Avui celebrem la Pasqua Granada, diada també coneguda amb els noms de Pentecostès o Segona Pasqua, i que s’escau 50 dies després del Diumenge de Resurrecció -o el que és el mateix, 49 jornades després del dilluns de Pasqua-. Això vol dir dues coses, que sempre cau en dilluns, concretament l’endemà del setè diumenge després de Setmana Santa, i que com tot aquest cicle de festivitats religioses, es mou en el calendari any rere any, depenent sempre de la data de la primera lluna de primavera, que és a partir de la qual que es fixen els dies de celebració.
Exactament el que s’hi celebra, que en concret és el moment del descens de l’Esperit Sant sobre els deixebles de Jesucrist, que segons el Nou Testament va tenir lloc cinquanta dies després de la resurrecció. L’Esperit Sant és, juntament amb el Pare i el Fill, una de les tres figures que conformen el dogma de fe de la Santíssima Trinitat.L’Esperit Sant va baixar dels cels allà on es trobaven reunits els apòstols, en forma de “llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells”, segons queda relatat als Fets dels Apòstols (2,3).
dimarts 2
No esperem més
A la lletra de la cançó, John Mayer desafia a la juventut d’avui apuntant la mandra, ens desafia a fer canvis. Tot i que les persones som conscients dels grans problemes del món, com la violència en tots els racons del món, no intentem fer canvis, sinó que passem d’aquesta responsabilitat. Hi ha un sentit de responsabilitat que hem de sentir pel nostre futur, així com el de les persones més llunyanes a nosaltres.La gent només espera que passin coses i si ningú no pren cap acció, res canviarà. John Mayer ens fa una crida d’atenció dient que la nostra generació està sent mandrosa i que necessita una lluita pel canvi per a que la pau regni per sempre.Preguntes de reflexió: Per què esperem en lloc de posar-nos en acció? Què estaries disposat a fer per canviar aquesta situació?
Extret de Pregaria.cat
dimecres 3
L’acció de l’Esperit amb freqüència es compara amb natura, com aigua, foc i vent.
Aigua
L’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna. (Joan 4,12)
Fonda purificació en l’amor de Misericòrdia que arriba. Com aquella abraçada del Pare al fill que tornava a casa. Déu toca el fons del fons i, com una pluja, neteja i et dona vida. Per una estona, totes les sets callen davant la plenitud interior del bateig. Aquesta sí que és aigua transparent i nítida. Sacia. La que Jesús, un dia especial, prometia a la samaritana. En silenci, prega interiorment per renovar-te en Ell.
Aigua
L’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna. (Joan 4,12)
Fonda purificació en l’amor de Misericòrdia que arriba. Com aquella abraçada del Pare al fill que tornava a casa. Déu toca el fons del fons i, com una pluja, neteja i et dona vida. Per una estona, totes les sets callen davant la plenitud interior del bateig. Aquesta sí que és aigua transparent i nítida. Sacia. La que Jesús, un dia especial, prometia a la samaritana. En silenci, prega interiorment per renovar-te en Ell.
dijous 4
L’acció de l’Esperit amb freqüència es compara amb natura, com aigua, foc i vent.
Foc
Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc que es distribuïen i es posaven sobre cadascun d’ells. (Fets dels Apòstols 2,3)
Rebut i acceptat el do de l’Esperit amb una joia que, si crema, no consumeix. Al contrari: és vida en expansió. Ens va transformant en comunitat. Som persona i poble. Si ens miressin des de fora estant, pensarien que hem begut. De tanta vida, estem quasi absolutament quiets. La guspira és petita, impensable, desproporcionada, però va desvetllant una gran força d’amor. Déu és Amor i vol arribar a tothom.
Foc
Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc que es distribuïen i es posaven sobre cadascun d’ells. (Fets dels Apòstols 2,3)
Rebut i acceptat el do de l’Esperit amb una joia que, si crema, no consumeix. Al contrari: és vida en expansió. Ens va transformant en comunitat. Som persona i poble. Si ens miressin des de fora estant, pensarien que hem begut. De tanta vida, estem quasi absolutament quiets. La guspira és petita, impensable, desproporcionada, però va desvetllant una gran força d’amor. Déu és Amor i vol arribar a tothom.
divendres 5
L’acció de l’Esperit amb freqüència es compara amb natura, com aigua, foc i vent.
El vent bufa allà on vol; en sents la remor però no saps d’on ve ni on va. (Joan 3,8)
N’hi ha molts, de vents, però el més diví és aquell oreig que va entrant per la ment i el cor i va deixant transparència i saviesa. Ha vingut quan ha vingut, no hi ha servei meteorològic. Entra per totes les finestres; també per les esquerdes de la vida mal feta. Són forats de llum. I tu que creies que són impediments per a Ell... Doncs, mira, les ha convertit en canals d’un nou coneixement. Potser a vegades el vent creix i tendeix a allunyar-te del món més sensible. Ell, però, té molta cura que hi tornis amb més realisme i disposició absoluta de servei.
Aigua, foc, vent... pa, vi, paraula, oïda, cor, acció. Llàgrima, abraçada, pas... Déu en nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada