, com diu la cançó, hi ha una veu interior que ens recorda que som més del que ens pensem, que no estem sols, i que hi ha algú —sigui Déu, sigui un amic, sigui la pròpia consciència— que ens coneix i ens acompanya.
Potser avui et sents fort i motivat. O potser no. Tant se val. Aquesta cançó et convida a ser sincer amb tu mateix. A escoltar-te. A parar. I a deixar que el silenci també et parli.
dijous
divendres
Sempre impressiona el fet que, del nostre entorn més proper, la realitat que ens costa més de veure és a nosaltres mateixos, i això que és el que tenim més a prop. De fet, potser és precisament per això. Ens és molt més fàcil veure objectivament els altres que veure’ns a nosaltres mateixos.
Per veure’ns amb una certa objectivitat, ens calen miralls, en definitiva, necessitem realitats que ens retornin la nostra pròpia imatge reflectida . Una de les que ens la retorna són els defectes dels altres. Diuen que quan els defectes dels altres ens molesten de manera especial és perquè hi veiem reflectits els nostres propis defectes . Asseguren que si ens molesten en els altres és perquè ens molesten en nosaltres mateixos.
Tot encaixa perfectament amb aquella dita de Jesús a l’evangeli sobre el fet que som capaços de veure la palla a l’ull del nostre germà i no ho som de veure la biga en el nostre propi ull.
Tots sense excepció estem cridats a viure l’amor de Déu, i a dir-li “Amén” de tot cor. Amén vol dir “Que així sigui”, i així acaba la Bíblia. Aquest és el desig de Déu i de l’Església, que tots els homes i dones del món puguem dir un Amén ben gran a l’amor de Déu.
dimarts
La vainilla
“La vainilla ni té flor que sigui maca ni està sola”.
P.F.Palau
Reflexió :
- A vegades estàs de “bon rotllo” i d´altres estàs fatal. Què fas quan veus que aquests sentiments et desborden ?
- Et deixes guiar només pels sentiments ? Com els orientes ?
Pregària :
Et presento Maria la meva manera de ser ,les meves alegries i les meves tristeses. Ajuda´m a viure cada moment de manera equilibrada, a saber com sóc i a controlar les meves reaccions .
dimecres
PREGÀRIA DE L'ESPECTADOR
Una de les escenes més recordades d’Indiana Jones y la última cruzada és el moment en què ha de travessar un precipici fent un salt de fe. No veu cap camí al davant, només un buit. Però ha de decidir: quedar-se enrere o arriscar-se i confiar. Fa el pas... i descobreix que el camí hi era, encara que no el podia veure.
A la vida, sovint ens trobem davant de situacions que ens fan por: prendre una decisió difícil, sortir de la zona de confort, començar alguna cosa nova o afrontar un repte. El camí no sempre és clar, i ens pot semblar que no hi ha suport sota els nostres peus.
Però créixer com a persones vol dir, de vegades, fer passos sense tenir totes les garanties, confiar en nosaltres mateixos, en el que hem après i en el que sentim que és correcte. És en aquests moments, quan fem el “salt”, que descobrim de què som capaços i creixem.
El camí potser no es veu des del principi, però només es revela quan ens atrevim a caminar-lo.
dijous
“Si no persegueixes els teus somnis ells et perseguiran a tu”. Aquesta és l'original premissa
el curt d'animació "I Wish ...".
Víctor (director del curtmetratge) ens comenta què és el que volien explicar amb aquest
curtmetratge: "La història va sobre perseguir els nostres somnis i de com habitualment no
ho fem perquè ens deixem portar per la feina i la rutina, per això hem creat un univers en el
qual, quan una persona vol alguna cosa, aquest desig es manifesta a través d'una còpia
etèria de si mateix que li mostra el feliç que li faria complir aquest somni.
Jesús va poder complir el seu somni de salvar-nos a tots per mitjà del seu sacrifici.
Alumnes d'ESO
divendres
El clavell blanc esquitxat de carmesí i la melissa
La melissa és una herba cultivada a tots els jardins , odorífera i molt aromàtica.
