SETMANA 11 (DEL 17 AL 21 DE NOVEMBRE)

Dilluns

Ahir 16 de novembre va ser la Jornada Mundial dels Pobres.

“Tots estem cridats a crear signes d’esperança que testimoniïn la caritat cristiana.” (Papa Lleó XIV)

PREGÀRIA PELS POBRES

Senyor Jesús,
en aquesta Jornada Mundial dels Pobres
obre els nostres ulls i el nostre cor.
Ajuda’ns a veure cada persona necessitada
com un germà i una germana teus.

Que no siguem indiferents,
que tinguem el valor d’acostar-nos,
escoltar, acompanyar i compartir.
Fes-nos joves amb mans solidàries,
amb paraules que animen
i amb gestos que construeixen esperança.

Que el teu amor transformi la nostra mirada
i ens empenyi a canviar allò que fa mal al món.
Acompanya els qui pateixen
i ensenya’ns a ser part del seu consol.

Amén.

Dimarts

En aquesta escena de El joven Sheldon veiem una cosa molt valuosa: de vegades no parlem d’idees per guanyar una discussió, sinó per cuidar algú.

Tot i que en Sheldon és molt racional i normalment no creu en Déu, intenta utilitzar la lògica per donar pau a la seva mare (que és una profunda creient). Això mostra que l’afecte pot ser més fort que les diferències.

També s’hi veu que fe i ciència no han de barallar-se: cadascuna és una manera diferent d’entendre el món. La Mary viu la seva fe des del cor; en Sheldon, des del cap. Però tots dos aprenen a respectar la manera de pensar de l’altre.

L’escena ensenya que, fins i tot quan no compartim creences, podem escoltar-nos, acompanyar-nos i donar-nos suport. I que, de vegades, el més important no és tenir la raó, sinó ser al costat de l’altra persona.

Dimecres

La cançó “Ama, ama, ama y ensancha el alma” d'Extremoduro ens recorda una cosa molt profunda: quan estimem de debò, creixem per dins. No es tracta d’un amor romàntic o superficial, sinó d’aquell amor que et fa millor persona. Això connecta totalment amb el que Jesús ensenyava: que l’amor és la força que transforma el món.

Estimar és obrir el cor, deixar entrar els altres, perdonar, acompanyar, aixecar qui està caigut. I cada vegada que ho fem, la nostra ànima s’eixampla, s’omple de llum.

Al fons, la cançó i l’Evangeli diuen el mateix:
quan estimes, et fas més gran, més lliure i més tu.

Dijous

LA PREGÀRIA DELS ALUMNES

3r ESO curs 2024-25

Alguna vegada heu sentit que passeu per dificultats i us penseu que és la fi del món? Us sentiu incomplets encara que passin coses bones?

 Sembla que només ens fixem en les coses dolentes i no ens fixem en les bones. Poden ser petits detalls durant el dia als quals no prestem atenció però estan allà. No valorem aquests moments quan són els que realment importen i els que ens donen força per seguir endavant. També tendim a donar-li massa importància als problemes quan moltes vegades no són tan greus com els pintem. És per això, pel que hem d’intentar donar-li valor als bons moments i no menjar-nos el cap amb les coses dolentes. 

La cançó d’U2 anomenada “Beautiful Day” és un molt bon exemple d’aquesta positivitat que hem de tenir en tot moment.

Divendres

La cançó “Happier” parla d’emocions difícils: tristesa, pèrdua i la lluita per acceptar allò que no podem canviar. Tot i que tracta d’un desamor, ens recorda una cosa molt important: mirar dins nostre i reconèixer el que sentim.

D'això se'n diu interioritat: prestar atenció al nostre cor, a les nostres emocions i pensaments, sense amagar-los ni ignorar-los. Déu vol que siguem sincers amb nosaltres mateixos i amb Ell, per poder sanar i créixer.

Reflexionar sobre la nostra interioritat ens ajuda a entendre les nostres pors, aprendre de les ferides i obrir espai per a la pau i l’alegria autèntica. Quan confiem en Déu i deixem que ens guiï, podem transformar el dolor en aprenentatge i la tristesa en força per estimar i perdonar.

La interioritat ens ensenya que cuidar el nostre cor és el primer pas per ser realment feliços.

SETMANA 10 (DEL 10 AL 14 DE NOVEMBRE)

Dilluns

En aquesta il·lustració, Kuczynski retrata amb cruesa el conformisme i l’homogeneïtzació social que pot sorgir en l’era digital. Els nens, símbols de futur, curiositat i creixement, apareixen encorbats i absorts en les seves pantalles, tots en la mateixa postura, iguals entre ells. La tecnologia, que hauria d’ampliar la ment, aquí sembla encadenar-la a la uniformitat.

La figura amb la tallagespa, que talla el cap de qui s’atreveix a aixecar-lo, representa la pressió del sistema per mantenir-nos dòcils i alineats: no pensar diferent, no mirar més enllà, no qüestionar.

La imatge no condemna només la tecnologia, sinó la renúncia col·lectiva al pensament crític.

Jesús va ser, en el seu temps, qui va aixecar el cap davant d’un món que vivia ajupit sota la llei, el costum i la por. Es va atrevir a mirar el Pare per damunt de les normes humanes, a parlar amb llibertat, a estimar sense mesura. En una societat que preferia el silenci i l’obediència cega, la seva paraula va ser una sacsejada.

Dimarts

La cançó “Amén” de Sebastián Yatra és com una oració cantada. Parla de moments en què ens sentim cansats, confosos o tristos, i necessitem que algú més gran ens ajudi. No és només sobre religió, sinó sobre tenir esperança i confiança quan les coses no van bé.

Quan cantem “Amén”, no és rendir-nos, sinó dir que confiem en Déu o en alguna cosa més gran que ens cuida. La cançó també mostra que totes les generacions, grans i petits, tenim els nostres moments de dubte i de necessitat, i que tots podem buscar ajuda i força.

Ens ensenya que parlar des del cor, encara que no tinguem totes les respostes, ja és una forma de trobar pau. Al final de la cançó, se sent com si tot es tranquil·litzés, com si deixéssim que Déu ens sostenís i ens donés esperança. És un recordatori que, encara que sigui difícil, sempre podem aixecar el cap i confiar.

Dimecres

En aquesta escena de “L'Últim Samurai”, Nathan Algren es troba sol, contemplant la vida tranquil·la del poblat samurai després de la batalla. Observa la dedicació dels habitants a l’harmonia, la disciplina i la tradició, i se sent impactat per la profunditat espiritual que impregna cada acció quotidiana. Aquesta escena ens convida a reflexionar sobre com l’espiritualitat no sempre s’expressa en temples o rituals visibles, sinó també en la vida senzilla, en la coherència amb els propis valors i en el respecte cap als altres.

Descobreix que la veritable força dels seus habitants no està només en l’habilitat física o en la tradició, sinó en la profunditat de la seva interioritat: la seva capacitat de viure en harmonia, de cuidar el seu cor i d’actuar amb respecte i coherència. Aquesta escena mostra com l’espiritualitat autèntica neix de mirar cap a dins, de cultivar la pau interior i d’estar connectats amb allò que realment importa.

Algren comença a qüestionar la seva pròpia vida, les seves decisions i la seva recerca de sentit, comprenent que la força més duradora sorgeix de la serenor interior i de la entrega a quelcom superior a un mateix. Això ens recorda que Déu també es troba en la vida interior, en la reflexió, l’oració i la fidelitat als valors d’amor i compassió. L’escena ens ensenya que la veritable transformació comença dins nosaltres i que la interioritat és clau per viure amb plenitud i coherència.

Dijous

La pregària dels alumnes

3r ESO 2024-25

L’Esforç és aquella força invisible que ens ajuda a continuar, fins i tot quan les coses es posen difícils. És el que transforma els somnis en realitats, pas a pas, dia rere dia. No sempre deixa marca en la nostra manera de ser. En un món que sovint busca el camí fàcil, l’esforç ens recorda el valor de la constància, del compromís i de la superació d’un mateix. Cada caiguda, avenç, forma part del procés que ens enriqueix molt més que qualsevol cosa que fàcilment hagis aconseguit.

Perquè al final, no és només el que aconseguim sinó que també compta tot el que volem fer per aconseguir aquella cosa.

Divendres

SETMANA 9 (DEL 4 AL 7 DE NOVEMBRE)

Dimarts

«Estimaràs Déu, estimaràs l’Església; Déu i l’Església són una mateixa cosa.»

Francesc Palau va descobrir que Déu no està lluny, sinó que viu dins de totes les persones que formen part de l’Església.
Per això deia que estimar Déu és també estimar els altres, perquè tots som part d’una mateixa família.

Dimecres

«La pregària és la meva força; l’amor, la meva espasa; la fe, el meu escut.»

El Pare Palau comparava la seva vida amb la d’un cavaller que lluita pel bé.
La pregària li donava energia, l’amor era el que feia servir per vèncer el mal, i la fe el protegia quan tenia por o dificultats.
Quan reses, estimes i confies en Déu, tens tot el que necessites per superar els problemes.

Dijous

«La caritat és la flor més bella del jardí de Déu.»

Per a Palau, la caritat —és a dir, l’amor que ajuda i comparteix— és el que fa bonic el món.
Quan ajudes algú, fas florir el jardí de Déu.

Divendres

«Allà on no hi ha amor, sembra amor, i en recolliràs.»

PREGÀRIA DEL DIA DEL PARE PALAU

Déu, Pare bo i amorós,

t’agraïm el do de la vida del beat Francesc Palau,

que va saber veure’t present en l’Església,

en cada persona i en tot el que és bo i veritable.

Ell ens va ensenyar que estimar Déu és estimar els germans,

que l’amor construeix comunitat

i que la pregària dóna força per servir amb alegria.

Fes que, com ell,

sapiguem trobar-te en el silenci i en el rostre dels altres.

Dóna’ns un cor obert per sembrar amor on no n’hi ha,

i per treballar junts pel bé, la pau i la fraternitat.

Francisc Palau, amic de Déu,

guia’ns perquè també nosaltres

estimin l’Església com tu la vas estimar:

amb fe, amb esperança i amb amor sense límits.

Amén.

SETMANA 8 (DEL 27 AL 31 D'OCTUBRE)

Dilluns

L’altruisme i la solidaritat són actes que, tot i semblar centrats en els altres, acaben transformant profundament qui els practica. Quan ajudem sense esperar res a canvi, cultivem empatia, connexió i un sentit genuí de propòsit. Aquesta satisfacció interior, aquesta pau que neix de saber que s’ha contribuït al benestar d’un altre, és una recompensa que no es pot comprar ni mesurar. Al final, ser solidari no només millora el món que ens envolta, sinó que també enriqueix el nostre propi esperit, recordant-nos que la veritable felicitat es troba en donar.

Dimarts

Dimecres

La cançó Baila conmigo de Los Zigarros transmet un poderós missatge de resiliència i suport mutu.

El “balla” funciona com a metàfora d’aixecar-se quan tot sembla perdut. Convida a enfrontar l’adversitat acompanyat, no en solitud, com fa Jesús quan acompanya en el dolor.

“Seré el teu escut davant del que és dolent” expressa solidaritat i empatia genuïna.

El rock, amb la seva força, simbolitza l’Esperit que impulsa a viure amb esperança. És una força col·lectiva, no només individual.

La música apareix com una catarsi: transforma el dolor en moviment. Reconeix les ferides, però impulsa a seguir endavant. El ball simbolitza acció, alliberament i reconstrucció.

El missatge central: no et rendeixis, mou-te, busca companyia. En la unió i el ritme compartit trobem l’esperança.

Comencem el dia amb alegria.

Dijous

LA PREGÀRIA DELS ALUMNES

3r d'ESO (2024-25)

L’amor és un sentiment molt bonic, intens, pur i profund, però també pot arribar a ser dolorós. Implica una connexió amb algú especial i important, ja sigui un familiar, una amistat, la teva parella, la teva mascota o inclús un mateix. L’amor propi és essencial, ja que si no el tenim, ens serà molt difícil o quasi impossible poder tenir sentiments cap a una persona i donar-li la millor versió de nosaltres. El simple fet d’estimar o sentir-se estimat per algú et fa ser conscient de la sort que tens de tenir a aquella persona al teu costat.

La cançó “La suerte de mi vida” de “El Canto del Loco” representa a la perfecció aquest sentiment. El cantant, Dani Martín, transmet la seva gratitud i admiració a l’haver trobat al seu pilar fonamental i li dedica aquesta cançó amb una lletra profunda, per alliberar els seus sentiments i expressar-los sense por.

Per tant, l’amor ens ensenya a compartir, cuidar, respectar i a ensenyar els nostres sentiments sense cap límit. Mai t’has de quedar amb les ganes de dir a algú el que sents i el molt que l’estimes.

Divendres

A En busca de la felicitat, en Chris Gardner es refugia amb el seu fill en un bany del metro, després d’haver passat la nit buscant un lloc segur per dormir. Tot i que l’acció externa és mínima, el seu món interior és enorme: lluita contra la por, la desesperació i la tristesa mentre sosté el seu fill. En aquest silenci, es perceben el seu amor profund, la seva preocupació i la seva determinació per no rendir-se. L’escena reflecteix com la vulnerabilitat pot coexistir amb la força interior. A través de gestos, mirades i silencis, veiem com el personatge afronta el seu dolor i troba motius per continuar endavant. La seva interioritat es converteix en protagonista, mostrant que la dignitat, l’esperança i la resiliència neixen del més profund de cadascú.

SETMANA 7 (DEL 20 AL 24 D'OCTUBRE)

Dilluns

Gairebé tots anem a més velocitat de la recomanable. Ho veiem en el trànsit urbà, ho constatem a les 9 del matí a les portes de les escoles o quan estem fent cua a la sala d’espera del metge. Com si una força interior ens estirés per córrer, per arribar a algun port llunyà. Velocitat de creuer arreu.

La força que ens tiba passa per dintre del nostre cor i de la nostra ment. La serenitat i la pau sovint semblen absents en el nostre dia a dia.

Ens perdem moltes coses, a vegades les millors de la vida. Passen pel costat i ni les veiem. Que poc ens aturem per veure  ni que sigui una breu estona: un arbre, una flor, el mar immens, una persona que té la paciència d’esperar que el semàfor es posi verd.

Avui, però, has decidit reduir la velocitat de creuer i preguntar-te:

         Per què vaig amb tanta pressa?

         Potser hi ha algú o alguna cosa que em persegueix?

         No serà que no tinc cap meta concreta?

         Què significa omplir el temps? Què potser està buit?

         La velocitat... no és la forma de fumigar l’angoixa?

         M'estic perdent coses? Necessito aturar-me?

       

Dimarts

Per Nadal, el pare de Billy torna a casa amb un regal molt especial: un petit ésser anomenat Gizmo. És tendre, lluminós i pur. Però ve acompanyat de tres regles importants per poder cuidar-lo bé. Billy rep el Gizmo amb il·lusió, però també amb la responsabilitat de protegir-lo i respectar les normes.

Aquesta escena de la pel·lícula "Gremlins" es pot veure com una bonica metàfora del dó de la vida i de l’ànima que Déu posa a les nostres mans.

Així com el pare entrega el Gizmo amb amor i confiança, Déu ens confia la vida, la fe i la creació perquè les cuidem amb tendresa i respecte. Les regles que acompanyen el Gizmo simbolitzen els manaments divins, no com imposicions, sinó com límits que protegeixen la bondat que hem rebut.

Quan cuidem aquest “Gizmo” interior —la part bona, lluminosa i pura que hi ha en nosaltres— deixem que la llum de Déu brilli a través de les nostres accions. Però si descuidem aquestes regles, la innocència pot transformar-se i el caos entrar a la nostra vida.

Aquest moment ens convida a preguntar-nos: com estic cuidant els dons que Déu m’ha donat? Estic protegint la bondat que Ell ha posat en mi?

Dimecres

La cançó “Si et quedes amb mi” (Sopa de cabra) ens parla de la força que té la presència fidel enmig de la fragilitat. En ella podem reconèixer l’eco de la veu de Jesús, que ens diu cada dia: “Jo em quedaré amb tu”. Crist no s’allunya quan arriba el dolor, sinó que roman, compartint les nostres llàgrimes i les nostres lluites. El seu amor no és passatger, sinó compromís etern. Així com el cantant suplica que algú es quedi al seu costat, també nosaltres podem obrir el cor per deixar que el Senyor romangui en nosaltres. En la solitud, en la por o en el dubte, la seva presència és consol i força. Jesús no promet evitar la tempesta, però sí caminar al nostre costat fins que arribi la pau. Que aprenguem, com Ell, a quedar-nos també al costat dels altres quan més ens necessitin.

Dijous

En un món on sovint sembla que “tot val”, aquesta frase ens recorda una cosa molt senzilla però poderosa: fer el bé i dir la veritat sempre val la pena. Jesús també ens ho ensenya quan diu: “Que el vostre sí sigui sí, i el vostre no, no” (Mateu 5:37). Ser cristià no és seguir la corrent, sinó tenir el valor de fer el que és correcte, fins i tot quan ningú no et veu o quan és més fàcil mentir o callar. Cada vegada que tries la veritat, encara que et costi, deixes que Jesús brilli a través teu. Ell mateix va dir: “Jo soc el camí, la veritat i la vida” (Joan 14:6). No es tracta de ser perfectes, sinó autèntics: actuar amb el cor net, parlar amb sinceritat i decidir des de l’amor. Perquè quan fas el que és correcte i dius la veritat, la teva vida es converteix en una petita llum que ajuda els altres a veure Déu en tu.

Divendres

La cançó de Green Day "Wake me up when September ends" ens parla de dolor, pèrdua i d’aquells moments en què voldríem que tot passés de pressa. Com a cristians, aquests temps difícils ens recorden que no estem sols, perquè Déu ens acompanya fins i tot en la tristesa més profunda. De vegades voldríem “dormir” fins que el dolor s’acabi, però la fe ens convida a viure cada dia amb esperança, aprenent i creixent enmig de les proves. Déu ens dona consol i força per afrontar allò que sembla insuperable. Fins i tot quan sentim que res no té sentit, la seva presència ens sosté. 

La cançó ens recorda que després del dolor, la llum i la pau de Déu sempre tornen, i que l’esperança cristiana ens permet seguir endavant encara en els pitjors moments.

SETMANA 6 (DEL 14 AL 17 D'OCTUBRE)

Dimarts

Treballa dur per aconseguir el que vols

En aquesta cançó podem observar des d'una imatge infantil els valors del treball dur i l’esforç que hem de posar sempre en el que fem. Aquesta cançó, a través de la famosa història de La Blancaneus i els 7 nans, transmet un missatge molt important per nosaltres i la gent jove perquè ens vol inculcar que amb treball dur podrem arribar a realitzar el nostres somnis (en la cançó ens ho mostra amb el diamants) i que amb ganes, esforç i treballant amb els teus companys tots a la una i amb companyerisme podrem aconseguir coses que ni tan sols nosaltres podem imaginar.

Dimecres

Avui és  Santa Teresa de Jesús,  germana carmelita especialment important per ser la fundadora de les Carmelites Descalces i haver estat declarada doctora de l'Església.
Que la seva vida exemplar de pregària i convivència amb les altres germanes sigui un exemple a les nostres aules.

La cançó ens deixa en el misteri, no desvetlla què és això que li inflama el cor amb mil somriures, aquella cosa que no podria suportar que no fos veritat perquè li dóna la vida. Què és això que és tan fort i que tant marca als qui ho han tastat?

La cançó podria parlar d’una droga o d’una altra cosa. Posat en color cristià, podríem suposar que aquest secret és el descobriment d’un amor gegant, d’un amor a mida d’un Déu? Creus que és lícit fer aquesta suposició? Creus que la frase de Sta. Teresa “Nada te turbe, nada te espante, sólo Dios basta” pot ser fruit d’una persona que ha begut un amor molt gran? Creus que fer “experiència de Déu” deu ser alguna cosa així? Què és allò que en la teva vida t’omple de mil somriures i que no podries suportar que fos mentida? Què és allò sense el qual no podries suportar els pas dels dies?

Dijous

Qui es vol quedar ancorat en un instant? Qui no aspira a anar omplint la pròpia vida de relats, trobades, passions, gestos, lliçons, idees i sentiments? Aquest és el món nostre de joventuts eternes. No va malament recordar de quan en quan que la vida no és una cosa estàtica ni està feta de moments congelats.

Que cada dia és únic, i en cadascun d’ells anem construint una història irrepetible i anem recorrent un camí per al qual no hi  ha marxa enrere. Que viure ( i creure) és créixer, sempre, fins el darrer dia. Que la vida no es va consumint, ben al contrari: es va construint. I el temps que passa no és temps que vas descomptant, sinó un relat que vas creant.

Divendres

A l’escena de "Gladiator" on Màxim parla de la seva llar amb Marc Aureli, es revela el contrast entre el poder i la senzillesa. Mentre l’emperador viu envoltat de grandesa i deures, Màxim troba sentit en allò petit: la seva família, la terra, la pau del camp. En descriure la seva llar, no només recorda un lloc, sinó que expressa la seva veritable identitat, allunyada de la guerra i de l’ambició. Marc Aureli percep en ell una puresa que ell mateix ha perdut. Aquesta conversa anticipa la tragèdia de Màxim: allò que estima li serà arrabassat, i aquest amor perdut es convertirà en la seva força. L’escena ens ensenya que la veritable grandesa no rau a dominar el món, sinó a pertànyer amb l’ànima al que estimem.

SETMANA 5 (DEL 6 AL 10 D'OCTUBRE)

Dilluns

"El pròxim gran salt evolutiu de la humanitat serà el descobriment que cooperar és millor que competir" és una cita atribuïda a Pietro Ubaldi. Aquesta idea, vinculada a l’autor, ressalta la hipòtesi que la humanitat avançarà significativament quan comprengui que la col·laboració condueix a un progrés més gran que la rivalitat.

La competició, encara que pot estimular l’esforç personal, sovint alimenta l’orgull, la rivalitat i la divisió. En canvi, la cooperació reflecteix la lògica del Regne de Déu: tots som membres d’un mateix Cos en Crist, i cadascú amb els seus dons està cridat a servir el bé comú.

Jesús mateix no vingué a competir ni a imposar-se, sinó a servir i donar la vida per tots (Mc 10,45). La cooperació és, en el fons, l’estil del servei cristià: posar allò que tenim a les mans dels altres perquè creixi el bé comú.

Dimarts

Aquesta cançó de Pau Vallvé es titula Protagonistes. Som protagonistes de les nostres pròpies vides, però també hem de saber que a la vegada som els "extres" de la vida dels altres. És a dir, que la nostra seqüència vital l'hem de fer des d'un protagonisme compartit amb tot aquell que ens envolta. Només així farem una pel·licula digna d'un Òscar!

Dimecres

En aquesta escena de El setè segell (1957) d'Ingmar Bergman, el cavaller medieval Antonius Block, interpretat per Max von Sydow, s'agenolla en un confessionari per parlar amb qui ell creu que és un sacerdot. Tanmateix, aviat es revela que s'està confessant davant la Mort, rival en la partida d'escacs que simbolitza la lluita entre la vida i el final inevitable. 

L'escena es pot interpretar com una reflexió profunda sobre la recerca de Déu i el sentit de la vida, però també com una manifestació del dilema humà quan la fe s’enfronta al silenci diví. Antonius Block expressa la seva desesperació davant el que percep com una absència de respostes de Déu.

Tanmateix, la manca de respostes directes de Déu no significa necessàriament la seva absència. La fe no es basa en la certesa racional, sinó en la confiança en l'amor de Déu i en el seu pla de salvació, malgrat el sofriment i la mort. La desesperació de Block reflecteix el buit que sent l’home quan busca respostes sense la llum de la fe. En aquest context, l’escena adverteix dels perills d’una fe debilitada i d’una vida enfocada només en allò material o racional, sense confiar en la transcendència divina.

Cliqueu sobre ver en YouTube

Dijous

Recordem un bonic missatge del Papa Francesc, que parla sobre la importància d'acollir als més necessitats.

Divendres

La cançó “Ain’t No Mountain High Enough” de Marvin Gaye és molt més que una declaració romàntica: és un cant a la fidelitat i a la força de l’amor que supera qualsevol obstacle. La lletra transmet la convicció que no existeixen barreres —ni muntanyes, ni rius, ni distàncies— capaces d’impedir que algú arribi a la persona estimada.

Així com a la cançó es proclama la certesa d’un amor indestructible, també en la fe cristiana reconeixem que l’amor veritable no coneix límits. Aquest tipus d’amor —sigui en l’amistat, en la parella o en la vida comunitària— esdevé un reflex de l’amor diví: perseverant, proper i disposat a vèncer tota dificultat per arribar a l’altre.

Escoltar “Ain’t No Mountain High Enough” ens convida a confiar en la força transformadora de l’amor, un amor que no s’atura davant les proves, sinó que les converteix en oportunitats per demostrar la seva autenticitat i el seu poder d’unió.

SETMANA 4 (DEL 29 DE SETEMBRE AL 3 D'OCTUBRE)

Dilluns

La frase “la por pesa, fill” reflecteix com la por no és només una emoció passatgera, sinó una càrrega que pot limitar les nostres accions i decisions. La por ens immobilitza, ens tanca i, en certa manera, ens roba la llibertat. A la novel·la "La partida" de Miguel Delibes, aquesta idea subratlla la duresa de la vida i la lluita interior dels personatges davant d’un entorn hostil. Reconèixer el pes de la por és el primer pas per enfrontar-s’hi, perquè només en anomenar-la i acceptar-la podem començar a alliberar-nos-en. Així, la frase ens convida a reflexionar sobre la importància de la valentia i la resiliència per continuar avançant malgrat les dificultats.

Dimarts

La cançó "Hello" d’Adele reflecteix el pes emocional que deixen els errors i les relacions trencades. A través de la seva lletra, es percep la necessitat de reconnectar i demanar perdó, encara que la resposta no sigui sempre la desitjada. Des d’una mirada cristiana, el perdó és un acte d’amor profund que ens acosta a Déu i ens permet viure segons l’exemple de Jesús. Reconèixer les nostres errades és un acte d’humilitat, que ens convida a la conversió i a la reconciliació, no només amb els altres, sinó també amb nosaltres mateixos i amb Déu. De vegades, el perdó no implica reconciliació immediata, sinó aprendre a deixar anar el ressentiment. Tal com passa a la cançó, no sempre podem canviar el que ha succeït, però sí la manera com ho vivim a la llum de la fe. Perdonar és, doncs, obrir el cor a la gràcia i caminar cap a la pau que només Déu pot donar.

Dimecres

1 d'octubre: Celebració del dia de Santa Teresa de Lisieux

Pregària a Santa Teresa de Lisieux

Santa Teresa,
tu que vas descobrir Déu en les coses senzilles
i ens vas ensenyar el “camí petit” de l’amor,
ajuda’ns a veure la seva presència en el nostre dia a dia.

Ensenya’ns a confiar en Jesús
quan tinguem por o dubtes,
i a oferir-li les nostres alegries,
els nostres esforços i també els nostres errors.

Que aprenguem, com tu,
a estimar els altres amb petits gestos,
amb paraules que construeixin i amb un cor humil.

Santa Teresa, acompanya’ns en el nostre camí de fe,
perquè, pas a pas, ens apropem més a Déu
i descobrim l’alegria de viure com a fills seus.

Amén.

Dijous

En aquesta escena de Rocky Balboa es revela una de les lliçons més poderoses de la saga. Rocky li recorda al seu fill que la vida no sempre serà justa i que, inevitablement, portarà cops i dificultats. Tot i així, el que realment importa no és la força amb què colpegem, sinó la capacitat d’aixecar-nos després de caure i continuar endavant.

Rocky anima el seu fill a no culpar els altres pels seus fracassos, recordant-nos que cadascú és responsable de la seva pròpia vida i de respondre amb integritat davant l’adversitat

La veritable fortalesa no està en evitar les caigudes, sinó a tenir el coratge de continuar caminant, fins i tot quan tot sembla en contra.

Divendres

S'apropa el DOMUND (DOmingo MUNDial de las misiones).

Aquest any, el vídeo de la campanya recorda el passat missioner del Papa Lleó XIV.

SETMANA 3 (DEL 22 AL 26 DE SETEMBRE)

Dilluns

LA PATENT QUE ES VA ALLIBERAR PER SALVAR VIDES

L'any 1959, l'empresa Volvo va crear el cinturó de seguretat de tres punts. En comptes de guardar-se la patent per guanyar diners va decidir regalar-la al món. D'aquesta manera, els seus competidors també la van implementar.

L'objectiu era més gran que les ganàncies: salvar vides.

Gràcies a aquesta decisió, milions de persones avui dia poden contar la seva història després d'un accident.

Un recordatori que la veritable grandesa no està en el que guardes... sinó en el que comparteixes.

Dimarts

On hi hagi odi, que jo hi porti amor.

On hi hagi ofensa, que jo hi porti perdó.

On hi hagi discòrdia, que jo hi porti veritat.

On hi hagi dubte, que jo hi porti la fe.

On hi hagi desesperació, que jo hi porti l’esperança.

On hi hagi tristesa, que jo hi porti la joia.

On hi hagi tenebra, que jo hi porti la llum.

Oh Mestre, 

fes que jo vulgui més aviat

consolar que no pas ser consolat;

comprendre, més que no pas ser comprès;

estimar, més que no pas ser estimat.

Perquè és donant-nos que obtenim,

és oblidant-nos que ens trobem,

és perdonant que som perdonats,

és morint que ressuscitem a la vida eterna!

Sant Francesc d’Assís

Dimecres

“No podem decidir l’època en la

que ens ha tocat viure, l’únic

que podem decidir és què fer

amb el temps que se’ns ha

concedit” 

Dijous

No t’ha passat mai que un cert paissatge, un objecte, una olor o una cançó et porten el record d’una persona estimada? Això és el que explica el cantant Sting en aquesta cançó: el camp de blat daurat li recorda el cabell daurat de l’estimada del protagonista de la cançó.

Hi ha gent que escull com ser recordada, i aquest és el cas de Jesús de Natzaret que, en el darrer sopar amb els seus amics, els va donar dues pistes per tal que el poguèssin trobar sempre: el servei als altres (el lavatori de peus) i trobar-se per celebrar l’eucaristia (el pa i el vi).

La imatge emprada per Sting també val per recordar la presència de Crist en el món per als cristians. El camp de blat apareix diverses vegades al llarg de la Bíblia i, especialment, en les paràboles de Jesús (El bon sembrador, la paràbola del blat i el jull…). Passejar per un camp de blat pot ser també una molt bona manera de fer pregària i obrir-se a l’Evangeli.

(pregaria.cat)

Divendres

Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.

Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.

SETMANA 2 (DEL 15 AL 19 DE SETEMBRE)

Dilluns

Dimarts

La cançó Tu ets la llum de Lax’n’Busto es pot entendre com una pregària cristiana. Quan diu “tu ets la llum”, recorda Jesús com “la llum del món”, guia i esperança enmig de la foscor. El compromís de seguir-lo “si cal lluitar amb el diable” reflecteix la lluita contra el pecat i les temptacions que tot creient afronta. Expressa una entrega total: confiar fins i tot quan no s’entén el camí, obeir encara que sigui difícil. La recerca constant d’aquesta llum mostra que la vida espiritual és un procés, no un estat fix. També reflecteix la set del cor humà per Déu, que només se sacia en Ell. Així, la cançó ens convida a caminar amb fe, perseverança i amor, deixant que Crist il·lumini cada pas i transformi la nostra vida en testimoni d’esperança i confiança.

Dimecres

En l’escena més famosa de Un omingo cualquiera, el discurs d’Al Pacino al vestidor és una metàfora profunda de la vida. Parla de com, en el futbol i en l’existència, cada petita decisió compta: un pas més, un segon més, una polzada més poden marcar la diferència entre guanyar i perdre. 

