Llença't, cada instant és únic no es repetirà, sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una Mà.
Em quedo parat davant la quantitat de pors que bloquegen el paisatge del nou curs. I em dic... i què? I què si no puc arribar a tot? I què si no soc perfecte? L'important és la ocasió, que em llenci, que no pensi en el que vindrà sinó en el pas següent, i sobretot que confiï que hi ha una Mà capaç de fer filigranes inimaginables amb el meu llapis. Aquí estic, Déu meu, a les teves mans per escriure un bell i nou poema.
dijous
Facebook i/o Instagram provoca una major probabilitat de caure en una depressió. L’explicació semblava senzilla: a les xarxes és més fàcil trobar triomfs que fracassos. La majoria dels usuaris presumeix públicament dels seus èxits, però costa trobar estats en els quals es comparteixi la faceta més dura de la vida. Així el pobre ingenu que estigui passant per una mala ratxa, en veure que els seus contactes no fan més que publicar les seves “glòries”, acaba enfonsant-se més en la seva desolació.
No només al Facebook, en tots els àmbits de relació ens és més fàcil exposar els nostres èxits que les caigudes i desencerts. “ hem de celebrar els nostres fracassos”. Quan compartim aquests fracassos, aquestes derrotes i caigudes amb algú que ens acull, sorgeix un corrent de comunió especial, ens sentim més autèntics i vivim aquest fracàs com una part de la vida que és difícil i preciosa, que repta i recompensa, que colpeja i abraça. Així podríem posar un sincer “ me gusta” a aquests moments difícils que també ens construeixen.
Quantes trucades rebem al llarg del dia? Quantes vegades som nosaltres qui truquem?Per a què?Aquesta cançó pot parlar-nos de trucades, de crits, d'aquelles persones que reclamen la nostra atenció, quí són? què volen? Dedica'ls un temps…I nosaltres? Constantment truquem, cridem, volem ser escoltats… per què? Dedica't un temps a pensar en les teves trucades.On queda Déu en tot això?
dimarts
Gairebé tots anem a més velocitat de la recomanable. Ho veiem en el trànsit urbà, ho constatem a les 9 del matí a les portes de les escoles o quan estem fent cua a la sala d’espera de cal metge. Com si una força interior ens estirés per córrer, per arribar a algun port llunyà. Velocitat de creuer arreu.
La força que ens tiba passa per dintre del nostre cor i de la nostra ment. El que en diuen serenitat, pau, una cosa darrera l’altra estan en general ben absents dels nostres dies.
Ens perdem moltes coses, a vegades les millors de la vida. Passen pel costat i ni les veiem. Que poc ens aturem per veure ni que sigui una breu estona: un arbre, una flor, el mar immens, una persona que té la paciència d’esperar que el semàfor es posi verd.
Avui, però, has decidit reduir la velocitat de creuer.
Per què vaig amb tanta pressa?
Què potser hi ha algú o alguna cosa que em persegueix?
No serà que no tinc cap meta concreta?
Què significa omplir el temps? Què potser està buit?
La velocitat... no és la forma de fumigar l’angoixa?
Quan m’aturo una mica... no torna a sortir la mateixa angoixa?
dimecres
SE NECESITAN VALIENTES QUE BUSQUEN SER LUZ EN MEDIO DE LA OSCURIDAD
dijous
ESFORÇ AMB SENTIT
Una ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé, i em noto ben sana per dintre i per fora". En aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una extraordinària bellesa". Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'ha de renunciar a elles. El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria.
divendres
Dilluns és el dia de Tots Sants. Qui més qui menys, tots hem perdut un ésser estimat dins la família o cercle d'amistats. Dediquem avui la pregària aquests éssers estimats: Senyor, preguem per tots aquells que han mort, que hi dediquem uns minuts a recordar-los. Però que aquest dolor no ens faci tirar enrere, que no ens faci perdre el somriure, que no caiguin llàgrimes de tristor dels nostres ulls, sinó llàgrimes d'esperança, i que sapiguem afrontar aquesta pèrdua que tenim al cor com valents, valents que segueixen estimant i recordant que ells segueixen sent part de la nostra família. Us ho demanem Senyor.
Avui tots els ordinadors venen amb algunes carpetes estàndard. S’assumeix que tots acabarem guardant-hi alguns continguts, perquè és el que hi ha. I la veritat és que és cert. Així és. És bonic intentar pensar en el que això reflecteix. Des de “el nostre propi disc dur” resem avui, procurant descobrir o reconèixer aquells petits tresors que anem guardant en diferents carpetes vitals, i que, tant de bo, ens obrin els ulls cap a Tu…
Mantenir la flama… de l’ESPERANÇA contra tanta apatia i fatal de sentit de vida.
