Pregàries setmana 12 ( Del 26 al 30 de novembre)

dilluns 26

Aquesta cançó forma part de l'album (Techarí ) que va acabar de donar fama mundial al grup barceloní Ojos de Brujo. Grup creat fa deu anys al barri del Raval, es va gestar com a projecte en cases ocupes i centres socials. Sempre ha tingut molt clara la seva vocació de ser portanveu de moviments socials, d'estils de vida que van a contracorrent. 

En paraules de la cantant:"La cultura te marca unas metas de lo que esta bien y lo que esta mal y el sistema te dice si eres un perdedor o un ganador." Marina, cantant de Ojos de BrujoEn l'evangeli de la dona adultera mestres de la llei i fariseus ("el sistema") condemnen sense capacitat de perdó.  Avui en dia es un sistema econòmic, de valors, d'informació que no ens deixa escollir, que no te misericordia, que no perdona.Podriem traduir les paraules finals de Jesús amb les paraules de la canço  "Renace.. quien dijo que era fácil la partida? Tú eliges... juégala". Això ens diu Jesús a cadascú de nosaltres cada dia. Ja respires tu de tant en quant d'aquest sistema en el que estem ficats? Quines eines tens per a "soltar gas" i frenar?

dimarts 27

En relació a la canço d'ahir una referència biblica que ens pot ajudar a conplementar-ho:

Joan 8, 3-11

Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig,  i li digueren: --Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri.  Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: --Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: --Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat? Ella va respondre: --Ningú, Senyor. Jesús digué: --Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.

dimecres 28

... Déu sota l’asfalt.

Presses, fums, sobredosis d'informació, atabalament de veus, cacofonia, agressions visuals, ritme de semàfors, retícula de carrers, retícula de finestres, retícula d'horaris, problemes de veïns, la feina, la ràdio de fons en tot moment, la tele, els anuncis, el supermercat, l'ascensor cansat d'escoltar xerrades sobre un temps exterior que ell mai veu, passadissos de metro inacabables, pidolaires bruts a les cantonades, conversació supèrflua de café, les darreres modes de vestits, músiques i tabacs... heus aquí el marc de fons per cercar Déu. La ciutat és el nou claustre i la nova capella del monjo de l'asfalt. Estàs disposat a cercar Déu entre el formigó?.

dijous 29

Si un dia anant pel carrer et trobesis a Déu que seria el primer que li diries?No ho rumiis més i escolta com els lax'n'busto ja ho han fet per tu. Aquesta canço ens proposa un diàleg sincer amb el pare a on li expliques els teus dubtes i problemes... i en el que tu tan sols li demanes com buscar-lo i li ofereixes la teva confiança.És una gran cançó que sembla feta expresament per treballar qualsevol dinàmica al voltant del esperit sant, la nostre recerca personal de Déu, la confiança en Jesús o simplement com a pregaria per parlar al voltant de la fe."Jo sóc el camí, la veritat i la vida. 

Sergi Paramès

divendres 30

A vegades passa que els esquemes i projectes que ens fem es desmunten davant el vent de l'Esperit com un castell de cartes. Però d'aquestes cendres, com un au Fènix, ressorgeix una altra persona feta a major imatge i semblança de Déu. No són moments fàcils, les antigues cartes volen tenir un paper en aquesta nova construcció, i cal fer un cert esforç de confiança, d'apostar per la novetat. A voltes la trobada amb algú (la parella, una amistat...) o l'Altre (Jesús i l'evangeli) provoquen aquest trencament, aquesta crida a la construcció de quelcom nou sense por.

Pregària setmana 11 (del 19 al 23 de novembre)

dilluns 19

El treball no és només un mitjà per a guanyar-se la vida, sinó també un camí per a esdevenir persona. Et preguem, Pare, pels més joves, que tot just acaben els seus estudis i volen iniciar una nova etapa tan important com la laboral, puguin veure assolit el seu objectiu per contribuir d'aquesta manera a la millora de la nostra societat.

dimarts 20

il·lusions dins les maletes

Aquesta cançó parla de l’amor i del principi d’una relació on es comença amb por i dubtes (vaig flirtejant amb la por). A més a més en la sensació d’estar en els núvols (vaig flotant buscant el paradís) i d’estar il·lusionat per aquest nou començament (il·lusions dins les maletes) Pensant que mai no arribaràs a sentir el mateix per una altra persona com ho has sentit per aquesta (però jo mai seré feliç com ho estat aquesta nit) i que amb ella podràs arribar allà on mai no hauries arribat sol (junts podem arribar més lluny).
Perquè és quan tot flota i res no té cap pes, per tant no et suposa ningun problema (quan tot s’enlaira) passar amb aquella persona les dificultats que s’interposen en el llarg camí (llarg viatge).

Reflexió:
Aquest comentari es pot aplicar tant a la vida personal de cadascú com a grup classe, ja que la vida està plena de camins però que aquests poden arribar a ser menys dificultosos si ho fem junts.

dimecres 21

Pare, il·lumina una mica la comunitat internacional i fes que es posicioni clarament contra els estats que encara ocupen territoris que no són seus, que encara vulneren els tractats internacionals, que estan realitzant genocidis d'amagat. Prego de tot cor, que tibetans i palestins puguin viure per fi en pau, a la seva terra.

dijous 22

Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.

Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.

divendres 23

Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus. Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses, a viure oberts a la confiança malgrat tot, perquè només obrint-nos cap als altres podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança. Per als cristians només hi ha una temeritat possible, la de viure des de l’amor, perquè:

“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer.” (1Joan 4, 10)

Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu, l’Esperit de Jesús, incrustat en les nostres vides. És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors tot i que som conscients de la nostra fragilitat i “punyeteria”, que som “el que som”, que portem aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).

Pregària setmana 10 (Del 12 al 16 de novembre)

dilluns 12

SETMANA DE LA CIÈNCIA

Fragment d'una entrevista al showman i físic W. D. Phillips 

Vostè és creient i membre actiu d’una església. Hi ha gent que pensa que això és estrany en un científic.

Jo no penso que sigui gens estrany. Molts dels científics que conec creuen en Déu. No crec que existeixi això que alguns anomenen “conflicte entre ciència i religió”. Hi ha vegades que la gent es dedica a fabricar conflictes.

Però hi ha passatges de la Bíblia que contradiuen la ciència actual.

La ciència ens diu que l’Univers va començar fa 13.700 milions d’anys i que ha estat evolucionant tot aquest temps per donar lloc a tot el que veiem. ¿No és fascinant, això? I jo m’ho crec, perquè hi ha proves molt sòlides que és veritat. En canvi, segons la Bíblia la Terra té una edat d’uns quants milers d’anys, que és molt poc. Això, que sembla un conflicte, en realitat és molt fàcil de resoldre.

Com es fa?

La Bíblia no és un llibre sobre els orígens científics de l’Univers sinó sobre la nostra relació amb Déu i la relació que vol que tinguem entre nosaltres. A parer meu, la Bíblia no es preocupa de detalls com ara quan es va crear la Terra sinó de per què es va crear i de què espera Déu de la seva creació. Aquest és el missatge de la Bíblia, i jo no hi veig cap conflicte amb el missatge que transmet la ciència.

dimarts 13

Jesús també fou un insubmís i no violent. Acusat de tot, culpable de res, se’l van endur empresonat, fou torturat i executat mentre ell perdonava als seus botxins.

En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. Jesús deia:

--Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.

Després es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. (Lc 23, 34)

dimecres 14

Aquesta cançó ens vol fer veure que hi ha molta gent que ho passa malament injustament i ha de viure les circumstancies que els hi ha tocat. El dolor està per tot arreu i, tot i això, hi ha persones que es preocupen pels altres i preguen per ells. Tant ens costa pensar més en tot el mal que hi ha al món i no només en nosaltres mateixos? I encara que ens sembli que no podem fer res per ajudar-los, sempre ens queda la fe. Un sol no hi pot fer res, per això no ens hem de quedar de braços creuats i creure en que si ens unim tots junts podem millorar, ni que sigui una mica, el nostre món i totes les injustícies que ens envolten.

dijous 15

Moltes vegades el dolor ens fa estar de mal humor i ens fa sentir sols i desgraciats. Si algú ens acompanya en el sofriment, el dolor es transforma, es fa més suportable i el nostra ànim canvia.

Senyor, fes que estigui atent a les persones que pateixen al meu voltant i que pugui ajudar-les amb paraules amables i amb la meva companyia. I que quan jo no estigui bé sempre trobi algú amb qui compartir la meva pena.

divendres 16

Sovint considerem que els joves estan poc implicats en la societat. Ens cal canviar la perspectiva de separar constantment la població per generacions, per llocs d’origen, de cara a construir una societat en que en la que no estiguem parlant dels joves i dels immigrants com si fossin “els altres”. Tots som ciutadans, tots formem part del poble de Déu. Pare i Mare de tots, fes que sapiguem construir un món basat en la convivència, on cadascú tingui l'oportunitat de créixer i de decidir, de formar-se i de treballar, tinguem l’edat que tinguem o vinguem d’on vinguem. 