P.F.Palau
Reflexió :
qQuan hi ha una dificultat en un moment puntual i se soluciona ràpidament és relativament fàcil mantenir la calma però no ho és tant quan la dificultat s´allarga. Com sols actuar tu ?
qEn els estudis ets constant o ho deixes tot per l´últim dia ?
qQuan comences alguna cosa ho acabes?
Pregària:
Maria , ajuda´ns a ser ferms i constants en les activitats que comencem, que no llancem la tovallola a la primera dificultat, que visquem amb il.lusió el que ens toca fer i no ens desanimem
“ La fortalesa s´expressa en la bondat i generositat, en la paciència i la constància “
P.F.Palau
Reflexió :
Quan hi ha dificultats,què fas ?
Has provat d´afrontar allò que més t´espanta ?
Creus que dins teu hi ha més força de la que aparentment sembla ?
Pregària :
Maria, tu que vas ser forta i valenta ,sobretot als peus de la creu.
Ajuda´ns a afrontar les nostres pors i acompanya´ns en les dificultats.
dimarts
La malva-rosa i la passionera
“ La paciència és suportar les dificultats que la vida ens porta . Qui sap ser pacient arriba al seu objectiu de manera serena .
P.F.Palau
Reflexió :
La paciència no és alguna cosa només natural ,pots ser pacient si t´ho proposes. Té algun valor per a tu la paciència ?
La paciència no és “passotisme”, té a veure amb la serenitat. Com et sents quan arribes a algun lloc tard i en lloc de què t´esbronquin, t´agraeixen que estiguis amb aquella persona ? Està a les teves mans ser diferent .
Pregària :
Volem disfrutar al màxim cada moment. Maria , ensenya´ns a saber tenir paciència amb els nostres somnis perquè poguem veure com es fan realitat .
dimecres
El clavell blanc esquitxat de carmesí i la melissa
Reflexió :
Quan hi ha una dificultat en un moment puntual i se soluciona ràpidament és relativament fàcil mantenir la calma però no ho és tant quan la dificultat s´allarga. Com sols actuar tu ?
En els estudis ets constant o ho deixes tot per l'últim dia ?
Quan comences alguna cosa ho acabes?
Pregària:
Maria , ajuda'ns a ser ferms i constants en les activitats que comencem, que no llancem la tovallola a la primera dificultat, que visquem amb il·lusió el que ens toca fer i no ens desanimem
dijous
El cantant va de dedicar aquesta cançó als seus fills. Els hi dedica per enviar-los un missatge de recolzament i d’estima. Els hi diu que ell no podrà estar allà sempre en els moments difícils i els hi adverteix que, evidentment, hi haurà moments tristos però que han de tirar endavant i no enfonsar-se.
Aquest pare, com la majoria, vol el millor pels seus fills. Els pares sempre intenten advertir-nos dels perills perquè no els hi agrada veure’ns patir i això és el que fa Robbie Williams a la cançó. Els fills són molt importants pels pares i els hi donen molta felicitat sense que ells se n’adonin. Per aquesta raó, els hi dirigeix aquesta lletra tan bonica.
Els nostres pares, sempre miraran pel nostre bé des de la seva experiència. Encara que molts cops creiem que no, ens entenen millor del que ens pensem i sempre intentaran estar allà.
divendres
La cançó dels Lax'n'Busto parlen del Carpe Diem, de gaudir i aprofitar el moment pressent fins al màxim. Seria com un equivalent d'una altra pel·lícula d'aquells anys, "El club dels poetes morts", on un professor convida als seus alumnes a llegir i practicar la poesia de Henry David Thoreau:
"Me'n vaig anar als boscos perquè volia viure sense pressa. Volia viure intensament i xuclar-li tot el suc a la vida. Deixar de banda tot allò que no era vida, per no descobrir, a l'hora de la meva mort, que no havia viscut."
En "color cristià" també hi ha una versió del Carpe Diem que s'anomena "Regne de Déu". Jesús no feia més que anar predicant a tort i a dret que "el Regne de Déu ja és aquí". Posant-ho en paral·lel amb la cançó: que la Vida i l'Amor de Déu t'estan esperant i que depén de tu que t'hi llencis, que hi confiis, que hi creguis sense reserves.
.jpg)
%20(1).jpg)
%20(1).jpg)
.png)