Mantenir la flama… de la CONFIANÇA davant de tanta suspicàcia.
Mantenir la flama… de la PASSIÓ per les persones, que els faci sentir: “la teva vida és sagrada”.
Mantenir la flama… de CREURE i no donar a res, ni a ningú, per perdut.
Mantenir la flama… de VEURE les coses bones que ens envolta i que crea vida.
Mantenir la flama… de la PERSEVERANÇA per ser fidels al nostre compromís.
Mantenir la flama… de la POSSIBILITAT per ser capaços de descobrir camins inexistents cap als altres.
Mantenir la flama… del LLIURAMENT i la GRATUÏTAT enfront l’interès mercantil.
Mantenir la flama… per no oblidar la missió a què estem ANOMENATS: DONAR LA MÀ cada dia a tants i tantes que trobem en el nostre camí.
Agus Couto Pics
dimarts
Us en recordeu de l’encanteri “Ridículus” d'en Harry Potter? Es tractava de pensar en la nostra més gran por i presentar-la de manera tan ridícula que mou a la hilaritat. També passa el mateix en el relat del “El cavaller de l’armadura rovellada”, de Robert Fisk, on el drac terrible acaba sent una granota.
Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus. Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses, a viure oberts a la confiança malgrat tot, perquè només obrint-nos cap als altres podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança. Per als cristians només hi ha una temeritat possible, la de viure des de l’amor, perquè:
“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer.” (1Joan 4, 10)
Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu, l’Esperit de Jesús, incrustat en les nostres vides. És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors tot i que som conscients de la nostra fragilitat i “punyeteria”, que som “el que som”, que portem aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).
dimecres
En la relació amb Déu passa com amb la figura de Jesús en l’Evangeli de Sant Joan, mai para quiet i no hi ha manera de retenir-lo o apresar-lo, sempre defuig de les faixes i els calaixos on el volem posar. N’hi ha que aquest fet els incomoda, i acaben reduint el Misteri a una de les seves mediacions, ja sigui un ritus religiós, una determinada pràctica moral, una ideologia... fins al punt que allò que és relatiu s’acaba tornant un absolut com deia R. Tagore: “Quan el savi apunta la Lluna, el neci mira el dit”.
La cançó de l’ex-beatle George Harrison és força honesta respecte Déu, a qui anomena “el meu dolç Senyor”. Canta des de la nostàlgia d’una relació o una trobada amb Déu que té per perduda, la qual activa el seu desig religiós: Vull tornar-te a veure, vull tornar a estar amb Tu... com qui fa una trucada perduda al mòbil de l’Altre dient-li “estic aquí”.
dijous
Uns ho tenen tot; altres, res. I seria molt positiu que descobrissim les causes de per què el món és així. Causes? Les conegudes, que no hem de convertir en tòpic: egoisme, injustícia, no pensar en els altres, falta de responsabilitat; insensibilitat envers als qui no tenen res. És a dir, el muntatge escandalós de la societat, però que ES POT REPETIR EN L’ÀMBIT DE LES NOSTRES VIDES:
Poeu posar eexemples de la vida de l’escola, del que veieu a la televisió, d’algun company que sembla no “veure res del que passa al seu entorn”, que té comportaments egoistes, prepotents, individualistes. Sense culpabilitzar, però sense ocultar...
divendres
Aquest diumenge és el DOMUND com ja heu treballat a classe.
Després a l'hora de tutoria fareu el FOTODOMUND per recaptar diners per aquesta campanya mundial.
Oración del
DOMUND 2021
Señor, contigo he visto y oído
que las cosas pueden ser diferentes;
que el desánimo y el cansancio
no tienen la última palabra,
porque Tú no abandonas a nadie
al borde del camino.
Contigo he visto y oído
que Tú vives y quieres que yo también viva,
que eres bondad y misericordia,
y que me envías a compartir este anuncio
–el anuncio más hermoso–
dejando brotar la alegría
con la que inundas mi corazón.
Señor, yo quiero ser
amor en movimiento, como Tú.
Te lo ruego: pon en marcha
al misionero de esperanza que llevo dentro,
para que cuente lo que he visto y oído
a todos mis hermanos del mundo.
Qui conegui l’univers de Tolkien i el món de El Senyor dels Anells, sap que l’exèrcit a les portes de Mordor no ho té fàcil. Sap que en ell s’ajunten humans, elfs, nans…grups constantment dividits, que tradicionalment han desconfiat els uns dels altres. Però només si el prejudici es deixa de costat i no hi ha una causa major podran superar les diferències.
No podem oblidar els llaços que ens uneixen com a éssers humans, com a germans. Hem de tenir present que el món ens necessita, que hem de viure des de la perspectiva que TOTS som iguals, germans, persones, importants. En un món on tants i tants volen dividir i alienar, tant de bo sapiguem aprendre a integrar i estimar, lluitant cada dia per a que aquesta sigui la perspectiva que comença a moure el món i la nostra vida.
Doneu-nos, Senyor, el coratge d’enfrontar-nos cada dia a les dificultats que suposa tota relació humana.
Doneu-nos el coratge de conèixer-nos millor, i valorar-nos més.
Doneu-nos el coratge de creure que és molt més el que ens uneix que el que ens separa.
Doneu-nos el coratge de creure que val la pena tot allò que ens fa estimar-nos cada dia més.
Preguem el Senyor.
divendres
SANTA TERESA DE JESÚS
Avui és Santa Teresa de Jesús, monja carmelita i personatge important per ser la fundadora dels carmelites descalços i haver estat declarada doctora de l'església. Que la seva vida exemplar de pregària i convivència amb les altres germanes sigui un exemple a les nostres aules.
La cançó ens deixa en el misteri, no desvetlla què és això que li inflama el cor amb mil somrriures, això del qual no podria suportar que no fos veritat perquè li dóna la vida. Què és això que és tant fort i que tant marca als qui ho han tastat?
La cançó podria parlar d’una droga o d’una altra cosa. Posat en color cristià, podriem suposar que aquest secret és el descobriment d’un amor gegant, d’un amor a mida d’un Déu? Creus que és lícit fer aquesta suposició? Creus que la frase se Sta. Teresa “Nada te turbe, nada te espante, sólo Dios basta” pot ser fruit d’una persona que ha begut un amor molt gran? Creus que fer “experiència de Déu” deu ser alguna cosa així? Què és allò que en la teva vida t’omple de mil somrriures i que no podries suportar que fos mentida? Què és allò que sense el qual no podries suportar els pas dels dies?
Dóna'ns, Senyor, la llum que ens permeti veure el teu amor al món malgrat les equivocacions dels homes. Dóna'ns la fe per confiar en la teva bondat malgrat la nostra ignorància i debilitat. Dóna'ns la saviesa perquè puguem continuar pregant amb un cor humil. I mostra'ns el que cadascun de nosaltres pot fer per afavorir l'arribada del dia de la pau universal.
(F. Borman, astronauta al voltant de la Lluna)
dimarts
Un floc de neu no pesa res, però molts de junts poden trencar branques d'arbre. Els petits, lleugers i humils també poden canviar el món.
Senyor, ja sé que encara sóc molt jove i que poca cosa puc fer contra les injustícies del món; però m'agradaria ser el teu llapis i ajudar-te a escriure i dibuixar un món millor.
dimecres
Quines coses se't fan costa amunt i són per a tu una muntanya?
T'ha passat mai que deixes una cosa per fer i, al cap del temps, el que era una petita tasca passa a ser un problema i finalment ha acabat esdevenint una molèstia?
Quins són els teus tres reptes més importants per aquest curs? i quins diries que són els teus tres reptes més importants per als propers 10 anys?
Quin paisatge t'espera després de la muntanya del curs?
Fas el camí en solitari perquè a vegades "la gent et molesta" o cerques companys de camí encara que sigui un destorb?
Creus que la teva parella fa camí amb tu, la trobaràs pel camí o bé t'espera al final del camí?
Sovint es parla dels reptes personals però... creus que la gent espera de tu que prenguis reptes col·lectius o socials? Quins?
dijous
Llegim aquest text lentament, quasi paraula per paraula, mirant d'entendre bé el què dèiem: Que la nostra mirada sigui sempre neta i clara. Que els nostres llavis només sàpiguen encoratjar. Que la nostra actitud sigui ben ferma i valenta. Que les nostres mans siguin generoses per a donar. Que el nostre cor estigui obert per estimar tothom. Que els nostres passos ens portin allà on puguem servir i donar alegria. Que la nostra vida sigui radiant i generosa. Que el nostre cor tingui sempre la pau del Senyor. Convertim aquestes paraules en pregària per al Senyor.
divendres
Aquesta cançó de Pau Vallvé es titula Protagonistes. Som protagonistes de les nostres pròpies vides, però també hem de saber que a la vegada som els "extres" de la vida dels altres. És a dir que la nostra seqüència vital l'hem de fer desde un protagonisme compartit amb tot aquell que ens envolta. Només així farem una pel·licula digne d'un Òscar!
