Un costum més
Tenim el vici d’acostumar-nos a tot. Ja no ens indignen els barris de misèria, no és notícia l’apartheid ni els milions de morts de fam,cada any.
Ens hi acostumem. Llimem les arestes de la realitat, perquè no ens fereixi, i ens l’empassem tranquil·lament.
Ens desintegrem. No és tan sols el temps que se’ns en va, és la mateixa qualitat de les coses,que es rovella. Tot allò que és més explosiu esdevé rutina i conformisme .
Senyor, tenim el costum d’acostumar-nos a tot. Fins i tot el més feridor, se’ns arriba a oxidar. Voldríem veure les coses sempre com si fos la primera vegada. Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme.
Ensenya’ns a recordar que Tu, has trencat sempre les coordenades del previsible, i sobretot que no ens acostumem a veure cap injustícia sense que la ira i l’actuació se’ns engeguin.
dimarts 12
El nen que no jugava
Estava molt be jugant amb els meus amics,
Quan m’he adonat que en el fons,
Apartat de tota aquella diversió,
Hi havia un nen que no jugava,
Tot plegat se m’ha acudit anar a buscar-lo,
I ara, senyor, sóc feliç,
Aquest nen també ha jugat amb nosaltres.
Això m’ha fet pensar que a vegades som molt egoistes
I només pensem a divertir-nos nosaltres amb els nostres amics.
Senyor et demano que no busquem la nostra felicitat, sinó la dels altres.
Gràcies senyor per saber compartir i pensar en els demés.
dimecres 13
Potser ha arribat el moment
de triar entre tibar o empènyer.
Potser si m’hi fixo bé
no estic tan malament.
Alguna cosa em diu que segueixi
i em demana que no em rendeixi.
Alguna cosa diu que no dubti de mi.
Fragment de la cançó Alguna cosa de Gossos
dijous 14
Aquesta cançó ens parla, en primera persona, de l'important que és la família per a la vida d’un fill. Encara que aquest cometi errors pel desig que té a ser una persona lliure, reconeix que les figures parentesques s’han de posar el primer lloc. La cançó parla indirectament de si la família pot reconèixer al propi fill després d’haver-se equivocat. D’aquesta manera, el fill fa preguntes penedint-se de les seus canvis com a persona. En concret, es cita a la mare, dient-li que ha estat allà sempre per tot el que ha necessitat.
divendres 15
Si la pedra digués , “una pedra no pot construir una casa”, no hi hauria casa.
Si la gota digués, “ una gota no pot formar un riu”, no hi hauria oceà .
Si la llavor digués , “una llavor no pot sembrar un camp”,no hi hauria collita .
Si tu i jo diguéssim, “ un gest d’amor no pot canviar la humanitat”, mai hi hauria justícia, ni pau ,ni dignitat,ni felicitat de cap tipus sobre la terra.
Pensa que tu , junt amb els teus dons,pots fer canviar el món sencer. Només cal que estiguis disposat a fer-ho .
Senyor, ajuda’m a saber aprofitar els dons que m’has regalat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada