SETMANA 15 (DEL 15 AL 19 DE DESEMBRE)

Dilluns

Dimarts

EL CAMÍ CAP A BETLEM

El camí significa humilitat.

Vol dir un renunciament a fi de bé.

Vol dir passar pel mateix recer

que els altres han passat.

Tots els camins van a Roma,

tots els camins, ja ho sabem!

tots els camins van a Roma,

però no van a Betlem!

Perquè a Roma hi ha de tot:

Hi ha misèria i punyalades,

i la púrpura i el llot

i les mitres consagrades!

Perquè a Roma pots anar

amb plomall de capità

amb crossa de pelegrí

o amb garrafa o espasí.

Tot és bo pel teu viatge!

Pots triar-te tu el camí!

Pots triar-te el vent que eslloma,

l’arada, la força, el rem!

Tots els camins van a Roma,

però no van a Betlem!

A Betlem ha nascut l’Infant diví!

Per anar a Betlem,

només hi ha un sol camí.

(frag. Poema de Nadal,  J.M. de Sagarra)

Dimecres

Dijous

PREGÀRIA DE NADAL

Bon Jesús,
en aquest temps de Nadal volem aturar-nos un moment
per mirar el món amb ulls nous.

Ajuda’ns a recordar que la llum que celebrem
no es troba només als carrers il·luminats,
sinó també en els petits gestos de bondat
que podem tenir cada dia.

Dóna’ns un cor obert
per saber escoltar, ajudar i compartir.
Que siguem capaços de portar pau
allà on hi hagi conflicte,
somriures on hi hagi tristesa
i esperança allà on hi hagi desànim.

Acompanya les nostres famílies,
els nostres amics i tota la gent que ho passa malament.
Que aquest Nadal ens faci més humans,
més solidaris i més agraïts.

Amén.

Divendres

MOT BON NADAL A TOTHOM!!!

SETMANA 14 (DEL 9 AL 12 DE DESEMBRE)

Dimarts

L'escena de l'església a "Solo en casa" ofereix una reflexió profunda sobre el penediment, el perdó i l'amor familiar. En aquesta seqüència, Marley, el veí que tothom tem, revela a en Kevin que està allunyat de la seva família per una discussió, i que la por al rebuig i l'orgull l'han mantingut distanciat, fent-lo carregar amb un profund penediment .

En Kevin, amb la seva innocència, i després de reflexionar sobre la seva pròpia situació, li ofereix un consell senzill però poderós: mai no és massa tard per demanar perdó.

Aquesta conversa subratlla que l'amor familiar és un vincle incondicional que es pot reparar amb humilitat i sinceritat. La pel·lícula recorda que, en el cor del Nadal, el més important no són els ornaments ni els regals, sinó les relacions humanes i la capacitat de perdonar i ser perdonat.  

Dimecres

“Amazing” (del grup Aerosmith) és una cançó que parla d’aquells moments en què un toca fons i creu que ja no hi ha manera d’aixecar-se. El protagonista reconeix els seus errors, les males decisions i les situacions que el van portar a perdre’s a si mateix. Però també mostra que, fins i tot en els pitjors moments, pot aparèixer una espurna que t’impulsa a canviar. La cançó celebra la capacitat humana de trobar força on semblava que no n’hi havia. Ens recorda que demanar ajuda, aprendre del que hem viscut i fer un pas cap a un futur diferent no és senyal de feblesa, sinó de maduresa. “Amazing” convida a valorar aquelles segones oportunitats que de vegades arriben de manera inesperada. I, sobretot, anima a creure que la transformació personal és possible, fins i tot quan sembla que ja no queda camí.

Dijous

L’anunci de Scalpers ens convida a replantejar-nos què significa el Nadal avui. En mostrar Jesús, ens recorda que moltes vegades celebrem més la tradició que l’essència d’aquestes festes. Ens fa preguntar-nos si seguim les celebracions per costum o perquè realment connectem amb el seu missatge. En un món ple de compres i ajetreig, l’anunci destaca la importància de viure conscientment i valorar allò que realment importa: les nostres accions i els nostres valors. Ens proposa frenar un moment i reflexionar, essent rebels en el sentit de ser fidels a nosaltres mateixos. També ens anima a crear les nostres pròpies tradicions amb sentit, en lloc de repetir rituals automàticament. D’aquesta manera, el Nadal pot deixar de ser només un esdeveniment del calendari i convertir-se en una oportunitat real per reconnectar amb allò fonamental. És una crida a celebrar amb intenció, autenticitat i reflexió.

Divendres

La Pregària dels alumnes.

3r d'ESO 2024-25

L’amor és l’energia que dona sentit a la vida. Estem envoltats contínuament d’ell, ja sigui en àmbits familiars, d’amics, parelles…

Cadascú veu l’amor amb diferents perspectives, hi ha gent que per algunes experiències que ha viscut, ho veu com quelcom dolorós, d’altres que ho veuen com una meravella, i d’altres que ho veuen com una cosa inexistent. 

Tot i que al final, suposo que tothom està d’acord en què sense amor no podríem arribar enlloc.

Que seria de nosaltres sense amor?

Tot i que no ens parem a pensar-ho prou, l’amor és essencial per continuar el camí de la nostra vida. L’amor es pot viure com quelcom intens, que ens fa sentir moltes emocions en poc temps, i que ajuda a treure la millor versió de nosaltres mateixos. Per aquests motius, suposo que tots estareu d’acord en què l’amor és l’energia que dona sentit a la vida.

SETMANA 13 (DE L'1 AL 4 DE DESEMBRE)

Dilluns

L’Advent comença com un murmuri suau que ens convida a despertar. Aquesta primera setmana és, sobretot, una crida a l’esperança: no una esperança ingènua, sinó una esperança que neix enmig del quotidià, fins i tot del que és difícil. Encendre la primera espelma és recordar que, fins i tot en la foscor, sempre apareix una llum que ens guia i ens promet que pot començar alguna cosa nova.

És temps de preparar el cor amb calma, de fer silenci interior i d’obrir espai per al que ha de venir. L’Advent no ens demana córrer, sinó esperar amb confiança. Cada petit gest de bondat, cada moment de pau i cada acte d’atenció es converteixen en una manera concreta d’anar construint el camí cap a la llum que arriba.

Que aquesta primera setmana sigui, doncs, un despertar serè: una invitació a mirar amb esperança i a deixar que la llum comenci, a poc a poc, a transformar les nostres ombres.

Dimarts

La cançó “Despertar” transmet una sensació de cerca interior, de trencament amb allò que pesa i de necessitat d’un canvi profund. A la cançó hi ha un moviment constant entre allò que fa mal, allò que confon i allò que empeny a obrir els ulls per continuar endavant.

Aquest “despertar” es pot entendre també com un acte d'alliberament, i el perdó és precisament això: no esborrar el passat, sinó alliberar-se del pes que impedeix avançar.

El perdó no sempre té a veure amb reconciliar-se amb algú; a vegades la lluita més difícil és amb un mateix: amb la culpa, la ràbia, la decepció o les ferides que han quedat obertes. La cançó suggereix una necessitat de trencar amb allò que empresona i recuperar la pròpia veu, la claredat, la capacitat de començar de nou.

Dimecres

Avui és el dia internacional de les persones amb discapacitat.

El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat és un bon moment per pensar en com tractem aquells que són diferents de nosaltres. De vegades, sense adonar-nos-en, posem barreres amb les nostres actituds, les nostres bromes o simplement ignorant qui necessita suport. Aquest dia ens recorda que tenir una discapacitat no fa ningú menys capaç ni menys valuós; només vol dir que necessita unes condicions determinades per participar com qualsevol altra persona.

A l’escola, la inclusió comença per coses simples: respectar, escoltar, no fer acudits que fereixin i oferir ajuda sense fer sentir malament ningú. També vol dir entendre que tots aprenem a ritmes diferents i que cada persona té talents únics. Quan fem que el nostre entorn sigui més accessible i més amable, tots hi guanyem. Al final, el que importa és construir un lloc on ningú se senta fora, on cadascú puga ser qui és i participar sense por.

Dijous

La pregària dels alumnes.

3r d'ESO, curs 2024-25.

L’empatia és la capacitat de connectar amb els sentiments dels altres. No es tracta només de comprendre, sinó de fer costat amb sensibilitat i respecte. En un món ple de soroll i presses, l’empatia és una veu suau que diu: “estic aquí, t’escolto i m’importes”. És el fil invisible que ens apropa i ens fa més humans.

SETMANA 12 (DEL 24 AL 28 DE NOVEMBRE)

Dilluns

LA VERITABLE AMISTAT

Al jardí de Getsemaní, Jesús passa per un dels moments més difícils de la seva vida. Estava a punt de viure la seva detenció, l’abandonament de molts seguidors, un judici injust i, finalment, la creu. 

En lloc d’afrontar-lo sol, demana als seus amics que es quedin amb ell. Aquest gest ens recorda una cosa important: fins i tot les persones més fortes necessiten companyia. L’amistat verdadera no és només riure plegats, sinó estar a prop quan algú ho està passant malament. De vegades no cal dir res; n’hi ha prou amb escoltar, acompanyar i mostrar que no deixem sol l’altre. Tots necessitem amics així, i també estem cridats a ser aquest tipus d’amic per als altres. Perquè les millors amistats no es mesuren pel temps que duren, sinó per la profunditat amb què es comparteixen els moments importants.

Dimarts

La cançó Blowin’ in the Wind de Bob Dylan planteja preguntes sobre la injustícia, la guerra i el sofriment humà: “Quantes vegades…?” Ens recorda que al món hi ha molts problemes que cal afrontar. Ens convida a obrir els ulls a les necessitats dels altres i a actuar amb amor i compassió.

La lletra també parla d’esperança: la resposta “està volant en el vent” ens recorda que podem trobar solucions al mal i a la desigualtat. En definitiva, ens anima a no quedar-nos indiferents, sinó a ser instruments de pau, justícia i solidaritat al nostre entorn.

Dimecres

“Déu actuarà al seu mode i en el moment que ho consideri convenient. No temeu ni us alegreu encara, ja que allò que desitgem en aquest moment pot significar la nostra destrucció.”

(Drácula, Bram Stoker)

Aquest passatge de la novel·la Drácula reflecteix un valor cristià molt potent: la confiança en Déu.

Van Helsing (líder del grup que lluita contra Dràcula, combinant coneixements científics, fe i intuïció) anima els altres a no perdre la fe, fins i tot quan s’enfronten a un enemic tan terrible com Dràcula. Els recorda que Déu no només és just, sinó misericordiós, i que la seva ajuda pot arribar en el moment més adequat, encara que no coincideixi amb el que nosaltres desitgem immediatament. A més, els encoratja a estar units en la seva missió, reconeixent que la seva lluita no és només física, sinó també moral i espiritual. Així, ens ensenya que la fe i la solidaritat són essencials per afrontar el mal a la vida.

Dijous

L’escena en què es presenten les emocions ens mostra que cada sentiment té un propòsit: alegria, tristesa, por, ira o rebuig ens ajuden a entendre el que vivim i a prendre decisions. Conèixer les nostres emocions és com tenir un mapa del nostre món interior: si no sabem què sentim, és difícil afrontar els problemes o relacionar-nos amb els altres. Riley, la protagonista, aprèn que no es tracta d’eliminar les emocions “negatives”, sinó d'escoltar-les, acceptar-les i aprendre d’elles. Això ens ensenya que la interioritat —prestar atenció al que passa dins nostre— és fonamental per créixer, per cuidar la nostra salut emocional i per construir relacions sanes. Reconèixer el que sentim ens fa més conscients, responsables i capaços d’afrontar la vida amb equilibri.

Divendres 

LA PREGÀRIA DELS ALUMNES

3r d'ESO Curs 2024-25

La cançó de Shake It off de Taylor Swift ens transmet un missatge molt clar: no deixis que les crítiques dels altres t’afectin. Sempre hi haurà qui jutgi, però  no podem viure condicionats pel que diguin.

A la vida sovint ens trobem amb opinions negatives o persones que intenten fer-nos sentir malament. Però, en comptes de quedar-nos atrapats en aquesta negativitat, la millor opció és aprendre a ignorar-la seguir endavant.

Com diu el títol de la cançó shake it off (sacseja't), desfés-te de les males vibres, de la gent que no t'aporta positivitat. Segur que algun cop has sentit una esgarrifança quan estaves al costat d'algú que no et donava bones sensacions, el teu cos és savi i quan percep negativitat intenta desfer-se d’ella, produint una sacsejada.

I a tu t’importa l’opinió dels altres? En el cas que diguis que sí vull que hi reflexionis. Per què t’ha d’importar el que pensin de els altres?

SETMANA 11 (DEL 17 AL 21 DE NOVEMBRE)

Dilluns

Ahir 16 de novembre va ser la Jornada Mundial dels Pobres.

“Tots estem cridats a crear signes d’esperança que testimoniïn la caritat cristiana.” (Papa Lleó XIV)

PREGÀRIA PELS POBRES

Senyor Jesús,
en aquesta Jornada Mundial dels Pobres
obre els nostres ulls i el nostre cor.
Ajuda’ns a veure cada persona necessitada
com un germà i una germana teus.

Que no siguem indiferents,
que tinguem el valor d’acostar-nos,
escoltar, acompanyar i compartir.
Fes-nos joves amb mans solidàries,
amb paraules que animen
i amb gestos que construeixen esperança.

Que el teu amor transformi la nostra mirada
i ens empenyi a canviar allò que fa mal al món.
Acompanya els qui pateixen
i ensenya’ns a ser part del seu consol.

Amén.

Dimarts

En aquesta escena de El joven Sheldon veiem una cosa molt valuosa: de vegades no parlem d’idees per guanyar una discussió, sinó per cuidar algú.

Tot i que en Sheldon és molt racional i normalment no creu en Déu, intenta utilitzar la lògica per donar pau a la seva mare (que és una profunda creient). Això mostra que l’afecte pot ser més fort que les diferències.

També s’hi veu que fe i ciència no han de barallar-se: cadascuna és una manera diferent d’entendre el món. La Mary viu la seva fe des del cor; en Sheldon, des del cap. Però tots dos aprenen a respectar la manera de pensar de l’altre.

L’escena ensenya que, fins i tot quan no compartim creences, podem escoltar-nos, acompanyar-nos i donar-nos suport. I que, de vegades, el més important no és tenir la raó, sinó ser al costat de l’altra persona.

Dimecres

La cançó “Ama, ama, ama y ensancha el alma” d'Extremoduro ens recorda una cosa molt profunda: quan estimem de debò, creixem per dins. No es tracta d’un amor romàntic o superficial, sinó d’aquell amor que et fa millor persona. Això connecta totalment amb el que Jesús ensenyava: que l’amor és la força que transforma el món.

Estimar és obrir el cor, deixar entrar els altres, perdonar, acompanyar, aixecar qui està caigut. I cada vegada que ho fem, la nostra ànima s’eixampla, s’omple de llum.

Al fons, la cançó i l’Evangeli diuen el mateix:
quan estimes, et fas més gran, més lliure i més tu.

Dijous

LA PREGÀRIA DELS ALUMNES

3r ESO curs 2024-25

Alguna vegada heu sentit que passeu per dificultats i us penseu que és la fi del món? Us sentiu incomplets encara que passin coses bones?

 Sembla que només ens fixem en les coses dolentes i no ens fixem en les bones. Poden ser petits detalls durant el dia als quals no prestem atenció però estan allà. No valorem aquests moments quan són els que realment importen i els que ens donen força per seguir endavant. També tendim a donar-li massa importància als problemes quan moltes vegades no són tan greus com els pintem. És per això, pel que hem d’intentar donar-li valor als bons moments i no menjar-nos el cap amb les coses dolentes. 

La cançó d’U2 anomenada “Beautiful Day” és un molt bon exemple d’aquesta positivitat que hem de tenir en tot moment.

Divendres

La cançó “Happier” parla d’emocions difícils: tristesa, pèrdua i la lluita per acceptar allò que no podem canviar. Tot i que tracta d’un desamor, ens recorda una cosa molt important: mirar dins nostre i reconèixer el que sentim.

D'això se'n diu interioritat: prestar atenció al nostre cor, a les nostres emocions i pensaments, sense amagar-los ni ignorar-los. Déu vol que siguem sincers amb nosaltres mateixos i amb Ell, per poder sanar i créixer.

Reflexionar sobre la nostra interioritat ens ajuda a entendre les nostres pors, aprendre de les ferides i obrir espai per a la pau i l’alegria autèntica. Quan confiem en Déu i deixem que ens guiï, podem transformar el dolor en aprenentatge i la tristesa en força per estimar i perdonar.

La interioritat ens ensenya que cuidar el nostre cor és el primer pas per ser realment feliços.

SETMANA 10 (DEL 10 AL 14 DE NOVEMBRE)

Dilluns

En aquesta il·lustració, Kuczynski retrata amb cruesa el conformisme i l’homogeneïtzació social que pot sorgir en l’era digital. Els nens, símbols de futur, curiositat i creixement, apareixen encorbats i absorts en les seves pantalles, tots en la mateixa postura, iguals entre ells. La tecnologia, que hauria d’ampliar la ment, aquí sembla encadenar-la a la uniformitat.

La figura amb la tallagespa, que talla el cap de qui s’atreveix a aixecar-lo, representa la pressió del sistema per mantenir-nos dòcils i alineats: no pensar diferent, no mirar més enllà, no qüestionar.

La imatge no condemna només la tecnologia, sinó la renúncia col·lectiva al pensament crític.

Jesús va ser, en el seu temps, qui va aixecar el cap davant d’un món que vivia ajupit sota la llei, el costum i la por. Es va atrevir a mirar el Pare per damunt de les normes humanes, a parlar amb llibertat, a estimar sense mesura. En una societat que preferia el silenci i l’obediència cega, la seva paraula va ser una sacsejada.

Dimarts

La cançó “Amén” de Sebastián Yatra és com una oració cantada. Parla de moments en què ens sentim cansats, confosos o tristos, i necessitem que algú més gran ens ajudi. No és només sobre religió, sinó sobre tenir esperança i confiança quan les coses no van bé.

Quan cantem “Amén”, no és rendir-nos, sinó dir que confiem en Déu o en alguna cosa més gran que ens cuida. La cançó també mostra que totes les generacions, grans i petits, tenim els nostres moments de dubte i de necessitat, i que tots podem buscar ajuda i força.

Ens ensenya que parlar des del cor, encara que no tinguem totes les respostes, ja és una forma de trobar pau. Al final de la cançó, se sent com si tot es tranquil·litzés, com si deixéssim que Déu ens sostenís i ens donés esperança. És un recordatori que, encara que sigui difícil, sempre podem aixecar el cap i confiar.

Dimecres

En aquesta escena de “L'Últim Samurai”, Nathan Algren es troba sol, contemplant la vida tranquil·la del poblat samurai després de la batalla. Observa la dedicació dels habitants a l’harmonia, la disciplina i la tradició, i se sent impactat per la profunditat espiritual que impregna cada acció quotidiana. Aquesta escena ens convida a reflexionar sobre com l’espiritualitat no sempre s’expressa en temples o rituals visibles, sinó també en la vida senzilla, en la coherència amb els propis valors i en el respecte cap als altres.

Descobreix que la veritable força dels seus habitants no està només en l’habilitat física o en la tradició, sinó en la profunditat de la seva interioritat: la seva capacitat de viure en harmonia, de cuidar el seu cor i d’actuar amb respecte i coherència. Aquesta escena mostra com l’espiritualitat autèntica neix de mirar cap a dins, de cultivar la pau interior i d’estar connectats amb allò que realment importa.

Algren comença a qüestionar la seva pròpia vida, les seves decisions i la seva recerca de sentit, comprenent que la força més duradora sorgeix de la serenor interior i de la entrega a quelcom superior a un mateix. Això ens recorda que Déu també es troba en la vida interior, en la reflexió, l’oració i la fidelitat als valors d’amor i compassió. L’escena ens ensenya que la veritable transformació comença dins nosaltres i que la interioritat és clau per viure amb plenitud i coherència.

Dijous

La pregària dels alumnes

3r ESO 2024-25

L’Esforç és aquella força invisible que ens ajuda a continuar, fins i tot quan les coses es posen difícils. És el que transforma els somnis en realitats, pas a pas, dia rere dia. No sempre deixa marca en la nostra manera de ser. En un món que sovint busca el camí fàcil, l’esforç ens recorda el valor de la constància, del compromís i de la superació d’un mateix. Cada caiguda, avenç, forma part del procés que ens enriqueix molt més que qualsevol cosa que fàcilment hagis aconseguit.

Perquè al final, no és només el que aconseguim sinó que també compta tot el que volem fer per aconseguir aquella cosa.

Divendres

SETMANA 9 (DEL 4 AL 7 DE NOVEMBRE)

Dimarts

«Estimaràs Déu, estimaràs l’Església; Déu i l’Església són una mateixa cosa.»

Francesc Palau va descobrir que Déu no està lluny, sinó que viu dins de totes les persones que formen part de l’Església.
Per això deia que estimar Déu és també estimar els altres, perquè tots som part d’una mateixa família.

Dimecres

«La pregària és la meva força; l’amor, la meva espasa; la fe, el meu escut.»

El Pare Palau comparava la seva vida amb la d’un cavaller que lluita pel bé.
La pregària li donava energia, l’amor era el que feia servir per vèncer el mal, i la fe el protegia quan tenia por o dificultats.
Quan reses, estimes i confies en Déu, tens tot el que necessites per superar els problemes.

Dijous

«La caritat és la flor més bella del jardí de Déu.»

Per a Palau, la caritat —és a dir, l’amor que ajuda i comparteix— és el que fa bonic el món.
Quan ajudes algú, fas florir el jardí de Déu.

Divendres

«Allà on no hi ha amor, sembra amor, i en recolliràs.»

PREGÀRIA DEL DIA DEL PARE PALAU

Déu, Pare bo i amorós,

t’agraïm el do de la vida del beat Francesc Palau,

que va saber veure’t present en l’Església,

en cada persona i en tot el que és bo i veritable.

Ell ens va ensenyar que estimar Déu és estimar els germans,

que l’amor construeix comunitat

i que la pregària dóna força per servir amb alegria.

Fes que, com ell,

sapiguem trobar-te en el silenci i en el rostre dels altres.

Dóna’ns un cor obert per sembrar amor on no n’hi ha,

i per treballar junts pel bé, la pau i la fraternitat.

Francisc Palau, amic de Déu,

guia’ns perquè també nosaltres

estimin l’Església com tu la vas estimar:

amb fe, amb esperança i amb amor sense límits.

Amén.

SETMANA 8 (DEL 27 AL 31 D'OCTUBRE)

Dilluns

L’altruisme i la solidaritat són actes que, tot i semblar centrats en els altres, acaben transformant profundament qui els practica. Quan ajudem sense esperar res a canvi, cultivem empatia, connexió i un sentit genuí de propòsit. Aquesta satisfacció interior, aquesta pau que neix de saber que s’ha contribuït al benestar d’un altre, és una recompensa que no es pot comprar ni mesurar. Al final, ser solidari no només millora el món que ens envolta, sinó que també enriqueix el nostre propi esperit, recordant-nos que la veritable felicitat es troba en donar.

Dimarts

Dimecres

La cançó Baila conmigo de Los Zigarros transmet un poderós missatge de resiliència i suport mutu.

El “balla” funciona com a metàfora d’aixecar-se quan tot sembla perdut. Convida a enfrontar l’adversitat acompanyat, no en solitud, com fa Jesús quan acompanya en el dolor.

“Seré el teu escut davant del que és dolent” expressa solidaritat i empatia genuïna.

El rock, amb la seva força, simbolitza l’Esperit que impulsa a viure amb esperança. És una força col·lectiva, no només individual.

La música apareix com una catarsi: transforma el dolor en moviment. Reconeix les ferides, però impulsa a seguir endavant. El ball simbolitza acció, alliberament i reconstrucció.

El missatge central: no et rendeixis, mou-te, busca companyia. En la unió i el ritme compartit trobem l’esperança.

Comencem el dia amb alegria.

Dijous

LA PREGÀRIA DELS ALUMNES

3r d'ESO (2024-25)

L’amor és un sentiment molt bonic, intens, pur i profund, però també pot arribar a ser dolorós. Implica una connexió amb algú especial i important, ja sigui un familiar, una amistat, la teva parella, la teva mascota o inclús un mateix. L’amor propi és essencial, ja que si no el tenim, ens serà molt difícil o quasi impossible poder tenir sentiments cap a una persona i donar-li la millor versió de nosaltres. El simple fet d’estimar o sentir-se estimat per algú et fa ser conscient de la sort que tens de tenir a aquella persona al teu costat.

La cançó “La suerte de mi vida” de “El Canto del Loco” representa a la perfecció aquest sentiment. El cantant, Dani Martín, transmet la seva gratitud i admiració a l’haver trobat al seu pilar fonamental i li dedica aquesta cançó amb una lletra profunda, per alliberar els seus sentiments i expressar-los sense por.

Per tant, l’amor ens ensenya a compartir, cuidar, respectar i a ensenyar els nostres sentiments sense cap límit. Mai t’has de quedar amb les ganes de dir a algú el que sents i el molt que l’estimes.

Divendres

A En busca de la felicitat, en Chris Gardner es refugia amb el seu fill en un bany del metro, després d’haver passat la nit buscant un lloc segur per dormir. Tot i que l’acció externa és mínima, el seu món interior és enorme: lluita contra la por, la desesperació i la tristesa mentre sosté el seu fill. En aquest silenci, es perceben el seu amor profund, la seva preocupació i la seva determinació per no rendir-se. L’escena reflecteix com la vulnerabilitat pot coexistir amb la força interior. A través de gestos, mirades i silencis, veiem com el personatge afronta el seu dolor i troba motius per continuar endavant. La seva interioritat es converteix en protagonista, mostrant que la dignitat, l’esperança i la resiliència neixen del més profund de cadascú.

SETMANA 7 (DEL 20 AL 24 D'OCTUBRE)

Dilluns

Gairebé tots anem a més velocitat de la recomanable. Ho veiem en el trànsit urbà, ho constatem a les 9 del matí a les portes de les escoles o quan estem fent cua a la sala d’espera del metge. Com si una força interior ens estirés per córrer, per arribar a algun port llunyà. Velocitat de creuer arreu.

La força que ens tiba passa per dintre del nostre cor i de la nostra ment. La serenitat i la pau sovint semblen absents en el nostre dia a dia.

Ens perdem moltes coses, a vegades les millors de la vida. Passen pel costat i ni les veiem. Que poc ens aturem per veure  ni que sigui una breu estona: un arbre, una flor, el mar immens, una persona que té la paciència d’esperar que el semàfor es posi verd.

Avui, però, has decidit reduir la velocitat de creuer i preguntar-te:

         Per què vaig amb tanta pressa?

         Potser hi ha algú o alguna cosa que em persegueix?

         No serà que no tinc cap meta concreta?

         Què significa omplir el temps? Què potser està buit?

         La velocitat... no és la forma de fumigar l’angoixa?

         M'estic perdent coses? Necessito aturar-me?

       

Dimarts

Per Nadal, el pare de Billy torna a casa amb un regal molt especial: un petit ésser anomenat Gizmo. És tendre, lluminós i pur. Però ve acompanyat de tres regles importants per poder cuidar-lo bé. Billy rep el Gizmo amb il·lusió, però també amb la responsabilitat de protegir-lo i respectar les normes.

Aquesta escena de la pel·lícula "Gremlins" es pot veure com una bonica metàfora del dó de la vida i de l’ànima que Déu posa a les nostres mans.

Així com el pare entrega el Gizmo amb amor i confiança, Déu ens confia la vida, la fe i la creació perquè les cuidem amb tendresa i respecte. Les regles que acompanyen el Gizmo simbolitzen els manaments divins, no com imposicions, sinó com límits que protegeixen la bondat que hem rebut.

Quan cuidem aquest “Gizmo” interior —la part bona, lluminosa i pura que hi ha en nosaltres— deixem que la llum de Déu brilli a través de les nostres accions. Però si descuidem aquestes regles, la innocència pot transformar-se i el caos entrar a la nostra vida.

Aquest moment ens convida a preguntar-nos: com estic cuidant els dons que Déu m’ha donat? Estic protegint la bondat que Ell ha posat en mi?

Dimecres

La cançó “Si et quedes amb mi” (Sopa de cabra) ens parla de la força que té la presència fidel enmig de la fragilitat. En ella podem reconèixer l’eco de la veu de Jesús, que ens diu cada dia: “Jo em quedaré amb tu”. Crist no s’allunya quan arriba el dolor, sinó que roman, compartint les nostres llàgrimes i les nostres lluites. El seu amor no és passatger, sinó compromís etern. Així com el cantant suplica que algú es quedi al seu costat, també nosaltres podem obrir el cor per deixar que el Senyor romangui en nosaltres. En la solitud, en la por o en el dubte, la seva presència és consol i força. Jesús no promet evitar la tempesta, però sí caminar al nostre costat fins que arribi la pau. Que aprenguem, com Ell, a quedar-nos també al costat dels altres quan més ens necessitin.

Dijous

En un món on sovint sembla que “tot val”, aquesta frase ens recorda una cosa molt senzilla però poderosa: fer el bé i dir la veritat sempre val la pena. Jesús també ens ho ensenya quan diu: “Que el vostre sí sigui sí, i el vostre no, no” (Mateu 5:37). Ser cristià no és seguir la corrent, sinó tenir el valor de fer el que és correcte, fins i tot quan ningú no et veu o quan és més fàcil mentir o callar. Cada vegada que tries la veritat, encara que et costi, deixes que Jesús brilli a través teu. Ell mateix va dir: “Jo soc el camí, la veritat i la vida” (Joan 14:6). No es tracta de ser perfectes, sinó autèntics: actuar amb el cor net, parlar amb sinceritat i decidir des de l’amor. Perquè quan fas el que és correcte i dius la veritat, la teva vida es converteix en una petita llum que ajuda els altres a veure Déu en tu.

Divendres

La cançó de Green Day "Wake me up when September ends" ens parla de dolor, pèrdua i d’aquells moments en què voldríem que tot passés de pressa. Com a cristians, aquests temps difícils ens recorden que no estem sols, perquè Déu ens acompanya fins i tot en la tristesa més profunda. De vegades voldríem “dormir” fins que el dolor s’acabi, però la fe ens convida a viure cada dia amb esperança, aprenent i creixent enmig de les proves. Déu ens dona consol i força per afrontar allò que sembla insuperable. Fins i tot quan sentim que res no té sentit, la seva presència ens sosté. 

La cançó ens recorda que després del dolor, la llum i la pau de Déu sempre tornen, i que l’esperança cristiana ens permet seguir endavant encara en els pitjors moments.

SETMANA 6 (DEL 14 AL 17 D'OCTUBRE)

Dimarts

Treballa dur per aconseguir el que vols

En aquesta cançó podem observar des d'una imatge infantil els valors del treball dur i l’esforç que hem de posar sempre en el que fem. Aquesta cançó, a través de la famosa història de La Blancaneus i els 7 nans, transmet un missatge molt important per nosaltres i la gent jove perquè ens vol inculcar que amb treball dur podrem arribar a realitzar el nostres somnis (en la cançó ens ho mostra amb el diamants) i que amb ganes, esforç i treballant amb els teus companys tots a la una i amb companyerisme podrem aconseguir coses que ni tan sols nosaltres podem imaginar.

Dimecres

Avui és  Santa Teresa de Jesús,  germana carmelita especialment important per ser la fundadora de les Carmelites Descalces i haver estat declarada doctora de l'Església.
Que la seva vida exemplar de pregària i convivència amb les altres germanes sigui un exemple a les nostres aules.

La cançó ens deixa en el misteri, no desvetlla què és això que li inflama el cor amb mil somriures, aquella cosa que no podria suportar que no fos veritat perquè li dóna la vida. Què és això que és tan fort i que tant marca als qui ho han tastat?

La cançó podria parlar d’una droga o d’una altra cosa. Posat en color cristià, podríem suposar que aquest secret és el descobriment d’un amor gegant, d’un amor a mida d’un Déu? Creus que és lícit fer aquesta suposició? Creus que la frase de Sta. Teresa “Nada te turbe, nada te espante, sólo Dios basta” pot ser fruit d’una persona que ha begut un amor molt gran? Creus que fer “experiència de Déu” deu ser alguna cosa així? Què és allò que en la teva vida t’omple de mil somriures i que no podries suportar que fos mentida? Què és allò sense el qual no podries suportar els pas dels dies?

Dijous

Qui es vol quedar ancorat en un instant? Qui no aspira a anar omplint la pròpia vida de relats, trobades, passions, gestos, lliçons, idees i sentiments? Aquest és el món nostre de joventuts eternes. No va malament recordar de quan en quan que la vida no és una cosa estàtica ni està feta de moments congelats.

Que cada dia és únic, i en cadascun d’ells anem construint una història irrepetible i anem recorrent un camí per al qual no hi  ha marxa enrere. Que viure ( i creure) és créixer, sempre, fins el darrer dia. Que la vida no es va consumint, ben al contrari: es va construint. I el temps que passa no és temps que vas descomptant, sinó un relat que vas creant.

Divendres

A l’escena de "Gladiator" on Màxim parla de la seva llar amb Marc Aureli, es revela el contrast entre el poder i la senzillesa. Mentre l’emperador viu envoltat de grandesa i deures, Màxim troba sentit en allò petit: la seva família, la terra, la pau del camp. En descriure la seva llar, no només recorda un lloc, sinó que expressa la seva veritable identitat, allunyada de la guerra i de l’ambició. Marc Aureli percep en ell una puresa que ell mateix ha perdut. Aquesta conversa anticipa la tragèdia de Màxim: allò que estima li serà arrabassat, i aquest amor perdut es convertirà en la seva força. L’escena ens ensenya que la veritable grandesa no rau a dominar el món, sinó a pertànyer amb l’ànima al que estimem.

SETMANA 5 (DEL 6 AL 10 D'OCTUBRE)

Dilluns

"El pròxim gran salt evolutiu de la humanitat serà el descobriment que cooperar és millor que competir" és una cita atribuïda a Pietro Ubaldi. Aquesta idea, vinculada a l’autor, ressalta la hipòtesi que la humanitat avançarà significativament quan comprengui que la col·laboració condueix a un progrés més gran que la rivalitat.

La competició, encara que pot estimular l’esforç personal, sovint alimenta l’orgull, la rivalitat i la divisió. En canvi, la cooperació reflecteix la lògica del Regne de Déu: tots som membres d’un mateix Cos en Crist, i cadascú amb els seus dons està cridat a servir el bé comú.

Jesús mateix no vingué a competir ni a imposar-se, sinó a servir i donar la vida per tots (Mc 10,45). La cooperació és, en el fons, l’estil del servei cristià: posar allò que tenim a les mans dels altres perquè creixi el bé comú.

Dimarts

Aquesta cançó de Pau Vallvé es titula Protagonistes. Som protagonistes de les nostres pròpies vides, però també hem de saber que a la vegada som els "extres" de la vida dels altres. És a dir, que la nostra seqüència vital l'hem de fer des d'un protagonisme compartit amb tot aquell que ens envolta. Només així farem una pel·licula digna d'un Òscar!

Dimecres

En aquesta escena de El setè segell (1957) d'Ingmar Bergman, el cavaller medieval Antonius Block, interpretat per Max von Sydow, s'agenolla en un confessionari per parlar amb qui ell creu que és un sacerdot. Tanmateix, aviat es revela que s'està confessant davant la Mort, rival en la partida d'escacs que simbolitza la lluita entre la vida i el final inevitable. 

L'escena es pot interpretar com una reflexió profunda sobre la recerca de Déu i el sentit de la vida, però també com una manifestació del dilema humà quan la fe s’enfronta al silenci diví. Antonius Block expressa la seva desesperació davant el que percep com una absència de respostes de Déu.

Tanmateix, la manca de respostes directes de Déu no significa necessàriament la seva absència. La fe no es basa en la certesa racional, sinó en la confiança en l'amor de Déu i en el seu pla de salvació, malgrat el sofriment i la mort. La desesperació de Block reflecteix el buit que sent l’home quan busca respostes sense la llum de la fe. En aquest context, l’escena adverteix dels perills d’una fe debilitada i d’una vida enfocada només en allò material o racional, sense confiar en la transcendència divina.

Cliqueu sobre ver en YouTube

Dijous

Recordem un bonic missatge del Papa Francesc, que parla sobre la importància d'acollir als més necessitats.

Divendres

La cançó “Ain’t No Mountain High Enough” de Marvin Gaye és molt més que una declaració romàntica: és un cant a la fidelitat i a la força de l’amor que supera qualsevol obstacle. La lletra transmet la convicció que no existeixen barreres —ni muntanyes, ni rius, ni distàncies— capaces d’impedir que algú arribi a la persona estimada.

Així com a la cançó es proclama la certesa d’un amor indestructible, també en la fe cristiana reconeixem que l’amor veritable no coneix límits. Aquest tipus d’amor —sigui en l’amistat, en la parella o en la vida comunitària— esdevé un reflex de l’amor diví: perseverant, proper i disposat a vèncer tota dificultat per arribar a l’altre.

Escoltar “Ain’t No Mountain High Enough” ens convida a confiar en la força transformadora de l’amor, un amor que no s’atura davant les proves, sinó que les converteix en oportunitats per demostrar la seva autenticitat i el seu poder d’unió.

SETMANA 4 (DEL 29 DE SETEMBRE AL 3 D'OCTUBRE)

Dilluns

La frase “la por pesa, fill” reflecteix com la por no és només una emoció passatgera, sinó una càrrega que pot limitar les nostres accions i decisions. La por ens immobilitza, ens tanca i, en certa manera, ens roba la llibertat. A la novel·la "La partida" de Miguel Delibes, aquesta idea subratlla la duresa de la vida i la lluita interior dels personatges davant d’un entorn hostil. Reconèixer el pes de la por és el primer pas per enfrontar-s’hi, perquè només en anomenar-la i acceptar-la podem començar a alliberar-nos-en. Així, la frase ens convida a reflexionar sobre la importància de la valentia i la resiliència per continuar avançant malgrat les dificultats.

Dimarts

La cançó "Hello" d’Adele reflecteix el pes emocional que deixen els errors i les relacions trencades. A través de la seva lletra, es percep la necessitat de reconnectar i demanar perdó, encara que la resposta no sigui sempre la desitjada. Des d’una mirada cristiana, el perdó és un acte d’amor profund que ens acosta a Déu i ens permet viure segons l’exemple de Jesús. Reconèixer les nostres errades és un acte d’humilitat, que ens convida a la conversió i a la reconciliació, no només amb els altres, sinó també amb nosaltres mateixos i amb Déu. De vegades, el perdó no implica reconciliació immediata, sinó aprendre a deixar anar el ressentiment. Tal com passa a la cançó, no sempre podem canviar el que ha succeït, però sí la manera com ho vivim a la llum de la fe. Perdonar és, doncs, obrir el cor a la gràcia i caminar cap a la pau que només Déu pot donar.

Dimecres

1 d'octubre: Celebració del dia de Santa Teresa de Lisieux

Pregària a Santa Teresa de Lisieux

Santa Teresa,
tu que vas descobrir Déu en les coses senzilles
i ens vas ensenyar el “camí petit” de l’amor,
ajuda’ns a veure la seva presència en el nostre dia a dia.

Ensenya’ns a confiar en Jesús
quan tinguem por o dubtes,
i a oferir-li les nostres alegries,
els nostres esforços i també els nostres errors.

Que aprenguem, com tu,
a estimar els altres amb petits gestos,
amb paraules que construeixin i amb un cor humil.

Santa Teresa, acompanya’ns en el nostre camí de fe,
perquè, pas a pas, ens apropem més a Déu
i descobrim l’alegria de viure com a fills seus.

Amén.

Dijous

En aquesta escena de Rocky Balboa es revela una de les lliçons més poderoses de la saga. Rocky li recorda al seu fill que la vida no sempre serà justa i que, inevitablement, portarà cops i dificultats. Tot i així, el que realment importa no és la força amb què colpegem, sinó la capacitat d’aixecar-nos després de caure i continuar endavant.

Rocky anima el seu fill a no culpar els altres pels seus fracassos, recordant-nos que cadascú és responsable de la seva pròpia vida i de respondre amb integritat davant l’adversitat

La veritable fortalesa no està en evitar les caigudes, sinó a tenir el coratge de continuar caminant, fins i tot quan tot sembla en contra.

Divendres

S'apropa el DOMUND (DOmingo MUNDial de las misiones).

Aquest any, el vídeo de la campanya recorda el passat missioner del Papa Lleó XIV.

SETMANA 3 (DEL 22 AL 26 DE SETEMBRE)

Dilluns

LA PATENT QUE ES VA ALLIBERAR PER SALVAR VIDES

L'any 1959, l'empresa Volvo va crear el cinturó de seguretat de tres punts. En comptes de guardar-se la patent per guanyar diners va decidir regalar-la al món. D'aquesta manera, els seus competidors també la van implementar.

L'objectiu era més gran que les ganàncies: salvar vides.

Gràcies a aquesta decisió, milions de persones avui dia poden contar la seva història després d'un accident.

Un recordatori que la veritable grandesa no està en el que guardes... sinó en el que comparteixes.

Dimarts

On hi hagi odi, que jo hi porti amor.

On hi hagi ofensa, que jo hi porti perdó.

On hi hagi discòrdia, que jo hi porti veritat.

On hi hagi dubte, que jo hi porti la fe.

On hi hagi desesperació, que jo hi porti l’esperança.

On hi hagi tristesa, que jo hi porti la joia.

On hi hagi tenebra, que jo hi porti la llum.

Oh Mestre, 

fes que jo vulgui més aviat

consolar que no pas ser consolat;

comprendre, més que no pas ser comprès;

estimar, més que no pas ser estimat.

Perquè és donant-nos que obtenim,

és oblidant-nos que ens trobem,

és perdonant que som perdonats,

és morint que ressuscitem a la vida eterna!

Sant Francesc d’Assís

Dimecres

“No podem decidir l’època en la

que ens ha tocat viure, l’únic

que podem decidir és què fer

amb el temps que se’ns ha

concedit” 

Dijous

No t’ha passat mai que un cert paissatge, un objecte, una olor o una cançó et porten el record d’una persona estimada? Això és el que explica el cantant Sting en aquesta cançó: el camp de blat daurat li recorda el cabell daurat de l’estimada del protagonista de la cançó.

Hi ha gent que escull com ser recordada, i aquest és el cas de Jesús de Natzaret que, en el darrer sopar amb els seus amics, els va donar dues pistes per tal que el poguèssin trobar sempre: el servei als altres (el lavatori de peus) i trobar-se per celebrar l’eucaristia (el pa i el vi).

La imatge emprada per Sting també val per recordar la presència de Crist en el món per als cristians. El camp de blat apareix diverses vegades al llarg de la Bíblia i, especialment, en les paràboles de Jesús (El bon sembrador, la paràbola del blat i el jull…). Passejar per un camp de blat pot ser també una molt bona manera de fer pregària i obrir-se a l’Evangeli.

(pregaria.cat)

Divendres

Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.

Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.