La lletra de la cançó reflecteix una actitud de viure el moment i gaudir del present. Com a cristians, som cridats a viure plenament el present amb esperança, confiant en les promeses de Déu i sense preocupar-nos excessivament pel futur (Mateu 6:34). La nostra esperança i confiança en Déu ens permeten viure amb una alegria autèntica i profunda.
En resum, la cançó "Cool" dels Jonas Brothers ens recorda la importància de confiar en nosaltres mateixos, gaudir de les benediccions de Déu, viure amb humilitat i servir els altres, i viure el present amb esperança. Que aquesta reflexió ens ajudi a veure la vida amb una perspectiva cristiana, plena de gratitud i alegria.
Amén.
dimarts
Avui vull donar gràcies per la bellesa que has creat en cada un de nosaltres. Ajuda'ns a veure i reconèixer aquesta bellesa, no només en els altres, sinó també en nosaltres mateixos.
Gràcies per la llum que brilla dins de cadascun de nosaltres, encara que de vegades ens sentim insegurs i no la veiem. Recorda'ns que la veritable bellesa prové del cor i de l'ànima, i no només de l'aparença exterior.
Quan dubtem de nosaltres mateixos i ens sentim poc valuosos, fes-nos recordar que som únics i especials, tal com som. Que les nostres petites imperfeccions ens fan únics i estimables.
Ajuda'ns a veure la bellesa en les nostres accions, en les nostres paraules i en les nostres intencions. Que puguem irradiar amor, bondat i confiança, reconeixent la nostra pròpia llum i la dels altres.
Permet-nos ser una font d'alegria i inspiració per als qui ens envolten, i que puguem recordar sempre que la bellesa veritable es troba en el nostre interior.
Amén.
dimecres
Si la pedra digués , “una pedra no pot construir una casa”, no hi hauria casa.
Si la gota digués, “ una gota no pot formar un riu”, no hi hauria oceà .
Si la llavor digués , “una llavor no pot sembrar un camp”,no hi hauria collita .
Si tu i jo diguéssim, “ un gest d’amor no pot canviar la humanitat”, mai hi hauria justícia, ni pau ,ni dignitat,ni felicitat de cap tipus sobre la terra.
Pensa que tu , junt amb els teus dons,pots fer canviar el món sencer. Només cal que estiguis disposat a fer-ho .
Senyor, ajuda’m a saber aprofitar els dons que m’has regalat
dijous
LES VACANCES: Un temps per als altres, un temps per a fer tot allò que ens agrada i durant el curs no podem fer, un temps de descans... Bones vacances!
Jesús, et preguem que ens acompanyis també durant les vacances.
Durant les vacances podrem...
... estar més hores amb els pares, els avis, els veïns...
... descansar més hores, no llevar-nos tan d’hora, sortir més...
... anar de colònies, fer el casal d’estiu amb els amics, anar a casa els
cosins...
... fer sortides a la muntanya, al mar, visitar altres poblacions...
... fer ceràmica, estudiar música , practicar esports...
No hem d’oblidar que...
... els nostres espais de vacances per a d’altres persones són espais de
treball.
... no hem de perdre el temps. El temps lliure ens permet fer activitats que ens agraden, aprofitem-ho.
... hem de saber-nos divertir sense molestar els altres.
... podem conèixer persones noves i fer nous amics i amigues.
Jesús, et demanem que sapiguem compartir el temps lliure. Que siguem capaços de demostrar estimació a les persones que ens envolten i que estiguem alegres.
Pep Salvà
divendres
Ja és aquí l’estiu i per fi podrem descansar. Si més no, no ens llevarem tant d’hora i no estarem tant afeixugats pel ritme de cada dia Tindrem molt de temps lliure.
Lliure sona a taxi, però també sona a llibertat.
La llibertat autèntica sempre és bona perquè sempre és un do de Déu . Així , doncs, el temps lliure també és un do de Déu .
Malgrat que el temps és una criatura de Déu, no en té de llibertat. La llibertat la tenim nosaltres que també tenim el temps.
Per tant, com farem servir la llibertat per aprofitar el temps lliure ?
“That’s the question !” Per tant, estimats nois i noies, aquí teniu aquesta recepta:
Molta convivència amb els de casa i amb qui sigui (això cal dosificar-ho) creant al vostre voltant l’ambient cristià.
Desitjant-vos unes profitoses vacances recordeu : els cristians no es deixen portar per l’ambient, són ells qui creen l’ambient.
Acabant aquest curs volem donar-te gràcies per tot allò que hem rebut.
Gràcies per la vida,
per l'alegria i el dolor,
puix que va ser possible i pel que no va poder ser.
T'oferim el que hem fet en aquest curs:
el treball que hem realitzat,
les coses que han passat per les nostres mans
i el que amb elles hem pogut construir.
Et donem gràcies pels
companys, professors, educadors i treballadors,
amb els quals hem compartit treball, trobades i formacions.
Omple'ns de bondat i d'alegria per a les properes vacances,
a fi que, quants convisquin amb nosaltres o se'ns acostin, trobin en les nostres vides una mica de TU.
Amén.
dimarts
El nen que no jugava
Estava molt be jugant amb els meus amics,
Quan m’he adonat que en el fons,
Apartat de tota aquella diversió,
Hi havia un nen que no jugava,
Tot plegat se m’ha acudit anar a buscar-lo,
I ara, senyor, sóc feliç,
Aquest nen també ha jugat amb nosaltres.
Això m’ha fet pensar que a vegades som molt egoistes
I només pensem a divertir-nos nosaltres amb els nostres amics.
Senyor et demano que no busquem la nostra felicitat, sinó la dels altres.
Gràcies senyor per saber compartir i pensar en els demés.
dimecres
La cançó parla de la tensió entre l'acomodar-se, estimar la pròpia realitat, i avançar, desinstal·lar-se vers el que hom espera i somia. En el fons espera una nit, una inspiració, que li doni forçes per optar i poder fer un gir a la vida, donar un pas més vers allò que es pot considerar com més plé (Per què riuré? Què estimaré per sempre?). En color cristià aquesta tensió s'assembla al que en diuem "respondre a la crida vocacional", és a dir, esperar un moment de sortida d'un mateix per concretar el nostre seguiment de l'estil de Jesús en les nostres vides. La referència a la nit "màgica" en que tot pot fer un gir inesperat també té ressons bíblics, com ara la crida de Samuel (1 Samuel 3, 1-10) o la nit de Pentecostés (Fets 2, 1-13). Però el text que millor enllaça amb el sentir de la cançó és la tensió que trobem en el text del jove ric (Mt 19, 16-22), un home que vol seguir a Jesús, que no és mala persona i fa el que creu que ha de fer, que vol viure a fons... però que es troba aferrat al seu estat de vida.Podeu llegir el text del jove ric assota i compartir les següents preguntes:
Jo sóc dels que vol més o em limito a l'anar passant dels dies?
Quines han estat les teves nits màgiques en que has ensumat que la vida pot fer un gir inesperat?
Malgrat tot, dónes gràcies per tot el que trens? Vas fent el que cal a cada instant? No és poca cosa!
dijous
Aquest és un dels grans temes del irlandesos U2, els quals s’han caracteritzat entre d’altres coses per no defugir el tema religiós de forma explícita en algunes de les seves cançons. En aquesta cançó es planteja el tema de la recerca espiritual. Aquesta es realitza en diferents àmbits, des de la ciutat a les relacions se parella passant per la creença en Jesucrist. Si hi ha alguna cosa que el protagonista sap del cert és que el Regne vindrà, que aquest portarà a la comunió i que Crist porta al seu damunt la creu de les seves vergonyes, o el que tradicionalment s’anomena pecat.
Un tret característic de la recerca espiritual és que aquesta no s’acaba mai. Passa com amb la utopia o l’endinsament en el Misteri, quan més avances cap a ella més distància hi trobes i més perdut estàs. Per això no li escau a l’home amb el seu propi esforç aconseguir allò que no pot abastar, només és un regal que s’ofereix per la fe, tot i que l’home té la necessitat imperant de cercar-lo.
Eloi Aran. Pregarock
divendres
Per avui uns instants de reflexió. Tanca els ulls... Quines coses positives t'emportes d'aquest curs? A qui no has demanat perdó encara? Què t'agradaria rectificar? A qui li donaries les gràcies abans de començar les vacances? Pensa...
Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).
Be he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.
És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.
dimarts
La lletra d’aquesta cançó descriu un paisatge ideal, on tot es possible siguin quines siguin les circumstàncies. La lletra de la cançó transmet pau, optimisme, tranquil·litat i, com hem dit abans, esperança. Res es prou difícil com per a no superar-ho, sempre s’ha de tenir fe i pensar en positiu. Una relació clara de la cançó amb el tema que tracta, l’esperança, és pot apreciar amb claredat en el 17é vers, on l’autor diu que si algú és capaç de realitzar alguna cosa, per molt difícil que sigui, per què tu no podries?
Tenir esperança és un do, un avantatge. Les persones amb esperança solen ser optimistes, fortes mentalment. Són aquelles que mai es rendeixen, que mai es donen per vençudes, que siguin quines siguin les circumstàncies mai perden l’esperança. Són aquelles que mantenen el cap quan tothom el perd, les que creuen en si mateixes quan tothom dubta d’elles. Les persones amb esperança contagien a la gent que l’ha perdut. Tenir esperança és estimar la vida, les coses, els moments bonics. Amb esperança es guanya molt: amor, felicitar, pau justícia… L’esperança només existeix en les persones optimistes, les que no temen al fracàs, les que s’aixequen totes les vegades que calgui després d’haver caigut, perquè com be diu la frase, l’esperança és l’últim que es perd.
dimecres
A la lletra de la cançó, John Mayer desafia a la juventut d’avui apuntant la mandra, ens desafia a fer canvis. Tot i que les persones som conscients dels grans problemes del món, com la violència en tots els racons del món, no intentem fer canvis, sinó que passem d’aquesta responsabilitat. Hi ha un sentit de responsabilitat que hem de sentir pel nostre futur, així com el de les persones més llunyanes a nosaltres.La gent només espera que passin coses i si ningú no pren cap acció, res canviarà. John Mayer ens fa una crida d’atenció dient que la nostra generació està sent mandrosa i que necessita una lluita pel canvi per a que la pau regni per sempre. Preguntes de reflexió: Per què esperem en lloc de posar-nos en acció? Què estaries disposat a fer per canviar aquesta situació?
dijous
Un costum més
Tenim el vici d’acostumar-nos a tot. Ja no ens indignen els barris de misèria, no és notícia l’apartheid ni els milions de morts de fam,cada any.
Ens hi acostumem. Llimem les arestes de la realitat, perquè no ens fereixi, i ens l’empassem tranquil·lament.
Ens desintegrem. No és tan sols el temps que se’ns en va, és la mateixa qualitat de les coses,que es rovella. Tot allò que és més explosiu esdevé rutina i conformisme .
Senyor, tenim el costum d’acostumar-nos a tot. Fins i tot el més feridor, se’ns arriba a oxidar. Voldríem veure les coses sempre com si fos la primera vegada. Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme.
Ensenya’ns a recordar que Tu, has trencat sempre les coordenades del previsible, i sobretot que no ens acostumem a veure cap injustícia sense que la ira i l’actuació se’ns engeguin.
divendres
Sempre impressiona el fet que, del nostre entorn més proper, la realitat que ens costa més de veure és a nosaltres mateixos, i això que és el que tenim més a prop. De fet, potser és precisament per això. Ens és molt més fàcil veure objectivament els altres que veure’ns a nosaltres mateixos.
Per veure’ns amb una certa objectivitat, ens calen miralls, en definitiva, necessitem realitats que ens retornin la nostra pròpia imatge reflectida . Una de les que ens la retorna són els defectes dels altres. Diuen que quan els defectes dels altres ens molesten de manera especial és perquè hi veiem reflectits els nostres propis defectes . Asseguren que si ens molesten en els altres és perquè ens molesten en nosaltres mateixos.
Tot encaixa perfectament amb aquella dita de Jesús a l’evangeli sobre el fet que som capaços de veure la palla a l’ull del nostre germà i no ho som de veure la biga en el nostre propi ull.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