L’entrenador reconeix els seus propis errors i debilitats, mostrant que la humilitat és essencial per créixer. El seu missatge convida a lluitar amb tot, no només per un mateix, sinó també per l’equip, recordant que ningú no aconsegueix la victòria tot sol. 

Aquesta escena reflecteix la importància de la unitat, de l’esforç col·lectiu i del sacrifici personal per un bé més gran. També recorda que la vida es juga “en polzades”, en petits actes quotidians que, sumats, ens apropen o ens allunyen de les nostres metes. Al final, Pacino motiva els seus jugadors —i a nosaltres— a no rendir-se, a lluitar per cada instant i a trobar en aquesta lluita un sentit profund.

Dijous

Carlo Acutis: un sant del nostre temps

Carlo Acutis va néixer a Londres el 1991 i va créixer a Itàlia. Era un noi molt semblant a vosaltres: li agradaven els videojocs, el futbol i tenia amics amb qui sortia i es divertia. Però també va viure la fe de manera molt intensa i natural. Des de petit va mostrar una gran devoció a l’Eucaristia i va utilitzar els seus coneixements d’informàtica per difondre la fe, creant una pàgina web amb miracles eucarístics d’arreu del món.

Als 15 anys li van diagnosticar una malaltia  molt agressiva i va morir molt ràpidament, el 2006. La va viure amb serenor i confiança en Déu, oferint el seu patiment pels altres. Moltes persones es van sentir inspirades per la seva fe senzilla, però profunda.

La seva canonització  que va tenir lloc el passat 7 de setembre(reconèixer-lo oficialment com a sant) es deu a la seva vida de santedat viscuda en el quotidià i també als miracles atribuïts a la seva intercessió després de la mort. L’Església el presenta com a exemple de que la santedat no és només per a persones d’altres èpoques, sinó que és possible avui i a qualsevol edat.

El paper dels sants a l’Església
Els sants són models de vida cristiana i amics que intercedeixen per nosaltres davant Déu. No són superherois llunyans, sinó persones reals que, amb les seves limitacions, van viure la fe de manera extraordinària. Ens mostren que cadascú de nosaltres pot arribar a ser sant vivint l’amor i la fe en la vida quotidiana.

Carlo Acutis és un sant jove, “millennial”, que connecta especialment amb vosaltres: un exemple que es pot ser cristià i modern alhora, usant les xarxes i la tecnologia per fer el bé i donar testimoni.

Divendres

La cançó I Still Haven’t Found What I’m Looking For de U2 reflecteix la inquietud profunda de l’ésser humà per alguna cosa que transcendeix allò material. A través de les seves estrofes, es percep l’experiència d’algú que ha provat diversos camins i èxits, però que encara sent un buit interior.

Aquesta sensació és comuna en la vida espiritual: el desig de plenitud i de trobar un sentit últim que cap cosa terrenal no pot satisfer. La lletra expressa una recerca constant, marcada per l’esperança i la insatisfacció, com si la persona sabés que existeix una veritat més gran, però que encara no l’ha assolit plenament. 

Aquesta dinàmica recorda l’experiència de fe, on Déu es presenta com a meta i font de sentit, però també com a misteri que es descobreix a poc a poc. La interioritat esdevé així l’espai on s’escolten aquestes inquietuds i es discerneix la presència divina. En el fons, la cançó parla de la set de l’ànima, aquella necessitat de transcendir que ens empeny a seguir caminant. Trobar Déu no és un fet immediat, sinó un procés, un pelegrinatge interior cap a la plenitud i l’amor vertader.

SETMANA 1 ( Del 8 al 12 de setembre)

Dilluns

BENVINGUTS AL CURS 2025 - 2026!!!!

Lema del curs

Dins del lema "CUIDA'T, MIRA'T, TRANSFORMA" que vam iniciar el curs passat, enguany farem ènfasi en la paraula "MIRA'T".

De vegades vivim tan ocupats amb l'escola, les xarxes socials, els amics i les activitats diàries, que ens oblidem d'una cosa molt important: mirar cap a dins. La interioritat és aquell espai interior on podem escoltar els nostres pensaments, emocions i somnis. És com un lloc secret dins nostre que ens ajuda a entendre qui som i què volem a la vida.

Quan cultivem la interioritat i l'autoconeixement, aprenem a viure amb més pau i confiança. Ens tornem més forts davant els reptes i més conscients de com les nostres accions afecten els altres. En poques paraules, mirar cap a dins ens ajuda a créixer i a construir la millor versió de nosaltres mateixos (transformar).

PREGÀRIA:

Pare del cel,
et donem gràcies per aquest nou curs que comencem.
Et demanem saviesa per aprendre,
força per superar les dificultats
i coratge per créixer com a persones.

Ajuda’ns a respectar-nos i a col·laborar,
a descobrir els nostres dons i a posar-los al servei dels altres.
Que la teva llum ens guiï cada dia
i que junts construïm una comunitat d’esperança i de pau.

Amén.

Dimarts

Després de viure una gran aventura amb els Venjadors, en Peter Parker (Spiderman) torna a la seva rutina diària com un adolescent més. Aquesta escena reflecteix el contrast entre allò extraordinari i el quotidià, recordant-nos que, encara que visquem moments únics, sempre hem de tornar a la nostra realitat i responsabilitats. En Peter se sent emocionat, però també una mica frustrat, perquè vol demostrar el seu valor i créixer. Ens ensenya que, no importa el que hàgim aconseguit, el més important és mantenir els peus a terra i aprendre de cada experiència. Igual que en Peter, tots tenim reptes que semblen enormes i d’altres que formen part del nostre dia a dia. Hem d'aconseguir trobar equilibri entre tots dos mons. Així, descobrim qui som i com volem actuar a la vida.

Dimecres

La cançó "It's My Life" de Bon Jovi és un poderós recordatori que som els protagonistes de la nostra pròpia història.
El seu missatge ens convida a prendre decisions amb valentia, sense deixar que altres marquin el nostre camí.
En iniciar un nou curs escolar, aquesta lletra pot inspirar-nos a afrontar els reptes amb determinació i confiança.
Cada començament representa una pàgina en blanc que tenim l’oportunitat d’escriure a la nostra manera.
Bon Jovi ens anima a no quedar-nos en el passat, sinó a mirar endavant amb energia i actitud positiva.
Tornar a començar pot fer por, però també porta amb si l’emoció de l’inconegut.
La cançó ens recorda que no hem de viure seguint les expectatives alienes.
Al contrari, hem d’atrevir-nos a perseguir les nostres metes, fins i tot si el camí és difícil.

Divendres

SETMANA 37 (del 16 al 20 de juny)

dilluns

Els primers cristians s’anomenaven a si mateixos com els seguidors del Camí (Ac 9,1-2), i Jesús es defineix com el camí que de veritat porta a la felicitat, la pau, a la vida plena. Aquesta versió de The way, del grup Worship Central posa veu a l’experiència de trobar Jesús. Després d’anys de donar voltes perdut per la vida, i seguir camins que no portaven enlloc, hem trobat l’únic camí que de veritat ens fa lliures. “Era perdut tu vas venir a trobar-me. Jesús tu ets el camí. Ets la llum que ha brillat en la fosca, Jesús tu ets el camí!”

dimarts

Hi ha cançons que ens parlen a l’ànima, i aquesta és una d’elles. “We Are Young” no és només una cançó sobre sortir de festa. És una crida generacional, una declaració de vida en un moment en què el futur encara és obert i tot sembla possible.

Aquesta etapa —l’adolescència, l’escola, els amics de cada dia— no torna igual mai més. I sovint no ens n’adonem fins que ja ha passat. Aquesta cançó ens recorda que aquest és el nostre temps. Aquest és el moment per viure, per somiar, per estimar, per caure i tornar-se a aixecar.

També ens parla, en el fons, de fragilitat. D’errors, de nits que no van bé, de fer mal sense voler. Però alhora ens ofereix una mà estesa, un “t’agafaré quan caiguis”. Això és el més gran de la joventut: el poder d’agrupar-se, de cuidar-se, de celebrar la vida junts.

Senyor, gràcies per aquest temps compartit.
Per les rialles, les lluites, els aprenentatges i les amistats.
Ajuda’ns a viure intensament, però també amb responsabilitat i cor obert.
Que la nostra llum no s’apagui quan vinguin temps difícils.
Que sapiguem ser joves de veritat: plens de vida, de ganes de transformar, de desig d’estimar.

Avui som joves. I és un do. Gràcies.

dimecres

Tots hem perdut algú o hem sentit un buit. Aquesta cançó expressa amb emoció el que vol dir trobar a faltar i recordar. Però també ens recorda que no estem sols, i que sempre hi ha algú que pot ser llum.

Pregària:

Quan senti buidor, ajuda’m a no tancar-me. A deixar-me estimar i consolar. Que sàpiga estar també al costat de qui pateix.

dijous

LES VACANCES: Un temps per als altres, un temps per a fer tot allò que ens agrada i durant el curs no podem fer, un temps de descans... Bones vacances!

Jesús, et preguem que ens acompanyis també durant les vacances.

Durant les vacances podrem...

... estar més hores  amb els pares,  els avis, els veïns...

... descansar més hores, no llevar-nos tan d’hora, sortir més...

... anar de colònies, fer el casal d’estiu amb els amics, anar a casa els 

   cosins...

... fer sortides a la muntanya, al mar, visitar altres poblacions...

... fer ceràmica, estudiar música , practicar esports...

No hem d’oblidar que...

... els nostres espais de vacances per a d’altres persones són espais de

    treball.

... no hem de perdre el temps. El temps lliure ens permet fer activitats que ens agraden, aprofitem-ho.

... hem de saber-nos divertir sense molestar els altres.

... podem conèixer persones noves i fer nous amics i amigues.

Jesús, et demanem que sapiguem compartir el temps lliure. Que siguem capaços de demostrar estimació a les persones que ens envolten i que estiguem alegres.

Pep Salvà

divendres

BON ESTIU!!!

Ja és aquí l’estiu i per fi podrem descansar. Finalitza un curs excepcional on hem passat per situacions totalment noves que ens han fet canviar les percepcions que tenim de moltes coses. 

Ha sigut un curs on hem hagut d'adaptar-nos i sacrificar moments i instants de compartir com ara sortides, convivències, pati... 

A partir d'ara a seguir amb la convivència amb els de casa i amb qui sigui (això cal dosificar-ho) creant al vostre voltant l’ambient cristià. Construim un mon millor de les cendres d'aquesta pandèmia.

Desitjant-vos unes profitoses vacances recordeu: els cristians no es deixen portar per l’ambient, són ells qui creen l’ambient.