Pregària setmana 9 (del 5 al 9 de novembre)

dilluns 5

Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una Mà.

Em quedo parat davant la quantitat de pors que bloquegen el paisatge del nou curs. I em dic... i què? I què si no puc arribar a tot? I què si no soc perfecte? L'important és la ocasió, que em llenci, que no pensi en el que vindrà sinó en el pas següent, i sobretot que confiï que hi ha una Mà capaç de fer filigranes inimaginables amb el meu llapis. Aquí estic, Déu meu, a les teves mans per escriure un bell i nou poema.

dimarts 6

Jesús tractava els seus deixebles com a amics i no com a servents.

Com a amics els explicava tot allò que havia sentit del Pare, tot allò que havia experimentat de Déu en el seu cor. Va compartir amb ells els seus pensaments més íntims.

La tradició ens diu que Joan era el deixeble estimat de Jesús, i com que havia experimentat l’amor de Jesús envers ell com cap altre, era capacitat com cap altre per a estimar. D’ell són les paraules “Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics”.

Jesús estimava els seus amics.

Nosaltres sabem estimar els nostres amics? Què designem com a amic o amiga? Som capaços d’amistat o simplement tenim companys?

Per Jesús, l’amistat consisteix a donar la vida per als amics. Què vol dir això per a mi?  Què dono per als meus amics? L’amistat, és part de mi, del meu cor, de la meva vida?

Jesús, ensenya’m a ser AMIC.

dimecres 7

DIA DEL PARE PALAU

Avui recordem la figura del Pare Palau el fundador de la nostra escola. Ell no és Sant, és Beat, però la seva vida és plena de vivències i fets que el podrien fer santificar algun dia. Celebrem amb joia el seu dia, recordant tota la seva labor amb els més desfavorits i els infants.

Podem cantar la cançó Vivo y viviré (la trobareu a la barra lateral dreta), on s'explica el seu caràcter. 

dijous 8

Els límits ens fastiguegen i enrabien: prohibicions, normes, malalties, pobresa... Limitacions per créixer que poden mirar-se negativament, però que ben digerides treuen de nosaltres capacitats que ens enforteixen i ens fan créixer. Qui no té límits, és un indecent, aquell que es comporta com un maleducat tothora i ni se n'adona, perquè mai li han posat normes d'educació. Aquell que acapara tot el que vol i no és seu perquè de petit mai li han dit prou. Aquell que ambiciona el cotxe del veí, el terreny del veí... i per això és capaç de qualsevol cosa, perquè sempre ha tingut a l'instant tot el que ha demanat. És el que passa, per exemple, al rei Xerxes, un rei sense límits (Ester 1,1-12): quan la reina refusa una ordre del rei, Xerxes no ho pot suportar. No tenir límits ens fa tornar monstres. Tenir-ne, ens fa sofrir, i això ens fa ser millors persones. Avui presento a Déu aquesta ofrena, aquest sentit als sofriments que visc. M'han fet millor persona?

Joan Morera


divendres 9

La duresa de les imatges del video que us adjuntem, que reflexa molt bé la lletra de la cançó, ens deixa garratibats. A les portes de la mort les coses es veuen d'una altra manera, per això, mentre el soldadet intenta sobreviure i no morir dessagnat va pensant en allò que farà: reconciliar-se amb la mare, estimar a la seva dona i estimar el seu fill.Una cosa semblant li va passar a un altre "soldadet" fa ja molts anys. Un tal Íñigo, de Loiola (Guipúscoa), també va ser ferit de bala de canó tot defensant la ciutat de Pamplona enfront les tropes franceses. Va tenir sort, i encara va poder salvar la vida i recuperar-se a casa seva. Va ser allà que també s'anava preguntant què podia fer amb la seva vida. Com el protagonista de la cançó, Íñigo també somiava en estimar a una dama i la seva imaginació elaborava tot un gran conjunt de gestes per aconseguir-la. Però, inesperadament, hi havia un somni alternatiu que anava prenent forma: deixar-ho tot i peregrinar a Jerusalem com un pobre. Aquest desig va ser per a ell una bala de vida directa al cor i l'inici del que avui es coneix com el "Camí Ignasià".