L’herba lluïsa
“ La flaire d´aquesta planta és molt fina i d´una olor molt intensa i delicada per la salut. Té virtuts especials.”
P.F.Palau
Reflexió :
Què és el que menys t´agrada de tu mateix/a ?
Has pensat alguna vegada que la teva millor qualitat et pot convertir en un “pesat/da” i el teu defecte en una persona comprensiva ?
Pensa això : Déu t´estima tal com ets .
Pregària :
Maria, tu que mai vas rebutjar a ningú, que ens acceptes tal com som i ens estimes així . Fes-nos capaços d´acceptar-nos tal com som i acceptar als altres .
La vainilla
“La vainilla ni té flor que sigui maca ni està sola”.
P.F.Palau
Reflexió :
A vegades estàs de “bon rotllo” i d´altres estàs fatal. Què fas quan veus que aquests sentiments et desborden ?
Et deixes guiar només pels sentiments ? Com els orientes ?
Pregària :
Et presento Maria la meva manera de ser ,les meves alegries i les meves tristeses. Ajuda´m a viure cada moment de manera equilibrada, a saber com sóc i a controlar les meves reaccions .
Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus. Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses, a viure oberts a la confiança malgrat tot, perquè només obrint-nos cap als altres podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança. Per als cristians només hi ha una temeritat possible, la de viure des de l’amor, perquè:
“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer.” (1Joan 4, 10)
Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu, l’Esperit de Jesús, incrustat en les nostres vides. És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors tot i que som conscients de la nostra fragilitat i “punyeteria”, que som “el que som”, que portem aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).
Eloi Aran
Extret de Pregaria.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada